22 de febrer del 2012

EL LABERINT DE CRETA

Tot comença amb el rapte d'Europa, filla d'un rei fenici. Aquesta estava un dia a la platja amb les seves companyes quan Zeus aparegué convertit en un toro ros. Europa comença a jugar amb ell, però aquest se n'enamorà i la raptà emportant-se-la cap a Creta. Allà la posseí, i d'aquesta unió sorgiren tres fills, Minos, Radamantis i Sarpèdon.





El rapte d'Europa, Peter Paul Rubens

Aquests tres foren adoptats per el rei de Creta. Un cop aquest va morir Minos va fer-se amb la corona gracies a Posidó, ja que aquest va fer sortir un magnífic toro del mar per a demostrar que Minos tenia el favor dels deus.
Minos, però, després l'havia de sacrificar, però en veure que era un exemplar tant esplèndid decidí no fer-ho i sacrificà un altre. Això va fer enfadar a Posidó, qui va fer enamorar la dona de Minos d'aquest toro.




Dèdal presentant la vaca a Pasífae, fresc de Pompeia


Aquesta es va unir amb el toro gracies a una estratagema de Dèdal, qui fabricà una vaca de fusta buida on es posà Pasífae (dona de Minos). Aquesta vaca fou traslladada a un camp per on el toro del rei solia pasturar, de manera que al veure-la s'hi va aparellar.
Al cap de nou mesos nasqué una criatura amb el cap de toro i cos d'home, aquest fou conegut com Minotaure. El rei al descobrir que no era fil seu, ordenà a Dèdal que construís un laberint del qual ningú pogués sortir.
Allà fou tancada la criatura allunyada de tot contacte humà, i només un cop a l'any entraven set nois i set noies procedents d'Atenes com a tribut al rei Minos.



Adrià Gendre
1r Batx

17 de febrer del 2012

L'ORIGEN DEL CARNESTOLTES

El carnestoltes, és una festivitat que tots de nosaltres coneixem des de ben petits.

Aquesta festa s'inicia el Dijous Gras i acaba el dimecres de cendra (que dóna inici a la Quaresma), que varien de mes i data segons el calendari lunar.

Rua de carnestoltes

Fem un repàs de la seva història:


Aquesta festa prové de les festes paganes d'hivern, quan la gent es lliurava de les obligacions i privacions que arribarien amb la Quaresma. Es diu que el nom de carnestoltes, prové de la paraula llatina carrus navilis, que era un vaixell que transportava les bacanals.

Les bacanals, eren unes festes i celebracions en honor a Dionís/Bacus (el déu del vi).

Bacus/Dionís
I es diu que podia originar-se d'aquí, de les celebracions gregues o les festes saturnals romanes que celebraven a la fi de l'hivern.

Un dels personatges que ja deveu conèixer és el carnestoltes, que és un ninot rodanxó i alegre que és el rei del Carnestoltes i que marca la fi de les festes quan es mor.


El rei carnestoltes

Aquí us deixo un poema dedicat al rei carnestoltes:

Durant el carnaval.
Regna un animal.
En el món al revés,
l'or no val res,
una nina és vella
i el llop, una ovella,
els mestres són ignorants
i molt savis els infants.

Actualment aquesta festa es concep com una nova manera de fugir de la rutina per un dia i canviar la nostra aparença per la d'un altre. Bàsicament són de gresca, xerinola i disbauxa.




Aquí us deixo amb el lipbud del Carnaval de Solsona espero que us agradi:




Mireia Cutura
2n Batx

15 de febrer del 2012

LA REPÚBLICA

Actualment coneixem la república com a una forma de govern en què el cap d'estat té caràcter electiu, i no hereditari com el d'un rei o un emperador. A l'antiga Roma la Repúbica, que va seguir la Monarquia (753-509 aC), fou ben bé això tot i que amb unes quantes diferències de les repúbliques d'avui.


La República romana fou el sistema polític i social que s'inicià després de l'esfondrament de la Monarquia amb l'expulsió del rei Tarquini el Superb per una revolta dels patricis l'any 509 a.C, perquè, a part d'haver estat corrupte i avariciós, va raptar la princesa Lucrècia i la va violar.


