31 de gener del 2023

CUPIDO I PSIQUE

Aquesta història comença amb un rei que va tenir tres precioses filles, entre les quals, la més jove d'entre elles, era la més bella, la jove Psique. De fet, la seva bellesa era tant esplèndida, que es va fer coneguda per tot el regnat, atraient a nombrosos visitants amb el desig de contemplar-la i admirar la seva bellesa, que era tanta que algú comentava que era digne de superar l'atractiu de la pròpia Venus.
 El Rapte de Psyque, 1895, de William Adolphe Bouguereau. 

De la gran bellesa d'aquesta dama, la gent deixava de fixar-se en el temple de Venus. Ella indignada per la situació, no va trobar altre solució que demanar ajuda al seu fill Cupido, que després de ella explicar-li la seva ràbia, es va decidir a obeir-la. Llavors Venus li va demanar que baixés en busca de Psique i que la condemnés a enamorar-se de la criatura mes horrorosa que existís sobre la terra.

De manera contrària, mentre Cupido feia la seva feina d'espionatge, es va ferir amb una de les seves pròpies fletxes, quedant ben penjat de Psique en el mateix acte. Cupido indecís, va pensar que el millor era ocultar l'accident a la seva mare, però tot i així, enseguida es va donar compte que no podia causar-li mal a aquella bella dama. 

De totes formes, el rei havia casat ja a les seves filles més grans, a les que havia promès amb amb aposats prínceps. En canvi a Psique, tot i sent bella, encara no s'havia casat amb ningun home. Molts homes l'havien visitat a casa per veure la seva gran bellesa, però ningú li havia proposat matrimoni. El pare ben preocupat, va anar a consultar el Oracle de Delfos, el qual li va donar una resposta terrible. Apol·lo li va respondre que la princesa estava destinada a ser portada fins a la cima d'un turó, on una terrible serp amb ales, més poderosa que tots els déus, la recolliria i la convertiria en la seva esposa. Amb un gran dolor, la família va obeir el propòsit dels déus, i es van acomiadar de Pisque abandonant-la en un alt i gran turó, on la bella princesa es va consumir a plors pel seu horrible destí. 

Durant aquella nit, un gran vent la va bressolar i elevar. Al despertar-se es va trobar en un preciós prat amb un gran castell cobert d'or, així que va pensar que es tractava de la llar del seu futur espòs. Es va apropar fins la porta i va escoltar una veu que la convidava a passar. "Endavant, tot el castell és teu" va escoltar.

Pisque es va banyar i relaxar en els estancs del castell, va menjar dels grans banquets i va gaudir de la dolça música que li tenien preparada, i va esperar que arribés el seu espòs fins que va arribar la nit, ella ja havia perdut la por. 

Sense cap ni una explicació, el seu marit li prohibia rotundament qualsevol revelació sobre la seva identitat, d'aquesta manera nomes es trobaven de durant la nit fosca. Malgrat la situació, la parella ja era feliç així, tant, que Pisque es va convèncer de que el seu marit no era cap monstre, com dictava l'oracle. Tot i així, la princesa estava preocupada per les seves germanes, les quals van quedar desolades plorant, pensant que havia anat cap a la seva mort, així que li va demanar si podia anar a visitar-les. Ell va acceptar tot i dient-li que era mala idea, i amb la condició de no deixar-se convèncer per la seva revelació. Psique així va prometre, així que va anar a buscar a les seves germanes al cim i les va convidar al seu palau. 

Psique mostrant els seus regals de Cupido a les seves germanes

Les germanes van gaudir dels banquets i els preciosos paisatges, van sentir una gran enveja al veure en quines grans condicions vivia ella, llavors la van voler fer entrar en dubte amb el seu marit i van qüestionar-li el fet de que ella mai l'havia vist i que potser allò era per què ell amagava alguna cosa horrible. Les seves germanes li van dir que l'havia de desemmascarar i que per fer-ho Psique havia d'amagar una làmpada d'oli i un ganivet per si descobria alguna cosa horrible. Congregant el fet que Psique mai no havia vist el seu marit, les seves germanes li van omplir el cap de dubtes i pors, forçant-la a descobrir el rostre mentre ell dormia. D'aquesta manera, va ser així com una nit, Psique va reunir valentia per il·luminar-lo amb una làmpada, quedant meravellada per la gràcia i bellesa de Cupido, que al veure la llum va despertar i va marxar per no haver-li respectat la seva condició. 

Psique en la seva plena desesperació, va demanar ajuda als déus, però ells li van respondre, que havia de demanar perdó a Venus, la mare de Cupido. Ella va decidir fer-ho, però Venus estava ofesa i la va depreciar. Finalment Venus va accedir a perdonar-la, amb una condició, Psique havia de passar tres dures proves que eren impossibles de aconseguir. Amb l'ajuda de la naturalesa, Psique va passar les tres dures proves, però Venus, desitjant derrotar-la, es va indignar i la va acusar de bruixa, d'haver fet trampes en les proves, i d'aquesta manera la va sotmetre a una última prova, encara més difícil. Havia de baixar a l'Avern i omplir un cofre amb la bellesa de Prosèrpina.

Desesperada, sabent que allò era més que impossible, Psique va decidir suïcidar-se i es va llençar des de una alta torre. Abans de tirar-se, ella va escoltar una veu que li prometia companyia al llarg del seu camí, però amb la condició de mai obrir aquell cofre de la bellesa de Prosèrpina. Psique va sentir ànims i va fer tot allò que li havia dit aquella veu estranya, però la curiositat i temptació va fer que ella obrís el cofre. Quan el cofre es va obrir, una son mortal es va apoderar de ella i va caure desplomada, però Cupido al saber-ho va decidir anar-la a salvar i la va besar fins despertar-la.

Escultura de Cupido i Psique, de Antonio Canova.

Junts van anar fins a la muntanya de l'Olimp, on Júpiter, déu del firmament, els va unir oficialment en un matrimoni etern.


Doae Boussatta 
1r Batx 

L' ALIMENTACIÓ DE L'ANTIGA GRÈCIA I A ROMA

Els grecs es prenien molt seriosament els àpats. El menjar l'aconseguien a partir de les plantes que es trobaven a la conca mediterrània. La producció donava per alimentar la majoria de la població. Els aliments comptava de tres coses el blat, l'oli d'oliva i el vi, els grecs es sentien tan orgullosos dels tres aliments, que van posar-los a protecció de tres déus més importants: l'oli era protegit per Atena, el vi, per Dionís i el blat (cereals) a Demèter.

Convius jugant al còtab mentre que una música toca l'aules.
Cràtera de campana del Pintor de Nicias.

Normalment menjaven  asseguts en cadires, els bans els utilitzaven per els banquets. Les taules eren força altes per als àpats i baixes per als banquets els quals eren rectangulars. A partir del segle IV aC, la taula era rodona.

Tant com aquí o en qualsevol país del on tenen un plat típic, és a dir, que solen menjar més abundantment uns aliments que no pas en altres territoris.
A Espanya un dels plats típics es la truita de patates, a Catalunya el pa amb tomàquet, i a l'Antiga Grècia era imprescindible el pa de blat, el vi, oli d'oliva, el porc i els embotits. Normalment tots s'assentaven en bancs.

Els cereals també eren freqüents en la gastronomia dels grecs, sobretot el blat, amb el que feien sèmola per desprès bullir-la. L'altre cereal, l'ordi, es feia servir per alimentar els animals. Per altra banda també s'utilitzava el sègol i l'espelta.

Els romans feien 3 àpats diaris ( ientaculum, esmorzar i sopar)

1. El ientaculum (desdejuni): En aquests àpat solien menjar una llesca de pa untada amb all, sal, etc. També menjaven ous, formatge, llet, mel, raïm, etc

2. L'esmorzar: Consistia en menjar les restes del pa de l'últim sopar fedes o calentes.

3. El sopar o cena: L'últim àpat era el més important, sopaven a les 16:00 o les 17:00, però les famílies nobles sopaven durant hores. 
En el sopar es partia en tres parts:
 - Gustatio (entrants):Ous, amanides, enciams, cols, olives, espàrrecs, etc.
 - Altera cena, primera cena i tertia cena (plats): Es menjava molt peix com els barb, rèmol, etc. També es menjava porc, ànec, xai i molts més tipus de carns. Tot s'amania amb canyella, sal, vinagre, etc. I per últim els postres, que es menjaven fruita, gelats, pastissos, etc.

CURIOSITATS:

1. Només podien veure vi els homes, les dones només bevien vi fet de panses.
2. No tenien sucre, feien servir la mel per endolcir les coses.
3.No feien servir la sal pels àpats, sinó que la feien servir per les conserves, en feien molt ús.
4. La cervesa era la beguda dels pobres, es bevia calenta.

COM MENJAVEN ELS ROMANS ?

Quan un solia anar a dinar a casa d’algú, portava el seu propi esclau, per a serveis com: portar-li tovalloles, aigua, etc. Els romans tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la mà dreta per menjar. El menjador es deia triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d’una tauleta quadrada. I els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.


Bruna Riera
1r Batx

30 de gener del 2023

ELS DÉUS CLÀSSICS SI FOSSIN SÈRIES DE NETFLIX

És un fet conegut que les sèries de Netflix són la primera opció a l'hora d'entretenir-se avui en dia. Però, aquestes històries fictícies es poden aplicar als clàssics de l'edat antiga?

Zeus com a Sex Education:

Zeus és un déu que es caracteritza per la seva promiscuïtat i activitat sexual, ja que aquest va acabar tenint 16 fills amb dones diferents. Es caracteritzà per tant, pel sexe que aquest practicava i la desinhibició que aquest tenia respecte a aquest tema. La sèrie en qüestió, Sex Education, sèrie que el que busca es acabar amb el tabú del tema sexual en les audiències juvenils.

El Naixement de Zeus, Nicolas Poussin


Persèfone com a Winx: The Fate Saga:

Persèfone és la deessa de la primavera, de la fauna i flora de l'època i, a més a més, es l'esposa d'Hades, deu de l'inframon. Per tant, es una deessa que combina un ambient dessolat com l'inframon amb la terra florida de la primavera. A més a més sempre se la veia acompanyada de nimfes, que es relacionen amb les protagonistes de la sèrie, que son fades que s'han de veure amb la necessitat de combinar el món màgic amb un món obscur i devastat.

Persèfone i Demèter, Autor Anònim

Apol·lo com a Rupaul's Drag Race:

Apol·lo és utilitzat a la actualitat com a icona LGBT, a causa de les seves relacions sexuals amb homes, i s'ha adoptat com un referent bisexual a l'història, a més a més, Apol·lo és un déu conegut pel drama, i tenint en compte que Rupaul's Drag Race es un programa queer amb format reality show on les participants es barallen en la majoria dels capítols, la comparació es evident.

La Mort de Jacint, Pablo Rubens

Per a més informació, reclamo revisar aquest vídeo i treure'n les pròpies conclusions.


Arnau Giner
1r Batx

27 de gener del 2023

LES MOIRES

Les moires (o parques segons els romans) eren tres germanes que personificaven el destí: Àtropos la més gran, Làquesis la mitjana i Cloto la petita. Eren filles de Nix i Éreb, però depenent de la llegenda que s'escolti, els pares canvien a ser Zeus i Temis. Les germanes són representades de dues maneres: com unes dones velles, lletges i espantoses que vesteixen roba negra o també com unes donzelles belles i amables que es dedicaven plenament al seu treball. Alguns cops eren representades amb corona i a vegades també amb una capa.

El treball que tenien era teixir la vida de cada mortal. Abans es pensava que hi havia una moira per persona, però més tard van sorgir elles i es van repartir la feina d'aquesta manera: Cloto s'encarregava de filar, Làquesis enrotllava el fil que feia Cloto i Àtropos el tallava, fent així que la vida de la persona arribés a la fi. 

El fil d'or, John Melhuish


Àtropos
Àtropos o Aisa era la germana gran de les moires i la que decidia com moriria la gent, ja que el seu treball era tallar el fil del destí. És coneguda com la germana més temuda i és representada amb unes tisores tallant un fil, on representa el punt exacte que morirà la persona. A part de tenir la feina del destí, també tenien una sèrie d'objectes assignats. Els d'Àtropos eren un papir, rellotge de sol, balança, tauleta de cera o un objecte tallant.

      Àtropos tallant el fil de la vida



Làquesis
Làquesis era la germana mitjana, la que decidia tot el que passaria al llarg de la vida d'aquella persona després del naixement i abans de la seva mort. Gràcies a les seves decisions, la gent podia viure més o menys temps. A vegades és representada amb un papir on se suposa que està escrita tota la vida dels humans. També solia ser representada amb una ploma.

La parca Lachesis amb el fil de la vida,Hermann Prell


Cloto
Cloto era la més petita, la que determinava el naixement de les persones. Si el fil que utilitzava era de colors vius i bonics volia dir que aquelles persones tindrien vides alegres, però si utilitzava colors foscos i apagats volia dir que les vides d'aquelles persones serien més tristes. També tenia el poder de triar si una persona es podia salvar de la mort en aquell moment exacte. És representada per una filosa.

 Clotho, Lachesis i Atropos
Pavel Ignatyev



Edurne Ruiz
4t ESO

26 de gener del 2023

ÍCAR I DÈDAL

El mite d'Ícar i Dèdal és unes de les històries més boniques. Aquest mite ens parla del poder de l'enginy, però també parla la crueltat de l'enveja i l'ambició 

Dèdal era uns dels higienes i artesans més hàbil que hi havia tot Grècia. La seva fama traspassava més enllà de les fronteres. Era un verdader mestre de l'escultura i arquitectura, la seva art és més reconegut amb els reis i els déus. 

No obstant això, Talos, considerat uns dels seus nebots, va idear un invent que va revolucionar tot Grècia: la serra. Aquesta eina va ser tan meravellosa que va sé bastant popular per tot Grècia. 

Dèdal tenia bastant enveja de l'èxit de Talos, no suportava com la gent parlava del seu invent majestuós. Tan fort era el sentiment que només pensava a desfer-se d'ell. Per això, Dèdal, va quedar amb ell al punt mes alt de l'Acròpolis perquè, a continuació, empenyes a Talos des del més alt i morint instantàniament. 

                                         L'assassinat de Perdix (Talos) (1602-1607) 
     

Dèdal no podia ocultar més el seu crim. Tota la ciutat va saber-ho i el tribunal li van imposar un càstig on ell hauria d'abandonar Grècia. Va ser així com dèdal va haver de sortir de Grècia. Després d'un gran viatge, va trobar un refugi a l'illa de Creta governat pel rei Minos.  

Minos ja sabia la popularitat de Dèdal i per això no va dubtar a acollir-lo al seu regne. Minos va aprofitar el seu bon treball per fer encàrrecs bastant importants amb feines d'escultures, fins i tot, li va encomanar una enorme estàtua de bronze on seria el símbol de defensa de la ciutat. 

En aquells moments, rondava un terrible bèstia: El Minotaure. Aquesta bèstia, meitat home i meitat toro, que hi havia aterrit els habitants de l'illa. Minos va pensar que la millor opció era tancar l'esser a un lloc perquè no provoqui més terror. Finalment, Minos va encomanar a dèdal que faci una estructura on es tancaria l'esser. 

Dèdal va idear un laberint bastant complex on estaria el Minotaure. Era un lloc format diferents passadissos encreuat on seria difícil d'escapar. Obeint l'ordre de Minos, va aconseguir construir el laberint i amb diferents estratègies va aconseguir portar el Minotaure fins al laberint.

                                                   
           El Minotaure de WATTS , Jose Ramon Diez Rebanal

Però un dia va arribar a Teseu va arribar a Creta amb la missió de matar el Minotaure. Ariadna, filla de Minos, el va ajudar perquè Teseu pogués entrar i sortir del laberint amb l'ajuda d'una corda. Minos pensava que laberint era prou segur com deia Dèdal.  Així que Minos el va castigar tancant-lo al seu propi laberint. 

Però no només a Dèdal, també el seu fill, Ícar, que encara era molt jove. Tots dos eren condemnats a viure per sempre en aquell laberint. Però Dèdal no volia acaptar el seu destí en aquell lloc. Se'n va arreglar per si mateix amb un pla per sortir-ne.                                                                                 

Segons el mite, el pla de Dèdal era mentir a Minos dient-li que el volia fer un escultura per fer-li homenatge i tot i això el van creure. Per això el van portar plomes i ceres, sense que ningú li preguntes perquè era. Amb aquests material, va aconseguir que crear unes ales per ell i pel seu fill perquè volant era l'única forma per escapar. 

Quan ja estaven llestes les ales, i poc abans d'escapar, Dèdal va advertir a Ícar que no havia de volar gaire alt perquè el sol podia fondre la cera. Tampoc podia volar tan baix perquè també podia xocar el mar i endurir-se. 

                                                  

Dèdal i Ícar, Anthony van Dyck (1615 i 1620) 

Finalment, van sortir de laberint volant. Per ells dos, volar era una sensació meravellosa. Tant, que Ícar volia veure tot el paisatge. Per això va volar més alta oblidant-se de l'advertiment del seu pare, es va apropar bastant el sol que les seves ales es van fondre. Finalment es cau i mor a l'instant

La caiguda d'Ícar Gowy, Jacob Peeter (1636-1638).

Dèdal va volar fins a Sicília, on viuria en aquell lloc fins als seus últims dies. Però no abans enterrar el seu fill en una illa que més tard es nomenaria l'illa d'Icària.


fotografia l'Illa d'Icària 


Lucas Torres 
4t ESO 

25 de gener del 2023

LES REPRESENTACIONS D'AFRODITA A L'ART

Afrodita, coneguda també com "Venus" era la deessa de l'amor, el matrimoni i la bellesa, era considerada, de fet, la més bella de totes les dones mortals i immortals. Pertanyia a l'Olimp i fou de les deesses més conegudes i importants de la mitologia grega. Aquest fet, fa que, durant els segles, hagi aparegut retratada en varies obres d'art dels més famosos pintors.

Els símbols que se li atribueixen són: el mar, els dofins, els coloms, els cignes, les petxines, les vieires, les perles, els arbres de granada, les pomes, la murta, la rosa i la llima. Per això, sovint, la podem veure representada envoltada d'alguns objectes com aquests.

                            Les perles d'Afrodita, Herbert Draper, 1907

Podem veure com se la representa gloriosa i impactant, amb una llarga i voluminosa melena que la fa destacar. Es percep fàcilment que s'ha fet ús dels seus símbols, fent aparèixer el mar com a paisatge i les perles com a objecte secundari.

                                Afrodita, de Robert Fowler

Aquest quadre, pintat a l'oli, la presenta altra vegada sent la protagonista total, donant-li molta llum. Espot veure com es torna a fer ús dels seus símbols personals, com les flors que porta darrere les orelles.

            Naixement de Venus, de Alexandre Cabanel, 1863

Un dels títols més reconeguts i pintats de l'obra mitològica és el naixement de Venus (Afrodita) que ha estat retratat per molts artistes diferents al llarg de la història. El més famós sens dubte, és el de Botticelli.

Naixement de Venus, de Sandro Botticelli, 1482-85

Seguit de molts més:

                     Naixement de Venus, de William-Adolphe Bouguereau, 1879

                             Venus Anadiómena, de Jean-Auguste-Dominique Ingres, 1808-48

Tots aquests quadres tenen en comú que representen el naixement d'aquesta divinitat. Nascuda de l'escuma de mar, després de que Cronos tallés els testicles del seu pare Urà i aquest caigués al mar. Afrodita aparegué a la sorra de la platja sobre una petxina gegant, portada per la corrent del mar i el vent. Altre vegada veiem a la protagonista envoltada de símbols, com són les flors, dofins, perles, petxines, i el mar, present en totes les obres.

Com a conclusió general, es pot presenciar que la figura d'Afrodita ha estat transcendental al llarg de la història, protagonitzant un munt de pintures on representa la bellesa femenina, estant envoltada, la majoria de vegades, per éssers que l'admiren lluir la nuesa o vestits casi transparents que mostren la seva figura. La qual cosa, ens diu que aquest tòpic en l'art va perdurar molt i, de fet, encara ho fa avui en dia.

Irene Altés

1Batx

24 de gener del 2023

SIGNES DEL ZODÍAC I MITOLOGIA GREGA

QUÈ ÉS L'ASTROLOGIA? 

L'astrologia és una ciència que el seu estudi consisteix en estudiar l'acció dels cossos celestes, com la seva posició o moviment  sobre els objectes animats i el no animats, i la reacció d'aquests davant d'aquestes influències. 


Fred The Oyster 

EL ZODÍAC 

Tot i que l'origen del zodíac prové de Babilònia, per l'antiga Grècia era un aspecte molt important de l'astrologia, ells denominaven aquesta ciència com "el discurs sobre les estrelles". Gràcies a aquesta ciència raonaven les diferents personalitats del ésser humà. Aquesta personalitats estaven regides per fenòmens celestes que orientaven les activitats i relacions humanes. El zodíac està molt relaciona't amb el mites, fins i tot cada signe estava associat a un cicle mitològic poblat per divinitats i herois que determinaven un tipus de personalitat.

A l'actualitat encara no es pot afirmar que l'astrologia sigui totalment certa, però una cosa que no es pot negar és el gran impacte que ha tingut a la societat, i sobretot a la història de l'art. 

TAURE I EL MITE DEL RAPTE D'EUROPA

Taure és el segon signe del zodíac i el seu element és la terra. Els grecs descrivien aquest signe amb una forta personalitat, pacient. Se'l vincula amb la desa de l'amor Afrodita també coneguda com a Venus i com el cinquè dia de la setmana divendres.

MITE: Europa va ser una princesa amb una bellesa destacable, per això  Zeus va quedar enamorat d'ella fins arribar a raptar-la, per fer-ho Zeus es va transformar en un toro. Europa va ser traslladada a la illa de Creta una vegada allà va ser violada per Zeus i en aquest acte van néixer 3 nens, un va acabà sent rei de creta 

EXPLICACIÓ: Des del punt de vista astrològic es diu que les dones taure solen tenir una bellesa i feminitat per això és pot relacionar amb la bellesa d'Europa i la transformació que fa Zeus per raptar-la que es un toro, és així com es representa el signe taure.


                               Immanuel Giel 

CRANC I EL MITE DEL CRANC KARKINOS

Cranc és el quart signe del zodíac, el seu element és l'aigua i està representat per un cranc això ens indica la gran protecció que té per si mateix com per la seva gent estimada. Aquest com tots els signes d'aigua estan molt connectats amb la naturalesa, sobretot amb els llacs, això ens indica que tenen molta sensibilitat, extrovartits i somiadors. També aquest signe està molt lligat amb les fases de la lluna relaconat amb la deesa asociada aquest signe que és Artemisa, la deesa de la lluna. 

MITE: Karkinos va ser un cranc gegant que habitava a la llacuna de Lerna. Aquest és conegut per aparèixer a la història d'Hèrcules, concretament a un dels 12 treballs encarregats per Hera. Quan Hèrcules va lluitar contra la Hidra de Lerna  Hera va obligar a Karkinos a atacar-lo, posteriorment Hera per recompensar-lo va fer que la forma de cranc fos la constel·lació de cranc. 

EXPLICACIÓ: Aquest mite no té una explicació molt profunda, però el vincle entra Cranc amb la lluna els situa a prop de Artemisa, deessa de la caça , la naturalesa i dels animals. 

Laura Font

4t ESO

23 de gener del 2023

L'ORIGEN DEL NOSTRE CALENDARI

T’has preguntat mai per què tenim 12 mesos a l’any, o per què aquests tenen certs noms. En aquest article intentaré respondre aquestes i moltes altres preguntes i per fer-ho m’hauré de remuntar a l’època romana.

Cal tenir en compte que la gran majoria de civilitzacions tradicionalment, s’han regit pels cicles lunars i no pas pels cicles solars. I és que al cap i a la fi és molt més senzill adonar-se’n de que la Lluna fa una volta a la Terra, que no pas de quan la terra fa una volta al Sol. De fet, podríem dir que els mesos són l’equivalent a un cicle lunar (originàriament els mesos tenien una durada de 29 dies), i els anys són l’equivalent a un cicle solar.

LA DIVISIÓ DELS MESOS

Així doncs el primer calendari romà es regia principalment per la lluna. Aquest comptava amb 10 mesos els quals tenien una durada de 29 dies (igual que els cicles lunars). Una curiositat és que el romans partien els mesos d’una manera diferent a l’actual (setmanes), ells es fixaven en la Lluna. Així doncs, les Calendes eren els dies en que hi havia Lluna Nova (primer dia del mes), les Nones, eren el dia en que hi havia Lluna Creixent (cinquè o setè dia del mes) i els Idus eren el dia en què hi havia Lluna Plena (tretzè o quinzè dia del mes).




esquema de la divisió romana dels mesos 

L’ORIGEN ROMÀ DELS NOMS DELS MESOS
Aquests 10 mesos dels quals he parlat, tenien noms molt semblants als actuals, i dels quals els n’hi devem l’origen. Una cosa que us cridarà l’atenció és que el calendari començava pel mes de Març. Els 4 primers mesos deuen al seu nom a un personatge mitològic, però en canvi, els 6 últims els seus noms volen dir literalment el numero de mes en que es troben. És curiós perquè crec que mai se m’hagués acudit pensar que per exemple, el nom de Desembre pogués venir de “desè més”.

Martius → Març: mes dedicat a Mart, el déu de la guerra.

Aprilis → Abril: mes dedicat a Apru, nom etrusc per referir-se a Afrodita.

Maius → Maig: mes dedicat a Maia, deessa grega.

Iunius → Juny: mes dedicat a Juno, la muller de Júpite.r

Quintilis → Juliol: 5è mes.

Sextilis→ Agost: 6è mes.

Septembris→ Setembre:7è mes.

Octobris→ Octubre:8è mes.

Novembris→ Novembre:9è mes.

Decembris→ Desembre:10è mes



esquema del calendari romà primitiu i l'etimologia dels seus mesos

L'AFEGIMENT DEL GENER I EL FEBRER
El fet de que l’any tingués tant sols 10 mesos, feia que la seva durada fos de 304 dies aproximadament. Això suposava un desfasament total de les estacions, cosa que comportava que per exemple, en ple Juny, pogués ser hivern. Això era molt poc pràctic, ja que per exemple els pagesos no podien confiar en el calendari per saber quines dates havien de sembrar i recollir. Com és d’esperar, l’Imperi Romà, va decidir posar solució a aquest problema, i ho va fer afegint 2 mesos més al final del calendari. Així doncs l’onzè mes estaria dedicat a Ianus (Gener) i el dotzè mes, a Februus (Febrer).

Ianuarius→ Gener:mes dedicat a Ianus, déu de les portes.

Februarius→ Febrer: mes dedicat a Februus, déu de la purificació.

Segurament et deus haver preguntat en quin moment tant el Gener com el Febrer van passar a principi d’any. Doncs es tracta d’una llarga i confusa història, la qual intentaré explicar breument.

Als soldats romans els assignaven on havien d’anar a batallar el dia 1 de Març, i es trobaven en que d’un dia per l’altre i a ple hivern, havien d’anar a lluitar a centenars de quilòmetres de Roma, sense cap tipus de preparació ni d’estratègia prèvia. Així doncs van decidir col·locar el Gener i el Febrer a principis d’any, i que servissin com uns mesos de preparació per la batalla.

MODIFICACIÓ DEL NOMBRE de DIES
Amb aquesta reforma, l’any va passar de tenir 304 dies a tenir-ne 355. Al cap d’unes dècades es van adonar de que hi continuava havent-hi un petit desfasament en el calendari, i a través d’unes quantes investigacions astrològiques, van arribar a la conclusió que la Terra triga 365 dies i 6 hores a fer una volta al Sol. Així doncs van decidir repartir els 10 dies restants entre els dotze mesos de l’any. El resultat va ser que els mesos parells van adquirir una durada de 30 dies, i els senars una durada de 31 dies, amb excepció del Febrer, que es va quedar amb 29 dies ja que si no els números no quadraven.


esquema del Calendari Julià un cop ajustats el nombre de dies dels mesos

JULIOL I AGOST
L’última modificació que van fer els romans va ser canviar el nom dels mesos Quintilis (Juliol) i Sextilis (Agost). El primer estava dedicat a Juli Cèsar, el qual en el moment de la reforma, s’acabava de morir. En aquell moment l’emperador era Octavi August, i com que ell no volia ser menys que Juli Cèsar, també va voler tenir el seu propi mes: Agost. L’egocentrisme d’August el va portar a fer que el mes d’Agost, tot i ser un mes parell, passés a tenir 31 dies, per així no ser inferior al Juliol. Això va fer que el Febrer perdés un dia més, i que es quedés amb els 28 dies que encara té actualment, a excepció dels anys bixestos.

EL CALENDARI GREGORIÀ
Per últim vull deixar clar que el nostre calendari tècnicament és el Calendari Gregorià, i no pas el Calendari Julià (calendari romà). L’únic diferència entre aquests dos és que al segle XVI el papa Gregori XIII (d’aquí ve el nom), va decidir acabar d’ajustar de la manera més precisa possible, la durada de l’any. Si ho recordem, els romans havien dit que l’any durava 365 dies i 6 hores, però exactament l’any dura 365 dies 5 hores 48 segons i 45,16 segons. Aquesta diferència tot i que pugui semblar mínim, al llarg dels segles s'accentua fins al punt que el solstici de Primavera va passar a ser el 21 de Març a ser al 10 d’aquest mateix mes. Per això, el papa Gregori XIII va fer uns petits ajustaments per tal de que, ara si que si, quedés un calendari del tot exacte.

Només em queda comentar que si us interessa el tema, fa unes setmanes vaig publicar un article que parla de l’origen romà dels noms dels dies de la setmana. Us animo a fer-hi un cop d’ull!

I ara sí que per últim, us adjunto un vídeo que aprofundeix una mica més en l’origen del nostre calendari, i que a part ho fa d’una manera molt didàctica i planera.

  


Arnau Espina
4t ESO

20 de gener del 2023

COM ENS HAN INFLUENCIAT ELS ROMANS FINS ARA?

L'antiga Grècia ha tingut una gran influència en el món modern. Tot i que han passat milers d'anys des de que l'imperi Romà va florir, encara podem veure'n evidències en el nostre art, literatura, arquitectura, dret, llengua... 

L'ARQUITECTURA

Els antics romans van tenir un impacte enorme en l'art i l'arquitectura. Podem trobar rastres de la influència romana en les formes i estructures al llarg del desenvolupament de la cultura occidental. Tot i que els romans van ser influenciats pels de Grècia, van millora a certs invents. Ja que van continuar l'ús de les columnes però més decorada i menys estructural. Els antics amants dels jocs van crear i construir grans amfiteatres com per exemple el Coliseu. Els estadis esportius que veiem avui, amb les seves formes ovalades i els seus seients escalonats deriven de les idees bàsiques que van formular els romans.



Camp nou, Barcelona





El Coliseu, Roma









ART

L'art romà ha continuat influint en pintors i escultors. Els romans van esculpir estàtues de déus, herois i personatges reals en la seva cultura. També pintaven i feien molta ceràmica per a les llars, per cuinar i netejar. L'art escultòric de l'època també ha demostrat ser bastant durador. Els romans van fer les seves estàtues de marbre creant monuments a grans assoliments i èxits humans. Actualment es poden veure milers d'artefactes romans en museus d'arreu del món. A la nostra cultura d'avui també tenim ceràmica de cuina i neteja. També fem servir quadres i escultures com a decoració.

Bols de ceràmica romana de principis I dC/ Museu Metropolitan d'Art, Nova York



  














Dissenys interiors de casa
Escultura de l'estàtua d'Amoy-Art Lady com a decoració


LA LLENGUA

Una de les influències més grans que ha tingut Roma en l'actualitat ha sigut l'idioma, l'ús del llatí com a base de molts idiomes. Els antics romans parlaven llatí,  que es va estendre pel món amb l'augment del poder polític romà. El llatí es va convertir en la base d'un grup de llengües anomenades "llengües romàniques. Aquests inclouen el francès, castellà, italià, portuguès, romanes, català etc. Moltes paraules d'arrel llatina també són la base de moltes paraules angleses. L'alfabet que fem ús avui en dia es basa en l'alfabet llatí.

L'evolució de l'alfabet

LLEIS

Tot i que el sistema de justícia romà va ser extremadament dur en els seus càstigs, ha servit com un esquema aproximat de com succeeixen els procediments judicials en l'actualitat. Abans, hi havia una visita preliminar, com ara hi ha, on el magistrat decidia si realment hi havia un cas o no. Si hi hagués motius per a un cas, un ciutadà romà destacat jutjaria el cas i es representarien testimonis i proves. Aquests sistemes judicials i lleis romanes han servit com a exemples de justícia de molts països, com ara els Estats Unitats i una bona part a Europa. 

























