Els reality shows son programes que intenten mostrar com viu un cert tipus de persones. El seus protagonistes varien segons aquest, hem vist tant reality shows com Operación Triunfo, enfocats en la vida dels participants a un concurs de música, fins a Keeping up with the Kardashians, que intenta mostrar la vida d'una família de classe alta als Estats Units., passant per altres com La Isla de las Tentaciones o Supervivientes. Ara bé, es possible classificar els deus segons personatges de reality show?
Hera com a Christopher de La Isla de las Tentaciones
Hera és una deessa que viu una mentida, ja que Zeus li va posar les banyes durant repetides ocasions, però, tot i això, decideix perdonar al déu cada vegada i pagar la seva ira amb la dona que ha fet l'amor amb Zeus. Cristopher, tot i primer enfadar-se amb la seva parella Estefania, donant un icònic moment a la televisió espanyola, decideix perdonar-la i culpar a la "temptació" que va seduir Estefania, per tant, podríem dir que Hera jugaria un paper semblant a aquest durant la seva relació amb Zeus.
Afrodita és la deessa de l'amor, és considerada la més bella, és un ésser perfecte, cosa que, alhora que li agrada, comporta molta pressió, sempre s'espera perfecció d'ella i quan no ho aconsegueix, provoca decepcions. Això es ven bé, el que passa amb Maddie Ziegler del reality show de dansa Dance Moms. Maddie és la preferida de la professora de dansa que protagonitza el show, sempre guanya i, quan no és la millor, el món li cau a sobre, ja que l'han educat per anar sempre a per la victòria.
Reacció de Maddie Ziegler quan perd contra la seva germana Mackenzie a Dance Moms.
Ares com a Jasmine de Lizzo's Watch out for the big grrls.
Ares és el déu de la guerra, té un temperament agressiu, és violent, i això causa que la seva popularitat entre els déus sigui molt baixa, simplement no se'l tenia en compte per a res a causa del seu caràcter. Jasmine mostra un caràcter desafiant i agressiu durant tot el reality show i, tot i ser de les millors ballarines del grup, acaba sent desqualificada de la competició pels seus múltiples conflictes amb les altres participants, el seu temperament també la va allunyar de l'èxit i de l'amor dels fans.
Jasmine mostrant el seu talent poc abans de ser desqualificada.
Els reality shows són realment un reflex de la personalitat de la gent, només que portat a l'extrem, cosa que també es fa amb els déus als mites de l'edat antiga, en els dos casos són personalitats extremes i difícils.
Gaius Valerius Catullus, més conegut com a Catul, va ser un poeta llatí, nat a Verona (a l'actual Itàlia) el 87 a. C. i que va morir a Roma el 54 a. C. La obra més reconeguda del poeta és la sèrie de poemes dedicats a la seva amant Lèsbia, de la qual parlaré més endavant.
Gaio Valerio Catullo, Alberto Da Milano
Biografia de Catul:
Neix en una família benestant, com a curiositat de la seva vida familiar, podem afegir que el seu pare va acollir Cèsar durant el seu preconsolat a la Gàl·lia, l'anterior està explicat en l'obra de Suetoni anomenada La vida dels dotze Cèsars.
Les notícies sobre la seva infància i adolescència són escassos, però es suposa que va anar a Roma a estudiar. Allà comença a desenvolupar la seva literatura i es rodeja d'intl·lectuals de l'època que l'ajuden a forjar el seu talent per l'escriptura.
Tot i no considerar-se molt centrat en política, crítica Cèsar quan és necessari sense complicitats.
L'apartat més considerat de la seva literatura és els poemes dedicats a Lèsbia, que era un simple pseudònim per amagar el nom de Clòdia esposa de Quint Cecili Metel Cèler magistrat romà. Amb la literatura de Catul es pot veure el desenvolupament de la relació amorosa entre Clòdia i Catul, començant per un episodi d'amor boig de passió fins centrar-se en la ruptura degut a la infidelitat de Clòdia i seguidament al sofriment i patiment d'amor per part de Catul. Catul tenia una personalitat irracional, extremadament complicada, en moments se'l veu com a una persona serena però en alguns dels seus problemes es veu expressada la seva vulgaritat i agressivitat.
Le Moineau de Lesbie, Guillaume-Charles Brun
Els seus últims anys de vida es destaquen per la seva expedició a Bitínia (Àsia Menor), al retornar a Roma, als 30 anys, Catul acaba morint.
Recull de poemes de Catúl:
5. Viuamus, mea Lesbia, atque amemus:
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
...
Vivim, Lèsbia meva, i amem-nos,
i que les murmuracions de vells massa seriosos,
totes elles, no ens importin ni un ral!
Els sols poden morir i tornar a sortir:
nosaltres, un cop s'hagi extingit la breu llum,
haurem de dormir una nit eterna.
Dona'm, doncs, mil petons, després cent més,
tot seguit altres mil i, en acabat, els cent segons,
després, encara, altres mil més; després cent,
i després, quan ja ens n'hàgim fet molts milers,
regirem-los, perquè no sabem quants n'eren,
i que cap envejós no pugui fer-nos mal
quan sàpiga que tants foren els petons.
7:
Quaeris quot mihi basiationes tuae, Lesbia, sint satis superque. Quam magnus numerus Libyssae harenae laserpiciferis iacet Cyrenis, oraclum Iovis inter aestuosi et Batti veteris sacrum sepulcrum, aut quam sidera multa, cum tacet nox, furtivos hominum vident amores, tam te basia multa basiare vesano satis et super Catullo est, quae nec pernumerare curiosi possint nec mala fascinare lingua.
...
Quantes besades teves, em preguntes
Lesbia, són per a mi prou i massa.
Com el gran nombre d'arenes de Líbia
hi ha en la Cirene, rica en laserpici,
entre el temple de Júpiter roent
i el sepulcre sagrat de l'antic Batus;
o com estrelles, quan calla la nit,
contemplen els amors furtius dels homes:
amb tan gran nombre de besos besant-lo
el foll Catul ben bé en té prou i massa,
que ni els poguessin comptar els curiosos
ni fetillar-los amb llengua malvada.
L'argument de la passió, concretat en la invitació a viure i estimar sense tenir en compte les opinions externes, ens dona la raó en el vers successiu parlant de la brevetat de la existència, parangonada amb un sol ponent-se al que se li contraposa la mort vista per Catul com a "una nit eterna". Analitzant la repetició hiperbòlica de Catul, es conclou la voluntat d'exhortar els envejosos del seu amor, fent-los confondre el nombre de petons que ell i Lèsbia es fan.
La mateixa figura dels moltíssims petons ve represa en el Poma 7, parlant una altra vegada de la forta passió que sent per Lèsbia.
Catullo Sirmione, Schorle
Poema LVIII, Caeli, Lesbia nostra, Lèsbia illa:
Caeli, Lesbia nostra, Lesbia illa.
illa Lesbia, quam Catullus unam
plus quam se atque suos amavit omnes,
nunc in quadriviis et angiportis
glubit magnanimi Remi nepotes.
...
Celi, la nostra Lèsbia, aquella Lèsbia,
la Lèsbia aquella que Catul
va estimar més que a ell mateix i els seus,
ara per cantonades i carrerons
s'empassa els nets de Rem el magnànim.
Aquest és un exemple de poema de desamor, la separació és imminent si no és que s'ha ja donar pas a aquesta. Catul esta escrivint en contra de Lèsbia, es sent abandonat, la tracta de prostituta, dient que s'empassa tot habitant romà, en contraposició ell diu que Catul, ell mateix, la va estimar més que a ell mateix i els seus, per tant, es demostrar el desinterès de la dona i el menyspreu que Catul esta rebent per la seva part.
Per més informació sobre els poemes de Catul podeu mirar aquest vídeo explicatiu:
L'Estàtua de Zeus va ser una escultura bastant gran obra de l'escultor grec Fídies. Aquell monument estava situat en la ciutat d'Olímpia (Grècia). Va ser considerada unes de les set meravelles de món antic, acompanyada del Colós de Rodes, que desafortunadament, va ser destruït durant el segle V dC. Podem saber de la seva existència gràcies monedes i escrits històrics antics. Amb aquesta entrada explicarem com era aquell monument i la causa de la seva desaparició.
Júpiter Olímpic o l'art de l'escultura Antiga, anònim
L'ORIGEN DEL MONUMENT
Tot comença amb Fídies on l'any 437 aC va ser exiliat d'Atenes i es va dirigir cap a la ciutat d'Olímpia per entendre l'encàrrec als propietaris del santuari de Zeus. Fídies havia de començar a esculpir l'estàtua de Zeus on temps després seria unes de les set meravelles del món. Per aquelles dates ja havia esculpit escultures importants i cèlebres, com per exemple, la famosa escultura de quasi 10 metres de la criselefantina d'Atena Partenó. Amb aquelles obres s'havia convertit en el millor escultor d'aquella època.
Fídies havia estat escollit per fer una estàtua amb la imatge de Zeus, a l'interior del temple dòric. Fídies va tenir la idea d'una imatge de Zeus assegut al seu tron perquè si ho feia de parat hagués mesurat aproximadament uns 18 metres.
Retrat de Fídies, autor anònim
ASPECTE DE L'ESTÀTUA
Finalment, l'estàtua va ser acabada l'any 430 aC aproximadament. L'estàtua mesurava uns 13 metres d'alt i tallada amb ivori i or en algunes parts de monument com el vestit. L'estàtua estava implantada sobre una base de marbre d'1 metre d'alçada.
Per Fídies era tot un repte construir aquest monument, ja que havia que tenir en compte amb tant material que utilitzava i les dimensions que feia servir perquè càpigues dins del temple. L'estàtua només es podia mirar en una certa distància perquè unes pantalles decorades impedien apropar-se a l'estàtua.
Fídies va ser-hi un dels primers a treballar amb ivori amb tan gran escala, ja que aquesta tècnica, que no era gens fàcil, exigia un domini del treball en metall i fusta.
L'estàtua del Zeus Olímpic
DESTRUCCIÓ
Desgraciadament, el final del segle IV dC. Els cristians van prohibir qualsevol classe de culte pagà. De manera que el santuari d'Olímpia va quedar buida i es van deixar de celebrar els jocs olímpics. Però encara l'estàtua no va perdre la seva admiració, així que el van traslladar a Constantinoble (Istanbul). No se sap com el van traslladar.
Desafortunadament, va haver-hi un terrible incendi a la ciutat el 462 dC que va destruir la cèlebre obra de Fídies, de la qual no van poder fer cap còpia. Però gràcies a les nombrosos textos antics sabem de la seva existència.
A baix us deixo un vídeo que ensenya amb més detall les seves curiositats i característiques d'aquest majestuós monument:
Titus Maccius Plautus ( 254-184 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, considerat un dels més grans exponents de la comèdia en la literatura llatina. Va néixer a Sarsina, una petita ciutat de l'Úmbria al nord d'Itàlia, però es va traslladar a Roma en la seva joventut per treballar en el teatre.
Plaute va escriure més de 130 obres teatrals, de les quals s'han conservat 21 completes i fragments d'altres 20. Les seves comèdies eren populars a l'època i es representaven en els teatres de la ciutat davant de grans audiències. Les seves obres eren divertides, enginyoses i satíriques, i se centraven en temes quotidians com l'amor, la família, els diners i la vida a la ciutat.
Tot i el seu èxit com a escriptor, Plaute no va tenir una vida fàcil. No se sap gaire sobre la seva vida personal, però es creu que va tenir problemes financers i que va treballar en una fàbrica de molis per guanyar-se la vida. Malgrat això, va continuar escrivint i produint obres teatrals fins a la seva mort el 184 aC.
L'obra de Plaute va influir en molts escriptors posteriors, tant a Roma com a Europa. El seu estil còmic i la seva habilitat per crear personatges vívids i divertits han estat reconeguts com una important contribució al teatre i la literatura en general.
Titus Maccius Plaute
Una de las obres més importants de Paute és "Miles Gloriosus" (El soldat fanfarró), una comèdia que segueix les aventures d'un soldat fanfarró anomenat Pyrgopolynices. L'obra és desenvolupa a la ciutat d'Efes i explica la història de com el soldat s'enamora d'una jove dona anomenada Philocomasia i com un grup de personatges intenten rescatar-la del seu captiveri.
L'obra és una crítica a l'arrogància i la vanitat del soldat, qui es considera superior a tots els altres personatges. Plaute utilitza el llenguatge còmic i una trama enganyosa per crear situacions absurdes que posen en evidència la ridiculesa dels personatges principals.
Miles Gloriosus és una de les obres més conegudes de Plaute i ha estat adaptada al llarg dels segles en diverses formes, des de la Commedia dell'arte italiana fins a una òpera de Mozart. L'obra segueix sent popular avui en dia pel seu humor i la seva habilitat per fer riure l'audiència mentre es burla dels defectes humans.
Caràtula de "El Soldat Fanfarrò" traduït el català
A continuació us deixaré un vídeo de la obra El Soldat Fanfarró de Plaute.
El Colós de Rodes va ser una estàtua monumental que es va considerar unes de les set meravelles del món antic, acompanyat per: la gran piràmide Guiza, el Far d'Alexandria, l'estàtua de Zeus, els jardins penjants de Babilònia, etc.
El Colós de Rodes al llibre del coneixement, de Grolier Society, 1911
Aquest monument estava situat a l'illa de Rodes, a Grècia. Segons les dades que es coneix actualment, l'estàtua estava construïda a base de plaques d'acer i va arribar a mesurar uns 32, 41 metres d'altura i es va tardar a construir uns dotze anys aproximadament. Aquella estàtua era homenatge el déu del Sol, Heli. Una dada molt trist és que el constructor d'aquell monument no va calcular bé el cost econòmic que tindria en fer el pressupost i finalment va acabar a la bancarrota, un fet que el va portar el suïcidi.
L'estàtua del Colós de Rodes es va manar a construir per celebrar la victòria dels Rodis davant el setge als diàdocs. Van triar ser el déu Heli ser plasmat a una estàtua, ja que el consideraven un déu protector. Es desconeix amb exactitud en quina part de l'illa estava l'estàtua. Moltes hipòtesis deien en el moll de Rodes, però aquesta hipòtesi perd força, ja que si hagués fet en aquella part, tancaria el port durant anys i això hagués estat un perill per la venda comercial.
El Colós de Rodes, Salvador Dalí, 1945
Durant seixanta-sis anys en peu, aquesta estàtua va patir la seva destrucció després d'un terratrèmol que va tenir lloc l'any 226 aC. El déu va quedar esfondrat al terra i els habitants de l'illa van decidir deixar-lo com estava, ja que pensaven que era la voluntat dels déus. L'estàtua va romandre en aquell lloc fins que els musulmans es van emportar els restes de bonze com a botí en unes de les incursions l'any 654 dC. Sabem de la seva existència gràcies a molts escrits antics on se'l menciona.
El Colós de Rodes, Antonio Muñoz Degrain, 1914
Una dada molt interessant és que el Colós de Rodes va tenir una pel·lícula amb el nom de l'estàtua dirigit per Sergio Leone i va ser estrenada en 1961. La pel·lícula era del gènere pèplum, que és cine històric d'aventures. Una altra dada interessant és que el seu rodatge a Espanya. Per les escenes interiors es van filmar a Cuenca, Segòvia i Luarca. I per les escenes exteriors es van filmar a Santoña i Laredo, a Cantàbria.
Cartell de la pel·lícula "El Colós de Rodes"
Actualment, ja no existeix aquesta estàtua i mai se sap on està les restes de l'estàtua. Encara hi ha misteris que potser no seran resoltes d'aquest monument
Aquí us deixo un vídeo amb explicació més detallada:
Sempre parlem de mitologia grega, però, què és? Quin és el seu origen? Quines són les seves característiques? Aquí resoldrem aquests dubtes.
Es coneix com a mitologia grega al conjunt de mites i llegendes que formen part de la religió de l'Antiga Grècia, per explicar les seves creences i l'origen del món. Aquests relats explicaven la vida i fets de déus, semidéus i herois que formaven una part important en la seva cultura. Avui dia, la mitologia grega continua formant part de la cultura occidental a través de diverses referències filosòfiques, científiques, literàries i artístiques.
Originalment, aquests relats mitològics eren transmesos i difosos a partir de la tradició oral, de generació en generació. Però, durant l'Època Clàssica i el Període Hel·lenístic de la història de Grècia, aquestes narracions varen ser recollides en textos escrits que varen constituir la base de la coneguda literatura grega, la qual el seu estudi resulta ser una matèria d'interès per a varies disciplines com ara les lletres, les filosofies, la història, l'antropologia i la psicoanàlisi. Dos dels màxims exponents de la literatura grega foren Hesíode, amb la Teogonia, i Homer, amb els seus poemes èpics La Ilíadai L'Odissea.
ORIGEN DE LA MITOLOGIA
Els especialistes consideren que l'origen d'aquests relats orals es pot ubicar en els temps passats de la Civilització micènica (1600-1200 aC) i que, durant l'Edat Fosca (1200-800 aC), es van anar constituint com un conjunt de narratives entrellaçades, amb elements provinents de pobles indoeuropeus, mediterranis i asiàtics, ja que es van inspirar en l'imaginari d'altres civilitzacions veïnes de l'Àsia Menor i el Pròxim Orient, o de civilitzacions prèvies a l'hel·lènica, com la micènica, la cretenca, la minoica, entre d'altres.
Tal com hem esmentat abans, els relats que formaven part de la mitologia grega de l'Època Clàssica eren transmesos oralment, però, els grecs van deixar enrere la cultura oral un cop va aparèixer l'escriptura alfabètica al segle V aC. Ja que les narratives mitològiques varen començar a ser escrites, i d'aquest procés de canvi va sorgir un tipus de poesia que va permetre l'aparició de diverses versions de llibres i originals relats mitològics.
EL CORPUS DE LA MITOLOGIA
La mitologia grega, igual que moltes altres tradicions, es divideix en tres cicles de relats:
- L'edat dels déus. Un període en el qual els relats eren basats en l'origen del món, el naixement dels déus i els seus dominis.
- L'edat de la convivència dels déus i dels mortals. Histèries sobre la cooperació, amor i antagonisme entre déus, semideus i mortals.
- L'edat dels herois. Petits relats en els quals els déus cedeixen el protagonisme als homes mortals. Els relats del cicle de la Guerra de Troia, per exemple, pertanyen a aquesta etapa.
Hipàcia va ser una filòsofa, matemàtica i astrònoma que va viure en el període hel·lenístic i va formar part de la doctrina neoplatònica.
Hipàtia, Florencia Pinar
Va néixer a la província romana d'Orient d'Egipte, concretament a Alexandria. El seu any de naixement està situat entre el 350 i el 370. La seva tràgica mort es va produir a la mateixa ciutat on va néixer el 415. Hipàcia va portar una vida ascètica, pensament defensat per Plató.
Hypatia, Charles William Mitchell
Es desconeix qui era la mare d'Hipàcia, tanmateix, el seu pare era un il·lustre matemàtic i filòsof de l'època. El seu nom era Teó d'Alexandria, a més del seu pare, era el mestre d'Hipàcia des que era ben petita, i gràcies a l'anterior ella va ser capaç de poder adquirir coneixements prohibits a les dones de l'època. És necessari recordar que, en aquell moment de la història, l'educació no era permesa a les dones, no tenien dret a aquesta, i en addició les dones transcorrien el seu temps i vida tancades en els espais privats dels seus habitacles.
Teó va ajudar a que Hipàcia a, tal com deien les seves paraules; "ser un èsser humà perfecte", per aquesta raó li va instaurar una rutina que la elevessin a la perfecció tant de cos com de ment. El seu dia s'enriquia de exercici físic, banys beneficiants per la relaxació i l'estudi de la ciència, filosofia i la música.
Hypathia, Julius Kronberg
L'èxit d'Hipàcia en el món cultural es pot representar excel·lentment amb el següent fet: va ser capaç de liderar el museu, que va ser una mena d'escola per ella on va aprendre gran part del seus coneixements, on hi residien més de cent professors d'alt nivell. A més, va dedicar més de vint a anys a ensenyar matemàtiques, geometria, astronomia, lògica, filosofia i mecànica al Museu, la seva posició era la de càtedra de Filosofia platònica.
La genialitat d'Hipàcia era impressionant sobretot en l'àmbit de la invenció. Va crear diferents aparells com ara aeròmetre instrument que serveix per mesurar la densitat de l'aigua i d'alguns gasos.
També es coneix a Hipàcia com a una important figura política. Es diu que es dedicava a llegir textos filosòfics d'altres escriptors al centre de la ciutat. A més, s'afirma que diferents magistrats solien recórrer a ella en el moment de prendre certes decisions en torn la ciutat.
Scuola di Atene, Raffaello Sanzio.
El març de 415 dC la vida de Hipàcia fou llevada per un grup de cristians a la ciutat d'Alexandria. Em de tenir en ment que Hipàcia era pagana, religió contrària al cristianisme. Tanmateix, aquesta història té un rerefons polític, pel fet que Hipàcia no va ser capaç de reconciliar-se amb Ciril, patriarca d'Alexandria, per tant, aquest crea un grup, del qual el cap era l'escriptor Pedro, per assassinar la brillant filòsofa. Mentre Hipàcia tornava a casa amb el seu carro, la van fer baixar i, a la força, se la van emportar a una església anomenada Cesàrea que antigament havia estat un temple egipci però a l'època s'utilitzava per les pràctiques cristianes. En arribar al lloc, la van despullar, i van procedir a assassinar-la, a cops i a apunyalades. Seguidament van arrancar la pell del seu cos sense vida amb teules i petxines, les petxines sent un símbol de la religió cristiana. Finalment, van portar les parts desmembrades i destorçades del cos d'Hipàcia a Cinarón on cremaren les seues restes.
Hipàcia no és només coneguda per la seva brillantor, la seva intel·ligència i per ser la primera dona reconeguda com a filosofa, però, sinó que també per ser una de les brutals víctimes de la violència cristiana que es veurà repetida durant anys i anys fins als nostres dies.
Per més informació sobre la biografia de Hipàcia us comparteixo aquest vídeo:
Allò que m'ha quedat gravat a la memòria d'una sortida que vaig fer a primària a Empúries és la següent paraula: Gàrum. En aquell moment em va semblar molt curiós que els romans poguessin arribar a menjar-se una salsa preparada a partir de les entranyes del peix. Per això he decidit dedicar una entrada a la investigació d'aquest plat.
En essència, el Gàrum consistia en una salsa elaborada amb vísceres de peix que s'usava per condimentar tota mena de menjars. Des de pollastres fins a amanides i també al pa. Era un aliment preuat, és per això que té variants que van des del Gàrum de carn fins a nombroses varietats de peixos diferents i cada una d'aquestes s'adequava a una classe social. A part, també es considerava un menjar afrodisíac.
Mosaic d'una Àmfora de Gàrum amb la inscripció "G(ari) F(los) SCOM(bri) SCAURI EX OFFI(ci)NA SCAURI", trobat a Pompeia.
La seva producció tenia lloc a gran part la costa mediterrània posant el focus concretament en les illes Balears que es van convertir en exportadors d'aquest producte. El seu origen, tot i això, no és només romà. Es creu que els inicis podrien remuntar fins als fenicis o púnics. En el llibre De re coquinaria escrit per Apici (s. III dC) apareix aquesta salsa junta amb una extensa combinació de plats. Aquesta obra és el considerat primer llibre de cuina de la història i va ser escrita en llatí.
En l'actualitat, existeix una salsa que comparteix nom i essència amb el Gàrum. De fet, se serveix en restaurants de luxe i és apreciada pel seu alt valor nutricional. Es compara sovint amb la salsa de soja (popular en la cultura oriental) a causa del seu gust fort i el seu ús reiterat en la cuina tradicional.
Salsa Gàrum, feta a partir d'entranyes de peix fermentades.
Recentment, s'han trobat restes de Gàrum en àmfores sepultades per l'erupció del Vesuvi, a Pompeia. A partir d'aquestes mostres s'ha pogut desenvolupar la recepta més precisa i semblant a la dels romans que coneixem fins avui dia.
Em sembla curiós doncs que a ple segle XXI, seguim servint als millors restaurants una salsa amb més de 2000 anys d'història. Crec que un fet com aquest diu molt a favor de la dieta mediterrània.
Per últim, deixo aquí a sota un vídeo explicatiu en anglès sobre el gàrum i la seva extensió pel Mediterrani.
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució i intercanvi de consum de béns. Aquesta és molt present en els nostres temps, de fet estem envoltats d'ella. Però com era l'economia a l'antiga Grècia: existia?, era semblant a la que tenim avui en dia o era totalment diferent?, quines eren les principals activitats econòmiques?...
