21 de desembre del 2023

INSPIRACIONS DE L’ANTIGA GRÈCIA I ROMA

Estimat lector, mai t’has trobat en la següent situació? Els auriculars posats, estirat o estirada el llit, escoltant cançons sense parar, escoltant la lletra amb què tant t’identifiques, desitjant que a través de la música puguis oblidar que passa a la resta del món. Fins que ho aconsegueixes, aconsegueixes aïllar-te, pel que dura la cançó no penses en res més que no siguin els acords de la guitarra del teu artista preferit, o les notes del piano que acompanyen la lletra. És allà on et relaxes, no penses res més que sentir la música, tenques els ulls, i sents com el teu cor batega. 

Bé, si avui has acabat llegint aquest article, et proposo que escoltis amb plenitud les següents cançons inspirades en l’antiga Grècia i Roma.

POMPEII-BASTILLE

La composició de la lletra està inspirada en Pompeia, l’antic poble de roma que va ser sepultat l’any 79 després de l’erupció del Mont Vesuvi. El cantant mentre llegia un llibre va veure una imatge de l’actual Pompeia, i es va imaginar l’avorrit que devia ser estar en la mateixa posició centenars i centenars d’anys. Així que va decidir fer la cançó, Així és com ho defineix ell “La cançó és com una conversació imaginària entre dues persones les quals estant estancades en el lloc de la tràgica mort” A continuació us deixaré la lletra i el videoclip de la cançó perquè així la pugueu escoltar, ara ja, saben el seu significat. 

La cançó va ser nominada als premis Brit l’any 2014 pel millor “single” britànic de l’any. 

Achilles Last Stand- Led Zeppelin 

És un tema de la banda britànica Led Zeppelin escrit per Robert Plant i Jimmy Page inclòs en el seu àlbum "Presence". És el tema més llarg del disc i el que li dona principi. La temàtica de la cançó és principalment de l’heroi aqueu, mitològic Aquil.les (Robert Plan sentia un interès per la mitologia grega). Així mateix, el títol “Achilles Last Estand” que en català equivaldria a dir “L’última batalla d'Aquil·les”, fa referència a l’últim moment de vida d'Aquil·les, que resisteix després de ser assassinat per París en aconseguir el seu taló. La cançó d'Aquil·les des del seu punt de vista, comptant els llocs pels quals ha viatjat, lluitat, fins a parlar de la seva estimada i la seva descendència. 

 Atlas-Coldplay 

La cançó “Atlas” de Coldplay va ser escrita per la banda sonora de la pel·lícula “The hunger games: catching fire”. La lletra d’”Atlas” fa referència a temes de lluita, resistència i la idea de carregar amb el pes del món. La paraula Atles, i la lletra de la cançó està relacionada amb el tità de la mitologia grega que sostindria el món sobre les seves espatlles. 

Així doncs, estimat lector, ara que ja saps el significat i has escoltat les cançons quina és la teva preferida? A quina li torbes més significat? 

Mercè Vila Valentí 

1r Batx

20 de desembre del 2023

L'ORIGEN DE L'UNIVERS

L'origen del univers segons els Grecs és un dels mites més famosos, o el que més de l'antiga Grècia.

Aquest mite es va començar a explicar oralment fins que el van escriure. L'escriptor mes famós, però, és Hesíode, on va parlar del tema en la seva obra, La Teogonia.

El mite comença amb molt Caos , estava tot ple de ombres , del caos va sorgir Gea (la terra), i mes sers divins com; Nix (nit), Eros (amor), Èter (espai infinit), Tàrtar (el abisme).

Gea va tindre a Urà(cel), es van unir i van néixer els titans; Cronos, Febe, Tetis, Rea, Oceà, Ceo, Hiperiom, Jàpet, Temis, Mnemòsine i Tea.

El Tità més petit era Cronos, que és conegut per ser retorçat i dolent. Ell va castrar el seu pare Urà i va tirar els seus genitals al mar. Es diu que l'escuma del mar va engendrar a Afrodita. La maldat era tan gran que quan ell es va ajuntar amb Rea (la seva germana), com que tenia por de ser traït per els seus fills, com ell havia fet amb el seu pare cada cop que un fill naixia ell se'l menjava, Rea l'odiava i al tenir a Zeus Rea va ficar una pedra en comptes de Zeus i quan Cronos es va menjar a "Zeus" en veritat era un pedra , i Rea va salvar a Zeus.

Quan Zeus va créixer li va donar un verí a Cronos que va fer vomitar als seus germans i a la pedra , i així va salvar-los a tots 
     Saturn (mite de Cronos) Francisco de Goya

Després d'això va començar la lluita entre Cronos i Zeus, però Zeus  va aconseguir la victorià i va tancar a Cronos i als titans al tàrtar al centre de la terra.
Els deus després de veure aquet triomf va assignar els poders per lloc es a dir: a Zeus el cel, a Posidó el Mar i a Hades al inframón.
al final després de la derrota de els titans es va començar una nova era amb Zeus dominant el Olimp i nous déus que ara coneixem.
                                                     

Carla López 
4t ESO

19 de desembre del 2023

CRONOS I EL NAIXEMENT DELS DÉUS OLÍMPICS

Cronos en la mitologia grega era un tità fill d'Urà i de Gea, el qual en ordres de la seva mare van tendir-li una trampa, ja que es volien desfer d'ell. Gea va  fer creure a Urà que li volia donar una abraçada, en aquell moment Cronos amb una dalla va aprofitar que el seu pare estava despistat i el va castrar. D'aquella sang vessada van sorgir moltes criatures mitològiques com ciclops, monstres, dimonis, però també van sorgir les nimfes. En aquell moment Cronos va ocupar el lloc del seu pare i va començar a governar l'univers casat amb la seva germana, Rea. 

Gea, que podia predir el futur va saber que Cronos seria derrocat per un dels seus fills i li va dir. Cronos al enterrar-se d'això posseït per la por de ser derrocat, res més naixien els fills que tenia amb Rea se'ls menjava, i va menjant-se a Demèter, Hera, Hades, Hèstia i Posidó. Quan va néixer el sisè fill Zeus, Rea va enviar-lo en una àguila a les illes de Creta amagat en la caverna d'una muntanya. En comptes de Zeus, Rea li va donar a Cronos unes pedres embolicades, perquè ell creies que era el seu fill i s'ho va empassar. Zeus va créixer en una cova d'una muntanya de l'illa de Creta, alletat per una cabra i durant anys entrenant-se per al objectiu de derrotar a Cronos. 
 

Cronos i el seu fill, Giovanni Francesco Romanelí
                                                                    
Quan Zeus va créixer, va alliberar els seus germans de l'estómac del seu pare donant-li una poció perquè els vomités, o en algunes versions obrin-lo en canal. Junt amb els seus germans i ciclops va organitzar una "resistència" contra els titans i van lliurar un enfrontament conegut en la mitologia grega com la Titanomàquia, que va acabar amb la conquesta del mont Olimp, la victòria dels déus olímpics i l'empresonament dels Titans al Tàrtar.


Noah Calleja
1r Batx

18 de desembre del 2023

EL PLAER A LA TAULA, RECEPTES DE L'ANTIGA GRÈCIA

Des de temps immemorials els humans sempre hem buscat el plaer en el menjar, Deixant així un munt de receptes. Avui ens centrarem en plats clàssics grecs. En aquesta entrada trobareu  una selecció de plats perquè durant un dia sencer us sentiu com a veritables grecs antics. 

Però primer hem d'entendre la seva rutina de menjars, començant per l'Ariston. El menjar més lleuger del dia que es prenia als matins. Aquest seria l'equivalent a l'esmorzar de l'actualitat, el seu proper dinar no arribava fins a finals de la tarda que es deia Deipnon que actualment seria el sopar. Aquesta rutina l'adaptaré a les nostres noves costums perquè cobreixi tots els menjars del dia. Dit això, comencem!

L'ESMORZAR

L'esmorzar era força simple i bàsic. Sovint consistia en un tipus de pa, com el maça (fet d'ordi) o un pa de blat, que podia acompanyar-se de mel, oli d'oliva, o fins i tot formatge. Altres vegades, en lloc de pa, podien consumir pulmentària, una mena de farinetes també feta d'ordi.

Una de les receptes d'aquest estil eren les tortites amb xarop, o com les anomenaven els grecs; Teganitai


Ingredients:

1 tassa farina de blat integral o d'espelta integral

1 tassa aigua

8 cullerades d'oli d'oliva

1 cullerada de llavors de sèsam

4 cullerades de xarop d'arròs marró o un altre xarop al gust

Procediment: 

1. Barreja en un bol la farina amb l'aigua fins que no tingui grumolls.

2. En una paella gran posa un parell de cullerades d'oli d'oliva i escalfa-ho a foc mitjà.

3. Aboca un caçó de massa (un caçó dels de servir sopa) al centre de la paella i deixa que es fregeixi.

4. Quan la part superior estigui seca o gairebé seca, gira-la amb una espàtula.

5. Ves traient les tortitas a un plat i repetiu el procés les vegades que calgui.

6. Serveix-les amb el xarop per sobre i empolvorant amb llavors de sèsam.

EL DINAR

La seva dieta estava basada principalment en llegums i vegetals. La carn passava a un segon pla ja que només els rics se la podien permetre econòmicament. De fet, fins i tot entre la gent rica només es menjava carn de porc. Per tant predominaven plats com ara  Horiatiki, que és un plat d'amanida. 


Ingredients:

2 tomàquets d'amanida grans

1 cogombre

1 ceba morada

120 grams de format feta

12-15 olives de Kalamata

1 cullerada d'orenga seca

Sal al gust

Oli d'oliva verge extra al gust

Vinagre al gust

Julivert, ruca o créixens fresc al gust.

Procediment:

1. Renta molt bé els tomàquets d'amanida i talla'ls a grills.

2. Renta, pela i talla el cogombre a rodanxes

3. Pela la ceba morada i talla-la en cèrcols

4. Barreja tots aquests ingredients en un bol.

5. Escorre el formatge feta del líquid en què es conserva i talla'l a daus

6. Incorpora-ho al bol de l'amanida al costat de les olives i l'orenga seca

EL SOPAR

Per últim, arribem el sopar el qual no variava molt del menjar per les difícils condicions agrícoles de l'antiga Grècia. Doncs veurem com es fa el dolmadakia, que per la seva forma i ingredients ens pot recordar al sushi


Ingredients:

250 grams fulles de parra tendres

400 grams d'arròs

400 mil·lilitres d'aigua

250 mil·lilitres d'oli d'oliva

1 ceba

2 manats de cebes tendres

2 alls

2 o 3 llimones

2 llimes

1 manat de menta

½ manat d'anet

½ manat de coriandre

Sal al gust

Pebre al gust

Procediment:

1. Sofregeix les cebes i l'all picat.

2. Cuina 10 minuts i afegeix l'arròs.

3. Salteja durant 3 o 4 minuts, afegeix l'aigua i abaixa el foc.

4. Cuineu 10 minuts, fins que l'arròs absorbeixi l'aigua i estigui cuinat. 

5. Apaga el foc i deixa que reposi aproximadament 10 minuts.

6. Afegeix la ratlladura de les llimones, juntament amb el coriandre, l'anet i la menta picats, sal i pebre. Barreja bé i reserva.

7. Per al muntatge, col·loca al fons de la cassola 4 o 5 fulles de parra, rodanxes de llimona i el suc de les llimes.

8. Col·loca una cullerada de farciment al centre d'una fulla, doblega els costats cap a dins i després enrotlla.

9. Aboca a sobre l'oli d'oliva restant i cobreix les dolmes.

Finalment, m'agradaria saber quina recepta ha sigut la vostra preferida? Intentaríeu complir el repte a casa?

Irene Roldán Sánchez
1r Batx

15 de desembre del 2023

LEDA I EL CIGNE

Leda era l'esposa de Tindàreu, rei d'Esparta, qui s'havia refugiat al regne de Testio, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el tro amb la seva dona.

La versió més popular d'aquest mite diu que Leda era una dona molt bella, tant que Zeus la desitjava. Un dia, mentre caminava pel costat del riu Eurotas, es va trobar amb un cigne molt bonic. Ella se'l va quedar mirant quan de sobte una àguila el va atacar. Ella el va protegir i es va recolzar entre els sinus de Leda, fent que aquesta es deixés seduir per Zeus sense saber-ho. Zeus la va deixar embarassada sense ella donar-se'n conta. Aquella mateixa nit, Leda també es va unir amb el seu marit Tindàreu, fent també que és tornés a embarassar. 

Com a conseqüència d'haver estat amb ells dos, Leda va pondre dos ous del qual un va néixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus immortals) i de l'altre Càstor i Climent (fills de Tindàreu mortals). Al final, tots van ser criats per Tindàreu i Leda com si res hagués passat.

Climent va casar-se amb el major rei de de Grècia, Càstor i Pòl·lux van formar part de la tripulació que partiria en busca del velló d'or, i Helena seria la dona més bella de tot el món, i el seu segrest donaria lloc als inicis de la Guerra de Troia.

Leda amb el cigne, de Antonio Allegri da Corregio (1532)

Aquí us adjunto un vídeo perquè entengueu millor el mite:


Paula Soldado
1r Batx

14 de desembre del 2023

APOL·LO I DAFNE

Eros (Cupido) i Apol·lo competien entre si en l'art de l'arc i la fletxa. Apol·lo feia ostentació de la seva superioritat, i es burlava d'Eros per tenir aspecte d'un petit querubí. Per venjar-se, Eros va ferir Apol·lo amb una fletxa encantada, el poder de la qual residia a enamorar la primera persona que el veiés. El seu següent pas va ser ferir Dafne, nimfa dels arbres, amb una fletxa encantada amb un encanteri d'avorriment.

 Apol.lo                                                                                                                     Eros (Cupido)          Va passar que Apol·lo es va trobar amb Dafne. En contemplar-la va quedar perdudament enamorat d'ella va començar a perseguir-la. Però Dafne ho avorria. La nimfa, desesperada, va pregar al riu Peneu, el seu pare, que la transformés abans que Apol·lo la posseís. I en l'instant mateix en què Apol·lo li va agafar als braços, el cos de Dafne es va transformar en un llorer.

Des de llavors, Apol·lo va jurar devoció a l'arbre, i va portar per sempre una corona de llorer al cap. Amb la mateixa corona premiava els herois, perquè recordessin que la victòria és fugida i fugaç.

Apol.lo i Dafne, Bernini

I per aquí us deixo un vídeo on ens explica detalladament la història d'Apol·lo i Dafne.


Marta Pratginestós

1r battx

13 de desembre del 2023

L' ALIMENTACIÓ A L'IMPERI

Actualment, hi ha molta varietat de menjars, receptes, etc. Vivim en un lloc amb una dieta coneguda per la seva gran varietat, la dieta mediterrània. Però, d'on ens ve aquesta dieta? Doncs ens ve, com moltes coses, dels romans.

Els romans feien fins a tres àpats diaris. Molts d'ells se saltaven o bé el primer o el segon, ja que el seu àpat principal era la Cenae (el nostre sopar)

En un principi, la gastronomia romana era molt simple. Bàsicament es menjava el Pulmentum , també anomenat Puls. Era semblant a unes farinetes de farina de blat, formatge, cereals, llegums, verdures i fruita.

A poc a poc es va anar ampliant el ventall de receptes, sobretot amb la conquesta de nous territoris. També cal destacar que no tota la població menjava el mateix.


    Pompeia 70 aC    

Les classes menys privilegiades tenien una alimentació molt bàsica, a base de pa, alguns llegums i verdures. Podria aparèixer peix en les poblacions més properes al mar, i la carn de caça en llocs més endinsats del territori, però era una realitat per molts pocs.                        

      
Museu arqueològic nacional, Nàpols

Les famílies aristocràtiques solien menjar a casa dels seus amics, on se celebraven grans banquets amb infinitats de carns diferents, peixos, verdures i grans quantitat de vi. L'extensió dels territoris romans van aportar als plats nous aliments, sobretot fruites, com ara la cirera, els albercocs i els dàtils.

Així mateix, sembla que la llengua de flamenc, els talons dels camells, el cervell d'un estruç o els cadells de gos eren plats exquisits per a els aristòcrates romans. Molts d'aquests aliments ens causen repugnància i ni tan sols ens platejaríem tastar-los, però com deien els romans De gustibus non est disputandum: Sobre gustos no hi han discussions.

Judit Muñoz 

4t ESO

12 de desembre del 2023

L'ESPERANÇA DINS DE LA CAIXA DE PANDORA

La curiosidad mató al gato, tots hem sentit aquesta expressió alguna vegada. La curiositat és una característica dels humans que comparteix amb altres éssers vius, però podríem considerar que la nostra ens dona el sentit de viure. La curiositat ens va portar al coneixement, a la innovació... És una gran part de nosaltres i de la nostra societat. 