Judici a Roma

Justie Anaman
4t ESO


19 de gener del 2023

ATENA I EL DESAFIAMENT D'ARACNE

A l'antiga terra de Lídia, vivia un tintorer anomenat Ídmon, el qual tenia una filla anomenada Aracne que es considerava com la millor teixidora de la regió. Els seus bordats eren tan meravellosos que la gent comentava que les seves habilitats havien estat concedies per Atena, deessa de la saviesa i patrona dels artesans.

Aracne o la dialèctica, Paolo Veronese (1528-1588)

Com Atena era tan orgullosa i no suportava la idea que algú fos millor en algun aspecte que ella, va decidir presentar-se com una vella a Aracne. Aquesta va afirmar i comentar que els seus teixits eren molt millors que els de la mateixa deessa i això va enfurir molt a la deessa. Atena, indignada, va decidir revelar la seva identitat i confrontar-la, però Aracne va seguir insistint que era molt millor i la va desafiar a una competició.

Atena va acceptar el desafiament i la competició va començar. 

La deessa teixeix un tapís on apareixen els dotze déus olímpics i representa les derrotes que pateixen els humans quan s'afronten als déus. 

En canvi, en el tapís d'Aracne es mostraven els déus com a llops i borratxos. Representava les iniquitats, demostrant que els déus eren tan esclaus dels seus impulsos com els homes. I en el tapís sortia Zeus conquistant a altres dones.

Atena en veure que la feina d'Aracne insultava els déus, es va enfadar i no va poder aguantar més i va tallar la tela. Això va fer que Aracne s'adonés que havia ofès greument els déus i va sentir molta por del que li podien fer. Va sortir corrents i va intentar suïcidar-se penjant-se d'una biga del sostre. 

Atena es va apiadar d'ella i li va salvar la vida, però per castigar-la, la va convertir en una aranya i la va condemnar a teixir per a la resta dels temps.

Aracne, Gustave Doré (1861)

Minerva pegant a Aracne, Peter Paul Rubens (1636)


D'aquest mite podem veure la contraposició entre l'ordre diví i l'ésser humà. Aracne ha comès hibris, paraula grega que significa "desmesura de l'orgull i l'arrogància", en intentar no només igualar-se als déus sinó ser-ne superior. I Atena, sent molt més poderosa li dona aquesta lliçó i càstig de ser una aranya per tota l'eternitat, per demostrar-li que els déus són molt més poderosos i millors que els humans. 

Podem comparar amb el mite l'art de teixir amb el treball que fan les aranyes amb els seus fils teixits de forma perfecta per atrapar les seves preses.

En el quadre de Les Filadores, que va pintar l'espanyol Diego Velázquez, el 1660. Podem veure d'esquena a l'orgullosa teixidora Aracne, fent una troca de fil. I a l'esquerra apareix la deessa Atena, vestida com una vella filant a la filosa. El tapís de fons que miren les tres dones és el que teixeix Aracne per desafiar Atena.

Aquesta obra representa el mite:

Les Filadores, Diego Velázquez (1660)

Maria Vasileva

4t ESO

18 de gener del 2023

EL CAVALL DE TROIA

Tot comença quan un dia, el rei d'Esparta, Menelau, es va adonar que la seva dona, Helena, es trobava a Troia amb Paris, un príncep. Hi ha diverses versions d'aquest mite: unes que diuen que va ser ella la que va fugir amb el príncep i altres que la van segrestar. Menelau es va enfadar molt i la va intentar recuperar fent una guerra. Va unir a tot el seu exèrcit grec i s'enfrontaven amb els troians per conquerir la ciutat, però semblava impossible derrotar-los pel simple fet de la perfecta protecció de les muralles. 

Havien de desenvolupar una tàctica per fer creure que es rendien. Ulisses, el més hàbil de tots els grecs, en va ser el creador. Va reunir a tots els cabdills grecs i els hi va explicar quin pla volia dur a terme.

El seu pla era construir un gran cavall de fusta per lliurar als troians com a regal, encara que hi haurà alguns soldats grecs amagats a l'interior del cavall. La resta de l'exèrcit simularà una retirada. Els troians creuran que el cavall és una ofrena als déus i decidiran entrar-lo a la ciutat per respecte. De nit, quan els troians estiguin borratxos per la victòria, els soldats grecs sortiran del cavall i conquistaran la ciutat, guanyant així la guerra.

Transport a la ciutat el cavall de Troia, Giovanni Battista Tiepolo

Aquest pla, finalment va funcionar perfectament tal com ho van planejar. Això ens demostra que tot el que no es pot aconseguir per la força, es pot aconseguir fent servir el cap i tenir-ho tot ben planejat. Definitivament, la ciutat dels troians va ser derrotada i conquerida pels grecs. Es van endur a les troianes i van ser les esclaves dels soldats grecs. 

Finalment, us adjunto un vídeo on està explicat amb més detalls: 


Manal Boukilou
1r Batx

ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les bran...

Popular Posts