Tarquini el Superb i Lucrècia, per Rubens
A partir de llavors va sorgir una organització de l'Estat romà diferent: la República, que ve del llatí res publica, que vol dir 'assumpte d'interès públic'. Aquest sistema duraria fins el 27 d.C.

 Classes socials
Les classes socials van dividir-se diferent de com la Monarquia (patricis, plebeus, clients, esclaus), tot i que amb algunes semblances. En la societat romana de la República existien els homes lliures i els esclaus; després els homes lliures es podien dividir en ciutadans (patricis, plebeus i clients) o no ciutadans (estrangers i lliberts. és a dir, esclaus alliberats).

Els plebeus més enriquits o bé s'integraven en el nou ordre senitorial - llavors es deien nobilitas -, o bé formaven part de la classe intermèdia del poble i estaven dins de l'ordre eqüestre i, per tant, eren cavallers. Aquests últims s'anomenaven equitas.

El Dret de ciutadania (ius civitatis) era un tipus de privilegi que tenien tots els HOMES lliures nascuts d'un pare ciutadà, fossin plebeus o patricis, tot i que els patricis tenien tots els drets i els plebeus no.

Les diferències entre els drets dels patricis i els dels plebeus eren que aquests últims no podien exercir tots els càrrecs públics, no estaven autoritzats a impartir la justícia i que no tenien dret de propietat sobre les terres conquerides i tampoc podien casar-se amb cap patrici o patrícia.

Totes aquestes diferències classials van portar un seguit de revoltes plebees com la retirada al Mons Sacrum. Els patricis van cedir davant de les amenaces dels plebeus de fundar una nova ciutat, i, veient que era l'única manera de treure's de sobre les protestes, van fer diverses "compensacions" per posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus:

- Van crear els magistrats, càrrecs destinats a vetllar pels interessos de la plebs.

- A partir del 454 a.C es va començar a elaborar un codi de lleis anomenat Lleis de les dotze taules, que sembla ser que atorgaven algun dret més als plebeus.
Les institucions polítiques de la República 
Hi havia 3 òrgans principals que es controlaven mútuament: els magistrats, el Senat i les assemblees del poble o comicis.

  • Les magistratures eren una carrera política (cursus honorum), i eren temporals. La constitució republicana tenia una separació de poders per als diferents magistrats, amb diferent poder executiu. Les diferents magistratures eren aquestes:
Els cònsols (consules), que eren dos magistrats suprems que es canviaven anualment, tenien poder civil i militar.


Els censors (censores) eren encarregats del cens públic, el qual renovaven cada 5 anys tenint en compte el patrimoni dels ciutadans, i de la vigilància dels costums.


Els pretors (praetores) eren els administradors de la justícia.


Els qüestors (quaestores) tenien el poder sobre la hisenda pública.


Els regidors (aediles) proveïen la ciutat de queviures, controlaven la policia i          organitzaven jocs i festes.


Els tribuns de la plebs (tribuni plebis) eren protectors dels drets dels plebeus davant de la massa de diferents magistratures.


I qui eren els procònsols i propretors? Els governadors de les províncies!


Magistrats diversos

  • El Senat, primer compost per 300 senadors i al final 900, era una cambra de representació on els seus participants tenien un càrrec vitalici. Al principi, només els patricis podien accedir al càrrec, però després també van poder els plebeus.

Els seus càrrecs eren: vigilància sobre la religió nacional, política exterior (nomenar i rebre ambaixadors), organitzar i governar les províncies. En situacions de crisi el Senat podia nomenar un dictador, que dimitiria en 6 mesos, elegit entre els antics cònsols i amb plens poders.


Així eren els senats



  • Els comicis o assemblees del poble elegien els magistrats d'entre els senadors en un sufragi indirecte, indirecte perquè no podien votar individualment, sinó que votaven per grups: cúries i centuries. Proposaven algunes lleis i impartien justícia. En teoria, representaven la sobirania directa del poble, però en realitat dominaven els rics.




Martí Guallar
1r Batx

14 de febrer del 2012

L'ORIGEN DE SANT VALENTÍ

L'origen de sant valentí prové de l'Imperi Romà. En el any 270 d.c, hi havia un sacerdot a romà que es deia Sant Valentí. Durant aquells temps governava l'emperador Claudi II, el qual va prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, ja que pensava que els joves solters i sense família eren els millors soldats i d'aquesta manera no tenien cap compromís d'anar cap a la guerra.

