EL RAPTE DE PERSÈFONE

Persèfone era una donzella bonica i jove que va ser fruit d'un dels molts amors de Zeus. La seva mare era Demèter (filla de Cronos i Rea, germana de Zeus i deessa de la fertilitat). El seu oncle Hades (germà de Zeus i déu dels inferns) es va enamorar d'ella i va decidir raptar-la

Persèfone, (Wolfgang Sauber)

Un dia la bella donzella estava en un prat recollint narcisos, quan de sobte el terra es va obrir i per l'escletxa va sortir el seu oncle Hades i se la va endur amb la intenció de fer-la la seva esposa.

Demèter estava desesperada al no rebre notícies de la seva filla, així que la va buscar per tot arreu, però malauradament Hades no havia deixat cap rastre d'on podria estar. Per molt que Demèter viatjava d'un país a l'altre en busca de la seva estimada filla, no en trobava cap pista. Així que el desè dia li va demanar ajuda a Hèli (el Sol) i aquest li va explicar tot el que necessitava saber.

En descobrir que Hades havia tingut l'ajuda de Zeus per emportar-se a Presèfone, Demèter es va enfadar molt per la gran traïció de Zeus i amb tota la tristesa, va decidir abandonar l'Olimp i marxar al palau dels reis Cèleos i Metanira. Quan hi va arribar la van acceptar com a serventa i mainadera del seu fill Demefort. Demèter amb la intenció de convertir a l'infant en immortal, de nit el posava al foc, però una nit Metanira la descobreix i fa un crit tan fort que el nen mor abrasat. Llavors la deessa rebel·la la seva veritable identitat i impedeix que les llavors germinin, de manera que l'espècie humana és castigada amb la fam.

Zeus, en veure fins on havien arribat les coses i com de greu havia sigut la seva acció, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare. Però Hades, per no perdre la noia que li tenia el cor robat, li fa menjar una magrana i d'aquesta manera Persèfone quedaria lligada al món dels inferns amb la condició que passaria un terç de l'any al món dels morts i els altres dos terços podria viure amb la seva mare. Demèter, en tornar a veure la seva filla, retorna la fertilitat al món superior i li dona el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, el qual escampa el blat per tota la terra des d'un carro i dona a conèixer l'agricultura. Arrel d'aquest mite els atributs de Demèter són l'espiga i les torxes.

                               Hades i Persèfone                                       Porsèrpina, Dante Gabriel Rossetti

Aquí us deixo un vídeo que explica més sobre el mite:




Sevia Opoku
4t ESO

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
L'amor i la bellesa, com és habitual, juga un paper important dins dels mites grecs i llatins. En aquest cas, els actes per aconseguir l'amor de Persèfone acaben perjudicant-la a ella i a la seva mare, ja que Zeus no era conscient de les conseqüències que tindrien les seves accions.
Bona feina!
una altre versió d'aquest mite diu que d'aquest mateix en neixen les estacions de l'any. L'hivern, època freda i "trista" degut a la marxa de Persèfone, i el naixement de la primavera, amb les flors, la vida... amb la seva retornada.
Molt interessant!
Judith Rodríguez ha dit…
Segons la versió del mite que jo he escoltat; Zeus, altre cop, actua de manera egoista ja que ajuda a Hades per propi interès. Quan els tres germans (Zeus, Posidó i Hades) es varen repartir les terres a Hades li va ser atorgada la part més mísera i odiada; l'Inframón. Per tal de que aquest no es queixés i reclamés més territori i més poder, Zeus li va dir que podia escollir a la dona que més desitgés i que esdevindria la seva muller. Hades va escollir a Persèfone i, com li havia estat promès, aquesta es va convertir en la seva muller. A partir d'aquí tot segueix tal i com tu has esmentat.
Bona feina!
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt. Molt ben explicada, però segons la versió del rapte Persèfone, es diu que finalment, després de la trampa que li va fer Hades amb el fruit, van arribar a un acord. Passaria dos terços de l'any amb Demèter i l'altre terç amb Hades. I per això s'explicaria les estacions de l'any.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES