LA MITOLOGIA EN EL LEAGUE OF LEGENDS

El League of Legends és un videojoc d'estratègia en temps real i d'acció creat per la empresa Riot Games, on actualment conta amb mes de 100 milions de jugadors en línia.

Un videojoc que consisteix en un 5 vs 5. 5 jugadors que tenen com a objectiu destruir la base del equip enemic, i defensar la seva base perquè els altres 5 jugadors enemics no destrueixin la seva base, ja que un cop es destrueixi la base la partida s'ha acabat.

És un videojoc que compta amb moltíssims personatges per jugar on tenen un transfons, ja sigui mitològic o ja pot ser creat per la mateixa empresa.

Però a on vull arribar es que molts dels personatges en concret mes de 140 dels personatges que es troben en el league of legends, estan inspirats en la mitologia grega o com ja explicaré a continuació o altres mitologies.

Abans d'explicar la mitologia dels diferents personatges del videojoc us vull ficar un petit vídeo del league of legends perquè us ajudi a poder comprendre el vídeo joc.

Mitologia al league of legends:

La mitologia en el league of legends o més conegut com el LOL és bastant extensa, ja que podem trobar mitologia grega, mitologia egípcia, mitologia romana...

Per ordre dels personatges del LOL començaré a explicar-vos des de la lletra A.

I només explicaré els personatges de la mitologia grega i romana.

AATROX:

Aatrox és un personatge que està fortament inspirat en Ares de la mitologia grega. Ares té cos de humà i se'l pot reconèixer com a humà, en canvi Aatrox és mes com un home de l'infern, que té ales i banyes al cap, de cos fort i de color vermell simbolitzant el foc.

Per això mateix Aatrox també esta inspirat en belcebú un dimoni amb ales i banyes com Aatrox. 

Molts dels experts del LOL asseguren que Aatrox es un tipus de barreja entre Ares i Belcebú.

ALISTAR:

Alistar està inspirat en un minotaure de la mitologia grega, on es veia un tipus de animal gegant que es podia veure reflectit com a cos de home i cap de bou. 

CASSIOPEIA:

Cassopeia era una dona molt guapa i bella abans de ser transformada en serp per una poderosa màgia negra, que també va fer que petrifiqués amb la mirada a les persones. Imagino que alguns de vosaltres ja us heu adonat que Cassiopeia te la mateixa historia que Medusa. Una noia molt guapa i bella que també va ser convertida en serp i petrificava amb la mirada, igual que Cassiopeia.

HECARIM:

Hecarim està inspirat en el centaure de la mitologia grega, de cintura en a baix era un cavall i de cintura en amunt cos de home. Un poderós guerrer que tenia la habilitat de corre molt ràpid, cosa que un humà no, ja que un humà no té les cames de cavall un animal valent i ràpid.

FIZZ:

Fizz el personatge del mar, esta fet a partir de Tritó. En primer lloc Fizz té el poder del mar que ens pot recordar a Tritó de la mitologia grega, un poderós déu marí fill de Posidó. Fizz té el trident marí que ens recorda al de Tritó, i el poder de que els animals el segueixin on ell vulgui o més ben dit el poder de controlar els animals.

Guillem Vivet

4t ESO

SÍSIF

Sísif va ser rei d'Èfira, l'actual Corint. A la mitologia grega se'l considerava fill d'Eolo, déu del vent, i durant el seu regnat a Èfira va destacar per ser ingeniós a l'hora de governar.

      Sísif, Ticià Vecelli 1548

El mite d'aquest rei explica que va presenciar com Zeus segrestava a la nimfa Egina. Va pensar en no explicar-ho a ningú, i així va ser fins que el pare de la nimfa va arribar a Èfira preguntant per la ella. Llavors Sísif va demanar a Asopo que, a canvi de confessar-li on era ella, ell hauria de donar una font d'aigua dolça per la polis. El déu va acceptar gratament i ambdues parts van complir el seu tracte. 

