Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2024

L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La Grècia antiga va aconseguir grans avenços, però aquesta cultura que admirem ha practicat i justificat l'esclavitud, cosa que ara és impossible. Això és perquè a l'antiga Grècia es relacionava l'esclavitud amb l'economia. L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI El soldat vençut al qual se li perdonava la vida es convertia automàticament en un esclau del seu vencedor i es mantenia com a esclau a no ser que la seva família pagués el rescat. Quan es conqueria una ciutat, tots els supervivents passaven a ser esclaus, especialment els nens i les dones. El rescat d'un esclau a l'antiga Grècia era entre 200 i 1000 dracmes que equivaldria aproximadament entre 500 i 2500 euros avui dia, segons les seves característiques. El valor d'un esclau depenia de diversos factors. Primer les habilitats i el tipus de feina que podria fer eren importants, ja que els esclaus amb habilitats especials com saber d'artesania o de cuina tenien un preu més alt. També l'edat i la salut e...

LA VESTIMENTA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Avui vull compartir amb vosaltres un tema que trobo molt interessant, la roba i la vestimenta a l'antiga Grècia. Veure com es vestien els grecs en aquells temps, ens ajuda a entendre quin era el seu estil de vida, els seus costums i el seu valor. Principalment, hem de saber que la vestimenta a l'antiga Grècia variava segons el gènere, la classe social a la qual pertanyen i en les seves circumstàncies. Els materials més utilitzats per fer la roba, eren els següents: -  El lli -  La llana Ja que eren ideals pel clima que feia llavora'ns.  Però també feien ús de les pells, el cotó o bé algunes fibres sintètiques. VESTIMENTA MASCULINA:  - El clàmide  (Χλαμύδια):  Era una capa curta, però molt pràctica, especialment ho utilitzaven els soldats i alguns joves quan havien de fer activitats físiques. S'enganxava amb una fíbula (és una espècia d'agulla de seguretat) a una espatlla.  - El quitó (Ο χιτώνας): Era la peça més comuna entre els homes a l'antiga Grècia...

EL MITE DE CRONOS

Imatge
En la mitologia grega, Cronos (deu del temps) va ser un dels déus més importants,  fill d' Urà (déu del cel) , i Gea (deessa de la terra) . Cronos va ser el més jove dels dotze Titans. Urà odiava als seus fills, així que els va tancar dins de la terra per què no veiessin mai la llum, Gea tenia odi cap a ell i per venjar-se va convèncer a Cronos per destronar al seu pare, el qual va matar i es va convertir en el rei dels déus. Al estar al poder, Cronos es va casar amb la seva germana Rea i van tenir sis fills,   Hèstia , Demèter , Hera , Hades , Posidó i Zeus , ell es va tornar desconfiat, perquè segons la profecia, un dels seus fills el destronaria, igual que ell va fer amb el seu pare (Urà). Perquè això no passés, Cronos va començar a menjar-se als seus fills just quan naixien. Gea, cansada de què passes això, va salvar al seu sisè fill que era Zeus. Cronos menjant-se al seu fill, Franacisco de Goya, Museu del Prado  Quan va néixer, va enganyar a Cronos donant-li una ...

DEMOCRÀCIA A ATENES

Imatge
La    democràcia    és una forma de govern en la qual el poble és qui decideix quin serà el seu futur. Aquesta manera de governar és un fet que ja fa temps que es porta a terme en la societat actual, però es té registrat que el primer cop que es va utilitzar la democràcia va ser a Atenes.     1- Per què i com es va crear? Antigament, a Grècia tothom parlava la mateixa llengua i compartien les mateixes cultures i creences. Però no tots els llocs es governaven per igual, de fet, vivien separats en diferents ciutats i n'hi havia més de mil! El problema és que cada ciutat tenia el seu propi govern, la qual cosa provocava que estiguessin en constant lluita per voler aconseguir els territoris dels altres. Al principi els nobles més rics manaven molt, mentre que els ciutadans no estaven massa d'acord amb la majoria de les decisions. Amb les seves protestes van aconseguir un canvi en el sistema de govern, que el van anomenar  DEMOCRÀCIA  (aquesta paraula ...

LES GUERRES MÈDIQUES

Imatge
Les Guerres mèdiques van ser un conjunt de conflictes militars entre l'Imperi persa aquemènida i les ciutats-Estat de l'Antiga Grècia.  Van significar la fi de l'expansió de l'Imperi persa pel mar Mediterrani desprès de ser derrotat per Grècia.  Aquestes dues potències de l'època eren molt diferents entre si: Mentre l'Imperi persa fundat per Ciro ll el Gran era un estat monàrquic en expansió, les ciutats gregues eren Estats independents amb les seves formes d'organització política (com la democràcia a Atenes i la oligarquia a Esparta) però unides entre si per afinitat cultural.    Les Guerres Mèdiques van començar en 492 a.C i van culminar en 449 a.C. Se solen reconèixer tres períodes: La primera Guerra Mèdica (494-490 a.C) La segona Guerra Mèdica (480-479 a.C)  La tercera Guerra Mèdica (478-449 a.C) D'altra banda, va ser tot just un capítol en la perllongada enemistat entre aquestes dues cultures, que va culminar al segle següent quan Alexandre el Gran...

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
Segons el mite,  Pandora  va ser la primera dona creada pels déus, especialment per Hefest, per ordre de Zeus com a càstig per a la humanitat per robar el foc per part de Prometeu. Tot comença quan Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-li als humans, va aconseguir casar al germà d'en Prometeu, Epimeteu, amb una dona anomenada Pandora. Pandora havia estat creada amb les virtuts dels diferents deus, Afrodita li va donar la bellesa, Hermes l'eloqüència, Atena la saviesa i Apol·lo el talent per la música. Epimeteu es va enamorar de Pandora i ella apart tenia un altre regal, un misteriós pithos (una gerra ovalada que actualment es acceptada com una caixa) amb instruccions de no obrir-la sota cap circumstància.  Pandora, dona de la bellesa, li van atorgar una gran curiositat i per això no podia aguantar-se per saber que podia haver-hi dins de la caixa i va acabar obrint-la. Al obrir la caixa es va desil·lusionar, ja que va es va trobar que la ca...

ORFEU I EURÍDICE: UN AMOR ETERN

Imatge
La història d'Orfeu i Eurídice és una de les històries d'amor més populars de la mitologia grega.  Orfeu era un jove grec que tenia una gran habilitat per tocar la lira  amb la qual captivava a tothom. Es deia que quan Orfeu tocava la lira tant homes, dones, déus i animals es paraven a escoltar-lo. Representació d'Orfeu d'autor anònim Eurídice, una bella nimfa, va caure enamorada del jove pel seu do per la música. Aquest amor va ser correspost per Orfeu així que no van dubtar a casar-se per viure junts la resta de les seves vides.  El que ells no sabien, és que poc després una serp va enverinar a Eurídice, fent que aquesta morís. Orfeu va entrar en depressió després de la mort de la seva estimada, era tan gran la pena que sentia que va decidir baixar al regne dels morts per tornar a veure-la i intentar que pogués tornar al món dels vius.  La mort d'Eurídice d'Erasmus Quellinus ll  (1636 - 1638)  Museu del Prado   Finalment, Orfeu, es va presentar a les...

LA VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
INTRODUCCIÓ La vida a l'antiga Grècia estava marcada per costums i pràctiques que variaven segons la ciutat-estat (polis), la classe social i el gènere però compartien una base cultural comuna. Els aspectes claus inclouen l'educació, la família, el paper de la dona, l'oci i les estructures socials.  EDUCACIÓ I INFÀNCIA - Atenes : Els nois atenesos de famílies benestants rebien una educació formal centrada en l'escriptura, la lectura, la música, les matemàtiques i la gimnàstica. Als més grans sel's ensenyava filosofia. Les nenes es quedaven a casa i aprenien a fer tasques domèstiques, teixir, cuinar, netejar... - Esparta : L'educació espartana era militar, tant per nois com per noies. Els nens es preparaven des de ben petits per al servei militar i la disciplina era extremadament rigorosa. Les nenes també rebien entrenaments físics, ja que es valorava que fossin fortes i sanes per tenir fills forts.  ORGANITZACIÓ FAMILIAR La família era la unitat bàsica de la soc...

PROMETEU, EL LLADRE DEL FOC

Imatge
El mite de Prometeu és una història de la mitologia grega que explica com aquest tità va ajudar els humans donant-los el foc que havia robat als déus. Prometeu era un tità molt astut i generós, que es preocupava pel benestar dels mortals . Un dia, va observar que els humans vivien en la foscor i el fred, sense poder cuinar els seus aliments ni defensar-se de les feres. Llavors, va decidir pujar al mont Olimp , on residien els déus, i robar una espurna de foc de la forja d’Hefest, el déu del foc i la metal·lúrgia. Amb una canya buida, Prometeu va amagar el foc i el va portar a la terra, on el va lliurar als humans. Així, els va ensenyar a utilitzar-lo per escalfar-se, il·luminar-se, cuinar i crear eines i armes. Prometeu, el lladre del foc Tanmateix, Zeus, el rei dels déus, es va adonar del robatori i es va enfurismar amb Prometeu. Zeus considerava que el foc era un privilegi diví i que els humans no havien de posseir-lo. Per aquest motiu, va castigar Prometeu d'una manera cruel: ...

LA CREACIÓ DE ROMA, MITE O REALITAT?

Imatge
Tots nosaltres som coneixedors del gran impacte que ha tingut la cultura i la societat Romana en el nostre món actual i la nostra manera de viure.  Hem escoltat històries i mites de com els Romans van ser capaços de construir un dels imperis més grans que la humanitat ha vist mai.  En aquesta entrada ens capficarem més a fons en la creació d'aquesta petita ciutat que va ser Roma.  Parlarem sobre el mite de Ròmul i Rem sobre la creació de Roma i veurem com es va crear aquesta gran civilització. Aquest mite comença amb la ciutat  d' Alba Longa , antigament situada a prop dels monts Albans. El rei d'Alba Longa era anomenat Numitor. Numitor va ser destronat pel seu germà Amuli i va ser expulsat d'Alba Longa. Amuli va matar als fills mascles de Numitor per així deixar-lo sense descendència amb possibilitats al tron i va obligar a Rea Sílvia a renunciar a no tenir fills per no tenir possibilitats de disputar-se el tro amb ells.  Tot i aquesta promesa, Rea Sílvia va t...

ELS ESPORTS A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Els jocs olímpics a Grècia sempre han sigut un esdeveniment molt important, tan pel significat religiós com pel cultural. Els primers jocs olímpics es van celebrar a Olímpia al 776 aC. Es celebraven cada quatre anys.  La religió Els jocs olímpics es van originar com un festival religiós en honor a Zeus. Els competidors que participaven feien ofrenes i sacrificis. Era l'esdeveniment més important al món grec. Competicions esportives Algunes de les competicions més destacades als jocs olímpics van ser: Cursa a peu: era la prova principal i consistia en una cursa de 200 metres.  Lluita i boxa:  eren proves físiques de les més populars als jocs olímpics.  Pentatló: tal i com ho explica el nom, eren 5 proves, les quals consistien en salt de llargada, llançament de disc, llançament de javelina les dues prèviament mencionades cursa a peu i lluita.  Una altra de molt popular eren les carreres de carros, que es disputaven als hipòdroms i eren molt perilloses, però alho...

QUÈ ES FEIA EN EL COLOSSEU ANTIGAMENT?

Imatge
Com bé sabem, una de les civilitzacions més  importants de l'antiguitat va ser la romana. En aquell temps, ells tenien tot el poder, i per demostrar-ho creaven grans i majestuosos edificis, sobretot a la ciutat de roma.                                                Colosseu, segle 80 dC                                Arc de Titus, segle 81 dC                      Panteó d'Agripa, segle II dC  En l'antiga Roma, els espectacles eren una de les formes principals d'entreteniment, i, els emperadors s'asseguraven de què el poble estigués sempre distret. Igual que avui en dia nosaltres tenim cinemes, museus i parcs d'atraccions, els romans també hi comptaven amb circs on se celebraven carreres de cavalls, teatres i amfiteatres ...