CLÀSSICS A LA ROMANA

Aquest és el diàleg que hem creat a classe de Llatí la Caterina Cuspinera i la Nora Agulló. N: Salve! C: Salve! N: Quod nomen tibi est? C:  Mihi nomen est Tigist. Et tu? N:  Mihi nomen est Montse. C:  Quot annos nata es? N:  Et XX annos nata sum. Et tu? C:  Ego quoque! N:  Sutne tibi sorores et fraters? C:  Est mihi una soro tantum. Ego fratres non habeo. Et tu? N:  Est mihi unus frater tantum. Ego sorores non habeo. C:  Unde venis? N:  Ex Menorca venio. Et tu? C:  Ex Aiguafreda venio. N:  Habitanse in domo aut in insula? C:  Ego in domo habito. N:  Ego quoque! C:  Bonum vesperum! N:  Bonum vesperum! A continuació us el deixem en format de vídeo: Caterina Cuspinera i Nora Agulló  4t ESO

Fa molt de temps, a l'antiga ciutat de Tebes, hi havia un rei anomenat Laios i la seva esposa Iocasta. La parella desitjava tenir un hereu, però quan finalment Iocasta va quedar embarassada, la seva felicitat es va veure enfosquida per una profecia. L'oracle predeia que el fill de Laios el mataria i aquest es casaria amb ella, la seva pròpia mare. Aterrit per aquesta predicció, Laios va prendre una decisió desesperada. Quan va néixer el seu fill, Èdip, va ordenar que el portessin a una muntanya i l'abandonessin. No obstant això, un home bo va trobar al nadó que va portar a la llunyana ciutat de Corint, on va ser criat com si fos fill de rei Pòlib i de la seva esposa.  A mesura que Èdip va créixer, es va assabentar de la profecia que amenaçava el seu destí. I aquest, determinat a evitar l'horrible destí que l'esperava a Corint, Èdip va decidir abandonar l'única vida que coneixia i va emprendre un viatge cap allò desconegut. En el seu camí, Èdip va arribar a un cr

Marc V. Agripa, entre els anys 27 i 25 a.C, va fer construir un temple en el Camp Macio que va dedicar a tots els déus de l'Olimp. Aquest temple, amb denominació grega, es deia Panteó , però ja no és el mateix d'abans. El Panteó  actual va ser completament reconstruït entre els anys 118 i 125 d.C. per Adriano, després que el d'Agripa fos totalment destruït  per un incendi sofert l'any 80. Diferent del precedent, el nou Panteó tenia forma circular i consistia d'una aula amb parets cilíndriques rematades per una gegant volta hemisfèrica oberta al capdamunt d'un gran orifici de 9 metres de diàmetre. El diàmetre de l'aula (i, per tant, de la cúpula) és de 43,30 metres i equival a l'altura de l'edifici, o sigui que aquest podria contenir una esfera perfecta en el seu interior.  Exteriorment la "rotonda" està precedida per un pronaos tradicional amb setze columnes monolítiques de granit egipci per l'arquitrau amb les lletres de bronze (monede

El mite de Narcís, explica que fa molts i molts anys enrere, hi havia un noi grec anomenat Narcís. Narcís va néixer molt atractiu i molt guapo. Tot i això, el noi tenia un problema. Ell era tan presumit i tan cregut que no podia veure el més enllà de la bellesa ni el més enllà del seu aspecte.  Una tarda, Narcís , va decidir anar a fer una passejada per el bosc. Mentre estava caminant tranquil·lament pel bosc, es va trobar a la deessa Nèmesis , coneguda per ser la deessa de la venjança.  La deessa va decidir ensenyar-li una lliçó pel seu orgull.  El que va passar va ser que quan el Narcís es va trobar un estany que no es movia, va veure el reflex d'ell mateix i es va quedar hipnotitzat per la seva pròpia  bellesa. A partir d'aquell moment, Narcís no va poder mirar res més que no fos el reflex de la seva pròpia bellesa. Les hores i els dies passaven i ell seguia allà hipnotitzat. No menjava, no dormia, no feia res més que observar la seva bellesa. Algunes persones intentaven cri

Una ciutat que va néixer com una colònia i que va créixer a poc a poc fins a convertir-se, durant un període de temps breu, en una ciutat imperial. Avui us parlaré de Bàrcino, la Barcelona romana, amb el nom complet de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino .  Primer de tot cal remuntar-nos entre els anys 15-13 aC, durant l'època de l'emperador August. Els romans buscaven el millor lloc per fundar una nova colònia entre dues de les seves colònies més importants  Emporiae (Empúries) i Tarraco (Tarragona). Finalment el lloc escollit va ser el Mons Taber , una muntanya davant del mar.  Mapa de Bàrcino Els romans tenien un mètode per organitzar les seves ciutats anomenat traçat hipodàmic. Consistia a construir la ciutat a partir de dos carrers principals perpendiculars, el cardus maximus (recorria la ciutat de nord a sud) i el decamanus maximus  (recorria la ciutat d'oest a est). Aquests dos es creuaven en un punt central on s'establia el centre de la ciutat, el

Per entendre  l'educació  que tenien les dones a l'antiga Grècia cal distingir dues etapes;  la infantesa  (fins als set anys) i l' adolescència  o vida adulta.  Fins als  seus set anys de vida nens i nenes eren educats en el mateix àmbit domèstic. Aprenien gràcies a la influència de les dones de la casa, algun esclau i fins i tot l'avi patern , ja que  no tenia altres responsabilitats a la seva edat. Tot i  així  el pare era el cap de família encara no estar  quasi  present en casa a causa del treball,  assumptes  públics o en alguna campanya militar. Aquesta "igualtat" en l'educació s'acabava al cap de set anys i mentre els homes podien continuar la seva educació i formació les dones només aprenien a ser mestresses de casa. Però hi havia un grup de dones  anomenades  heteres,  les quals alternaven amb els homes als simposis o banquets de l'elit cultural. A més a més, pel que ens ha arribat d'informació sobre elles podem saber que les dones am

Estimats lectors, pensant en quina podria ser la meva pròxima entrada, amb diversos temes pensants, no n’hi havia cap d’interessant, fins que l’educació va aparèixer a la meva ment. Hi ha moltes maneres de ser educat, diferents sistemes per com països hi ha.  El meu cap va lligar fils… Quines eren les diferències en l’educació de l’antiga Grècia i Roma. A l’antiga Grècia, l’educació se centrava en la formació integral del ciutadà ideal. Els nens barons de famílies acomodades assistien a l’escola primària (grammatikos) per aprendre lectura, escriptura, aritmètica, i música. Després, passaven a l’educació secundària ( γυμνασία ) on s’ensenya matèries com poesia, història, gimnàstica i retòrica. L’educació superior a l’Acadèmia de Plató o al Liceu d’Aristòtil , estava reservada per a uns pocs.  Pel que fa a les dones, tenien accés limitat a l’educació, centrada en habilitats domèstiques i socials. Els esclaus, generalment, no tenien accés a l’educació formal.  A Roma, els pares es feien c

El Nadal tal i com el coneixem nosaltres, no formava part de les tradicions romanes ja que es va desenvolupar molt temps després de l'adopció del cristianisme, així que he decidit imaginar-me a partir d'altres festes populars de l'antiga Roma com seria un dia de Nadal, en concret el 25 de desembre. Per començar, al matí esmorzarien alguna cosa ben lleugera, com per exemple pa amb olives, formatge i fruita. Més tard decorarien les seves llars i els seus carrers amb llums i algunes garlandes fetes a ma per ells amb elements naturals, també s'utilitzarien espelmes per il·luminar els carrers de nit.  Cap al migdia es reunirien les famílies i els amics per fer un gran banquet festiu i gaudir d'un bon dinar. Els plats que menjarien serien carn com xai, pollastre i porc acompanyat d'herbes especies i salses, i tot això acompanyat amb una copa de vi. De postres es servirien uns pastissos melosos amb fruita o melmelada. En acabar de dinar, es faria un intercanvi de regal

Tots coneixem els jocs olímpics, els hem vist algun cop o els veiem cada quatre anys. Molts de nosaltres gaudim veient-los amb la família o els amics. A vegades, ens posicionem amb el nostre país d'origen, d'altres amb el país on vivim o fins i tot amb el país que creiem que ho està fent millor. D'aquí a uns mesos (el 26 de juliol) començaran els jocs olímpics de 2024 a París, França i per celebrar els seus cent vint anys explicaré el seu origen. Logotip dels Jocs Olímpics de París 2024 Podem considerar que el moviment olímpic modern es va fundar a París, França el 1894. Al principi va haver-hi moltes discussions sobre el professionalisme. I es va decidir que únicament podrien participar atletes no professionals i que tampoc hi hauria premi en metàl·lic perquè volien impedir que les competicions es fessin per interès econòmic. Era un intent de promoure la pau social, entretenir i gaudir entre tots els pobles. I va continuar sent així cent anys després quan es va canviar. Pe

Segons la mitologia grega Metis era una titànide, filla d'Oceà i Tetis. També va ser la primera esposa de Zeus i la persona que li va atorgar la poció que va fer que Cronos vomites a tots els germans de Zeus.  A partir d'aquí el mite té dues versions sobre el que va profetitzar Gea sobre Metis i Zeus. En una de les versions Gea profetitza que Metis i Zeus tindran un fill i una filla. El fill superarà el poder del seu pare i la filla igualarà el poder d'aquest. Però Metis mai arriba a engendrar aquest fill, així que la predicció es compleix a mitges. L'altra versió de la profecia és que Metis engendrarà una filla que serà molt més poderosa que Zeus. Ell, en escoltar el que profetitza Gea, s'espanta molt i, seguint els passos del seu pare Cronos, converteix Metis en una mosca i se l'empassa. Tot i estar dintre de Zeus, Metis dona a llum a una noia que va creixent i creixent fins que un dia, trencant-li el crani a Zeus, surt Atena, ja adulta i completament armada. 

El matrimoni, la vida matrimonial, el casament, són conceptes que avui associem amb l'amor, en caure enamorat, amb sentiments, amb l'estima, doncs això no sempre ha sigut així, de fet aquesta concepció del matrimoni la tenim des de fa poc temps. Durant l'Antiga Grècia, l'amor en el compromís ni es plantejava.  Si ens preguntem per què avui en dia una parella es compromet i es casa segurament la resposta serà que per amor. A l'Antiga Grècia, un home es casava principalment per assegurar la seva herència, per tenir fills i que ells el poguessin cuidar quan es fes vell i que heretin el seu nom i les seves possessions. Es casaven per conveniència social i religiosa, per mantenir l'estatus. El matrimoni era considerat un mal necessari, un compromís a canvi de mantenir la riquesa. Aquesta percepció de considerar l'amor com una obligació feia que les persones no busquessin l'amor sinó els béns materials. Especialment, les dones que no tenien manera de dependre

En l'actualitat trobem moltes ciutats que pertanyien a l'Antiga Roma que tenen restes d'amfiteatres. Avui en dia es poden visitar a nivell turístic i s'utilitzen per fer espectacles com concerts, obres de teatre, per fer festes populars entre d'altres, però què eren i per a què servien a l'època dels romans? Els amfiteatres romans eren uns edificis normalment de forma oval on es representaven espectacles violents: lluites de gladiadors ( ludi o munera) , enfrontaments navals ( naumaquiae) , exhibicions i cacera d'animals exòtics (v enatio) , execucions de presoners ( vivicomburium) ...     Amfiteatre Nimes, França Es trobaven a les ciutats romanes més importants. Els primers van ser construïts amb fusta, després amb pedra i més tard amb formigó. Estaven formats principalment per tres parts:  - Pista o arena : És la part central de l'amfiteatre normalment cobert de sorra on es representaven els espectacles. - Soterrani o fossae : Es trobava sota l'ar

  Montse

Europa era filla d'Agenor (rei de les regions de Sidó i Tir), i Telefasa (naiàde o nimfa dels cossos d'aigua dolça). La noia, que posseïa una bellesa sense par, es trobava un dia a la platja jugant amb les seves amigues. Zeus la va albirar i va quedar enamorat de la seva bellesa. Aleshores, va prendre la forma d'un bou d'un pelatge blanc brillant, i enormes banyes que recordaven la lluna, i es va llençar a els peus de la jove.  Tot i que al principi estava espantada, a poc a poc Europa es va aproximar a la bèstia, ho va acariciar i, una vegada va perdre la por, va seure sobre el seu llom. El toro es va aixecar immediatament i va arrencar a córrer cap a el mar, mentre la jove cridava i s'aferrava a les banyes per no caure. Un cop a Creta, Zeus va posseir Europa prop d'uns bandits que, en ser testimonis de l'escena, van ser destinats a no perdre mai el seu fullatge. El rapte d'Europa, Ticià I per aquí us deixo un vídeo on ens explica detalladament la hist

El mite de Prometeu consisteix en una llegenda de la mitologia grega. Prometeu era considerat com un deu. Va tenir un impacte molt gran i va jugar un paper molt important durant la creació humana i en haver aconseguit foc per millorar els éssers humans.  D'aquest mite, hi ha moltes versions diferents que diuen i expliquen coses desiguals. Però hi ha una versió, que és la més coneguda, que es troba entre les obres d'Hesíode: La Teogonia i  Els treballs i els dies .   El mite consisteix en què  Prometeu havia creat els primers éssers humans fent servir aigua i fang. Prometeu volia ajudar l'espècie humana. Aleshores, va donar intel·ligència i coneixements sobre la vida. Ell, va fer un acte molt mal fet, que va ser, que va robar el foc dels déus, per donar-lo als humans.  Prometeu va voler donar foc a la humanitat perquè era un element que era essencial per la supervivència. A més a més, perquè amb el foc, els humans van poder començar a cuinar per fer-se menjar, van poder ma

Ítaca, en grec Itháka i Ithaca en llatí ,  és una ciutat de Grècia.  Està situada al mar Jònic.                                       Mapa d'Í taca En temps immemorials, l'illa d'Ítaca era el regne d' Odisseu , un heroi grec. Odisseu va embarcar-se en una llarga i perillosa odissea després de la Guerra de Troia , i durant la seva absència, Ítaca va veure com el seu poble esperava amb esperança el retorn del seu amic i rei. Penèlope, la reina d'Ítaca, va teixir i desfer un teixit cada dia, esperant el retorn d'Odisseu. Mentre els anys passaven, la llegenda de la seva fidelitat es va estendre per tota la Mediterrània. Malgrat les temptacions i els pretendents que buscaven la mà de Penèlope, ella mai va deixar d'esperar. Finalment, després d'una llarga i perillosa jornada, Odisseu va tornar a Ítaca. Va haver d'enfrontar-se a proves i temptacions, incloent-hi la famosa ceguesa del ciclop Polifem i l'encant de les sirenes. La seva sagacitat i determ

Medusa, que significa guardiana o protectora, era una bellíssima sacerdotessa del temple d'Atenea (deessa de la saviesa). Tenia una cabell bonics que la dotaven d'una bellesa sense igual. Molts eren els pretendents i enamorats de Medusa. Posidó, déu del mar, va quedar arrestat de la bellesa de la sacerdotessa. Enamorat d'ella, va elaborar un pla per reunir-se amb la seva estimada. Posidó es va transformar en un au per entrar al temple d'Atena i ajuntar-se amb Medusa. La deessa Atenea, es va sentir molt ofesa, no li va agradar que el seu temple fos fet servir per altres fins diferents dels que tenia destinats. Va treure la seva ràbia cap a Medusa, i com a càstig, va transformar els seus bells cabells en serps i li va atorgar un do horrible en el seus ulls, el de poder transformar en pedra a tot aquells que la miressin als ulls. La jove sacerdotessa es va convertir en una mena de terrible monstre amb serps al cabell i causant amb la seva mirada la transformació en pedra

Si digués que aquestes guerres estan connectades podria semblar una afirmació bastant lògica ja que els dos esdeveniments són conflictes armats bastant coneguts. Però quines tres figures connecten les dues guerres directament?  Com ja sabem, la guerra de Troia és un conflicte que es va produir entre els grecs i els troians. La Ilíada, escrita per Homer, ens n'explica la història de la qual si haguéssim de destacar-ne un dels personatges seria Aquil·les , l'heroi grec. Tenint aquest personatge en ment, les guerres comencen a entrellaçar-se.  Representació d'Aquil·les  Avancem en el temps i ens trobem al segle IV aC, on un dels personatges més poderosos s'anomena Alexandre el Gran . El que va ser rei de Macedònia i sobirà de l'imperi Persa és considerat un dels líders militars més rellevants del món clàssic. Des de la seva infància va  ser instruït per Aristòtil en diverses matèries, en una de les quals va haver de llegir la gran obra d'Homer. La història va desp