També va prohibir el cristianisme ja que es considerava el déu suprem. El sacerdot no va acceptar el decret i va desafíar el rei. Valentí es va rebel·lar i va començar a casar parelles joves en secret sota el ritual de l'església.

Quan Claudi se'n va assabentar, va demanar que el portéssin davant seu i va intentar convèncer Valentí per tal que renunciés al Cristianisme i servís l'Imperi i els déus romans. Valentí no ho va acceptar i va seguir fent propaganda sobre el cristianisme. Llavors l'emperador i els seus aliats el van empresonar amb sentència d'execució.

Mentre Valentí esperava la seva sentència a la presó, el seu vigilant Asteri li va presentar la seva filla Júlia que era cega perquè l'ensenyés . De totes maneres, Asteri, el va retar a veure si aconseguia tornar-li la vista a la seva filla i Valentí ho va aconseguir. En veure això, Asteri i tota la seva família es van convertir al cristianisme.

Però la sentència de Valentí encara era ferma i se'l va executar el 14 de febrer. Segons diuen, es va plantar un ametller al costat de la seva tomba. Aquest arbre actualment és un símbol d'amor i d'amistat eterna.

Imatge tradicional de Sant Valentí



Artur Bossy
2n Batx

13 de febrer del 2012

EL DIVORCI A L'ANTIGA ROMA


A l'antiga Roma tenies dret a divorciar-te, però havies de donar una raó de pes davant d'un tribunal format per 7 testimonis. Hi havia una sèrie de raons vàlides, i eren:
  • Per la mort d'un dels dos esposos: el vidu podia casar-se immediatament. La vídua havia de guardar dol durant 10 mesos, a excepció de que el marit hagués mort condemnat per un crim. Si la dona tenia un fill d'un altre home durant aquest temps el comromís de dol es trencava.
  • Per la pèrdua de ciutadania, per desaparició, per deportació i per cautivitat.
  • Divorci per voluntat pròpia. N'hi havia diferents classes:
  1. Per repudi d'un dels dos cònjuges (Repudium). Si el repudi no tenia una causa es sancionava al que repudiava amb deixar de tenir dret a casar-se, si igualment es casava, se li otorgaven tots els seus béns a la ex-dona.
  2. Per impotència.
  3. Per comú acord, però en aquest cas només era permès si els cònjuges formulaven un vot de castedat. Eren castigats si el violaven.



Representació d'unes dones divorciades en pintura
Nàdia Alsinet
1r Batx

10 de febrer del 2012

HISTÒRIA DE ROMA

La història de Roma sol dividir-se en tres grans etapes:

- La monarquia (753 a. C. al 509 a. C:)
- La República (509 a. C. al 27 a. C.)
- L'imperi (27 a. C. al 476 d. C.)

La Monarquia:

Aquest és un període imprecís, ja que se'n hi barregen dades històriques i llegendàries. Molta de la informació d'aquesta època ha estat aconseguida gracies al llibre Ab urbe condita del cronista Tit Livi, a part d'una sèrie d'escrits anuals que explicaven els esdeveniments més importants de cada any.

Durant aquesta etapa, van haver-hi set reis diferents, dels quals quatre són considerats llegendaris i tres són considerats històrics.


Els set reis de Roma

Per el que fa als reis llegendaris, són d'origen llatino-sabí i van establir un model social basat en el pater familias.
El primer d'aquests reis llegendaris és Ròmul, suposat fundador de la ciutat de Roma, i el que va organitzar la societat en patricis i plebeus. A aquest el succeí Numa Pompili, que va dotar la ciutat amb diverses lleis a part d'organitzar-ne el culte religiós i fer construir els primers temples.
Després regnà Tul·lus Hostili, que va expandir el territori romà ocupant diverses ciutats etrusques del voltant, d'entre les quals cal destacar Alba Longa.
L'últim d'aquests reis llegendaris va ser Anc Marci, que va fer construir el port romà d'Òstia per tal de donar sortida al mar a la ciutat de Roma.

Per el que fa als reis llegendaris eren d'origen etrusc, van obrir l'economia al comerç i també van millorar l'urbanisme.
El primer d'aquests fou Tarquini Prisc, qui feu construir la Cloaca Màxima per tal de fer habitable la zona d'entre els set turons de Roma.
El seu successor fou Servi Tul·li, el qual va manar construir el mur defensiu de la ciutat a part de dividir a la societat en classes socials segons el seu patrimoni, els seus drets polítics i les seves obligacions militars.
L'últim rei de Roma fou Tarquini el Superb, i fou l'últim rei ja que degut a la seva despòtica manera de governar va ser destronat per els patricis el 509 a. C.

Durant aquest període la ciutat de Roma estava organitzada socialment en base a la família.
Aquesta estava formada per tots els parents sanguinis, els clients i els esclaus.
El pater familias n'era l'autoritat jurídica, econòmica i religiosa.

La societat estava dividida en Patricis, grup tancat de gent privilegiada, assentada a Roma des d'un principi. Per això eren ciutadans amb tots els drets i deures.
Els plebeus eren un grup de gent que s'havia instal·lat als voltants de Roma, i per això es dedicaven a conrear-lo. Aquest grup no tenien cap dret social, ni polític, ni religiós, tot i que amb el temps van anar guanyant-se'n.
Els clients eren un grup sense un treball específic, i estaven lligats als patricis per mitjà d'uns llaços jurídics. De manera que es comportaven com a súbdits de les famílies a canvi de protecció.
Per últim trobem els esclaus, que eren la classe social més baixa i podien ser considerats objectes, ja que eren propietat absoluta dels seus amos, i per això aquests hi podien fer el que volien. Un ciutadà romà podia arribar a ser un esclau per descendència, per ordre judicial o bé per ser un presoner de guerra.


Adrià Gendre
1r Batx

8 de febrer del 2012

LLATINISMES

Aquí us presento el bloc 1 de llatinismes que haureu d'estudiar per selectivitat. De moment, és bo que us hi aneu familiaritzant.

Accèssit: Gairebé s'hi apropa (segon lloc).

El primer premi del conucrs el va guanyar la Laura. Malgrat això estic contenta, ja que vaig guanyar un accèsit.

Addenda: Coses que s'han d'afegir (notes adicionals):

Al final del llibre hi havia una addenda amb informació extra de l'autor.

Agenda: Coses que s'han de fer

-Tenim deures de llatí? - Espera't, que ho miro a l'agenda i t'ho dic.

Àlies: Sobrenom.

Aquella noia d'allà es diu Alexandra, àlies Alex.

Àlter ego: Un altre jo, persona a la que li tens molta confiança.

L'altre dia vaig quedar amb el meu àlter ego, la Sara, i li vaig explicar aquell secret que no m'havia atrevit a confessar-li a ningú més.

Desideràtum: Totes les coses desitjades (que et demanen, per exemple, a fi de curs)

Demà, que s'acaba el curs, faré la desiderata del curs vinent.

Esnob: Persona que imita a les persones que admira o que considera superiors per aparentar com ells.

A les persones com la Marta les considero esnobs, no són el que diuen ser.

Lapsus: Error que es comet parlant sense adonar-se'n.

-Has estudiat per l'examen de Llatí de demà? - Voldràs dir si he estudiat per l'examen de Català. - Sí, sí, això, és que he tingut un lapsus.

Maremàgnum: Caos, confusió.

Quan va saltar l'alarma d'incendis i se'n va anar la llum es va formar un maremàgnum impressionant.

Memoràndum: Nota que t'escrius per recordar alguna cosa.

M'hauré d'escriure un memoràndum per recordar que demà tenim examen, si no malament.

Plus: Més.

Em va pujar la nota gràcies al plus d'haver anat a la sortida al teatre i d'haver lliurat el treball. Així, vaig poder aprovar.

Postdata: S'escriu en una carta, després de la firma i la data. Per afegir alguna cosa.

Em va escriure una carta i al final posava: Postdata: No podré quedar el dimecres, així que ho deixem per divendres.

Quid: El què, l'important d'una qüestió.

El quid de la qüestió és saber què farem un cop siguem a París.

Quòrum: El nombre de vots mínims que hi ha d'haver.

Sandra, no has arribat al quòrum, de vint persones te n'ha votat una, així que no pots ser delegada, ho sento.

Súmmum: El grau més alt.

Aquesta redacció és el súmmum de totes les que has fet mai.

