Entrades

LA DIETA GREGA

Imatge
L'alimentació dels grecs era generalment sana i estava composta generalment per cereals. Mentre que la gent pobra i la rica tenien dietes completament diferents. Els pobres menjaven farinetes d'ordi, plantes salvatges o també d'altres com l'ortiga o la malva i ocells. Generalment menjaven poca carn o peix. En canvi el rics gaudien de molta carn o peix i dels aliments exquisits que els cuiners els preparaven. La cocció dels plats era igual que la d'avui en dia; els aliments els bullien, els rostien o els fregien fent servir d'oli d'oliva i també feien servir salses. El gust i l'olor dels aliments era exòtic empleant moltes espècies als aliments, ja que el fet de fer-ho, indicava poder econòmic perquè aquestes espècies s'havien d'importar dels països estrangers. Aquest també és un fet que ha influït en el menjar modern del territori grec.
En aquella època, els cuiners eren famosos coneguts per la seva especialitat a tot arreu i a més tenien un alt …

PERSEU I LA MEDUSA

Imatge
Perseu era fill d'una dona mortal, Dànae, i del gran Déu Zeus. El pare de Dànae, el rei Acrisi, va saber per un oracle que el seu nét algun dia el mataria, i terroritzat va capturar a la seva filla i va expulsar a tots els seus pretendents. Però Zeus era un Déu, i volia de qualsevol manera tenir a la seva filla. Va entrar a la presó on es trobava Dànae, disfressat de pluja d'or. Com a resultat de la seva unió, van tenir a Perseu.  Quan el rei Acrisi va descobrir que malgrat totes les precaucions que va fer la seva filla té un fill, és a dir: té un nét. Va posara Dànae i el seu fill en un bagul de fusta i el va llençar al mar, suposant així que s'ofegarien i no podrien viure. Però Zeus va enviar vents suaus per tal que aquests poguessin arrossegar  la mare i el fill fins a arribar a una illa, on el primer que van trobar va ser un peixater. 

El rei que governava l'illa els va rebre, i els va donar un lloc de refugi. Perseu va créixer, i es va fer fort i valent... Fins que …

CIRCE OFERINT LA COPA A ODISSEU

Imatge
Títol: Circe oferint la copa a Odisseu (títol original: Circe offering the cup to Odysseus) Autor: John William Waterhouse Cronologia: 1891 Tècnica: Oli sobre llenç Estil: Prerrafaelista Ubicació: Oldham Art Gallery, Oldham (Anglaterra)
Circe oferint la copa a Ulisses, John William Waterhouse Biografia de l'autor John William Waterhouse va ser un pintor prerafaelita que va néixer a Roma el 1849 i va morir a Londres el 1917. Tot i que la temàtica de les seves obres va canviar bastant depenent de l'època en què es trobava, Waterhouse gairebé sempre va utilitzar el mateix estil pictòric. 
Temàtica Circe era una deessa i bruixa que vivia a l'illa de Eea. Era filla del tità del sol Helios, i de Perseis, i germana d'Eetes i Pasífae. Era famosa per utilitzar les seves pocions i encanteris en contra dels seus enemics els quals convertia en animals. En l'Odissea, s'explica com Ulisses va arribar a l'illa d'Eea. Va manar desembarcar a la meitat de la tripulació i l'alt…

LES HORES

Imatge
Existeixen diverses llegendes respecte a les Hores (Horae, en llatí), algunes de les quals són contradictòries. Se les considera filles de Zeus i de Temis, la deessa de la Justícia divina. La seva funció era personificar tres estacions de l'any, tot i que més endavant passaren a exercir aquest mateix paper però en relació amb les hores del dia. Existeixen doncs, versions que afirmen que també representaven les diferents temperatures.
Les Hores en el seu conjunt desenvolupaven labors menors relacionades en certa manera amb la fecunditat i la fertilitat, però també varen tenir altres funcions com enganxar els cavalls al carro del Sol, criar a Hera quan era una nena, acompanyar a Afrodita quan va aparèixer al mar, passejar en el seguici de Dionís, Pan o Persèfone i, sobretot, dissipar o reunir els núvols situats a l'Olimp i custodiar la seva entrada. 



Les Hores eren tres: Irene, la pau; Diké, la justícia; i Eunomia, l'ordre. Tot i així, els atenesos les anomenaren, en un primer…

LA DEESSA TEMIS

Imatge
Themis o Temis era una titànide filla de Gea (la terra) i Urà (el cel), i era coneguda per ser la deessa de la justícia. El nom ''Temis'' significa ''llei de la naturalesa'' i tal com el seu nom indica, també era la que posava ordre a les coses i la que establia les lleis de tot, portant així als homes cap el bon camí. S'encarregava sobretot de posar ordre als llaços familiars i matrimonials d'home i dona. Se la representa sovint portant un vestit llarg blanc. També porta una balança a la mà dreta, la qual fa referència a la justícia i una espasa a l'altre mà, que tenia un significat de repressió pel culpable, és a dir, de castigar el culpable. Finalment també anava amb els ulls tapats, que representava el fet que els judicis fossin equilibrats i sempre tractant des de la veritat. No només posava ordre a la terra, la seva funció també incloïa la serenitat a l'Olimp.

Estàtua de Temis
Era mare de les hores (Dike i Irene), de les Moires i de …

HIDRA

Imatge
La Hidra és una llegendària serp de tres, cinc, set, nou o cent caps, depenent de la versió, habitava en el llac de Lerna, a prop d'Argos, el qual estava enverinat per culpa del mal alè, que també podia assecar pous i rierols. Els caps de Hidra tenien forma humana i cada cop que en tallaves un, n'apareixien dos i per això es creia que era impossible matar-la. Era descendent del Tifó i de la nimfa Equidna, qui era meitat humana meitat serp, i protegia una de les entrades d'Hades a l'Inframón. 


Hèracles lluita contra Hidra, Francisco de Zurbarán, 1634
La serp fou criada per Hera a la ombra d'un plataner i aquesta li va infondre tot l'odi que li tenia a Hèracles. A aquest se li va encarregar que la matés en el segon dels dotze treballs que havia de realitzar, i amb l'ajuda d'Atena va descobrir on s'amagava la bèstia. Al arribar al pantà, Hèracles es va cobrir la boca i nas amb un drap per evitar respirar l'alè emmetzinat de Hidra. Ell començà a llenç…

L'AU FÈNIX

Imatge
L'au fènix o phoenicoperus que significa "carmesí" o "porpra", com el coneixien els grecs, era un enorme ocell de plomatge vermell i taronja com el foc. Segons explica la  mitologia,  és capaç de renéixer de les seves cendres. Aquest ocell simbolitzava varies coses: la mort, la resurrecció, la delicadesa, la immortalitat i el Sol. L'au és procedent d'Etiòpia. A Egipte  se l'anomenava Bennu i se'l relacionava amb les crescudes del riu Nil i també amb  el culte al Sol, ja  que els egipcis adoraven el Sol.
Els grecs el van anomenar el Fènix , però també se'l pot relacionar  amb el  Thunderbird americà, que era un símbol de poder i força que protegia als humans dels  éssers malignes. Segons alguns mites, vivia en una regió que comprenia la zona de l'Orient Mitjà i l'Índia, arribant fins a Egipte, al nord d'Àfrica.

Segons algunes històries l'au fènix renaixia cada 500 anys, i com que l'ocell ja sabia que es moriria aleshores es cons…