El mite de Pandora ens explica algunes de les conseqüències de tenir aquesta virtut i com tenim altres elements com l'esperança, pròpies també de les persones.

Pandora, la primera humana creada per Hefest seguin les ordres de Zeus, va ser dotada pels diferents déus d'algunes de les seves millors qualitats i virtuts. L'objectiu de la seva creació era la venjança de Zeus cap a Prometeu i els seus, va fer que Pandora i el germà de Prometeu es coneguessin, i posteriorment cassessin. 

Temps després, li va arribar una caixa pel seu marit que contenia tots els mals del món. Va ser instruïda per no obrir-la mai. Però la curiositat va augmentar amb aquella advertència, Pandora tenia la virtut de la curiositat i sentia la necessitat de saber que hi havia a dins.

Els dies van passar, i la curiositat va augmentar. Fins que un dia, Pandora va decidir que cobriria la seva necessitat, necessitava obrir la caixa i descobrir el seu interior. Quan va obrir la caixa, tots els mals van sortir del seu interior i es van començar a repartir pel món. Ella, espantada, adonant-se del seu error va intentar tancar la caixa desesperadament abans que tots s'escampessin. Però un cop la va tancar, al seu interior només quedava l'esperança. 

Pandora de John William Waterhouse, 1896

A partir d'aquell dia, Pandora es va dedicar a oferir l'esperança als homes amb la finalitat d'ajudar-los a suportar els mals del món. La esperanza es lo ultimo que se pierde, els humans veiem com a últim recurs l'esperança, una manera realista de veure les parts positives dels mals o un fals positivisme que ens ajuda només a continuar endavant, encara que potser, en el fons, sabem que no és veritat.

Actualment, l'esperança és una "arma" terapèutica. Molts metges intenten tenir una intervenció breu amb els seus pacients amb esperança que és diferent a positivisme. S'ha demostrat que això pot ser efectiu per manejar el dolor. L'esperança pot ser un dels aspectes terapèutics més poderosos de la relació entre metge i pacient i s'ha d'utilitzar tot el seu potencial per tots els casos clínics possibles. 

Amina Boukhzar

1r Batx

11 de desembre del 2023

LA MEDICINA A GRÈCIA: ENTRE MITES I VERITATS

Durant segles la medicina mantenia una forta relació amb la màgia i la religió. Es creia que les malalties eren un càstig, eren enviades pels déus i per poder curar-les s'havien d'utilitzar pocions, cremes curatories acompanyades de refranys i fórmules. Tan forta era la creença de les malalties divines que sovint tenien presència en mites i obres literàries. Un dels primers textos on es menciona la malaltia com a càstig diví és en el començament de la Ilíada d'Homer on el déu Apol·lo envia una pesta. També, el déu Asclepi era considerat el déu de la curació. Els malalts anaven al seu santuari perquè els aconsellés a través de somnis el que seria millor per el seu cos. Els metges també eren sacerdots i la seva feina no es limitava a alleujar el dolor del cos sinó també el de l'ànima reforçant així la relació que hi havia entre la medicina i les creences religioses.

És només arran d'un metge anomenat Hipòcrates que els altres metges de l'època deixen de banda els mites i comencen a buscar una explicació més racional i natural de les diferents malalties tenint en compte els símptomes de cada una d'elles perquè pogués haver-hi un tractament de cada malaltia més especificat i adequat. A partir del segle V a. C els coneixements de la medicina comencen a evolucionar a teories més racionals. La curació de les ferides que es feien a la guerra va contribuir a l'impuls de desenvolupar noves tècniques, medicaments i diagnosis en l'àmbit de la medicina.

Copa que mostra a Aquiles curant ferides de guerra a Patracol, fet que
impulsa al desenvolupament de la medicina.

El que comença a interessar entre els metges és el funcionament del cos humà, és a dir, no pas investigar el perquè de la malaltia sinó investigar que feia que el cos es mantingués sa.

Hipòcrates va ser un metge de l'antiga Grècia i se'l coneix com a pare de la medicina occidental. A part d'impulsar el mètode científic basat en l'observació i formulació d'hipòtesis en la medicina, també se li atribueix el Jurament Hipocràtic, un manifest que redacta l'ètica que han de seguir els metges i que encara el segueixen actualment.

Retrat d'Hipòcrates de Cos gran metge de l'antiga Grècia

Hipòcrates diu que per ser un bon metge has de tenir una bona salut o almenys aparentar-la i han de cuidar com van vestits igual que el seu comportament. Per Hipòcrates els metges han de ser l'excel·lència d'ètica i morals.

Una de les doctrines més importants d'Hipòcrates és la teoria dels humors. Segons aquesta teoria el cos humà es divideix en quatre substàncies bàsiques, anomenades humors.. Els desequilibris de les quantitats de cada substància son els que determinen la salut del cos. És a dir, Hipòcrates diu que les qualitats, els òrgans, l'edat, les estacions i els planetes determinen d'alguna manera la salut física i mental d'una persona, l'estat del pacient dependrà llavors de com interaccionin aquest humors (les substàncies) amb les circumstàncies del cos, ja sigui l'edat, l'estació de l'any, etc.

Aquestes quatre substàncies són: 

- La bilis groga, la qual està relacionada amb el temperament colèric, la calor, la sequera i s'associa amb l'element del foc, l'estiu i la infantesa.

- La bilis negra, la qual està relacionada amb el temperament melancòlic, el fred i s'associa amb l'element de la terra, l'hivern i la vellesa.