Vis còmica: Facilitat que té una persona per fer riure als altres.

És que amb aquesta noia riem tots, és increïble la vis còmica que té.

Ultimàtum: Les condicions en una negociació, que si es trenquen, es trenca el pacte.

Els professors van donar-li un ultimàtum abans d'expulsar-lo per mala conducta.

Espero que us serveixi!

Anahí Domínguez
2n batx

7 de febrer del 2012

MAMMA MEA!!



Us sona?


Segur que algun clàssic del nostre bloc s'atreveix a fer una adaptació en llatí de cançons actuals... qui s'atreveix?

6 de febrer del 2012

AVUI COMENÇA EL CONCURS ODISSEA

Discipuli, ae!!

Avui comença el concurs Odissea 2012. Espero que hi participem amb molta il·lusió de compartir la cultura clàssica amb tants alumnes de Catalunya i de l'Estat!!

Enllaç al web de les preguntes.

Ànims i endavant!

Mireu en el mapa tots els centres participants, en som molts!!!






A continuació trobareu el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, per tal que el pugueu consultar:


5 de febrer del 2012

LA DONA ROMANA

La societat romana era patriarcal i això donava lloc a que les dones de l'Antiga Roma no podien emancipar-se en cap moment de la seva vida. Durant la seva infància i fins el dia del seu casament estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper. 


Quan es casaven deixaven de formar part de la seva família natural, passaven a formar part de la família del marit i obtenien la classe social del seu espòs. Si el marit moria un tutor, normalment un familiar o un home escollit per ella, passava a tenir l'autoritat sobre la dona igual que la que tenia amb la seva filla. El fet de tenir un tutor els hi garantia una gran llibertat.


Un grup de dones reunides

La dona que havia nascut lliure manava a casa sobre els fills, els esclaus i se li tenia un gran respecte. També supervisava l'educació dels seus fills i no podia sortir de casa sempre que volgués. Habitualment aconsellava al seu marit en els negocis i la política.

Al mateix temps, les dones no podien tenir cap càrrec polític, ni votar, no podien formar part de l'exèrcit, ni tenir negocis, ni propietats, etc.
Les dones llibertes, o esclaves alliberades, es podien casar amb una persona de qualsevol classe social menys les dues més altes.


Dona preparant un perfum


Hi ha una hipotèsi que diu que el nom de la dona era secret que només el sabia la seva família i només el podien pronunciar ells perquè es creia que el nom anava lligat amb el propi cos i que pronunciar-lo equivaldria a un contacte físic.
Les feines femenines eren manuals i sobretot treballaven amb coses de vestir i d'estètica.

Les dones esclaves estaven sota l'autoritat d'un baró i tenien prohibit el casament.

Les dones de l'Antiga Roma estaven més privades que avui en dia però en certs aspectes estaven una mica respectades.



Clara Escarrabill
4t ESO

4 de febrer del 2012

L'ORIGEN DEL NOM DE LES NOTES MUSICALS

No us heu preguntat mai d'on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si? Si seguiu llegint ho descobrireu.

L'italià i teòric de la música medieval Guido d'Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes. Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s'atribueix a Paulo Diácono, i diu així:

Ut queant laxis 
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes



Més tard, per les dificultats de cantar UT, es va canviar aquesta síl·laba per DO. Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l'escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d'Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s'anomenava Sancte Ioanes. Així va ser com es va formar la setena i última nota de l'escala musical: el SI.


Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:





Tenim per aquest bloc algun classiqueru que toqui un instrument? Quin instrument toqueu?


Martí Guallar
1r Batx

3 de febrer del 2012

L'EDUCACIÓ A ROMA FINS AL SEGLE II aC.

En aquesta època de la història de Roma, l'educació dels nois es limitava a la preparació que podia donar-li el seu pare. Es tractava d'una educació de camperols, basada fonamentalment en el respecte als costums dels avantpassats. Des de la infància se'ls ensenyava que la família de la qual eren membres constituïa una autèntica unitat social i religiosa. Els poders estaven tots concentrats al cap, al pater familias, que era el propietari de tot, amb dret de vida i mort sobre tots els membres de la família.