AGRICULTURA I RAMADERIA
La base econòmica de les polis gregues era l'agricultura, ja que la propietat de la terra era la base del poder, de fet podríem comparar la borsa actual amb les terres. Tot i ser la principal activitat econòmica, el cultiu de la terra no era fàcil de cultivar i de mantenir-lo a causa del terreny muntanyós, fins i tot en les planes i les valls el terreny era molt rocós i amb molt poca quantitat d'aigua, ja que Grècia no tenia rius importants, i les pluges queien sobretot durant els mesos d'hivern. Els conreus estaven cultivats sobretot pel que s'anomena la trilogia mediterrània: el blat la vinya i l'olivera. Una altra activitat que també era important econòmicament era la ramaderia, sobretot tenien cabres, ovelles, porcs i vaques.
ARTESANIA
Els habitants de les ciutats gregues també li donaven molta importància a l'artesania. L'activitat artesanal més important, distribuïda en un gran nombre de tallers era la ceràmica. S'elaboraven recipients grans sobretot per l'ús domèstic, per guardar-hi productes alimentaris o objectes més petits i delicats decorats amb formes geomètriques o figures humanes, que servien per beure vi, contenir perfums o per cerimònies religioses. Altres artesans es dedicaven al treball de cuir i al sector tèxtil, sobretot de la llana.
COMERÇ
El comerç es constatava d'una clara especialització del treball que afavoreix l'acumulació d'excedents i l'intercanvi. El petit comerç el duien a terme els mateixos artesans a les seves botigues o i els venedors ambulants. El comerç exterior s'efectuava a través del port, des d'on s'exportava la ceràmica (la més famosa era l'atenesa), i també vi i oli, entre d'altres productes. Aquest intens comerç va obligar els pobles grecs a encunyar monedes de diversos materials, les més importants estaven fabricades amb argent, aquestes són les dracmes.
IMPOSTOS
La imposició directa no estava gaire ben desenvolupada a l'Antiga Grècia, existia un impost anomenat eisphora, que se'ls imposava els més rics, però només es recaptaven quan es necessitaven fondos, normalment en temps de guerra. Els que tenien grans fortunes també estaven sotmesos a litúrgies, que consistien en l'obligació de finançar les obres públiques les obres públiques, aquestes podien consistir en el manteniment d'un tirreme, un cor durant un festival de teatre o de gimnàs. Per una altre part, els impostos indirectes eren bastant importants. Aquests s'imposaven sobre cases, esclaus, el granat d'animals domèstics, el vi, així com molts productes més. El dret de col·lectar aquests impostos solia recaure sobre els publicans, però això no era així a totes les ciutats: les mines d'or de Tasos o els impostos sobre el comerç d'Atenes els permetien eliminar els impostos indirectes.
MONEDA
L'encunyació de monedes va començar a Lídia, al voltant de l'any 600 a.C. Les primeres monedes que es van començar a crear es van posar en circulació en les ciutats d'Àsia Menor que estava a sota el seu control. La tècnica de encunyació de monedes va començar a Grècia al voltant del 550 a.C, començant així per les ciutats comercials com Egina o Atenes. Les primeres monedes estaven compostes d'electro (una barreja d'or i plata) i després van aparèixer les de plata pura. Les monedes més famoses de la antiguitat grega van ser els "mussols atenesos", que avui en dia encara s'utilitza per il·lustrar la moneda d'euro que és feta a Grècia.
mussols atenesos
Les monedes tenien diverses funcions en el món grec.
- Servien com a diners, per realitzar intercanvis comercials, i sent utilitzats per les ciutats-estats.
- Eren una font d'ingressos. Els estrangers tenien que intercanviar la seva moneda per la local.
- Una forma de guardar metalls preciosos i així poder traslladar-les com un bé de consum.
- Per últim, la producció de moneda pròpia suposava per la ciutat-estat una situació de prestigi.
Atena és la deessa de la saviesa i l'artesania, però també de la guerra i l'estratègia, una combinació si més no curiosa, que la converteix en algú que fa les coses premeditadament, que pensa en tots els possibles factors i conseqüències. Atena, en la meva opinió, escoltaria una playlist de títol similar a Pov: You're the Mastermind, una playlist amb cançons d'artistes com Miley Cyrus, Shakira o SZA. El seu gènere més escoltat seria el pop, i la seva cançó més escoltada seria Kings and Queens d'Ava Max, cançó d'empoderament femení, amb la qual s'identifica, ja que en ser la deessa de la guerra, ha de conviure amb molts homes.
Hera és una deessa gelosa i venjativa, coneguda per venjar-se de les amants de Zeus, de fet, gairebé totes les seves aparicions actives en mites són per venjar-se de les amants del seu marit. La seva playlist tindria de nom Expose him i comptaria amb qualsevol cançó que parli sobre engany, gelosia i mentides, per tant, trobaríem artistes com Ashniko, Lizzo o Lana del Rey, no tindria un gènere preferit massa marcat, escoltaria una mica de tot. La seva cançó mes escoltada seria Better than Revenge de Taylor Swift, ja que parla sobren venjar-se de la noia amb la que li va posar les banyes la seva ex-parella.
Artemisa és la deessa de la caça i la pesca, podríem fins i tot considerar-la una deessa rural. Una altra de les dades importants d'Artemisa és la seva tràgica historia d'amor amb Orió que, a causa dels rumors que van arribar a Apol·lo, va ser mort per la seva pròpia enamorada. Si ajuntem la ruralitat que caracteritza Artemisa amb la seva dolorosa situació amorosa, trobem que el seu gènere preferit seria el country en la seva versió més trista. A la seva playlist de referència, anomenada Heal a broken heart trobaríem cantants com Kacey Musgraves, Dolly Parton o Wanda Jackson. La seva cançó més escoltada seria Die from a Broken Heart de Maddie & Tae, ja que s'identifica amb la lletra de la cançó i gaudeix del ritme de balada country que té.
Die from a Broken Heart de Maddie & Tae
Els déus són identificables amb la música, però la música també pren referències dels déus. Només fa falta buscar el nom d'un personatge mitològic per trobar una cançó dedicada a aquest.
La mitologia grega va ser un conjunt de molts mites i llegendes que durant molts anys ha sigut caracteritzada sobretot per l'abundància de les figures heroiques. Aquests herois eren semideus i, superaven als homes en poder, força i audàcia, però es diferenciaven dels déus per ser mortals. Eren grans exemples de virtuts i participaven en gestes increïbles.
Aquests, estaven relacionats amb tot el que sigui diví, sigui per ascendència, o bé, per haver-hi set triat per algun deu o deessa.
Els herois grecs eren una sèrie de personatges de la mitologia de l'Antiga Grècia caracteritzats per les gestes en els mites i llegendes, sent capaços de fer grans viatges, derrotar a grans monstres o, fins i tot, enfrontar-se als perills creats pels déus que no sempre estaven a favor seu.
La rellevància d'aquests herois en les creences gregues es demostra quan una gran part de la història de l'Antiga Grècia és coneguda com a Edat dels herois.
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS HEROIS
Gran intel·ligència per resoldre acudits
Valents i amb valors
Molts sofreixen exili per aprendre qualsevol cosa
Solen enfrontar-se o tenir ajuda divina
Han de superar proves divines
Són fundadors de ciutats
Acaben tenint un final tràgic o sobrenatural
Hèracles:
Fill de Zeus i Alcmena, és possiblement l'heroi grec més conegut en l'actualitat i més representat a la llarga de la història de la humanitat. Hèracles és qui més va participar en mites i, per tant, després de la seva mort, es va considerar el déu protector de l'honradesa comercial, del sòl i de l'exèrcit.
Escultura Hèracles en repòs, Glykon of Athens 216 d.C
Perseu:
Fill de Zeus i Dànae. És un semidéu i heroi grec responsable de la fundació de Micenes. Entre les seves gestes principals, està vèncer Medusa que podia petrificar qualsevol persona amb tan sols la mirada i, salvar a la princesa Andromeda de les mans del monstre marí Cetus.
Escultura de Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini 1545
Teseu:
Fill de Posidó i, per tant, era un semidéu. Va ser el fundador d'Atenes i, per tant, és considerat un dels primers reis d'Atenes. També va ser qui lluità amb el Minotaure, essent l'encarregat d'assassinar el monstre que assolava Creta.
Teseu i el Minotaure, Antonio Canova 1781-1783
A continuació us deixo un vídeo on explica els set principals herois de la mitologia grega:
