CLÀSSICS A LA ROMANA

El League of Legends  és un videojoc d'estratègia en temps real i d'acció creat per la empresa Riot Games, on actualment conta amb mes de 100 milions de jugadors en línia. Un videojoc que consisteix en un 5 vs 5.  5 jugadors que  tenen com a objectiu destruir la base del equip enemic, i defensar la seva base perquè els altres 5 jugadors enemics no destrueixin la seva base, ja que un cop es destrueixi la base la partida s'ha acabat. És un videojoc que compta amb moltíssims personatges per jugar on tenen un transfons, ja sigui mitològic o ja pot ser creat per la mateixa empresa. Però a on vull arribar es que molts dels personatges en concret mes de 140 dels personatges que es troben en el league of legends, estan inspirats en la mitologia grega o com ja explicaré a continuació o altres mitologies. Abans d'explicar la mitologia dels diferents personatges del videojoc us vull ficar un petit vídeo del league of legends perquè us ajudi a poder comprendre el vídeo joc. Mitol

Sísif va ser rei d'Èfira, l'actual Corint. A la mitologia grega se'l considerava fill d'Eolo, déu del vent, i durant el seu regnat a Èfira va destacar per ser ingeniós a l'hora de governar.       Sísif, Ticià Vecelli 1548 El mite d'aquest rei explica que va presenciar com Zeus segrestava a la nimfa Egina. Va pensar en no explicar-ho a ningú, i així va ser fins que el pare de la nimfa va arribar a Èfira preguntant per la ella. Llavors Sísif va demanar a Asopo que, a canvi de confessar-li on era ella, ell hauria de donar una font d'aigua dolça per la polis. El déu va acceptar gratament i ambdues parts van complir el seu tracte.  Això va esdevenir un problema quan Zeus va assabentar-se'n i entra en còlera. Li envia a Sísif el déu de la mort, Tànatos, amb l'objectiu de que el matés i el portés a l'inframón. El rei de Corint, sense vacil·lar, va convidar aquest déu a una cel·la  a dinar, i quan menys s'ho esperava va tancar a Tànatos allà. Aquest

El dret romà va ser un ordenament jurídic (conjunt de lleis) de l'Antiga Roma. Va ser aplicat als ciutadans el 753 a.C fins el segle VI d.C, quan l'emperador Justinià I va reunir totes les compilacions jurídiques en un mateix ordenament jurídic Corpus Iuris Civilis.   Aquí tenim una estàtua amb la balança que representa el dret i la justícia Etapes del Dret Romà: -Arcaic (753-450 a.C) -Preclàssic (450-130 a.C) -Clàssic -Postclàssic El dret romà té tres principis: 1r- Viure honestament ( Honeste vivere ) 2n- No fer mal a ningú ( Alterum non laedere ) 3r- Donar a cadascú el que es mereix ( Suum cuique tribuiere ) Per construir l'ordenament jurídic que forma el dret romà es va agafar com a base el  costum,  és a dir, els actes que estaven socialment acceptats.  Per tant els romans van escriure en l'ordenament com regulaven tan l'esfera pública com la privada. Fent lleis que han quedat reflectides en el nostre ordenament en el Codi Penal, Codi Civil i en el Codi del Co

A l'antiga roma, els emperadors eren els que governaven durant l'Imperi Romà. L'imperi va sorgir després de la caiguda de la república, provocada per les guerres posteriors a l'assassinat de Juli Cèsar . Els emperadors tenien un dels més alts càrrec de tots i controlaven molts dels poders de l'Imperi. Cal destacar, però, que a diferència de les monarquies actuals, els emperadors comptaven amb un senat i assembles. Això també significava que, per molt que l'Imperi sorgís després del final de la república, molts poders d'aquesta es van mantenir. De fet el títol d'emperador no era un nou i únic càrrec, sinó que era més aviat un conjunt de poders que ja existien en la república.  Durant el període de l'Imperi Romà (27 a.c- 476 d.c) van haver-hi molts emperadors importants i destacables, però i quins van ser els primers? Tot comença amb Octavi i l'inici de la dinastia Julio-Clàudia. D'aquesta dinastia en parlaré de dos molt destacables:  Octavi :

La romanització, va ser quan els romans van implantar la cultura, els costums i l’organització romana, arreu de l’imperi Romà. Catalunya només va trigar uns segles a convertir-se en romans; parlaven la seva llengua (llatí), construïen amb estructures romanes, vestien com els romans, etc.  La romanització va fer que els habitants de Catalunya oblidessin la seva antiga manera de viure. Fent així, que es convertissin en romans completament. El mapa de continuació, ensenya els noms en llatí que els romans van posar a ciutats de Catalunya actuals. Entre parèntesis hi ha els noms actuals: Per explicar millor i entendre la romanització a Catalunya, adjunto aquest powerpoint: Martina Segura 4t ESO

Afrodita, o Venus (segons els Romans) era la deessa de l’amor, la bellesa i la sensualitat, i el plaer. És una de les divinitats més importants de la mitologia grega, i durant segles ha sigut musa i inspiració de molts artistes. Va ser una deessa molt venerada i en gran part, és molt coneguda per haver format part de mites molt famosos,  com el d'Eros i Psique o Adonis. Naixement de Venus, William Adolphe Bouguereau Segons ens explica Hesíode a la Tegonia , té aquest nom perquè es creu que va néixer entre l’escuma del mar, i “aphro” vol dir escuma.  Segons uns dels mites més famosos sobre ella, es diu que Cronos, després d'arrencar els genitals del seu pare Urà, els va tirar al mar, i de la seva llavor va néixer Afrodita a Pafos (Xipre), ja essent adulta i amb molta bellesa. En molts mites, representen Afrodita com una deessa vanitosa i malhumorada. I e ncara que sigui una de les poques que està casada del panteó grec, enganya el seu marit constantment. Afrodita també és especi

La mitologia grega és un conjunt de relats, mites i llegendes protagonitzades per déus, herois, monstres i altres éssers mitològics pertanyents a l'Antiga Grècia que han sobreviscut fins l'època actual i que tenen com a objectiu trobar una explicació a l' origen del món i dels fenòmens naturals . Loggia di Psiche , Rafael (1518-1519) El Mont de l'Olimp era la muntanya que cap mortal s'atrevia a arribar i per la mitologia grega era considerada com la " llar del déus ". Els déus que són coneguts com els déus olímpics són:          NOM GREC           NOM LLATÍ          FUNCIÓ 1.     Zeus                      Júpiter                  Déu del cel i el més poderós de    l'Olimp. 2.     Hera                      Juno                     Deessa del matrimoni i la fidelitat. 3.     Posidó                   Neptú                   Déu dels mars i els oceans. 4.     Ares                       Mart                      Déu de la guerra. 5.     Hermes          

La paraula "Fènix" prové del llatí phoenix i significa color de sang. El Fènix és una criatura de foc capaç de ressorgir majestuosament de les seves pròpies cendres. Aquesta au simbolitza el poder de resiliència, aquesta capacitat inigualable de renovar-nos en éssers molt més forts, valents i lluminosos. El mite de l'Au Fènix és pressent en totes les cultures i arrels llegendàries dels nostres països. En els mites es deia que ell tenia unes llàgrimes que eren curatives, que tenia gran resistència física, control sobre el foc i una saviesa infinita. El Fènix Egipci: L'origen d'aquesta au el trobem a Líbia i a Etiòpia. Es deia Benuu (brillar). Era representat com una garsa i el sol. Es deia que volava per Egipte buscant branques de canyella per el seu niu. Quan li arribava la hora de la seva mort entonava melodies fins que les flames el consumien i es convertia en cendra. Al cap de tres dies ressorgia més carregat de saviesa i força. El Fènix Grec: Els grecs van i

QUÈ SÓN? Tot i sembla que avui en dia el llatí és una llengua que no s'usa sovint, moltes de les paraules procedents d'aquest idioma es fan servir en algun altre. En el cas del català, conserva un munt d'expressions o mots que, sobretot, es fan servir en el llenguatge culte o comú. Algunes d'aquestes expressions són les següents: In memoriam:  "En record de"      Ex: Van fer un homenatge in memoriam  del gran actor assassinat. Placet:  "Donar permís"   Ex: Els alumnes no podien sortir al pati fins que el professor no els donés el  placet . Habitat:  "Medi natural on els éssers vius hi viuen"   Ex: Si es treu aquesta espècie del seu habitat natural, no sobreviurà. Mea culpa:  "Per culpa meva"   Ex: És mea culpa que el meu pare hagi arribat tard a la feina. Curriculum:   "Conjunt de mèrits" (propòsits que has aconseguit al llarg de la teva vida) Ex: He enviat el currículum a moltes empreses ja que estic buscant feina. C

Sabem que en la mitologia, aquest nom és el de tres personatges diferents. Titànide Era filla dels titans Ceo i Febe , pel que la fa una de les titànides de la segona generació igual que a la seva germana, Leto . Per una banda se la considerava una deessa dels rituals nocturns i la nigromància, va aprendre aquestes coses gràcies a la seva mare que li va ensenyar en secret.    Per una altra banda la consideraven la deessa de les estrelles fugaces, l'astrologia i l'endevinació, pel que solen confondre-la amb la deessa Nix .  Amazones Fou assassinada pel semidéu  Hèracles  al buscar el cinturó d'  Hipòlita que era la reina de les amazones. Totes elles sabien que era un ser invencible, però tot i saber que lo més probable era morir, van  lluita i fer tot el possible per protegir-ho. Danaide Era ni més ni menys que una de les 50 filles que va tenir el rei grec Dànau .  I també, com tots els personatges que estan relacionats amb aquesta branca fantàstica de la història, existei

Plató va néixer el 427 a.C a Atenes, en una família aristocràtica, que descendia del rei Codre. Els seus pares eren Aristó d'Atenes i  Perictione . Plató tenia dos germans: Adimant i Glaucó, i una germana: Potone. Mes tard, quan Aristó va morir, la seva mare, Perictione va casar-se amb Pirilampes, amb qui va tenir un fill (germà de Plató) anomenat Antífon.  El veritable nom de Plató es deia que era Aristocles, però era conegut per el sobre nom de Plató, per la seva saviesa i per el seu front.      L'escola d'Atenes , Rafael 1509 a.C Com que descendia d'una família aristocràtica, va poder gaudir d'una bona educació. Pel que fa l'educació filosòfica, primer va tenir com a professor  Cràtil , però només el va tenir un temps. La resta de la seva vida va tenir com a mestre el gran filòsof  Sòcrates , fins que aquest mateix va ser executat, pel govern d'Atenes l'any 399 a.C. En una carta que escriví Plató,  Carta VII, explicava que abans de conèixer a. Sòcrate