Família romana

Fins als set anys, era la mare l'encarregada de l'educació dels fills. La mare era la mestra a casa: exercia un paper de moltaimportància. No es limitava a només donar a llum al fill, sinó que després continuava la seva obra cuidant-lo física i moralment. Per això la seva influència en el fill era important per a tota la seva vida.

A partir dels set anys, era el pare qui prenia la responsabilitat de l'educació dels fills. Un pare ensenyava al seu fill a llegir, escriure, utilitzar les armes i conrear la terra, alhora que li ensenyava quines eren les bones maneres, la religió, la moral i el coneixement de la llei. El nen acompanyava el seu pare a tot arreu.

A l'edat de 16 o 17 anys, els nois perfeccionaven la seva formació a l'exèrcit. Se'ls ensenyava amb durs càstigs: el covard era torturat fins morir. El general podia decapitar a qualsevol per la més petita desobediència, als que fugien se'ls tallava la mà dreta, i el seu aliment es basava en pa i llegums. Era una fase de la vida dels joves molt dura, però que havien de pasar per ella.



Exèrcit romà

D'altra banda, la nena, seguia sota la direcció i la cura de la seva mare, que li ensenyava a fer servir el teler i a dur a terme les tasques domèstiques.

Diapositives amb un resum de l'educació romana:

 


Particularment a mi m'ha sorprès molt això que el pater familias tingui el poder sobre la vida o la mort de la seva família. Què us sembla ha vosaltres? Quina opinió en teniu?

Alba Mustarós
1r Batx

2 de febrer del 2012

CAL·LISTO


Les divinitats romanes tenien l'habilitat de poder transformar-se en allò que més els convingués per aconseguir els seus desitjos. Però no només podien canviar ell, també podien influenciar en els cossos dels mortals, per això, en els mites solen transformar els personatges malparats en aspectes de la natura enlloc d'optar per matar-lo. Això li va passar a Cal·listo juntament amb el seu fill:

Cal·listo era una de les nimfes amigues de Diana. Un aspecte que exigia la deessa a les seves companyes era que havien de romandre verges i allunyades dels homes. Totes complien, excepte Cal·listo, nimfa en la qual Júpiter s'hi va fixar. El déu, per tal d'aconseguir seduir-la, va transformar-se en Diana i la nimfa, sense poder resistir-se a la força de Júpiter, va quedar embarassada.


Júpiter i Cal·listo
Un dia, Diana i les altres nimfes van voler banyar-se i Cal·listo, per tal de que no descobrissin que havia desobeït les ordres de Diana s'hi va negar. La deessa es va enfadar tant, que li després de prendre-li el fill a Cal·listo, la va convertir en óssa. 

Anys després, quan el fill de Cal·listo estava de caça, va estar a punt de matar una óssa, óssa que en realitat era la seva mare! però per fortuna de la mare, Júpiter va evitar-ho convertint-los a tots dos en estrelles al cel: l'Óssa Major i l'Óssa Menor.


Clàudia Martínez
4t ESO

1 de febrer del 2012

HIPÀTIA




Hipàtia (Alexandria 370dC-415dC)

Va ser una filosofa matemàtica i astrònoma influenciada per Plató, descendent de l'astrònom Teó. Va incentivar la ciència exacta i el raonament a partir de la lògica i va ser membre i cap de l'escola més prestigiosa d'Alexandria l'Escola Neoplatònica d'Alexandria.

Hipàtia és la primera dona experimentada en la matemàtica de la qual es té coneixement. Va aportar i millorar coneixements sobre com reconèixer les estrelles i va inventar un aparell anomenat densímetre que serveix per calcular la densitat dels líquids sense la necessitat de calcular la massa i el volum prèviament.

Va ser una dona criticada ja que no creia en la religió i a més al contrari de les dones de l'època era forta de caràcter i amb un pes important a la zona.

Actualment Hipàtia és tota una institució per les associacions feministes que la consideren una guerrera, i també és un personatge important dintre de la mitologia ja que representa l'extinció del pensament clàssic.

Encara no se sap la causa exacta de la mort d'Hipàtia, però es creu que uns cristians van agafar-la per sorpresa a casa seva i la van lligar a un carro i la va torturar fins que va morir.








- Creieu que Hipàtia ha sigut una dona important en la història?


- Heu vist la pel·lícula Àgora? què us ha semblat?


Oriol Colchón
4t ESO

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts