CLÀSSICS A LA ROMANA

L'agricultura era l'activitat bàsica, i era molt ben considerada dintre de la societat romana, al contrari de l'artesania. En l'origen, Roma havia estat una comunitat de pastors i agricultors, de manera que es va convertir en una activitat sagrada. Els Patricis es dedicaven al cultiu de la terra i a cuidar el bestiar. També tenien grans terres on necessitaven la mà d'obra dels esclaus, que vivien en finques durant tot l'any, a cura d'un capatàs, que també era un esclau, però l'amo li tenia molta confiança. Aquestes enormes finques produïen tota mena d'aliments. Les collites diàries  es traslladaven als mercats i es venien, ja que solien ser productes que es feien malbé ràpid, com per exemple fruites, hortalisses i verdures fresques, que eren molt apreciades pels habitants de les grans ciutats. Si les finques estaven molt lluny de les ciutats, els productes frescos eren utilitzats per al consum immediat i per als treballadors lliures, i en menor

Lucrècia fou una figura femenina molt important i llegendària per la història de Roma, f illa de l'important romà Espuri Lucreci Triciptí. Tot comença durant el regnat de Tarquini el Superb (535 a.C al 510 a.C).            Lucrècia, Damià Campeny, 1804 Mite de Lucrècia : Aquesta jove fou una de les primeres "heroïnes" de la història de Roma, dona de Juni Brutus.  Però, tot comença quan Tarquini  desperta el seu interès per la bella Lucrècia. Aquest, intentava seduir-la però tots els seus intents van fer fallida i, aprofitant l'absència del seu pare Sext Tarquini envià a guerrejar a Brutus (home de Lucrècia) fora de Roma. I en un moment donat, desesperat, Tarquini el Superb va forçar Lucrècia a l'adulteri per mitjà d'amenaces: Si ella no cedia a estar amb ell, mataria el seu esclau i el posaria nuu al seu costat i després simularia haver venjat l'honor del seu marit. L'endemà, davant del seu pare i del seu marit, desesperada, els va e

L'actual Portugal  700 a.C estava habitada per pobles preromans com els celtes i els ibers. Els grecs, fenicis i cartaginesos dominaven el territori fins que al segle III a.C  els Romans van ocupar el que ara és Portugal derrotant al cabdill lusità Viriat al segle II a.C.  La conquesta de Hispània que l'integrava Lusitània era una conseqüència directa de la segona guerra púnica i la tercera que es va lliurar en part en aquesta península. De camí els Romans van envair tota Hispània,  conquerint Lusitània .  Un cop va acabar la segona guerra púnica Roma va dividir Hispània en Hispània Citerior (Nord) i Hispània Ulterior ( Sud). Els pobles celtes van començar un moviment de resistència (guerres celtiberes) des del 197 a.C fins el 179 a.C on els lusitans van sotmetre als romans. Però això va portar a una segona guerra en que els Lusitans al 154 a.C amb la Guerra Hispànica, acabada quatre anys després amb la mort del llegendari de Viriat. La resistència continuà fins que al 60 a.

Ilítia, filla de Zeus i Hera , coneguda per ser la fidel servidora i criada de la seva pròpia mare Hera, també rep una gran importància en la mitologia grega per ser la principal protectora dels parts i dels nadons. Es representada amb una copa a la mà dreta i amb una llaça a la ma esquerra o  bé, també se la pot trobar subjectant dos nadons enmig d'un bosc que en representa la fertilitat. Representació d'Ilítia, deessa dels parts. William Adolphe Bouguereau Mite de Leto:  El mite explica que quan Leto , una de les tantes amants de Zeus, va quedar embarassada, Hera, que n'estava tant gelosa de Leto va decidir torturar i castigar la dona prohibint que aquesta pogués donar a llum el seu fill en qualsevol part de la terra. La pobra dona, desesperada,  anava buscant un lloc en el qual Hera no  tingués cap poder per poder tenir els seus fills  tranquil·lament  i, un dia aquesta va anar a parar a una illa deserta anomenada " Ortígia " on van néixer Apol·lo i

Bath és una ciutat situada al sud-oest d'Anglaterra, al comptat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals.  Les termes romanes de Bath són un dels elements més espectaculars de la ciutat, ja que fascinen a la majoria dels turistes que van a visitar-les. Tot i que es va descobrir fa relativament poc, fa 132 anys, té més de 7000 anys d'història.  Mapa de la ciutat de Bath, el número 10 és allà on es situen les termes romanes. Els celtes van ser els primers de construir un santuari en aquestes aigües termals. Aquests van dedicar-les a Sulis , la que pels romans seria la deessa Minerva. Posteriorment, arribarien a la zona els romans, que també aprofitarien per deixar la seva empremta en aquest lloc. Tot i haver arribat allà, els romans van decidir no canviar el nom a la ciutat, que es va fundar dient-se " Aquae Sulis"  (Les aigües de Sulis), mantenint-lo així en lloc de posar el nom de la deessa Minerva.  Primer hi van construir un temple, c

Les Sibil·les  eren profetesses del déu Apol·lo. Al nord-est de la Badia de Nàpols hi havia una muntanya volcànica en la que en el cim es trobava una colònia grega on hi havia el Santuari de Cumas en funcionament durant el segle V i VI a.C. La gruta de Sibil·la es trobava abaix de la muntanya. Els habitants de les polis sentien especial fe per aquestes entitats i desitjaven anar a parlar amb elles. Per poder consultar-les havien d'arribar a una caverna i travessar la seva llarga galeria de 107 metres de longitud i als laterals tenia altres dotze galeries per on passaven escletxes de llum creant així un efecte especial entre la llum i la foscor. Al final hi havia un vestíbul on el visitant esperava que es comuniqués el veredicte de la Sibil·la. Es deia que aquesta transmetia l'oracle a través de les galeries laterals mitjançant cent veus diferents.  Gruta de la Sibil·la A l'època imperial la Sibil·la de Cumas va caure en l'oblit i ja no s'anava tant a cons

Alguna vegada hem sentit la paraula "hermafrodita", però tot i que sabem que significa, no sabem d'on prové i en aquesta entrada us ho explicaré. Hermafrodit era fill del déu del comerç i missatger dels déus, Hermes , i de la deessa de l'amor, la bellesa femenina, el desig i la reproducció, Afrodita . El nom del fill sorgeix de la barreja dels noms dels pares. Afrodita estava casada amb Hefest , per tant, aquesta unió amb Hermes havia estat una infidelitat al seu matrimoni i com que se sentia culpable va deixar el petit Hermafrodit amb les nimfes a la muntanya Frígia on es va criar fins el 16 anys. El jove va decidir abandonar les nimfes i la muntanya i recórrer el món. En el seu camí cap a Halicarnàs, tenia tanta calor que es va acostar a un llac i es va despullar per banyar-s'hi. Va ser en aquest moment quan Sàlmacis, esperit del llac, va veure Hermafrodit i va quedar enamorada de la seva gran bellesa. va decidir acostar-se a ell i quan van estar cara a car

Quan els tres germans, Zeus , Posidó i Hades es divideixen l'univers, Hades rep l'infern. Ni als humans ni als déus els agrada aquest lloc obscur, on romanen les ànimes dels difunts. On és l'infern? Els grecs el situen més enllà de l¡oceà, a l'oest de la Terra, que imaginen plana. Després, descobreixen que l'oceà, sens dubte, no és el límit del món dels humans. Llavors transporten l'àmbit dels difunts sota terra. Les seves entrades són cavernes profundes i rius que flueixen sota terra. Qui és Hades? Hades és el rei de l'infern. El seu nom significa "l'invisible", i ho és gràcies al casc màgic que li donen els ciclops. Els humans viuen atemorits de pronunciar el seu nom, per tant li posen el sobrenom de Plutó, que significa "el ric". Efectivament, és el cap de les riqueses que vénen del sòl: els metalls i els brots primaverals. Hades gairebé no surt mai del seu reialme. Tot i que, una vegada, una fletxa d'Hèracles el va fe

Prometeu fou un tità de l'antiga Grècia,  fill de Jàpet i de la nimfa  Clímene . Juntament amb el seu germà Epimeteu  eren els encarregats de crear la humanitat juntament amb els animals i eren els responsables de facilitar-lis el que fos necessari per poder viure. Epimeteu, començà creant els animals obsequiant-los amb un cos resistent per poder seguir el cicle de la vida i amb unes qualitats com la força, la rapidesa... Però a l'hora de crear uns éssers superiors als animals (els homes) no va saber com fer-ho i va demanar ajut al seu germà. Prometeu, fou qui finalment creà els homes modelant-los amb argila, obsequiant-los amb unes capacitats superiors a la dels animals com la capacitat per treballar, construir... I, el fet més important: Els va atorgar el foc. Zeus, que no n'estava d'acord perquè el foc era considerat un element diví, va decidir castigar a la humanitat creant la primera dona que els portaria les majors desgràcies: Pandora, una dona plena d

En els camps de Cartea hi havia un cérvol sagrat per a la nimfes del lloc. No li faltava de res a l'animal i estava acostumat a passejar per la comarca sense que ni humans ni altres éssers vius el ferissin. Les seves banyes eren d'or, i del seu coll penjaven un brillant collaret de diamants, al front tenia una cinta de plata amb petites perles que feien conjunt amb dues grans perles més que tenia a les orelles. El cérvol es deixava acariciar per tothom, però sens dubte amb la persona que més va congeniar va ser amb Ciparís, el noi més bell de Ceos . Aquest jove sempre acompanyava el cérvol, el portava als millors llacs perquè begués aigua neta i als millors prats perquè mengés. Li feia alguna guarnició per les seves banyes i fins i tot a vegades muntava sobre el llom de l'animal.  Apol·lo i Ciparís, Guilio Romano Un dia però, el cérvol estava dormint després d'haver pasturat durant una llarga estona i Ciparís va anar a caçar amb el seu amant, el déu Apol·l

Antígona era la filla d' Èdip , rei de Tebes, i de la seva mare Iocasta. El dramaturg Sòfocles va relatar la història a les seves obres d'"Èdip rei" i "Antígona". Antígona, de Frederic Leighton Quan Èdip es va donar compte de que havia matat al seu pare accidentalment, i s'havia casat amb la seva mare, es va treure els ulls. Va ser expulsat de Tebes, mentre que Iocasta es va suïcidar. L'oncle d'Èdip, Creont, va apoderar-se de Tebes, mentre que després d'ell van agafar el poder els germans d'Antígona, Etèocles i Polinices. Mentrestant, Antígona va acompanyar a Èdip al seu desterrament per Grècia com un malalt cec.  Finalment, el rei Teseu d'Atenes li va concedir asil i protecció i va ser allà on va trobar la tranquil·litat que buscava per poder morir en pau. Però abans de que això passés, la seva segona filla, Ismene, es va assabentar de que Eteocles havia expulsat Polinices per convertir-se en l'únic rei de Tebes. Tenia

Durant el segle V a.C., l'Imperi persa es trobava en el seu millor moment. El rei Dari I manava sobre el territori que anava des del Caucas fins a l'oceà Índic i des del mar Mediterrani fins al riu Indo. La població d'aquest imperi estava creada per una gran diversitat de pobles, entre ells els grecs jonis que havien colonitzat la costa occidental de l'Àsia Menor. En el 500 a.C, els jonis van iniciar una rebel·lió en contra de Dari però van ser derrotats després de sis anys de lluita. El poble d'Atenes va reconèixer els lligams ancestrals que tenia amb els jonis i van prendre foc a la ciutat persa de Sardis . El 491 a.C, Dari va intentar castigar els atenesos i va fer una expedició a la ciutat de Marató  per enfrontar-se amb ells. Després de 36 anys de regnat, Dari va morir sense poder realitzar la seva venjança. Dari I , (autor desconegut) Xerxes, fill de Dari, quan va pujar al tron no va decidir venjar-se dels Atenesos directament, sinó que no va ser f

Posidó (Neptú en llatí) era el déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols i protector dels navegants, tot i que podia causar tempestes i naufragis. Vivia en un palau ple de corals i gemmes, i del seu caràcter depenia l'estat del mar. Posidó, Ventura Rodríguez Va ser el primer fill de Cronos i Rea, i en néixer va ser devorat pel seu pare, per tal que cap dels seus fills el destronessin, com ell mateix havia fet. Seguit d'ell també van ser engolits els seus germans Hades , Hèstia , Hera i Demèter . Rea va aconseguir salvar a Zeus, el seu últim fill, embolicant una pedra com si fos un nadó i fent creure a Cronos que s'estava menjant el seu fill.  Cronos devorant Posidó Era representat com un home fort i barbut, amb un trident a la mà que podia fer tremolar la terra i estava acompanyat de dofins i peixos. Tot i que va tenir moltes relacions amoroses, es va casar amb Amfítrite , el fill més conegut que van tenir va ser Tritó.  Tapís d'Amfitríte i Pos

Tarquini el Superb va ser el setè i últim rei de la ciutat de Roma. Era el nét de Tarquini Prisc i gendre de Servi Tul·li, a qui va assassinar a una conspiració amb la seva esposa Túl·lia. Va regnar del 534 a.C. al 510 a.C. Medalló de Tarquini el Superb Tarquini va ser un rei autoritari i tirà. Va ser tant dolent el seu regnat, que els romans van expulsar-lo i el van catalogar com Superbus  (Superb en llatí). A partir d'ell, la monarquia fou vista com un mètode fallat, i per evitar. Per exemple, els emperadors sempre tenien en compte no ser anomenats rex (rei). Va fer diverses guerres per ampliar els seus dominis, entre aquestes podem distingir-hi la guerra contra els volscs, per exemple, o amb Gabii. Totes aquestes li van proporcionar un domini quasi bé total del Laci. A nivell religiós, cal destacar que va construir i acabar les obres del temple Júpiter Capitolí, també va comprar els llibres sibil·lins a la Sibil·lia de Cumes, que es tractaven d'uns llibres p

El mite del Carro Alat va ser creat per Plató , filòsof grec nascut el 427 aC. Plató deia que l'ésser humà és de naturalesa dual, un compost d'ànima i cos. El cos pertany al món de les coses, per tant és de naturalesa sensible, és matèria mortal i efímera, en constant moviment. D'altre banda l'ànima és de naturalesa intel·ligible, immortal, eterna i perfecta. Per tant, l'ànima és l'entitat que possibilita el coneixement de les idees. Plató, per explicar aquesta teoria, va crear el següent mite: En el mite del Carro Alat, el filòsof compara l'ànima humana amb un carro dividit en tres parts: un esclau condueix un carro tirat per un cavall blanc i un cavall negre. El carro, de naturalesa divina circula per les altures dels cels ideals recorrent el món de les idees contemplant-les amb goig. Tanmateix, mentre el cavall blanc tendeix a circular pel món ideal, el cavall negre empeny al món de les coses; en aquesta lluita constant l'esclau perd el control del

Cassandra era la filla de Príam (rei de Troia) i Hècuba, i germana bessona d'Helen. En néixer els bessons, es va fer una festa al temple d'Apol·lo, als afores de Troia, i a la nit, els pares van marxar i van deixar els bebès al temple. L'endemà, quan van tornar per recollir-los, els germans dormien i dos serps els passaven la llengua pels òrgans dels sentits per purificar-los. És així com Cassandra i Helen varen tenir el do profètic una vegada adults. Una altra versió diu que Apol·lo s'havia enamorat de Cassandra i li va prometre a la jove el do de la profecia si acceptava entregar-se a ell. Ella acceptà, però una temps més tard es negà a complir la seva part del tracte. Així doncs, Apol·lo la escupí a la boca i li retirà el do de la persuasió, pel què tot i que digués la veritat, ningú la creuria.  Cassandra és coneguda per les seves prediccions en varis moments crucials de la història de Troia: el primer succeeix quan ella prediu que Paris portarà la ruïna a

La religió de Roma va ser la politeista fins que el 27 de febrer del 380, el cristianisme es converteix en la religió oficial de l'imperi Romà.  Fins el concili de Nicea , del 325, tot aquell que seguia la fe cristiana era  perseguit i les esglésies eren cremades. Sobretot durant el regnat de Dioclecià va ser quan va haver-hi més persecucions ja que volia que es tornessin als cultes pagans i que fossin la religió de l'imperi cosa que va fracassar quan Constantí el va succeir.  L'emperador Neró va ser possiblement el que més va perseguir els cristians ja que no adoraven els déus ni creien que la figura del Cèsar hagués de ser divinitzada.  El concili de Nicea:  El 19 de juny de 325, Constantí va reunir uns 300 representants eclesiàstic, no per fer del cristianisme la religió oficial, sinó per trobar la pau religiosa per estabilitzar l'imperi. Es considera el primer concili ecumènic cristià ja que els bizantins ja en realitzaven. Després de molt debatre, Constan