Això va esdevenir un problema quan Zeus va assabentar-se'n i entra en còlera. Li envia a Sísif el déu de la mort, Tànatos, amb l'objectiu de que el matés i el portés a l'inframón. El rei de Corint, sense vacil·lar, va convidar aquest déu a una cel·la  a dinar, i quan menys s'ho esperava va tancar a Tànatos allà. Aquest fet va provocar que durant una temporada no hi haguessin morts, i per tant, no arribava gent a l'inframón. Això va molestar a Hades, qui demanà a Zeus una solució. En conseqüència, Ares va ser enviat a Corint per acabar definitivament amb la vida de Sísif.

Sísif, que ja preveia que estava a punt de morir, va demanar la seva dona que no l'enterrés amb honors fúnebres. Així quan va arribar al món dels morts, va dir a Hades que estava indignat amb el que la seva dona havia fet, i que volia tornar al món dels vius per renyar-la. El que el déu de l'Inframón no s'imaginava era que Sísif no tenia la intenció de tornar fins que fos vell.

Quan va morir per darrer cop, Zeus i Hades van imposar-li el càstig perpetu d'haver d'arrossegar una roca enorme per una muntanya amb molt pendent i que sempre que estigués a punt d'arribar al cim la roca caigués de nou, i així eternament.

Aquest mite va ser utilitzat per Albert Camus, filòsof del segle XX, per parlar sobre l'existencialisme.

A continuació es troba un vídeo que explica el mite:

Duna Garcés

1r Batx

EL DRET ROMÀ

El dret romà va ser un ordenament jurídic (conjunt de lleis) de l'Antiga Roma. Va ser aplicat als ciutadans el 753 a.C fins el segle VI d.C, quan l'emperador Justinià I va reunir totes les compilacions jurídiques en un mateix ordenament jurídic Corpus Iuris Civilis. 

Aquí tenim una estàtua amb la balança que representa el dret i la justícia

Etapes del Dret Romà:

-Arcaic (753-450 a.C)

-Preclàssic (450-130 a.C)

-Clàssic

-Postclàssic

El dret romà té tres principis:

1r- Viure honestament (Honeste vivere)

2n- No fer mal a ningú (Alterum non laedere)

3r- Donar a cadascú el que es mereix (Suum cuique tribuiere)

Per construir l'ordenament jurídic que forma el dret romà es va agafar com a base el costum, és a dir, els actes que estaven socialment acceptats. 

Per tant els romans van escriure en l'ordenament com regulaven tan l'esfera pública com la privada. Fent lleis que han quedat reflectides en el nostre ordenament en el Codi Penal, Codi Civil i en el Codi del Comerç, entre altres normes que constitueixen la base del sistema jurídic.

A part del costum, el Dret Romà tenia altres fonts de les que escriure: les decisions del Senat sobre les normes que havien de seguir els ciutadans; els pronunciaments dels magistrats romans; les lleis que aprovava el poble; les decisions que prenien els plebeus en les assemblees; i a partir del Principat, les normes que venien dels propis emperadors...

Aquestes decisions, preses per les diferents parts en què s'organitzava la societat romana, van servir per donar forma un ordenament que establia els drets i llibertats dels ciutadans i la forma de resoldre els conflictes o de castigar els incompliments, de manera escrita.

Hi havia diferents formes de comprendre el que era just:

- Ius: que eren les normes creades pels homes.

- Iniuria: que era el contrari a les normes anteriors.

- Fas: el que en deien voluntat divina.

- Nefas: el contrari a la voluntat divina.

L'ordenament estava dividit en:

• Dret públic: que vetllava per la relació Estat-ciutadà
• Dret privat: regulava les relacions entre els ciutadans i els seus interessos

Tot i ser una legislació molt antiga, la seva influència en diferents factors socials, polítics i econòmics ha traspassat en el temps, ja que els romans van saber fer una legislació capaç de respondre als conflictes que sorgien entre el poble, buscant la solució més justa en cada cas. També va ser un punt referent per l'evolució de les ciències del dret. El dret romà en l'actualitat és molt important ja que ens ha deixat conceptes essencials en la legislació actual, com per exemple:

-Jurista (iuris consultus)

-Patria potestat (patria potestas)

-Magistrat (praetor)

-Senat (senatus)

Aquí us deixo un vídeo on ens explica què és el dret romà molt breument i la seva influència en l'actualitat

Paula García 

4t ESO

EMPERADORS ROMANS: OCTAVI I NERÓ

A l'antiga roma, els emperadors eren els que governaven durant l'Imperi Romà. L'imperi va sorgir després de la caiguda de la república, provocada per les guerres posteriors a l'assassinat de Juli Cèsar.

