31 d’octubre del 2012

FAÓ I SAFO

La llegenda de Faó i Safo sorgeix a partir d'un fragment escrit per Safo de Lesbos, que va ser una poetessa que va viure entre els anys 610 i 580 a.C.

Faó de Mitilene era un home vell i lleig de l'illa de Lesbos que es guanyava la vida portant mercaderies i viatgers amb la seva barca. Un tarda, una dona pobra, bruta i amb clares mostres de no poder pagar-li ni un sol viatge li va demanar que la portés a una localitat de l'Àsia Menor. Faó, tot i estar molt cansat i saber que no guanyaria res, va accedir a portar la dona.

Quan van arribar Faó li va diners perquè pogués sobreviure i ella, com a agraïment, li va donar un perfum. Va ser llavors quan el remer va descobrir que la vella era la deessa Afrodita, pel que, tornant cap a Lesbos, es va refrescar la cara amb el perfum. En aquell moment es va convertir en l'home més bell de la terra.


Faó i Safo, Jacques-Lois David

Totes les dones de Lesbos sospiraven per Faó. Una d'elles era Safo, la bella filla d'una família rica que s'havia enamorat amb bojeria del remer. Ella el seguia i l'assetjava, però ell no li feia ni cas, així que la jove va decidir anar a l'illa de Lèucada, on la gent es mullava al salt d'aigua, i quan sortia totes les seves penes desapareixien. Però aquest salt d'aigua donava al mar, i hi havia uns remolins molts perillosos on Safo va endinsar-se sense por i va desaparèixer per sempre.

Què en penseu de la llegenda? N'havíeu sentit mai a parlar?

Maria Guallar
4t ESO

30 d’octubre del 2012

PROMETEU I PANDORA

Segurament ja haureu sentit moltes coses sobre la mitologia grega i romana, així que, he estat buscant un mite que no n'hagués sentit tant a parlar. En aquest cas, parlaré sobre el mite de Prometeu i Pandora, que forma part de la mitologia grega. 

Prometeu és una de les divinitats de la mitologia grega. Traduït  el seu nom significa "previsió" o "prospecció". Han fet moltes versions del seu mite, en algunes apareix com a un tità i en altres com a fill d'un tità. Prometeu té un vincle amb l'aparició dels sacrificis als déus, el control que tenen els homes sobre el foc i per últim l'aparició de la dona


Prometeu encadenat mentre una àguila 
li menja el fetge. 

Prometeu li va lliurar el poder del foc als homes i aquesta acció no va agradar gaire a Zeus, tenint en compte que els homes es podrien comparar amb els déus, de manera que, per venjar-se, va avisar a Vulcà i li va demanar que creés a la dona. Va pensar que si creava una dona li serviria com a  càstig a Prometeu, ja que no podia viure ni amb ella ni sense ella. 

Vulcà va agafar un troç de greda i va donar-li la forma de dona. Venus li va donar la bellesa, Atena li concedí la saviesa i l'habilitat. Mercuri va contribuir donant-li l'engany ràpid i la paraula fàcil. Finalment, li van cobrir el pit i els braços amb joieries i li van donar el nom de Pandora, que significa "tots els dons" .

Pandora, pintada per Jules Joseph Lefevbre

El mite sobre Prometeu i Pandora diu que Prometeu és conegut com el benefactor de la humanitat en l'àmbit de la mitologia grega. Els seus pares eren el tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Es diu que Prometeu és qui va fer el primer sacrifici per un tracte entre els déus i els homes. Aquest sacrifici tractava en que Prometeu matava un bou i el repartia en dos parts diferents. 

Una de les parts està composta per la carn i les entranyes i en l'altre els ossos i el greix. Seguidament, va permetre que Zeus elegís un dels dos munts i es va quedar amb el que estava format pels ossos i el greix. A partir d'aquest moment va quedar establit el sacrifici. Finalment, els homes celebraven un gran banquet amb amb la seva carn al mateix temps que cremen els ossos i el greix pels déus.

Zeus es va enfadar molt, així que va privar els homes del foc i va fer que patissin fred i gana. Prometeu, va robar el foc i el va guardar en una canya per donar-lis als homes. Per aquesta raó la ira de Zeus anava incrementant, de manera que va ordenar a Vulcà que construís la primera dona, imitant les deesses. Cada un dels deus li va concedir una cosa, i així es va crear la primera dona, Pandora. En grec significa pan "tot" i dóron "regal", ja que era considerada un regal dels déus. 


La creació de Pandora

Zeus li va oferir a Epimeteu, el germà de Prometeu, la ma de Pandora i aquest va acceptar. Tot i això Prometeu li va dir que no es fiés de la paraula de Zeus. es van casar i un dia que Pandora estava a casa del seu estimat es va trobar una capsa. La seva curiositat va fer que l'obrís i en aquell precís moment tots els mals que va tancar Prometeu allà van sortir. Aquesta va intentar tancar-la, però era massa tard ja que únicament hi quedava l'esperança. Per aquest motiu es diu que " l'esperança és l'última cosa que es perd". 

Prometeu va ser encadenat al mont Caucas i estava condemnat a estar encadenat allà de per vida mentre cada dia venia una àguila i li menjava una mica el fetge. Anys després, Vulcà va matar l'àguila amb les seves fletxes i va salvar Prometeu. Zeus no ho va impedir, ja que va pensar que va ser una gran acció per part del seu fill. 

                        

Power Point de Carmela Prieto Cal


Per últim volia proposar una pregunta: 

Realment creieu que l'esperança és l'última cosa que es perd, segons ens explica el mite? 

Paula Campelo
4t ESO

29 d’octubre del 2012

AMORET O "CUPIDO" i PSIQUE

A l'antiga Grècia era conegut com "Eros", el fill més petit de la deessa de l'amor, bellesa i fertilitat Afrodita. En canvi a l'antiga Roma és conegut com el déu de l'amor, fill de Venus i Mart.
Amoret era ajudant de la seva mare, s'encarregava de portar l'amor als mortals. A l'espatlla portava dues classes de fletxes una d'amor i l'altre de indiferència.

Venus quan va anar passant el temps veia que el seu fill no creixia així que va anar a consultar a l'oracle de Temis el qual li va dir " L'amor no creix sense la passió". Venus o  va entendre el que volia dir fins que va néixer el seu altre fill Anteros deu de la passió. Amoret va començar a créixer fins a convertir-se en un elegant jove, però quan se separava del seu germà tornava a ser un nen. Només va créixer de manera normal quan va trobar el seu amor.

   Venus i Cupido, d'Alessandro Allori

Psique i Amoret

Psique era una bellíssima princesa la qual no trobava l'home perfecte, perquè la veien tan perfecte que els feia por.
Venus li tenia enveja, ja que tenia por que la superés en bellesa, així que va enviar a Cupido perquè la condemnés a casar-se amb l'home més lleig del poble. Amoret, en veure-la, es va enamorar d'ella. Van decidir casar-se entre ells però amb la condició que no el podia veure directament. Cada nit Amoret anava a visitar la seva muller.


      Eros i Psique de Bouguerau

Un dia les germanes de Psique la van desafiar per veure si el podia mirar a la cara. Així que aquella mateixa nit, mentre Amoret dormia, ella curiosa el va il·luminar amb una espelma i va aconseguir veure'l. Amoret es va despertar perquè una gota de cera va caure-li a sobre, així que es va enfadar molt i se'n va anar. 

Venus, molt enfadada, va fer que Psique passés moltes proves per veure si es mereixia el seu fill. Al final les va superar totes i així Amoret la va perdonar. Els déus, en veure l'amor que es tenien, la van convertir en una deessa més per poder quedar-se junts per sempre.

     Cupido i Psique, de Bouguerau




Manar El Kadiri
1r batx

26 d’octubre del 2012

UNA HISTÒRIA D'AMOR.

Explica la història que Pigmalió era un escultor i per tant la majoria del seu temps era empleat en esculpir pedra. Fins que un dia va esculpir una estàtua d'una noia, que representava a Venus tant bonica que ja no va voler separar-se d'ella mai més. Se'n va enamorar de tal manera que va resar als déus de l'Olimp que el deixessin casar-s'hi.

Va passar un temps i estava tant desesperat que va acabar demanant a la pròpia Venus que li fes l'honor de buscar-li una noia idèntica a la que ell havia creat per poder-s'hi casar. La deessa va pensar que era un acte de molt respecte per part seva i va decidir donar vida a l'estàtua. Aquesta va acostar-se a Pigmalió i abraçar-lo, ell va batejar-la amb el nom de Galatea i es van casar. 

Amb el temps van tenir una filla a la qual van posar de nom Pafo i que era tant bonica que fins i tot Apol·lo se'n va enamorar.


                            Pigmalió esculpint la seva dona



És una història molt tendre, però vosaltres què en penseu d'enamorar-se d'una cosa material? no us recorda a cap conte que us llegien de petits? 

Mariona Lucas
4t ESO

25 d’octubre del 2012

TEMPLES ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Generalment, en tota la Península Ibèrica hi ha molts  monuments romans. Per això, avui ens centrarem més en els temples que es construïren en l'època romana. Únicament ens basarem en els dos més destacats: El Temple de Vic, i el Tempe d'Èvora. 

TEMPLE ROMÀ D'ÈVORA
Aquest temple és un dels més famosos d'Èvora i una marca de l'època romana. També s'anomena Temple de Diana, ja que al s. XVII, un sacerdot portuguès va escriure una llegenda en referència a la divinitat romana. 
El temple va ser construït al s. I a.C, encara que als s. II i III, va ser modificat. 


Aquest temple conté, actualment, catorze columnes de granit. Recents excavacions, demostren que aquest temple va estar rodejat d'una conca hidrogràfica.

TEMPLE DE VIC
Aquest temple va ser construït al s. II a Vic. És un temple en honor a Júpiter , del llatí, Juppiter (déu suprem del cel, del llamp i cap del panteó), a Juno (esposa de Júpiter) i a Minerva (deessa de les ciències i la saviesa). Segles després de la construcció, el temple passa a ser propietat de l'Estat, després d'aquest fet, va ser venut en subhasta.  


El temple conté un pòrtic amb sis columnes, suportades per un pòdium. Aquest temple, durant uns segles després de la seva construcció va ser ignorat, ja que estava envoltat d'edificacions posteriors.

Ubicació de temples romans arreu de l'imperi, per El fil de les clàssiques:



Maria Jiménez
4t ESO 

24 d’octubre del 2012

MITES I LLEGENDES

Com bé tots sabem, TV2 és una de les cadenes espanyoles més cultes. Ofereix una àmplia varietat de sèries i documentals que informen sobre molts aspectes, tan antics com més moderns. En aquest cas, han creat una sèrie que tracta d'oferir al públic el fascinant món de la mitologia. Tot i que és anomenada una sèrie, no segueix una història amb els seus protagonistes, sinó diferents mites que omplen de riquesa la cultura clàssica. Tracta des del retorn d'Ulisses fins a Aquil·les i la Guerra de Troia. 

A continuació, us deixem el darrer capítol que han fet, El retorn d'Ulisses i les seves sorprenents aventures.









Aquesta sèrie la fan cada diumenge a les 00:00h, a TV2. Us recomanem i us incitem a veure-la per tal de poder entendre la mitologia clàssica des d'una forma diferent, donant-li vida a cadascun dels personatges que parlem cada dia a classe. 

Laia Fernández
1r batx

23 d’octubre del 2012

QUÈ ENS AMAGA EL MÓN DELS ROMANS?

Tots sabem alguna cosa o altra dels romans, però tot són realitats, és a dir, fets que han marcat la història, anècdotes que ens influeixen avui en dia, sabem que parlaven altres llengües i fins i tot, com s'organitzava la societat en aquella època. Però el món dels romans ens amaga moltes coses. Casualment he trobat un parell de curiositats d'aquest gran imperi.

- COMAM FICTICIAM PONI  (posa't perruca)
Sabeu que els romans s'avergonyien de ser calbs? Doncs si, fet curiós però real.
Se'n sap poca cosa, per exemple: l'emperador Calígula, al passejar pel carrer no deixava que el veiessin des de dalt, ja que no volia que es fixessin en la seva calba. Juli Cèsar també s'avergonyia de ser calb, així doncs es tapava una mica amb una corona de llorer. Altres es feien pentinats estranys per tal de tapar la calba.
Representació de Juli Cèsar coronat amb llorer

Ara que he mencionat la corona de llorer, us n'explicaré alguna cosa.

Corona de llorer
Com molt bé diu el nom es basa en una corona feta de fulles de llorer. Normalment, els poetes, esportistes i guerrers, eren premiats amb aquesta corona.

El llorer també estava present en la mitologia, exactament al mite de Dafne i Apol·lo n'és un gran protagonista.


Una altra curiositat

- "POSAR-SE GUAPOS" PER ANAR A LLUITAR

Us sembla estrany que els centurions romans abans d'anar a lluitar es depilessin les cames i es fessin la manicura? Bé, realment és molt curiós que abans d'enfrontar-se a la batalla es dediquessin a "posar-se guapos", però no us penseu que ho feien com ara. Era molt més dolorós i anguniós.


¿Sabeu alguna altra curiositat dels romans? ¿Què us semblen aquestes dues? 

Aquí us deixo un enllaç on podeu llegir més curiositats sobre el món romà.



Mireia Linares
4t ESO

22 d’octubre del 2012

3 TIPUS DE PETONS ROMANS

Sabíeu que els romans distingien tres tipus de petons?

Existeixen molts petons, cadascun amb significats diferents. Anomenar-los tots seria gairebé impossible, perquè  estic segura  que qualsevol  persona podria parlar d’un altre petó que per a mi encara és desconegut.  Sense donar importància  a els petons actuals, destacaré una curiositat romana que tracta del mateix.

 1- L’osculum que es fa a la galta i es com ara un petó d’amistat.


2- El basium, que és un petó d’amor i es fa en els llavis.



3- El suavium, que són els petons de passió  que es fan els amants, aquest últim, també als llavis.


Actualment, analitzant les cerimònies de casaments tradicionals, podem destacar el petó dels nuvis just quan s’han casat. Aquest fet, és originari de l’antiga roma, un petó d’aquest tipus era com un símbol de la firma d’un contracte.

Anna Vallhonesta
1r Batx

19 d’octubre del 2012

MÚSICA A L'ANTIGA ROMA

L'altre dia navegant per Internet vaig trobar una web en què parlaven sobre l'evolució de la música, i em vaig preguntar si a l'Antiga Roma, ja escoltaven algunes melodies i vaig aprofitar aquesta inquietud per fer la meva primera entrada.

Els romans, en un principi, no s'havien parat a pensar mai en això de la música ja que eren massa bàrbars i guerrers per centrar-se en aquest tema.
Les primeres idees van arribar a partir dels Etruscs, però de manera violenta i sense cap principi.


Mapa de la situació dels Etruscs
Més endavant, els Arcadis van portar a Itàlia les primeres lletres gregues i la música instrumental, amb què es tocava amb lira o en dos instruments anomenats trigon i bregon. Va acabant arribant la flauta semblant a la qual avui en dia tenim acompanyada amb un altre instrument, els címbals coneguts ara com els plats, gràcies al sacrificis que feia la deessa Cibeles.
                      
Numa Pompili, el segon rei de Roma, va demanar, per a ell sol els patricis que tinguessin una bona o bella figura, als quals va acabar anomenant Saliens, eren els que en les funcions cantaven res més que himnes en honor al déu de la guerra que va ser de la manera en la que van començar a cantar en públic i a llegir cançons o lletres gregues, a més a més va demanar que durant dos sigles es fessin servir dos nous instruments que van arribar:les trompetes i les banyes.

I a partir d'aquí va anant evolucionant la música a Roma, que en molt poc temps va anant creixent.
Van començar a cantar en funerals juntament amb un grup de dotze persones tocant la flauta, a més a més en algunes obres de teatres ja emplenaven algunes escenes amb petites cançons.

Aquí us poso dues fotografies que he trobat relacionades amb la música a l'Imperi Romà amb diferents instruments:

 
Dóna tocant una Khitara                                Cupidos tocant la lira (s. I dC, Herculà) 

Aquí us deixo un vídeo on podreu escoltar un grup anomenat Synaulia dels 90 que es va ajuntar a Itàlia, recreant l'antiga música romana, espero que us agradi.



Sandra Garcia
4t ESO

18 d’octubre del 2012

MAQUILLAR-SE EN TEMPS DELS ROMANS

Durant l'època romana tots els tipus de maquillatge i d'ungüents estaven molt ben considerats entre els romans ja que gairebé tots n'utilitzaven a més de tenir una gamma molt àmplia de perfums, ja que per les dones era una forma més de bellesa.

Per exemple, abans de sortir de casa totes les dones romanes es maquillaven i a vegades  fins i tot els homes es pintaven els ulls i les parpelles per causar bones impressions. 
  • Les dones s'acostumaven a pintar de colors clars com el blanc i el rosat i es ressaltaven el llavis en carmesí.
  • I fins i tot per estar per casa les dones romanes es maquillaven com a una costum que tenien per fer saber que eren dones lliures enlloc de esclaves.
PER QUÈ ES MAQUILLAVEN?

Les romanes, influenciades per la moda grega, es maquillaven per canviar el color del seu rostre cap a un color més clar o més rosat.  

AMB QUÈ ÉS MAQUILLAVEN?

Per aconseguir els tons vermellosos les dones romanes ho podien fer de dues formes. 

  1. Per una banda s'han trobat les "terres rojes" compostes de ferro de gran puresa i amb mides de partícula finíssimes, que es barrejaven amb guix per atenuar el reflex final.
  2. Per als matisos rosats, es valien de colorants orgànics "extreien el colorant de l'arrel d'algunes plantes, que després precipitaven per obtenir una laca en pols, el color a l'hora d'usar-se es matisava amb guix", explica aquesta experta. Després, aquests polvos sembla que no s'aplicaven directament, sinó que es barrejaven amb altres compostos, com l'oli d'oliva, per aconseguir una pasta més densa o líquida.

 maquillatge que utilitzaven els romans

Martí Vilalta 
4t ESO                                                                                          

17 d’octubre del 2012

UNA MICA DE ROMA

Aquest estiu jo he tingut la sort de poder fer una petita visita de la ciutat de Roma, l'actual capital d'Itàlia i antiga capital de l'imperi romà. És la ciutat amb més història, cultura i on podem trobar més restes. Jo, us faré encinc cèntims de la ciutat perquè us en feu una idea.

La ciutat de Roma té una curiosa història sobre la seva creació, que de ben segur quasi tots sabeu. El mite de Ròmul i Rem. Aquest mite parla sobre el naixement de dos germans bessons, que essent només uns petits nadons van ser llençats al riu Tíber. 


Estàtua de Ròmul i Rem amb la lloba. Roma

Una lloba els rescata i els alleta fins que un pastor els troba, i els cuida com si fossin els seus fills. Els bessons es van fer grans, i van descobrir la seva procedència reial. A partir d'allà van decidir crear una ciutat on havien estat trobats, van crear la majestuosa ciutat de Roma.


Una de les restes romanes més importants de hi ha en aquesta ciutat, és el Colisseu, l'amfiteatre de Roma. Es va construir fa més de dos mil anys, i està situat al costat de l'arc de Constantí. És un dels grans atractius turístic de la ciutat, s'ha utilitzat fins i tot de cinema! A dalt de tot hi ha el museu del déu Eros, i al centre s'han fet varies pel·lícules com Gladiator. També és patrimoni de la humanitat i costat hi ha gent disfressada de romà, com si fossis a les rambles! 


Què és el que té aquest màgic edifici que et tele-transporta al passat?

                                   Arc de Constantí i Colisseu

Llúcia Gómez
4t ESO

15 d’octubre del 2012

ELS JOCS DE LA FAM



Els jocs de la fam (en anglès en l’original “The Hunger Games") es un llibre escrit per l’autora Suzanne Collins. Explica com la guerra ha deixat transformada Amèrica del Nord en el país de Panem, dividit en dotze districtes controlats pel tirànic poder del Capitoli. Sense llibertat i en la pobresa, ningú pot sortir dels límits del seu districte. El Capitoli ja va destruir el tretzè districte per la seva rebel·lia, i com commemoració d'aquest fet i per recordar al poble que ha de ser submís, cada any, dos representants de cada districte, una noia i un noi seran obligats a subsistir en un medi hostil i ser tancats en un estadi a l'aire lliure on els vint-i-quatre lluitaran a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent. Són els "Jocs de la Fam", un horrible espectacle televisiu.




La novel·la utilitza la frase Panem et Circenses per definir la creació del país de Panem (on es desenvolupa el llibre). Aquesta frase fou dita en el segle I dC pel poeta llatí Juvenal i es troba a la seva Sàtira

En el seus orígens descriu el costum dels emperadors romans de regalar pa i espectacles (curses de carros, lluites de gladiadors, teatre). En el llibre de Collins s’estableix una relació amb això perquè els ciutadans del Capitoli només volen menjar i divertir-se amb el sanguinari espectacle que són els "Jocs de la Fam". A més a més, l’autora també al·ludeix el mite de Teseu i el minotaure en el qual la ciutat d’Atenes havia d'enviar joves i noies per ser devorats pel Minotaure.


Ainoa Zuazo
Institut Joaquima Pla i Farreras

11 d’octubre del 2012

LES JOIES DE L'ANTIGA ROMA

En el món romà les joies tenien moltíssima importància. S'utilitzaven milions d'ornaments! Quantes més joies et posaves i més cridaves l'atenció, millor era. (Que presumits, oi?!)

Els romans ho feien ja que això els indicava un nivell social més elevat (sobretot a les dones). Utilitzaven or, plata, pedres precioses, etc., però cada ornament amb el material adequat. Com per exemple, els collarets i  braçalets els acostumaven a fer d'or i pasta vítria.

Braçalet d'or i vidre romà de color blau- Segle II- III A.D


Però no creieu que la  joieria tenia només la funció d'enriquir l'aspecte, també tenia la funció de protecció! Els homes utilitzaven molts amulets. Com ara portaven un anell petitó d'or que segons ells els donava moltíssima sort. Per altra banda,  s'ha de dir que els homes lliures també utilitzaven un anell com a segell.
Anell romà d'or - Segle III aC.

Per les dones, com hem esmentat anteriorment, la joieria tenia moltíssima més importància, i molts fets històrics ho demostren. Com per exemple, va haver-hi una vegada que una llei, anomenada Oppia, va suggerir el lliurament de totes les joies a l'Estat  i elles s'hi van oposar de seguida.

I és que, a part, les dones, tenien molts altres objectes  d'ús quotidià que es podien considerar joies, com per exemple: fibulae, les agulles per a la roba o les comatoriae, unes agulles per al cabell de plata o d'or.

Per altra banda,  us  heu assabentat que recentment han trobat joies romanes dins una tomba del Japó?! Pels estudis que han fet, consideren que aquestes joies las van elaborar uns artesans romans, principalment perquè han trobat substàncies que es van fer servir a començament de la República Romana fins la Caiguda de Constantinoble, l'any 1453.

Joia romana trobada el passat juny del 2012 dins una tomba del Japó.

Per acabar, sabíeu d'on ve la idea d'utilitzar una aliança quan et compromets? Doncs això també ve dels romans!  En un principi els romans ja utilitzaven un tipus de cèrcol de ferro, que es posaven al dit i que significava promesa i vida eterna entre un home i una dona.

Què us sembla l'ús de la joieria en aquesta època? Considereu que nosaltres també li donem tanta importància com els romans? Us ha sorprès la trobada de joies romanes en una tomba del Japó?

Angi Johana Chang
4t ESO

9 d’octubre del 2012

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Les llengües romàniques, també anomenades llengües neollatines, provenen del llatí vulgar. Hi ha una ciència que estudia les llengües romàniques, és la ciència romanística. Aquestes llengües es parlen en un territori, antigament anomenat, Romània, és a dir, el que ara és conegut per el sud d'Europa.

Mapa de les llengües romànqies d'Europa

Mapa de les llengües romàniques al món
Els primers textos escrits en alguna llengua romànica, que encara es conserven, daten de finals del segle VIII principis del segle IX. Aquests són:
  • L'Endevinalla veronesa: aquest text va ser trobat a la Biblioteca Capitual de Verona al 1924. Es quasi segur que el còdex procedeix de Tarragona. Actualment es troba a Pisa (Itàlia). S'ha deduït que l'autor va ser un amanuense veronès. 
Fragment de l'escrit, l'Endevinalla de veronesa
  • Els Juraments d'Estrasburg: és un text d'origen francès; de fet es diu que és el text que marca el naixement de la llengua francesa. 
Fragment del text, els Juraments d'Estrasburg
  • Cartularis de Valpuesta: Són una serie de documents, que a la vegada són còpia de altres documents. Un fet curiós: al 2010 la RAE va considerar els Cartularis de Valpuesta com els primers documents en que hi apareixien algunes paraules en castellà. 

És important mencionar Les Homilies d'Organyà, ja que són els documents literaris  més antics que tenim escrits en català. Joaquim Miret i Sans els va descobrir l'any 1904. Els experts diuen que van ser escrits entre finals del segle XII i principis del segle XIII. Actualment el text es troba a la Biblioteca de Catalunya. 



                        Museu de les Homilies d'Organyà



Aquí us deixo un vídeo on explica molt clarament les llengües que es parlen a Espanya, totes provinents del llatí:


I aquí un gràfic on es mostra el percentatge de llengües romàniques parlades en comparació al total de parladors de llengües romàniques:



Aquest gràfic ens mostra els parlants de cada una de les llengües romàniques següents: 


 - Castellà: 43%. És la llengua més parlada d'entre totes les llengües romàniques. 

-  Portuguès: 26%. És la segona llengua més parlada

-  Francès, Italià, Romanès: No són les llengües més parlades però tenen rellevància entre el català i altres llengües.
  
- Català: És la llengua menys parlada de totes les romàniques

El fet de que una llengua sigui més parlada que una altra, depèn, a part de la població, del territori o territoris  en que es parli la llengua. Per exemple, el castellà, en aquest cas la llengua romànica més parlada, es parla principalment a Espanya, però també es parla a gran part de sud-Amèrica. 


Mireia Linares
4t ESO

8 d’octubre del 2012

ESTRUCTURA DE LA DEMOCRÀCIA ATENENCA

A la Guerra del Peloponès, Atenes lluitava contra Esparta amb la fi d'expandir les seves terres. És per aquesta raó que els nobles, que fins al moment eren els que lluitaven per les seves terres, van demanar ajuda al poble, a canvi de veu i vot. Aquestes primeres reformes que es van fer a Atenes van anar desenvolupant-se, fins que al segle V es va esdevenir una democràcia directa, és a dir que tos tenien el mateix poder i que per prendre una decisió s'havia d'establir una reunió.

Tot i així, aquesta democràcia no era tal i com la coneixem ara. Els que tenien dret a votar solament eren homes adults que fossin ciutadans i que haguessin acabat l'entrenament militar. Això excloïa a les dones, esclaus, nens, metecs i aquells que no hagin pagat totes les seves deutes. 

L'estructura de la democràcia atenenca es pot representar de la següent forma: 
Distribució de la població d'Atenes per grups socials

A la punta de la piràmide podem veure que es troba la "Demos", és a dir el poble, seguit dels seus familiars. Un esglaó més cap a baix trobem als considerats "no ciutadans", que són dividits en dos grups: els estrangers o "Metecs", i els esclaus, que conformaven la part més nombrosa de la població. 

Finalment a continuació us deixo un vídeo que ens permet entendre una mica més sobre el concepte de democràcia. A més a més ens amplia informació sobre com es va desenvolupar aquesta forma d'organització a Atenes. 



Martina Maldonado 
4t ESO

5 d’octubre del 2012

ESTÀTUA ROMANA DE LA DEESSA ISIS


Amb l'expansió de l'imperi, els romans van conèixer uns déus i uns cultes diferents dels que practicaven a Roma, concretament els orientals. Aquests cultes, com a funció, pretenien emplenar i satisfer l'espiritualitat que la religió romana no acabava de transmetre.

Aquí doncs, destaco a la deessa Isis que és el culte més important que es va introduir. 

Isis és una de les principals deesses egípcies denominada deessa de la maternitat i del naixement i protectora de les mares, dels nens i de la família en general. Segons els especialistes, el seu nom en jeroglífic egipci significa "tro". Molts egiptòlegs opinen que aquesta identificació del nom és més aviat degut a una evolució tardana, tenint en compte que en diverses tribus africanes s'usava aquest nom per identificar el director o bé el cap de la tribu.

Deessa Isis (estàtua romana)

Podem observar, encara que no d'una forma nítida i clara, que a la vestimenta de l'estàtua de  la deessa Isis s'hi pot identificar un vestit arrapat al seu cos i coronada amb una espècie de tro, d'aquí el significat del seu nom.
A la seva cara no s'hi pot destacar cap expressió, simplement podem fixar-nos amb la seva representació actitudinal completament natural.

Per acabar d'ampliar informació, d'entendre el significat del seu nom, el perquè de la seva vestimenta i la seva postura amb naturalitat, a continuació deixo una breu explicació del seu mite:

Isis i Osiris (germà d'Isis) eren fills del déu de la terra i la deessa del cel, Geb i Nut

El mite apareix de la rivalitat entre dos germans, Osiris (Déu de les regions fèrtils de la vall del Nil) i Set (regnava a les terres ermes del desert i les muntanyes). Set, ple d'enveja, se li va acudir parar una trampa al seu germà, convencent-lo que es poses dins un sarcòfag que a continuació tancaria i llençaria al Nil. Així ho va fer. 

Isis va aconseguir rescatar el sarcòfag, però a continuació Set es va apoderar del nou cadàver tallant-lo en 14 trossos, que seguidament va repartir-los per tot el país. Isis, altra vegada, va aconseguir recuperar-los. Sobre el cos esquarterat del seu espòs va concebre un fill, Horus, que finalment es va venjar del seu pare matant a Set.

                       Deessa Isis original egípcia

Anna Vallhonesta 
1r Batx

4 d’octubre del 2012

ELS TRETS DE L'EDUCACIÓ

Per entendre l’educació a l’antiga Roma, abans que res hem de comprendre l’objectiu. La idea, no era més que perpetuar la societat tradicional i la forma de viure, valorant-la, on els pilars bàsics (la família, la religió i la política) tenien un valor fonamental.

A Roma, les mares s’encarregaven de l’educació dels seus fills. En primer lloc, els ensenyaven a llegir i a comptar i, sobretot els iniciaven en les principals llegendes mitològiques. 

No obstant, a partir dels set anys, el nen passava a dependre del pare, bàsicament, l’inculcava els valors masculins de la societat romana i l’ensenyava, entre altres coses, el cultiu de la terra i l’ús de les armes; la nena, malgrat tot, es quedava a casa amb la mare, la qual la iniciava en les tasques domèstiques.

Un professor barbut assegut al centre instrueix als estudiants que sostenen pergamins

Durant els segles III i II a.C., en mantenir un fort contacte amb la cultura grega, els nens romans van passar a rebre una educació segons les idees  d’aquesta societat. Els pares confiaven els seus fills a un mestre, magister, o l’enviaven a una escola (schola), acompanyats sempre per un esclau anomenat paedagogus, el qual tenia la funció de portar el material.

Essencialment, l’ensenyament es dividia en tres etapes:

Ludus litterarius o estudis elementals: És on el nen estava sota la direcció del magister ludi, del litterator i del calculator, els quals l’ensenyaven, respectivament, a escriure i a fer operacions aritmètiques

Ludus grammatici o ensenyament mitjà: Aquesta etapa de l’ensenyament començava als 11 anys i s’impartia a casa, si la família podia pagar un grammaticus, o a la escola. Els alumnes aprenien, principalment, lengua i literatura gregues, nocions d’història, de geografia i de física. El sistema es basava en llegir els textos dels autors en veu alta, aprendre'ls de memòria i recitar-los. El mestre corregia els defectes formals i tot seguit comentava el contingut.

Ludus grammatici o ensenyament superior: Aquest període comença als 16 i acaba 4 anys més tard, sobre els 20. Durant aquest temps, els deixebles acudien a casa del rethor, on l'eloqüència i la preparació per a la vida pública o política era l'únic tema tractat, amb la finalitat de dominar l’oratòria.

Podeu mirar aquest vídeo.

Com creus que ha evolucionat la funció de l'educació? 
Quins canvis són els més evidents? 


Àlex Aleman
1r Batx

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts