Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2024

FAUNE I SATURN

Imatge
HOLA! Abans d'endinsar-nos en aquest mite, us vull presentar els dos personatges perquè els conegueu una mica millor! COMENCEM! Faune és un déu de la natura, la fertilitat i els boscos, sovint identificats amb el déu  grec Pan . Ell és descrit com una  figura semihumana amb corns, similars als sàtirs de la mitologia grega. Faune era considerat un déu protector dels pastors i dels ramats, i se li atribuïen els sons misteriosos i els ecos del bosc. Faune dansant Eugene-Louis Lequesne Jardí de Louxemburg, París Saturn és dels déus més antics de la mitologia romana, associat amb l'agricultura, la sembra i el temps. Saturn és sovint identificat amb Cronos, el déu grec del  temps i el pare de Zeus. Segons la mitologia romana, Saturn va governar durant una edat daurada, un període de prosperitat, justícia i abundància.     Saturn menjant-se al seu fill , Jardí històric "El Capricho" Alameda d'Osuna Ara sí, comencem amb el mite! L'arribada de Saturn a Itàlia Segons el

JULI CÈSAR I EL SEU FAMÓS PONT

Imatge
Estimats lectors, torno a ser aquí de nou. Pensant en el meu viatge de finals d’estudis de 1r de Batxillerat, que anem a Roma, m’he recordat de les classes de segon de l’ESO, on vam explorar tota la seva història, des de l’inici amb Ròmul i Rèmol, fins a la caiguda del Sacre Imperi Romà Germànic d’occident, fins a la seva dissolució total.  Potser sembla típic dir que el personatge del que encara guardo memòria és Juli César, de fet, el guardo per un record en concret, hi és que va ser capaç de construir un pont amb només deu dies.  Per entendre el perquè, i el com va arribar a ser cònsol, però recordo que Juli Cèsar mai va ser emperador de Roma.  Aquí he esquematitzat els punts de com va arribar Juli César a ser cònsol.  A) Va ser tribú militar per la reposició que tant havia malmès el dictador de Sila.  B) Va ser qüestor destinat a la Hispania Ulterior (sud de Portugal, Extremadura i Andalusia) fent de delegat del Pretor.  C) Va ser edil curul i va aprofitar per guanyar-se el favor d

LA ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'esclavitud va ser un va ser un factor fonemental en la antiga Grècia. Bàsicament la presència dels esclaus i la dependència del treball va influir molt en la economia, la cultura i la política. Culturalment l'esclavitud influïa a la percepció de la llibertat. ORIGEN En l'antiga Grècia, els esclaus provenien de diverses fonts. En primer lloc, la guerra va ser una de les maneres més afectives de que la esclavitud es pogués complir, ja que els presoners capturats en batalla sovint es convertien en esclaus. Una altra font d'obtenció d'esclaus era a partir de que, si la teva mare era esclava, tu també ho eres, això s'anomenava: esclavitud hereditària. També existia el comerç d'esclaus, on els esclaus eren venuts i comprats en mercats específics. Quan  una persona estava endeutada tenia l'opció de vendre's a si mateix o als seus familiars. ROLS I CONDICIONS Els rols assignats als esclaus de la societat grega eren molt variats. Molts treballaven a casa, j

LES PANATENEES

Imatge
Les panatenees eren unes festes religioses que es feien cada any a Atenes dedicades a la deessa Atenea. Atenea era la deessa protectora de la ciutat i de la guerra. Tenien lloc entre el 23 i el 30 del mes anomenat d' hecatombeó . Aquestes eren les celebracions més importants d'Atenes i les celebracions religioses mes antigues.  Cada quatre anys se celebraven les Grans Panatenees que duraven quatre dies més que les anuals. Les Grans Panatenees eren les més prestigioses i apreciades pels ciutadans d'Atenes, semblants als Jocs Olímpics o als Jocs Panhel·lènics.  Les proves i els concursos estaven supervisats per uns magistrats especials que es triaven cada quatre anys. Els guanyadors de les competicions d'art eren premiats amb una corona d'or i els guanyadors de les carreres de carros eren premiats amb una corona de fulles d'olivera i 140 àmfores d'oli d'oliva que venien de les oliveres sagrades d'Atenes. A les àmfores hi havia per un costat la imatge d

COM ERA UN DIA QUOTIDIÀ EN L'ANTIGA ROMA?

Imatge
Nosaltres sabem com és el nostre dia quotidià però no sabem com era un dia quotidià en l'antiga roma i és per això que os vinc a explicar com era.  De bon matí, un cop desperts, anaven al fòrum, el centre de la vida cívica, per fer negocis i per socialitzar. Mentrestant, els carrers estaven plens de mercats on oferien productes frescos com fruites, verdures i altres aliments principals que la població menjava.  Els romans solien fer només dos àpats al llarg del dia. Primer un esmorzar lleuger al matí que solia ser pa, oli d'oliva i fruita. Després, al vespres, feien un segon àpat, però aquest era amb més quantitat.  Al migdia feien diferents activitats. Alguns anaven a veure espectacles en el circ, altres anaven a veure una lluita de gladiadors o de representacions teatrals. Els nens i nenes anaven a l'escola on estudiarien literatura, matemàtiques, etc. A la tarda molts romans gaudien de les termes públiques, banyant-se i socialitzant. A mesura que el sol ja s'anava, l

FAETÓ I EL CARRO DEL SOL

Imatge
Faetó era el fill d'Heli, el déu grec del sol, i d'una dona mortal anomenada Clímene. Va créixer amb la seva mare i es va convertir en un jove molt orgullós i presumit. Els seus amics es reien d'ell per les seves afirmacions sobre la divinitat del seu pare, Heli. Fart de ser objecte de burla, Faetó va decidir fer un viatge per trobar al seu pare i confirmar la veritat sobre la seva ascendència. Quan Faetó va trobar Heli, li va demanar una prova de paternitat. Heli, feliç de retrobar-se amb el seu fill, li va oferir la possibilitat de fer-li  qualsevol desig.  Faetó, amb molta ambició i sense entendre del tot la magnitud del seu desig, va demanar el privilegi de conduir el carro del sol durant un dia. Aquest carro celestial era tirat per cavalls alats i portava el sol pel cel, proporcionant llum i calor a la Terra.  Malgrat les reserves i la consciència dels perills, Hèlios va acordar complir el desig de Faetó. Abans de partir, Heli va advertir al seu fill sobre els perills

POMPEIA

Imatge
Pompeia, situada al sud d'Itàlia, era una ciutat molt activa durant l'imperi Romà. La seva ubicació prop del Mont Vesuvi, la va convertir en una destinació clau per al comerç i la cultura en el segle I dC. L'erupció del volcà Vesuvi va ser un desastre catastròfic que va passar a l'any 79 dC. Quan el volcà va entrar en erupció, va llençar una gran quantitat de cendres, pedres i gasos calents cap al cel. Aquesta massa va caure sobre la ciutat de Pompeia, cobrint-la completament. Les cases van quedar enterrades sota les cendres, i moltes persones van morir. Va ser una de les erupcions volcàniques més destructives de la història. Després de gairebé dos mil anys sota la cendra, Pompeia va ser trobada de nou al segle XVIII. Les seves ruïnes ens donen molta informació sobre com era la vida a la ciutat abans de l'erupció. Després de trobar Pompeia de nou, la gent va treballar molt per salvar i protegir les seves restes. Van fer excavacions per desenterrar les ruïnes i van a

PETIT GLOSSARI DE TERMES DERIVATS DEL GREC

Imatge
Tots sabem que les llengües clàssiques tenen una gran influència en el nostre propi idioma, però realment no ens fixem en com està de present tant el llatí, o com en aquest cas, el grec, en el nostre vocabulari. En aquesta entrada trobareu una petita llista de paraules catalanes derivades del grec.  - Bíblia :  El nom del llibre més sagrat del cristianisme prové del grec βιβλίον , que literalment significa llibre. Com podreu observar d'aquest terme també en provenen paraules com biblioteca o bibliotecari.  -  Cal·ligrafia :  La paraula en grec seria καλλιγραφία, formada per καλος, que significa bell, γραφειν, escriptura i el sufix ία que denomina qualitat.  Per tant, la cal·ligrafia és la qualitat que posseeix una escriptura bella. -  Hemorràgia : Hemo- prové del terme grec que designa la sang,  haima,  i, per altra banda  -rrhagia que indica un flux excessiu o anormal d'algun fluït per ruptura.  Doncs, termes com per exemple hematoma també estan relacionats amb la sang.  -  P

LES JOIES A ROMA

Imatge
A l'antiga Roma, les joies no eren simples accessoris, sinó que també eren símbols d'estatus social, poder i creences religioses. Cada joia tenia el seu propi significat dintre de la societat romana. Anells: Els anells eren una de les joies més importants de Roma. S'utilitzaven com a símbol d'estatus i poder, i podien portar inscripcions o gravats que identificaven a la persona o família a la que pertanyia. A més, els anells podien ser utilitzats com a segell personal per autentificar documents importants.   Anell amb pedra preciosa - s.III a.C Penjolls i arracades: Eren molt populars entre les dones romanes, i s'utilitzaven tant en el dia a dia com en ocasions especials. Podien estar elaborades amb perles, pedres precioses o amulets, els quals es creia que tenien propietats protectores o màgiques.     Arracades d'or - s. I d.C  Diademes i corones: Eren reservades per esdeveniments especials, com bodes, triomfs militars o festivals religiosos. Representaven pode

LA GASTRONOMIA EN LES DIFERENTS CLASSES SOCIALS A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
En l'antiga Grècia, l'alimentació variava significament entre les classes socials, reflectint les diferències econòmiques i de disponibilitat de recursos. Els rics podien gaudir d'una varietat més gran d'aliments i me luxosos, mentre que els pobres tenien una dieta mes limitada i senzilla. MENJAR PER UNA CLASSE SOCIAL PRIVILEGIADA: Els rics tenien accés a una àmplia gamma d'aliments i podien permetre's ingredients exòtics i luxosos. Aquests son uns dels aliments que es podien permetre menjar: 1.Carn i peix: - Els més privilegiats podien menjar carn amb freqüència, incloent-hi vedella, xai, porc, cabra i aus com pollastre i ànec. - Els rics comunien peix fresc i marisc com la tonyina, la daurada, la sèpia, els calamars, les llagostes i les ostres. 2.Làctics: -Els productes làctics que consumien eren el formatge, la llet i el iogurt. Eren comuns en la seva dieta. 3.Fruites i verdures: -Els rics tenien una àmplia varietat de fruites i verdures fresques i també sequ

UNA RUTA A LA ROMANA

Imatge
Catalunya està plena de restes romanes i monuments d'aquella època que permeten descobrir i estudiar la nostra història i entendre com som. Cal tenir en compte que la presència de Roma a Catalunya va durar més de 600 anys i això fa que n'hi hagi moltes mostres, algunes d'aquestes són importants i conegudes, però n'hi ha d'altres molt interessants que no molta gent coneix. Ara que venen les vacances d'estiu, he preparat una ruta amb diferents llocs prop de casa nostra que podem visitar per conèixer i entendre millor l'estil de vida i la cultura dels romans. A veure si us animeu a veure alguna!!! Emporion (Empúries, Alt Empordà): El primer lloc que us proposo anar és un jaciment molt important, ja que és l'únic de la península ibèrica on conviuen restes d'una ciutat grega (Emporion) i romana (Emporae). Les ruïnes gregues pertanyen a una ciutat de l'època hel·lenística: durant la visita podeu veure els recintes de Asclepi  i Serapis , la petita indú

EL NAIXEMENT D'AFRODITA

Imatge
El naixement d'Afrodita és remunta als primers déus, Gea (la Terra) i Urà (el cel). Ells van tenir fills els quals eren titans, un d'ells Cronos en ordres de la seva mare van tendir-li una trampa a Urà, ja que Gea es volia desfer d'ell. Gea va fer creure a Urà que li donaria una abraçada i en aquell moment, Cronos amb una daga el va castrar. Aquests genitals van caure al mar a les voreres de l'illa de Xipre i es diu que d'aquella espuma va sorgir Afrodita, que significa la que va sorgir del mar. Ella va ser criada per les Hores , deesses de l'ordre i de les estacions, i es diu que durant la seva criança Afrodita va adquirí una bellesa excepcional i les Hores la van ensenyar l'art de la seducció i de la feminitat. Després de criar-la, van portar Afrodita a la llar dels immortals, l'Olimp. Naixement de Venus de Bocitelli Aquest mite atribuït a Hesíode , és el més conegut i representat del naixement d'Afrodita, però no és l'única versió. Segons La I

EL RETORN D'ULISSES A ÍTACA

Imatge
El retorn d'Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia, narrat a L'Odisse a d'Homer, és una travessia èpica plena de desafiaments i aventures. Després de la caiguda de Troia, Ulisses i els seus homes parteixen cap a la seva llar, però el seu viatge es veu obstaculitzat per la ira del déu Posidó. Primer, arriben a la terra dels Cicons, on saquegen la ciutat però són repel·lits, patint pèrdues significatives. Posteriorment, una tempesta els arrossega a la terra dels lotòfags, els fruits dels quals causen l'oblit de la llar a aquells que els mengen. Ulisses aconsegueix salvar els seus homes i continua el seu viatge. Els vaixells d'Ulisses deixant Troia (s.VIII a.C) Seguidament, arriben a l'illa dels ciclops, on el gegant Polifem els captura. Enginyosament, Ulisses cega Polifem i escapen, cosa que provoca la ira de Posidó, pare del ciclop. Segueixen cap a l'illa d'Eol, guardià dels vents, qui els dóna una bossa amb vents favorables, però els mariners, cre

LA CELEBRACIÓ DEL CAP D'ANY A L'ANTIGUITAT

Imatge
Aquesta és l'última entrada i per acomiadar-nos us volia explicar com les diferents cultures antigues celebraven el final d'un cicle, el que ara coneixem com el Cap d'Any. La celebració de l'any nou és la més antiga i universal, però hem de saber que no sempre ha començat l'1 de gener, a l'antiguitat aquesta data estava marcada pels esdeveniments astronòmics i agrícoles. Ja que no existia un calendari al que seguir, per tant, era el temps entre el conreu i la collita el que representava un cicle.  La festa més antiga d'any nou se celebrava a la ciutat de Babilònia, 2000 anys aC. Aquesta festivitat se celebrava el març durant l'equinocci de primavera i durava 11 dies. Durant els onze dies que duraven les festes s'eliminaven les diferències socials, es suspenien els actes administratius i els pares donaven llibertat als seus fills.  Tenien un caràcter molt religiós i s'iniciaven quan un sacerdot, durant l'alba s'anava a banyar a les aigües

CASSANDRA

Imatge
Com ja he explicat alguna altra vegada, Taylor Swift ha fet servir en algunes ocasions la mitologia grega com a metàfores en les seves cançons. En el seu nou àlbum hi ha dedicat una cançó sencera titulada "Cassandra". I explica, tal com diu el títol, la història de Cassandra. Cassandra, a la mitologia grega, era filla dels reis de Troia, Píram i Hècuba, i per tant també era germana de  Paris . Ella era la sacerdotessa d' Apol·lo . Apol·lo estimava a Cassandra amb bogeria i li va regalar el do de la profecia amb l'esperança de seduir-la. Però Cassandra mai va correspondre els sentiments i Apol·lo la va condemnar a què ningú escoltes les seves profecies. Llavors, Cassandra podia veure el futur amb exactitud, però mai podria treure profit del seu do.  Cassandra , Evelyn De Morgan (1878) En una ocasió, Cassandra va advertir a la ciutat de Troia que Paris raptaria a Helena de Troia i llavors començaria una guerra, però tothom la va ignorar. Tal com va predir, la guerra de

ELS SET REIS DE ROMA

Imatge
Actualment coneixem Roma com a l'Imperi Romà però aquesta no sempre ho va ser, de fet va tenir tres períodes diferents. Primer va anar la monarquia (que és l'època en què ens centrarem), seguidament ens trobem amb la república i per últim, ara sí que sí, l'imperi. Cadascuna d'aquestes etapes té característiques especials pel que fa l'organització, administració, consideració de l'estat, etc . El primer règim com ja he esmentat abans és la monarquia, que inicia amb la data de la seva fundació (s'estima que comença als 753 a.C i acaba al 509 a.C).Els reis s'escollien de manera vitalícia per el poble rom à i van ser un total de set dels quals parlarem en aquesta entrada.  1. Ròmul  (753-716 a.C.) :  Va fundar Roma i va obrir les portes a gent de les regions  veïnes. Després de fer-se amb les dones savines a través d'unes festivitats falses, als romans, es van unir persones  provinents d'Etrúria.  Va establir les primeres institucions polítiques i mi