Els emperadors tenien un dels més alts càrrec de tots i controlaven molts dels poders de l'Imperi. Cal destacar, però, que a diferència de les monarquies actuals, els emperadors comptaven amb un senat i assembles. Això també significava que, per molt que l'Imperi sorgís després del final de la república, molts poders d'aquesta es van mantenir. De fet el títol d'emperador no era un nou i únic càrrec, sinó que era més aviat un conjunt de poders que ja existien en la república. 

Durant el període de l'Imperi Romà (27 a.c- 476 d.c) van haver-hi molts emperadors importants i destacables, però i quins van ser els primers? Tot comença amb Octavi i l'inici de la dinastia Julio-Clàudia. D'aquesta dinastia en parlaré de dos molt destacables: 

Octavi: Va gobernar entre els anys 27 a.c i 14 d.c. Era el fill adoptiu de Juli Cèsar (el governant anterior). Al cap del temps se'l va acabar coneixent com a August. 

Abans d'obtenir el poder, era un home de classe baixa (plebeu), però gràcies al seu besoncle Juli Cèsar (qui en el seu testament va escriure que Octavi fos el seu hereu), va convertir-se en Emperador de Roma. I no va ser un emperador qualsevol, sinó que Octavi és considerat un dels millors emperadors de Roma, doncs en el seu regnat no van succeir guerres importants ni enfrontaments. 

Octavi és també reconegut pel seu pla venjatiu, que va liderar junt amb Marc Antoni i Marc Lèpid, per a eliminar els assassins del seu pare adoptiu. 

Octavi va ser qui va crear la dinastia Julio-Clàudia, que va ser la dinastia governant a Roma fins la mort de l'Emperador Neró. 

Estatua d'Octavi anomenada August de Prima Porta

Neró: Va governar entre els anys 54 d.C i 68 d.C. Era fill adoptiu de Claudio, qui va governar Roma entre els anys 10 d.c i 54 d.C, però, degut a una mort sobtada (segons es diu potser va morir enverinat), Neró el va haver de succeir quan tan sols tenia 17 anys. 

Actualment es coneix a Neró com un dels pitjors emperadors de Roma, o si més no es considera el pitjor de la dinastia Julio-Clàudia. De fet molts qualifiquen el seu regnat com el regnat del terror:

En el seu moment de regnat es considerava a Neró com una persona humil i bondadosa, degut a que era un fanàtic de les arts. Però aquesta idea d'ell va durar poc, doncs la nit del 18 de Juliol del 64 d.C un gran incendi va devastar Roma, deixant una gran part dels carrers destrossats i la resta amb certs danys. Es diu (tot i que no se sap del cert, sinó que és més aviat una llegenda) que Neró va provocar l'incendi, i segons diu la llegenda, mentre Roma cremava ell es trobava a una distancia segura tocant la seva lira feliçment. 

No se sap del cert si Neró va ser el causant, però aquest esdeveniment fatal ha marcat el seu regnat, quedan gravat en la memòria de la història de Roma.

Després d'aquests successos Neró es va suïcidar i va acabar amb la dinastia Julio-Clàudia, donant pas a la dinastia Flàvia. 

Imatge de com era l'estàtua Colós de Neró

Aquests són alguns trets bàsics d'aquests dos emperadors, però hi ha molta més història sobre ells. En el següent vídeo podreu veure la biografia de Cèsar August, on s'explica pas a pas com es vivia a Roma durant el seu regnat.

Lídia Poyato

4t ESO

LA ROMANITZACIÓ A CATALUNYA

La romanització, va ser quan els romans van implantar la cultura, els costums i l’organització romana, arreu de l’imperi Romà. Catalunya només va trigar uns segles a convertir-se en romans; parlaven la seva llengua (llatí), construïen amb estructures romanes, vestien com els romans, etc. 

La romanització va fer que els habitants de Catalunya oblidessin la seva antiga manera de viure. Fent així, que es convertissin en romans completament.

El mapa de continuació, ensenya els noms en llatí que els romans van posar a ciutats de Catalunya actuals. Entre parèntesis hi ha els noms actuals:

Per explicar millor i entendre la romanització a Catalunya, adjunto aquest powerpoint:

Martina Segura

4t ESO

AFRODITA

Afrodita, o Venus (segons els Romans) era la deessa de l’amor, la bellesa i la sensualitat, i el plaer. És una de les divinitats més importants de la mitologia grega, i durant segles ha sigut musa i inspiració de molts artistes. Va ser una deessa molt venerada i en gran part, és molt coneguda per haver format part de mites molt famosos, com el d'Eros i Psique o Adonis.

Naixement de Venus, William Adolphe Bouguereau

Segons ens explica Hesíode a la Tegonia, té aquest nom perquè es creu que va néixer entre l’escuma del mar, i “aphro” vol dir escuma. 

Segons uns dels mites més famosos sobre ella, es diu que Cronos, després d'arrencar els genitals del seu pare Urà, els va tirar al mar, i de la seva llavor va néixer Afrodita a Pafos (Xipre), ja essent adulta i amb molta bellesa.

En molts mites, representen Afrodita com una deessa vanitosa i malhumorada. I encara que sigui una de les poques que està casada del panteó grec, enganya el seu marit constantment.

Afrodita també és especialment coneguda per el seu caràcter i malediccions, ja que quan algú la ofenia, ella sempre es venjava amb malediccions.

Uns exemples de aquesta ira són:

• Va castigar Aurora amb un amor molt fort cap a Orió, perquè havia caigut en les seduccions d'Ares.
• VA castigar a totes les dones de Lemnos, perquè elles no la veneraven, i les va impregnar d’un mal olor molt fort, fent que els seus homes les abandonessin.

• AFRODITA I EL SEU MATRIMONI AMB HEFEST:

Els seus pares la van casar amb Hefest, i segons alguns autors va ser una forma de compensar-lo per el tracte que Hefest havia rebut dels pares d'Afrodita durant la seva infància, per la seva lletjor i malformacions.

Com era d’esperar, el matrimoni de Afrodita i Hefst, va estar lluny de ser un matrimoni feliç, ja que la lletjor d’Hefest no li agadava gens a Afrodita, i va acabar caient als braços de Ares, el deu de la guerra. Van començar una relació secreta, però aquest secret no va durar gaire. Hèlios (el déu del sol),va descobrir la seva relació i li va dir a Hefest. Ell, enfadat per la traïció de la seva dona, va voler venjar-se’n. Ve fer una xarxa de plata indestructible, i un dia, quan Afrodita i Ares estaven junts va tirar-los la xarxa a sobre, i va cridar a tots els déus perquè els venguessin junts. Afrodita, avergonyida, va suplicar a Hefest que la deixés anar i va prometre trencar la seva relació amb Ares, i Hefest la va deixar anar.

• AFRODITA A LA GUERRA DE TROIA

Afrodita, va ser un dels pocs personatges que va tenir un paper important en la causa de la Guerra de Troia.

Ja que, no només va oferir a Helena d’Esparta a Paris, si no que la va raptar quan ell, en veure a la Helena per primer cop, se’n va enamorar, i tenia un fort desig de posseir-la.

El judici de Paris, Peter Paul Rubens

• CURIOSITATS:

En la mitologia grega, existeixen dues Afrodites. L'Afrodita Urània (va néixer de l’espuma després de que Urà perdés els seus genitals i fossin tirats al mar), i la altre que es diu Afrodita Pandemos (va néixer de la unió de Zeus i Dione).

Els seus animals preferits eren els coloms, que arrossegaven el seu carruatge, i les seves planta era la rosa.

Clàudia Dot

4 ESO

ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA I ALGUNS MITES

La mitologia grega és un conjunt de relats, mites i llegendes protagonitzades per déus, herois, monstres i altres éssers mitològics pertanyents a l'Antiga Grècia que han sobreviscut fins l'època actual i que tenen com a objectiu trobar una explicació a l'origen del món i dels fenòmens naturals.

Loggia di Psiche, Rafael (1518-1519)

El Mont de l'Olimp era la muntanya que cap mortal s'atrevia a arribar i per la mitologia grega era considerada com la "llar del déus".

Els déus que són coneguts com els déus olímpics són:

        NOM GREC        NOM LLATÍ        FUNCIÓ

1.     Zeus                 Júpiter              Déu del cel i el més poderós de    l'Olimp.

2.     Hera                 Juno                 Deessa del matrimoni i la fidelitat.

3.     Posidó               Neptú               Déu dels mars i els oceans.

4.     Ares                  Mart                 Déu de la guerra.

5.     Hermes             Mercuri             Déu missatger.

6.     Hefest               Vulcà                Déu del foc i dels ferrers.

7.     Afrodita             Venus               Deessa de l'amor, la sexualitat i la bellesa 

                                                        femenina.

8.     Apol·lo              Apol·lo             Déu de la dansa, la música i la bellesa                                                                                                   masculina.

9.     Atena                Minerva             Deessa de la saviesa i la guerra. 

10.   Artemisa           Diana               Deessa de la caça i protectora dels                                                                                                        animals.

11.   Hèstia                Vesta                Deessa del foc i la llar.

12.   Demèter            Ceres                Deessa de l'agricultura.

I, aleshores, hi ha uns déus variables que completen el Mont de l'Olimp:

        NOM GREC        NOM LLATÍ        FUNCIÓ

13.   Dionís               Bacus                Déu de la festa i el vi.

14.   Hades               Plutó                 Déu de l'infern.
15.   Persèfone          Prosèrpina         Esposa d'Hades.

Els déus mencionats anteriorment són, normalment, els més coneguts, tot i que encara n'hi ha alguns que no he manifestat però que podeu trobar a Els déus grecs.

Escultura d'Hera amb Zeus, el seu marit

Escultura d'Apol·lo amb un arc i una fletxa

Jove Bacus, Guido Reni (1615/1620)

Els mites són relats tradicionals que s'utilitzen per explicar fets magnífics i que són protagonitzats per éssers sobrenaturals com els déus. És un primer intent de comprendre la realitat a partir de la imaginació. És una manera de veure el món ple de màgia. Aquestes llegendes fabuloses formen part de les creences d'una cultura o comunitat, la qual els considera veritables. Al conjunt de mites d'una cultura se'ls anomena mitologia. Per tant, al conjunt de mites de Grècia se'ls anomena mitologia grega.

El naixement de Venus, Sandro Botticelli (1482-1486)

A continuació veurem alguns mites de l'Antiga Grècia:

1. Prometeu i Pandora

Prometeu, considerat el creador de la espècie humana i la qual estimava molt, un dia, després d'un sacrifici, havia de repartir el bou en dos munts: un se'l quedaria Zeus i l'altre seria pels humans. Però Prometeu, sentint pena per la seva creació en les fredes nits d'hivern, va dividir el bou de tal manera que els humans hi sortien guanyant i Zeus, quan ja l'havia escollit i es va adonar de l'engany, es va enfadar tan que va castigar als humans robant-los el foc. Prometeu va recuperar el foc i el va entregar de nou als humans. Zeus, quan es va adonar de la doble traïció, el va castigar encadenant-lo al Caucas. Allà cada dia hi anava una àguila a menjar-se el seu fetge, però a la nit aquest òrgan es regenerava per tornar a ser menjat l'endemà. Una completa tortura. A més a més, va fer construir una estàtua d'una dona preciosa però amb defectes, com la curiositat, i Zeus la va convertir en la primera humana, la qual va anomenar Pandora. El déu del cel la va destinar com a càstig de l'espècie humana; és a dir, va ser el regal que les divinitats van donar als humans per la seva pròpia desgràcia.

Prometeu, Rubens, Pedro Pablo (1636-1637)

Pandora, John William Waterhouse (1896)

2. Deucalió i Pirra

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi, Deucalió i Pirra van sobreviure gràcies al fet que Prometeu va advertir que construïssin una arca. Quan va acabar la intensa pluja, Zeus va concedir el poder de repoblar la Terra llançant pedres que es convertien en homes, a Deucalió, i en dones, a Pirra.

Fàbula de Deucalió i Pirra, Giovanni Maria Bottala (1635)

3. Europa i Zeus

Europa un dia estava passejant a la platja amb la companyia d'altres noies. De lluny va veure un toro, Zeus, que el va fascinar i es va apropar a acariciar-lo. Zeus es va deixar tocar perquè ella anés agafant confiança i un cop va veure que no li faria res, es va enfilar sobre la seva esquena i va nedar mar endins fins arribar a la illa de Creta, on van mantenir relacions sexuals i d'aquesta unió en van sortir tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon.

El rapte d'Europa, Rembrandt (1632)

4. Dèdal i ícar

Aquests són alguns dels molts mites que existeixen de la mitologia grega, però aquí en trobareu més.

Meritxell Barniol

1r Batx

L'AU FÈNIX

La paraula "Fènix" prové del llatí phoenix i significa color de sang.

El Fènix és una criatura de foc capaç de ressorgir majestuosament de les seves pròpies cendres. Aquesta au simbolitza el poder de resiliència, aquesta capacitat inigualable de renovar-nos en éssers molt més forts, valents i lluminosos.

El mite de l'Au Fènix és pressent en totes les cultures i arrels llegendàries dels nostres països. En els mites es deia que ell tenia unes llàgrimes que eren curatives, que tenia gran resistència física, control sobre el foc i una saviesa infinita.

El Fènix Egipci: L'origen d'aquesta au el trobem a Líbia i a Etiòpia. Es deia Benuu (brillar). Era representat com una garsa i el sol. Es deia que volava per Egipte buscant branques de canyella per el seu niu. Quan li arribava la hora de la seva mort entonava melodies fins que les flames el consumien i es convertia en cendra. Al cap de tres dies ressorgia més carregat de saviesa i força.

El Fènix Grec: Els grecs van incorporar el mateix mite del Benuu però li van canviar el nom per fènix.

El Fènix a la Bíblia: Van incorporar-lo com a símbol de la immortalitat i fins i tot el van arribar a comparar amb crist. El mite explica que el fènix florí d'un arbust de roses sota l'arbre del bé i del mal a l'Edèn. Portava un plomatge colorit i un cant incomparable. Va ser l'únic a resistir a robar la fruita de l'arbre. Quan Adam i Eva van ser expulsats, va caure sobre el niu una espurna de l'espassa de foc d'un àngel, i l'ocell va cremar a l'instant. De les pròpies flames va sorgir una nova au, el Fènix, amb un plomatge inigualable, ales de color escarlata i cos daurat. 

La felicitat al Senyor li va donar immortalitat, coneixement, llàgrimes curatives i la seva increïble força. Al llarg de les seves múltiples vides, la seva missió consistiria a transmetre el saber des del seu origen a peu de l'arbre del bé i del mal.

El seu simbolisme és tan potent que avui en dia encara s'utilitza en la cultura popular. Molta gent el deu conèixer per la saga de Harry Potter com a Flawkes el fènix den Dumbledore que posseeix llàgrimes curatives.

El següent vídeo explica més coses sobre l'au fènix i serveix per entendre millor el que he explicat.

Berta Godoy 

4t ESO

ELS LLATINISMES

QUÈ SÓN?

Tot i sembla que avui en dia el llatí és una llengua que no s'usa sovint, moltes de les paraules procedents d'aquest idioma es fan servir en algun altre. En el cas del català, conserva un munt d'expressions o mots que, sobretot, es fan servir en el llenguatge culte o comú. Algunes d'aquestes expressions són les següents:

In memoriam: "En record de"   

Ex: Van fer un homenatge in memoriam del gran actor assassinat.

Placet: "Donar permís"  

Ex: Els alumnes no podien sortir al pati fins que el professor no els donés el placet.

Habitat: "Medi natural on els éssers vius hi viuen"  

Ex: Si es treu aquesta espècie del seu habitat natural, no sobreviurà.

Mea culpa: "Per culpa meva"  

Ex: És mea culpa que el meu pare hagi arribat tard a la feina.

Curriculum: "Conjunt de mèrits" (propòsits que has aconseguit al llarg de la teva vida)

Ex: He enviat el currículum a moltes empreses ja que estic buscant feina.

Credo: "Jo crec" (conjunt de creences)  

Ex: Credo en Déu.

Podium: "Plataforma"  

Ex: Va pujar al pòdium a recollir el seu premi.

In vitro: "En un recipient de vidre"  

Ex: A l'institut, a química fem molts experiments in vitro.

De facto: "De fet"

Ex: Vaig estudiar molt per a l'examen, de facto, em vaig passar tota la nit repassant els apunts.

Ex aequo: "Amb igualtat de condicions/mèrit"  

Ex: Els dos van obtenir el primer premi ex aequo.

Ipso facto: "En l'acte mateix/en el mateix moment" 

Ex: El meu company i jo vam acabar l'examen ipso facto.

Grosso modo: "Amb poca precisió" (més o menys)  

Ex: Va fer l'experiment en grosso modo.

Per a més informació relacionada amb aquest tema cliqueu aquí.

Aina Vidal

1r Batx.

ASTÈRIA

Sabem que en la mitologia, aquest nom és el de tres personatges diferents.

Titànide

Era filla dels titans Ceo i Febe, pel que la fa una de les titànides de la segona generació igual que a la seva germana, Leto.

Per una banda se la considerava una deessa dels rituals nocturns i la nigromància, va aprendre aquestes coses gràcies a la seva mare que li va ensenyar en secret.  Per una altra banda la consideraven la deessa de les estrelles fugaces, l'astrologia i l'endevinació, pel que solen confondre-la amb la deessa Nix. 

Amazones

Fou assassinada pel semidéu Hèracles al buscar el cinturó d' Hipòlita que era la reina de les amazones. Totes elles sabien que era un ser invencible, però tot i saber que lo més probable era morir, van  lluita i fer tot el possible per protegir-ho.

Danaide

Era ni més ni menys que una de les 50 filles que va tenir el rei grec Dànau. I també, com tots els personatges que estan relacionats amb aquesta branca fantàstica de la història, existeix un mite que depèn de la versió que llegeixis o escoltis varien algunes coses.

Com va succeir amb moltes altres deesses al llarg de la mitologia, Zeus s'obsessionà amb ella i volia tenir un affaire, però ella no li va posar gens fàcil i esdevingué una guatlla i començà a volar. Quan el deu cap estava a punt d'atrapar-la en forma de falcó, ella va tocar l'aigua i es va convertir en una illa errant amb l'ajut del trident de Posidó, que agafà el nom d'Ortígia.  

Leto que era la seva germana sí que va caure les enredades de Zeus i va quedar embarassada de bessons. Quan Hera se n'assabentà, va fer que ningú volgués donar-li refugi, però l'illa que esdevingué la seva germana li donà refugi. El déu dels trons i els raigs, volent garantir la seguretat dels seus fills, li va donar quatre pilars a l'illa ancorant-la al terra. Durant l'embaràs va patir molt però encara més al part, doncs així ho va ordenar Hera per la gelosia que tenia. Tot i així en aquella illa va tenir els seus fills, Àrtemis i Apol·lo.

Seguidament, va rebre el nom de Delos on es va construir el principal temple en honor a Apol·lo, i on també estava prohibit néixer i morir.

Actualment, aquesta illa forma part d'un petit conjunt d'elles verges que reben el nom de: Les cíclades. 

A continuació us mostraré una cançó basada en aquest mite, que forma part d'un disc en el que totes les cançons estan basades en diferents històries sobre personatges de la mitologia grega.

Isabel Ortuño

4t ESO 

PLATÓ

Plató va néixer el 427 a.C a Atenes, en una família aristocràtica, que descendia del rei Codre. Els seus pares eren Aristó d'Atenes i Perictione. Plató tenia dos germans: Adimant i Glaucó, i una germana: Potone. Mes tard, quan Aristó va morir, la seva mare, Perictione va casar-se amb Pirilampes, amb qui va tenir un fill (germà de Plató) anomenat Antífon. 

El veritable nom de Plató es deia que era Aristocles, però era conegut per el sobre nom de Plató, per la seva saviesa i per el seu front.

     L'escola d'Atenes, Rafael 1509 a.C

Com que descendia d'una família aristocràtica, va poder gaudir d'una bona educació. Pel que fa l'educació filosòfica, primer va tenir com a professor Cràtil, però només el va tenir un temps. La resta de la seva vida va tenir com a mestre el gran filòsof Sòcrates, fins que aquest mateix va ser executat, pel govern d'Atenes l'any 399 a.C. En una carta que escriví Plató, Carta VII, explicava que abans de conèixer a. Sòcrates, el seu interès es cridava més l'atenció, en la poesia i la política. Però. quan després va conèixer a Sòcrates, ell afirmava que va destruir totes les obres que va fer i va decidir dedicar-se a la filosofia. 

Quan Sòcrates va morir, Plató va començar una època de viatges. Visqué a Mègara, Corint, Egipte i Tàrent. A Tàrent, va conèixer el pitagòric Arquites, el qual va fer que Plató coneixès a Dionís, tirà de Siracusa.  A més de tot això, també el va influir molt en el seu pensament al igual que Sòcrates. De Tàrent, va aprendre que la matemàtica és el model de ciència demostrativa. També va creure que la realitat té dos nivells diferents. 

1- Nivell dels objectes

2- Nivell del concepte

Plató creia que en els estats s'havia d'instal·lar l'aristocràcia, o bé una dictadura que consistia en filòsof-rei, ja que deia que el poder i el coneixement han d'anar agafats de la mà. Creia que el govern només el mereixia el que sabia, i el que havia dedicat la vida a les idees i a la seva ànima.

A Siracusa, va intentar posar un model d'estat. Però Dionís, es creu que era un dictador dolent, així que es van barallar ( Plató i Dionís ) i finalment Dionís va empresonar-lo i posteriorment el va vendre com esclau. Per casualitat, el va rescatar un amic, i Plató va tornar a Atenes el 387 a.C i funda l'acadèmia.

Després, quan Dionís II pujà al tro, Plató va intentar per segona vegada organitzar el que creia que seria un estat ideal, però per segona vegada Plató fracassa, però aquest cop ni l'empresonen ni el venen com a esclau, a l'any 367 a.C. A l'any 361 a.C Plató és convidat per Dionís, per tercera vegada intenta posar el seu model d'estat però fracassa, i retorna a Atenes per instaurar-s'hi. A Atenes, es va dedicar a la vocació literària, fins que finalment va morir l'any 347 a.C.

Escultura de Plató, Ceuta Serrán Pagán

La filosofia de Plató estava relacionada amb la política i la moral, ja que com hem dit abans, el seu professor va ser Sòcrates. La teoria més important que va fer va ser la teoria de les idees.

Sobre aquesta teoria diu que les idees existeixen però que estan fora de l'espai i el temps. Per ell les idees són el principi de les coses, sobre el qual es construeix el "món sensible". Segons Plató hi havia dos mons:

- El món de les idees: el coneixement intel·lectual.

- El món sensible : el món que coneixem pels nostres sentits, el que veiem i toquem. 

Per explica la teoria de les idees, ens explica dos mites molt importants:

-El mite de la caverna:

El mite de la caverna consisteix en què una persona es troba en una cova des del seu naixement, lligat en una cadira, sempre mirant a la paret del davant seu, aquesta persona mai ha sortit de la cova, per tant no coneix la realitat. A darrere de la persona, hi ha unes persones que al voltant d'un foc es van movent. Aquestes formes les veu la persona que està lligada a la cadira, per tant la realitat d'aquesta persona són les figures que veu davant seu. Un dia els homes decideixen deslligar i alliberar a l'home que està lligat? Plató ens explica que aniria cap a la llum, se sentiria des ubicat. A partir d'aquest mite Plató ens proposa: què passaria si nosaltres ara estiguéssim vivint en una "caverna" i ens alliberessin?

A continuació us deixo un vídeo per si voleu aprofundir en el tema del mite de la caverna:

-El mite de la metàfora de línia:

El mite de la metàfora de línia consisteix en traçar una línia del punt "A" al punt "B", posteriorment entre aquests dos punt i posem la "C", però partint les dues parts desiguals. Si ho dividim en dos punts, és a dir, A/C i B/C, ens adonem que una part és més petita que les altres, Plató ens diu que en el segment més curt el considerem una imatge del segment llarg. Després Plató assigna a cada segment un diferent grau de visió sobra la realitat i de coneixement. Llavors aquests dos segments els tornem a dividir per  "D i "E" i finalment ens queda: AD/CD:CE/C/B. El primer segment representaria el món sensible i el segon el mon intel·ligible.

Biel Font 

1r Batx