- La flama, la qual està relacionada amb el temperament flegmàtic, la humitat i s'associa amb l'element de l'aigua, el cervell i la maduresa.

- La sang, la qual està relacionada amb el temperament de la sang, la calor, la humitat i s'associa amb l'element de l'aire, la primavera i l'adolescència.

Dibuix a color que representa la teoria dels quatre humors

Llavors, per la teoria antiga, la clau per tenir una bona salut és mantenir els quatre humors equilibrats. L'excés o dèficit d'alguna d'aquestes substàncies provoca que la persona es posi malalta.

Ara bé, tot i que les doctrines d'Hipòcrates s'allunyaven de la màgia i mitologia i s'acosten més a la veritat, actualment podem afirmar que la seva teoria no és del tot certa. Així que la podríem considerar un punt entremig entre veritat i mite.

El vídeo següent explica més detalladament la medicina a la Grècia antiga:

Aina Garcia 
4t ESO

8 de desembre del 2023

EL MITE DE LES SIRENES I ULISSES

Les sirenes eren éssers similars a les nimfes. Vivien al mar, a prop del que ara és Sicília. La seva forma era la de cos d'au amb rostre de dona, per la qual cosa no tenien aletes, sinó ales per poder volar, encara que posteriorment es van prendre com a éssers amb cua de peix.

Una de les seves principals característiques era la seva veu, ja que tenia una immensa dolçor i musicalitat. Gràcies al seu do, atreien els vaixells de mariners, que aquests quedaven tan embadalits amb aquella música tan bonica i hipnotitzadora que saltaven del vaixell per poder escoltar-la millor, fent que acabessin morint ofegats a les aigües.

Tot i això, hi va haver algú capaç de suportar el cant de les sirenes. Es tracta d'Ulisses, quan va tornar de casa després de la Guerra de Troia, va tenir la desventura de passar pels dominis d'aquests éssers. Les sirenes tenien una sola obligació, i era que si algun home era capaç de sentir-les però no es sentia atret per elles i el seu cant, havien de morir.

Per evita caure en la temptació, Ulisses va seguir el consell de Circe, i va ordenar que tots els homes de la nau es tapessin les orelles amb cera per no escoltar el cant de les sirenes. Mentre, Ulisses es va lligar al pal del vaixell amb les orelles descobertes, sense cap cera. I els hi va ordenar que veiessin el que veiessin, no el deslliguessin del pal, per més que ell supliqués.

Quan van passar per la zona de sirenes on començaven amb el seu cant, cap dels mariners va partir cap mal, ja que no van poder escoltar res. No obstant, Ulisses, hipnotitzat per la música, va suplicar i va implorar que el deixessin anar, però com els mariners no li van fer cas va poder escoltar la música sense cap mal.

Davant del rebuig, les sirenes no van tenir cap altre remei que complir amb la seva obligació i una havia de morir. L'escollida va ser Partenopea, que es va llançar al mar. El seu cos va ser arrossegat fins a la costa, on va ser enterrada amb grans honors, construint-se també un petit temple en el seu honor al voltant del qual es va fundar un poble, Partenopea, que temps després seria Nàpols. 


Ulises i les sirenes, d'Herbert James Draper (1909)

Paula Soldado

1r Batx

7 de desembre del 2023

SI ELS DÉUS FOSSIN ESTILS MUSICALS

Els déus i les deesses gregues tenen uns atributs identitaris molt marcats que ens ajuden a conèixer la seva personalitat i els seus gustos. Però, què passaria si haguéssim d'atribuir un gènere musical a cada un d'ells basant-nos en com són i què representen? Clarament, cadascú pot percebre-ho d'una manera o un altre, però ara us presento la meva versió.

Demèter i Artemisa: la deessa de l'agricultura i la de la cacera no podrien ser cap altre que el gènere indie/folk. No hi ha cap altre mena de melodies que et facin sentir que estàs en mig d'un bosc envoltat de natura com les cançons tranquil·les i rurals d'aquest.  

Zeus: el déu dels déus no pot ser cap altre que el rei dels gèneres musicals i el més famós: el pop

Apol·lo: Sent ell el déu de la música i amb el seu instrument característic sent la lira crec que es mereix representar el gènere més instrumental de tots, la música clàssica.


Estàtua d'Apol·lo a Atenes amb la seva lira

Afrodita: Els ritmes sensuals de la salsa són perfectes per la deessa de l'amor. 

Dionís: És conegut per ser un fanàtic de la festa, per tant, quin gènere és millor que el reggaeton

Ares: El déu de la guerra és clarament el heavy metal. No trobaràs un gènere més violent i contundent que aquest. 

Hera: Tot i que no crec que representi un gènere en concret la deessa Hera, patrona del matrimoni i esposa de Zeus representa totes les cançons de desamor i d'engany, però sobretot de venjança cap a les infidelitats d'una parella. Ja coneixem què passa amb qui es posa entre ella i el seu marit. 

Hefest: Tot i que la tria obvia sembla el metal (no per res és ell el déu de la forja i el foc) jo crec que en realitat sota aquella carcassa de persona malhumorada s'hi amaga algú que representa gèneres tranquils i sentimentals com el soul. 

Atena: Amb la deessa de la guerra i la saviesa farem una excepció, ella no representa cap gènere sinó totes les cançons que utilitzen una flauta. De fet, aquesta associació no la faig jo sinó el mite que ens explica com Atena va crear la flauta a partir dels ossos d'un cérvol. 

Posidó: Per mi, ell és el gran representant, no d'un gènere, sinó de les típiques llistes de reproducció d'una hora amb noms com Música de natura relaxant, on et posen una melodia que es va repetint tota l'estona i vas sentint sorolls de rius i d'onades del mar. 

Fins aquí la meva classificació d'estils musicals i déus. Vosaltres com l'hauríeu fet?

Maria Teresa Valls

1r Batx

5 de desembre del 2023

L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA ROMA

Si pensem en la societat de l'antiga Roma molts cops ens venen al cap burgesos, nobles, pagesos... però mai pensem en la classe més baixa de la piràmide: els esclaus. Quina era la seva situació dins de Roma? I és que, efectivament, la societat romana era una societat esclavista com totes les civilitzacions de l'antiguitat. 

La gran afluència d'esclaus a Roma es va produir a partir dels segles lll-ll aC, després de les conquestes territorials a Àsia i Àfrica del Nord. Primer de tot cal recalcar que a l'antiguitat l'esclavitud no era vista com una cosa negativa, sinó que formava part de la normalitat. De fet, era una part imprescindible del sistema econòmic que es basava en l'explotació d'una gran part de la població romana. Podies arribar a convertir-te en esclau de diferents maneres:

- per naixement, sent el fill d'un esclau. 
- per ser presoner de guerra. 
- per exposició, si eres un nen i t'abandonaven. 
- per condemna judicial.

Cal distingir dos tipus d'esclaus: els dedicats al servei domèstic (privats) i els que es dedicaven al desenvolupament de tasques importants per l'estat (públics: treballant com a mà d'obra, en els principals serveis públics o formant part de la família imperial, el cos d'esclaus que s'encarregaven del servei a l'emperador). No és del tot correcte parlar dels esclaus com a una "classe servil" ja que les variades feines que duien a terme i les seves posicions impedien englobar la població esclava dins d'una sola classe social. Depenent del lloc que ocupessin i l'estatus dels seus amos, els esclaus estaven més ben considerats o menys. 

Estàtua que representa un esclau africà - Museu del Louvre (anònim)

Legalment l'esclau era considerat una propietat, propietat del seu amo, o un instrument. No tenien drets, propietats ni família i no eren ni reconeguts com a persones. Però posteriorment se'ls hi atribueix el dret de poder-se casar, només amb un altre esclau i si tenien fills eren propietat de l'amo. 
La manumissió (manumissio) era el procediment que calia seguir quan un esclau volia obtenir la seva llibertat. Hi havia tres formes per aconseguir-la:
- Manumissio censu: l'amo inscriu a l'esclau al cens de ciutadans
Manumissio testamento: l'amo concedeix la llibertat de l'esclau en un testament. 
- També es podia concedir pagant. 

L'esclau que recuperava la seva llibertat per algun d'aquests procediments passava a formar part de la categoria de "llibert", on no posseïen tots els drets que tenien els ciutadans lliures. Però ja no eren propietat de ningú i podien arribar a ser persones importants dins de la societat. Cal especificar que els casos on l'esclau recuperava la seva llibertat eren molt escassos. 

Presoners de guerra que s'han convertit en esclaus (autor anònim)

A l'illa de Delos va néixer un mercat d'esclaus on es venien 10.000 esclaus cada dia. En aquesta illa també hi havia allotjaments per homes, dones i nens que esperaven ser comprats i que els embarquessin a barques que els portaven fins a les grans ciutats on es realitzaven la venda d'esclaus. Les ciutats més importants d'aquest mercat eren Roma i Càpua. Els esclaus que arribaven a Roma s'allotjaven a magatzems a l'espera que es portés a terme la subhasta. En aquests mercats s'exhibia als esclaus generalment despullats, així els compradors podien verificar que es trobessin sans. El seu preu depenia segons del sexe, l'edat i les habilitats.

    Mercat d'esclaus de Jean-Léon Gérome 

Podeu trobar informació més extensa en el següent vídeo:

 

Finalment, les condicions dels esclaus van millorar gràcies al creixement de la influència del pensament estoic, que defensava la igualtat natural de tots els éssers humans. Però no va ser fins l'arribada del cristianisme que no es va plantejar la possibilitat d'eliminar l'esclavitud. I és que de fet a dies d'ara encara hi ha països on és present en les seves societats. 

Martina Pareras 

4t ESO

4 de desembre del 2023

EL MITE DE PARIS I LA GUERRA DE TROIA

El mite de la Guerra de Troia és una història èpica que té les seves principals fonts en la mitologia grega com "l'Ilíada" i "l'Odissea" d'Homer. Aquesta història es centra a la ciutat de Troia (també coneguda com a Ílion o Ilum) que va ser una important ciutat de la costa d'Àsia Menor i els seus conflictes amb els aqueus, especialment amb els grecs liderats per Agamèmnon.

Aquest mite es pot explicar en diferents etapes:

-Judici de Paris: Tot comença amb el matrimoni de Paleu i Tetris al qual no van convidar a Eris (deessa de la discòrdia) i durant el casament, per venjar-se, va llençar una poma d'or amb una inscripció que posava "per la més bella". Tres deesses van reclamar la poma coma seva: Afrodita, Hera i Atena; i per decidir aquí pertanya van triar a Paris (príncep troià) perquè ho resolgués. Cada deessa va intentar subornar-lo perquè la triés, però finalment ell va escollir Afrodita que, a canvi, li va prometre l'amor de la dona més bella del món.

                                                 El Judici de Paris - Pedro Pablo Rubens           

 -Rapte d'Helena: Helena, esposa de Menelau (rei d'Esparta) era considerada la dona més bella i tal com li va prometre Afrodita, Paris es va guanyar el seu amor i la va portar cap a Troia. Això va provocar la ràbia dels grecs, que van considerar que Helena havia sigut reptada i Menelau va convocar a altres líders grecs perquè l'ajudessin a recuperar-la.

                                     El rapte d'Helena- Jacopo Robusti Tintoretto

-Reunió dels grecs: Dirigits per Agamèmnon, els líders grecs com Aquil·les, Odisseu i Àiax es van reunir, van formar una coalició i van navegar fins a Troia per rescatar la bella Helena.

-Guerra de Troia: Aquesta guerra va durar deu anys i és la lluita entre els grecs i els troians. Quan els grecs van arribar a Troia es van trobar grans muralles que protegien la ciutat, això va fer que no poguessin conquerir-la però sí saquejar-la durant un llarg temps. La història explica que alguns déus van prendre partit en la guerra com per exemple: Hera, Atena i Posidó mentre que Afrodita i Apol·lo van donar suport als troians. 

-La Caiguda de Troia: Després de molts anys intentant conquerir Troia, els grecs van idear un pla enginyós per poder entrar dins la ciutat. Van construir un enorme cavall de fusta on a dins hi havien amagats uns guerrers grecs armats i el van oferir com a regal als troians. Aquests, pensant que el cavall era un regal dels déus o un símbol de rendició dels grecs, van deixar-lo passar dins la ciutat. Els troians van preparar una festa per celebrar-ho i quan es va fer fosc, els guerrers grecs de l'interior del cavall van sortir, van obrir les portes de Troia perquè la resta de l'exèrcit pogués entrar i destruir-la, posant fi a la guerra i assassinant brutalment a Paris.

                          Transport a la ciutat del cavall de Troia - Giovanni Domenico Tiepolo

-El retorn dels grecs: La història continua amb els viatges i aventures que van patir els herois grecs en el seu retor a casa després de la guerra la qual s'explica a l'Odissea d'Homer. Després de guanyar la guerra, Helena es va reconciliar amb Menelau i va tornar a Esparta, on van governar junts.

La història de Paris i la Guerra de Troia ha sigut representada en moltes obres d'art, en la literatura i cinema al llarg dels anys i s'ha convertit en una de les històries més famoses de la mitologia grega.


Gil Claramunt
4t ESO

1 de desembre del 2023

LA CAIXA DE PANDORA

Prometeu, el tità que havia robat el foc dels déus per donar-lo als humans, va ser castigat per Zeus. Per venjar-se de la humanitat, Zeus va ordenar la creació de Pandora, la primera dona, i li va atorgar diversos dons, inclosa la curiositat.

Zeus va entregar a Pandora una caixa (en alguns relats, un gerro) i la va enviar a Epimeteu, el germà de Prometeu, com a esposa. Abans de la seva partida, Zeus va advertir Epimeteu que no acceptés regals dels déus, però Pandora va portar amb ella la caixa.

Tot i amb l'advertiment, la curiositat de Pandora la va portar a obrir la caixa. En fer-ho va alliberar una sèrie de mals i desgràcies que es van estendre pel món. Entre aquests mals hi havia la malaltia, la tristesa, l'enveja la guerra i la mort. Pandora, en anodar-se del seu error, va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir l'esperança a dins. 

També aquest mite te un significat simbòlic: La historia de Pandora i la caixa s'interpreta simbòlicament de diverses maneres. Representa la introducció del patiment i les desgràcies al món a causa de la curiositat humana i de la desobediència als advertiments divins. L'esperança que queda a la caixa simbolitza la possibilitat de superar les adversitats i trobar consol fins i tot en temps difícils.
La Caixa de Pandora

I aquí hus deixo un video que explica detalladament la historia de la caixa de pandora.



Marta Pratginestós Lores
1r batx


30 de novembre del 2023

CÀSTOR I PÒL·LUX

Leda, fill del rei Testi, reina d'Esparta es va casar amb Tindàreu i va tenir dos fills; Càstor i Clitemnestra. Al mateix temps, Leda va donar a llum a dos fills de Zeus; Pòl·lux i Helena. Pòl·lux, al ser fill del déu Zeus era immortal, en canvi Càstor, que era fi.ll de l'humà Tindàreu, era mortal. Tots dos van ser engendrats la mateixa nit. Primer Càstor, i al cap d'una estona, Pòl·lux. Càstor i Pòl·lux anomenats també Dioscurs, van ser dos herois i bessons.

No obstant això, Pòl·lux, al ser fill del déu Zeus, va ser el germà bessó immortal de Càstor, i Tindàreu va recuperar el seu tro a Esparta i va adoptar a Pòl·lux com a fill seu.  

Els dos germans tenien habilitats: Càstor se'l coneixia sobretot per cavalcar i domar cavalls i el seu germà, per l'habilitat en la lluita cos a cos.

Se'ls representa com a dos joves despullats amb un casc en forma d'ou perquè la seva mare Leda, va pondre dos ous.

       Castor i Pòl·lux Museu de Varsòvia

Ells eren l'orgull d'Esparta. Entre ells estaven molt ben avinguts, però, van tenir durant un temps una gran rivalitat amb uns altres bessons, Linceu i Idas. 

En una de les seves disputes, Liceu va matar amb una llança  a Càstor, Pòl·lux va aconseguir matar amb la seva llança a Liceu i just en aquell moment, va intervenir-hi Zeus a favor del  seu fill i, amb un raig, va matar a Idas. Pòl·lux va renunciar a la immortalitat, si no és que la podia compartir amb el seu germà. Per això Zeus va fer un pacte  amb el seu germà Hades; que poguessin passar sis mesos a l'Olimp i els altres sis al regne d'Hades. 

Aquest, commogut per l'afecte i l'amor que li tenia  al seu germà, va posar la seva imatge entre les estrelles perquè estiguessin junts per sempre. Aquesta imatge avui en dia la podem veure al cel representant la constel·lació de "Geminis". 


Els dos germans van passar a ser patrons dels mariners i se'ls va dedicar un port anomenat Nàucratis, que se situa a Egipte. 

La conclusió que en traiem d'aquesta llegenda avui en dia, és que els bessons  no volen que se separin. Llavors han de ser els seus tutors legals els que decideixin si han d'anar junts o separats a la classe, per exemple.

Per si en voleu saber més, us facilito un vídeo sobre la seva  història sencera. 

D'aquest mite hi ha moltes versions, sobretot del naixement dels quatre infants. Jo n'explico una i, el vídeo una altra.


Tigist Masllorens
4t ESO

29 de novembre del 2023

LAUDA SION

György Orbán és un compositor Hongarès nascut l'any 1947 a romania. Després d'estudiar va ser professor d'acadèmia de música de Cluj-Napoca fins que l'any 1979 va haver d'emigrar de Romania a Hongria, on allà va acabar sent professor de composició a l'Acadèmia de música Liszt de Budapest, el 1982. 

György Orbán

La seva música coral és una barreja de renaixement litúrgic tradicional i barroc. Una de les peces més conegudes que  va compondre es "Lauda Sion", escrita en llatí i la seva lletra diu:

Lauda, Sion, Salvatorem

Aclama, sió, salvador

Lauda dulcem et pastorem

aclama el líder i el pastor

In hymnis et canticis

En himnes i cançons

Quantum poses, tantum aude:

Per molt que t'atreveixis:

Quia major omni laude

Perquè és més gran que tots els elogis

Nec laudare sufficis

Tampoc n'hi ha prou amb aclamar

Hi ha molts cors arreu del món que canten aquesta cançó, però el més proper que tenim en el Vallès Oriental és el Cor Infantil Amics de la Unió, situat a Granollers. Aquest cor de veus blanques en els seus concerts de "Song of Hope" tenen un repertori de cançons amb diferents idiomes i de diferents parts del món, una d'elles és aquesta cançó. 

Aquí us mostro un vídeo on la canten i la interpreten amb una dansa creada per ells.


Caterina Cuspinera 
4t ESO

28 de novembre del 2023

EL CONCEPTE DE BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA I COM ES REFLECTEIX EN L'ACTUALITAT

Segurament molta gent es pensa que l'important de la bellesa en l'Antiga Grècia era l'exterior, és a dir com et veies físicament. Però a part de ser així, també hi havia una cosa imprescindible, la bellesa de l'ànima, un ésser humà havia de tenir una ànima bella i bonica, igual que també havia de tenir un cos harmònic i agraciat. Així doncs, anem a descobrir quin era el veritable concepte de bellesa, i anem a veure si concorda amb els estàndards de bellesa que tenim en l'actualitat.

Des del Renaixement, les obres d'art i poesia Grega i Romana han tingut molt en compte la bellesa estètica, i gràcies a això nosaltres hem agafat una mica d'aquest concepte de bellesa, així doncs, creieu que els de l'Antiga Grècia veien bellesa on la veiem nosaltres avui en dia? Com ha anat evolucionant i com s'ha anat modelant aquesta manera de veure la bellesa?

CÀNON DE BELLESA GREC

El cànon de bellesa a Grècia es basava bàsicament en l'harmonia i les matemàtiques. Entrant en la paraula matemàtiques, hi trobem la simetria, pels grecs era un símbol de bellesa i perfecció. Va existir un escultor anomenat Policlet, ell va desenvolupar l'ideal de bellesa, això es coneix com la "divina proporció", aquest consistia en que el cos havia de mesurar 7 vegades el cap, això es pot veure reflectit en les escultures de a partir del segle IV aC..

Copia Romana del Dorífor  - Policlet

COM ERA UN HOME I UNA DONA IDEAL EN L'ANTIGA GRÈCIA?

Els estàndards de bellesa de l'antiga Grècia es dividien en gèneres, el masculí i el femení. 
La dona ideal o perfecte de l'època era prima, però amb malucs amples i cuixes bastant grosses, cabell ondulat, els pits bastant petits, ulls grans, el nas afilat i la galta i la boca ovalada. 
En canvi, els homes ideals o perfectes eren amb cossos alts, atlètics i musculosos, cames llargues, el nas i la mandíbula poderosa, ulls amples i boca petita.

Els grecs cuidaven molt els seus cossos, i per això no els hi agradava la grassa, volien un cos amb forma.

Campaspe - Auguste Ottin

COM HO RELACIONEM A LA ACTUALITAT?

Avui en dia perduren moltes de les característiques que havia de tenir un cos ideal en el nostre cànon de bellesa, ja que es busca que els cos sigui atlètic i prim a partir de l'exercici físic i la bona alimentació.

En conclusió, els de l'Antiga Grècia si que veurien bellesa on la veiem nosaltres, segons el cànon que tenim a la nostra societat.
Encara perdura aquesta preocupació de tenir un cos "perfecte" a la societat en la que vivim, i encara que no hi ha res de dolent en voler cuidar el teu estat físic, cal recordar que la bellesa és una cosa molt subjectiva. 
Tot i que existeixin alguns canons de bellesa que sobretot s'han estès mitjançant la publicitat i els mitjans de comunicació, cal recordar que cadascú és perfecte a la seva manera.

Tot seguit us deixo un vídeo que amplia la informació de Policlet i la seva teoria:


Nora Agulló i Font 
4t ESO

ZEUS I CALISTO

En la mitologia grega, Calisto era una bella nimfa seguidora de la deessa Àrtemis, coneguda per la seva destresa en la caça i la seva exquis...

Popular Posts