MITE DE CAL·LISTO

Escrita per -

Cal·listo, era una nimfa del bosc i filla de Licaon. Cal·listo estava consagrada a la deessa Diana, per tant ella era verge, i es dedicava a caçar amb les seves companyes. 
Zeus es va enamorar de Cal·listo, però ell sabia que essent home mai la podria conquistar, i per aconseguir-ho va adaptar la forma de Diana, que era amb qui més confiava Cal·listo. Fruit de la relació es va quedar embarassada d'Arcas. 
Cal·listo es va donar compte del seu estat, i va voler amagar-lo a Diana i les seves companyes. Però, en banyar-se totes en una font, se'n van adonar, i Diana, furiosa, la va fer fora del grup. 
Quan va passar tot això Hera, esposa de Zeus, va embogir de gelosia, i va convertir Cal·listo en un ós. 
Cal·listo un dia caminant pel bosc es trobar Arcas al seu fill, i es va voler apropar a ell. Ell, essent caçador i veient que s'apropava més, es va decidir a disparar. 
Zeus, veient tot allò, es va compadir de Cal·listo i l'envia al cel transformar-la en l'ossa major i al seu fill en el guàrdia de la osa.
Constel·lació Ossa Major


 Marco Peña
4t ESO

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
La transformació de Cal·listo, una altre interpretació que podem destacar és la de que va ser transformada en ossa perquè Zeus patia per la seva seguretat i va transformar-la i així la odia protegir de la venjança d'Hera.
Bona feina!
10 de maig del 2019, a les 14:14
Berta Dong Reixach ha dit…
Per mi és una història molt bonica. Zeus va fer un cosa que no hauria d'haver fet, i va posar en problemes a Cal·listo fent que la fessin fora del seu grup, i també que Hera la convertís amb un ós. Al final Zeus fa un acte bonic per Cal·listo i el seu fill.
Molt interessant!
18 de maig del 2019, a les 16:41
Carla Erra ha dit…
Un mite molt interessant per observar l'origen de la constel·lació més famosa de totes segons els grecs. A més, es pot veure reflectida una doble injustícia per part dels déus, aquesta vegada del déu suprem, com és comú en els mites grecs.
Bona feina!
13 d’octubre del 2019, a les 14:48
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació