30 d’abril de 2020

LA INFLUÈNCIA DE GRÈCIA A ROMA

Els romans ja estaven exposats a la influència grega fins i tot abans de tenir identitat com a tals, en els temps en què els grecs van fundar les seves colònies a la Magna Grècia i a Sicília. Durant el segle VIII va tenir lloc la primera trobada entre les dues civilitzacions, en aquell moment signes oposats: per una banda els grecs com a gent culta, intel·lectual i sofisticada, i per l'altra, els romans encara grangers i amb costums més austeres.

Roma va començar a obrir-se a aquesta influència al voltant del segle V, quan la cultura grega es trobava en la seva màxima esplendor i el poble romà iniciava la seva expansió.
Pel que fa a la influència relacionada amb l'educació i la cultura; el període de després de la tercera Guerra Macedònica va ser molt significatiu en la història de l'educació a Roma. Nombrosos captius van arribar de l'altre cantó del mar Adriàtic, i molts d'ells van ser empleats com a pedagogs o tutors per les famílies romanes. Aquests captius van ensenyar als nens el grec i la seva literatura: Homer, Hesíode, entre d'altres. Aquests ensenyaments es van institucionalitzar a partir del segle II, juntament amb la retòrica i la filosofia, a mans dels mateixos grecs. 


La projecció del model de vida grec i la seva cultura a Roma seria definitiva. El comerç, la guerra, l'ocupació i administració de nous territoris va portar als romans per tot el Mediterrani. Els metges,, els filòsofs, eren grecs o havien après dels propis grecs. El setge de ciutats com Siracusa o Corint van omplir Roma d'art i biblioteques, i alimentaven el desig de rebre més. Els nens eren educats en grec i en llatí. La filosofia romana era hereva de la grega; els déus romans eren els mateixos déus grecs. Es va enllaçar la història de Roma amb la saga de Troia. 

Quant a l'art; al segle III la primera literatura romana era transposició de la grega. Els primers autors es van limitar a traduir o imitar les grans obres dels autors grecs. 
Al segle I a.C. els romans decoreren els seus palaus amb relleus, urnes, sarcòfags, estàtues i bustos de procedència grega. S'encarregaven obres de tot tipus, però sobretot del període entre el segle VI i el II a.C. Els compradors no entenien gaire d'art però tots volien retrats; realistes, de persones mortes o vives. Al final de la República va sorgir la costum d'erigir estàtues d'homes famosos en llocs públics. Gairebé tots els escultors eren grecs o persones procedents de l'Àsia Menor i de formació grega, per això es tractava tant el marbre. 

Seguidament, l'arquitectura romana deu també molt a la grega. Tant l'odre dòric, jònic i corinti, van ser extrets dels grecs, però els romans van afegir l'ordre compost. Els coneguts temples romans, segueixen el model dels grecs ja que els van utilitzar de model. 

Finalment, pel que fa a la religió, els llibres sibil·lins van tenir un paper important en l'adopció dels déus i els ritus grecs. Al segle V era una pràctica corrent consultar a la Sibil·la de Cumes. En aquesta època ja estaven assimilats la majoria dels déus grecs, però al segle III es completà el sincretisme, a partir de l'entrada d'Esculapi (Asclepi). Tot i això, els romans van innovar ja que consideraven August i els seus successors, déus. 

Expansió de Roma per Mediterrani
















Setge de Siracusa per part dels romans






















Judith Rodríguez Bares
2n Batx

29 d’abril de 2020

LA DEESSA MINERVA

Minerva era la protectora de la ciutat de Roma i la deessa de la mitologia, les arts, els artesans  i també de les tècniques de guerra, però també  dominava la medicina, la poesia i l'artesania
Dominava  tantes coses que  Ovidi la va nomenar "la deessa de les mil obres".
Estava influenciada per la deessa grega Athena.
Formava part de la sagrada tríada Capitolina juntament amb Júpiter i Juno. Se la representava com una jove guapa, armada amb una llança, un escut i amb el cap cobert amb un casc.
Els seus atributs són: la llança, l'ègida, l'olivera, l'òliba i la serp.
deessa Minerva

Segons la mitologia va néixer del cap del seu pare amb el casc, la llança i l'escut.
Minerva va participar a la Guerra de Troia, protegint els grecs, i quan va acabar la deessa va simpatitzar amb l'exèrcit el qual havien vençut.


Mite:

Una jove anomenada Aracne va dir  que la seva manera de teixir, era molt millor que la de Minerva, i ella en sentir-ho la va reptar a una competició de teixir.
Els tapissos de cadascuna de les deesses  era molt diferent. Minerva va teixir un tapís on se la veia a ella vençent els altres déus a una competició, als voltants del tapís hi havien persones que havien desafiats als déus i havien perdut. Aracne va representar sobre un tapís una escena on els déus enganyaven als humans.
La competició la va guanyar la deessa Minerva.
La història va acabar en que la deessa Minerva va  colpejar Aracne tres cops i la va convertir en aranya, per castigar-la per el judici que havia fet sense pensar.

Anna Martí
1r  Batx 

NIX

Nix,Nyx o Nox , pels romans, és la deessa grega de la nit. Per conèixer aquesta deessa n'hem de remuntar quan al principi només regnava ...