Hèracles, fill del déu Júpiter (Zeus) i de la mortal Alcmena, va ser víctima d'un malefici d'Hera que el va portar a matar als seus fills (que tenia amb Mègara, filla del rei de Tebes, Creont) en un atac de bogeria. Degut a això Hèracles va ser castigat pel deu de Micenes, Euristeu qui li va encomanar fer unes certes tasques, que eren considerades impossibles de realitzar. Tanmateix, Hèracles les havia de complir tant sí com no, pel fet que si no ho feia acabaria anant a l'infern, i, per tant, morint. Durant dotze anys Hèracles va haver de obeir les seves ordres, el rei tenia esperança de que Hèracles moris mentre realitzava tots els dotze reptes que li va assignar.
Lansdowne Herkules, Autor desconegut.
Els dotze treballs:
1. El lleó de Nemea:
Prop de Nemea, hi restava un lleó que terroritzava la població. Es deia que aquest ésser treia foc per la boca, que era immensament gran i que la seva pell era tan rígida i dura que era impossible de perforar-la amb una arma tot i que estigues afilada a la perfecció. Aquest animal, mai havia set caçat però Hèracles ho va aconseguir, va matar-lo amb les seves pròpies mans. Li va rodejar el coll amb el braç, va apretar amb una força inhumana fins que va aconseguir asfixiar-lo. Després va arrencar la pell del gran lleó i la va utilitzar d'armadura. Gràcies a aquest fet es va crear la constel·lació de Lleó.
Hercules lucha contra el león de Nema, Francisco Zurbarán.
2. La Hidra de Lerna:
L'Hidra era un monstre de diversos caps que vivia a Lerna. Aquest tipus de serp tenia diferents caps, una dada molt important és que si es tallava un cap d'Hidra, en creixerien dos més, per tant, si es tallaven dos caps n'apareixerien quatre o si se'n tallessin deu n'apareixerien vint, degut això, aniquilar a Hidra era una tasca pràcticament impossible. Hèracles va seguir el mètode de tallar caps però va entendre que la serp era cada cop més poderosa. Hèracles va desenvolupar una idea, si les ferides es cicatritzaven no podrien sortir més caps, va ordenar a Iolau, el seu company de viatge, que mentre ell tallava els cap de la serp ell acostes una torxa per tancar les ferides. La serp va morir i Hèracles va sucar les seves fletxes a la sang verinosa de l'Hidra.
Hercules and the Hydra, Francisco Zurbarán.
3. La Cérvola de Cerinea:
La cérvola tenia les potes fetes de bronze i les banyes d'or i era més ràpid que un llamp. Hèracles havia d'atrapar-la i portar-la viva fins a Micenes. El va perseguir durant un any fins que el va ferir-li la pota mentre bevia aigua, disparant-li al tendó. Seguidament la va capturar amb la intenció de entregar-la al rei.
Herakles Kerberos
4. El Senglar d'Erimant:
El senglar d'Erimant era una gran bèstia que es dedicava a atemorir a la població, ja que arrasava camps fent aterrir a tota la gent dels pobles propers a les muntanyes on vivia. Per capturar a aquest animal Hèracles va ser aconsellat pel centaure Quiró qui li va dir que devia capturar al senglar quan aquest estigués caminant per la neu. I així ho va fer Hèracles, en tenir-lo neutralitzat el va portar al rei Euristeu, qui es va espantar moltíssim, tant que es va acabar amagant dins d'una àmfora de l'esgarrif.
Herakles brings Eurytheus the Erymanthian boar
5. Els estables del rei Augies:
El rei d'Èlide, Augies, era qui posseïa els ramats més fèrtils i grans mai vists abans. Ara bé, aquests terrenys de ramaderia mai havien arribat a ser netejats, la pudor que feien provocada pels fems era totalment inaguantable per qualsevol. La tasca d'Hèracles va ser netejar els estables d'Augies en un sol dia. L'enginyós Hèracles va decidir aterrar una paret de l'estable per així desviar el curs dels rius Peneu i Alfeu cosa que va provocar que aquests entressin dins l'estable i escombressin tota la brutícia acumulada dins la zona.
Hercules diverting the Course of the River Alpheus, Francisco de Zubarán.
6. Les aus del llac Estimfal:
Les aus del llac Estimfal eren un temibles ocells els quals tenien becs extremadament punxeguts, llargues urpes i ales de bronze. Aquests atacaven a la gent violentament fins a matar-los per després menjar-se'ls. Per aniquilar aquestes bèsties Hèracles havia de separar les aus, perquè en grup era completament impossible atacar-les. Per fer-ho Atenea li va entregar dos platets de bronze amb els que Hèracles, fent que els dos plats xoquessin entre si, va produir un so que va provocar que les aus es dividissin. En veure que ja no estaven en manada, Hèracles va anar disparant fletxes enverinades fins a acabar amb totes les aus de l'Estimfal.
Hercules kills the Symphalic Bird, Albrecht Dürer
7. El bou de Creta:
Zeus va enviar aquest gran bou a la terra com a càstig cap al rei de Creta, Minos, per no haver complert una promesa. Zeus va fer que l'esposa de Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'hi aparellés, fent néixer al famós Minotaure de Creta. El pare del Minotaure corria per les terres de Creta amb total llibertat, fent arribar els seu descontrol fins a les ciutats on llevava la vida a tot qui estigués prop seu durant els seus moments d'extrema i incontrolable disbauxa. El setè treball de l'heroi va consistir en capturar el bou amb el propòsit que aquest formés part d'un sacrifici. Finalment, el bou va ser capturat i seguidament aniquilat a Micenes on també es va donar lloc al seu sacrifici.
Hercules and the Cretan Bull, Francisco Zubarán.
8. Les euges de Diomedes:
Euristeu va demanar a Hèracles que aquest li portés les egües del rei Diomedes. Es veu que aquestes feres s'alimentaven a partir d'humans que normalment es tractaven dels hostes de Diomedes, ell mateix escollia qui anava a ser devorat. Hèracles va utilitzar un mètode fascinant per fer que es tornessin manses i que no l'ataquessin: va capturar l'exèrcit de Diomedes i al rei mateix, llançà tot aquest grup de persones cap a les egües, que, com ja era d'esperar, els van matar i seguidament degustar. En finalitzar, Hèracles va lligar les egües al seu carro i van fer que el portessin a Micenes on allà les va entregar.
Diomedes, verschlungen von seinen Pferden, Gustave Maureau.
9. El cinyell d'Hipòlita:
Les amazones eren una tribu de dones lluitadores que vivien a partir de la caça, aquestes dones tenien una reina, aquesta es deia Hipòlita i posseïa un cinturó d'or que era envejat per una gran quantitat de persones. Aquest mateix cinyell el volia la filla del rei Euristeu, Admete, per tant, la novena tasca d'Hèracles consistia en robar aquest cinturó i entregar-li a Admete. En arribar a la terra de les amazones, Hèracles va seduir a Hipòlita a partir de mostrar-li la seva gran força i enginy. En enamorar-la, Hipòlita li va donar com a regal el seu cinyell d'or, en aquest moment és quan Hèracles s'escapà. Les amazones van ser avisades per Hera sobre el que havia fet l'heroi, però ja era massa tard, Hèracles ja no podia ser capturat.
Hercules Obtaining the Girdle of Hyppolita, Nicolaes Knüpfer.
10. El ramat del gegant Gerió
La desena tasca consistia a trobar i robar el ramat de bous del gegant Gerió de l'illa Eritea, que era un gran monstre de tors bifurcat en tres trossos, per tant, era un gegant amb tres cossos que s'adjuntaven a partir de la cintura. Per arribar al destí. Hèracles havia de creuar tot el desert, es trobava molt desorientat, perdut, així que va tirar una fletxa al sol despertant als Déus que li van donar un artefacte; una copa, que l'ajudà a viatjar d'est a oest. En arribar a la zona dels ramats es va trobar amb Euritó qui vetllava per la seguretat dels bous, Hèracles l'aniquilà, també va matar el gos que protegia al ramat: Otre, que era el germà del famós Cèrber. Seguidament, es va trobar amb Gerió i el va matar dividint les parts del seu cos, és a dir, separant el seu tors en tres trossos de carn. Va portar els bous a Micenes on van ser sacrificats en honor a Hera.
Hercules vence a Gerión, Francisco Zubarán.
11. Les pomes d'or de les Hespèrides:
El penúltim treball de l'heroi era robar les pomes del jardí de les Hespèrides, aquestes tienen una qualitat certament peculiar: eren d'or, a més a més, el terreny on aquestes havien crescut estava vigilat per un drac de cent caps i unes nimfes que eren filles del Tità Atles. El drac va acabar sent assassinat per Hèracles. Hèracles encara no tenia les pomes, per tant, va demanar ajuda a Atles, Hèracles li va proposar que ell podia aguantar el cel que Atles portava carregat a l'esquena a canvi que aquest li donés algunes de les pomes del jardí de les seves filles. La versió més popular afirma que Atles mateix va portar les pomes a Euristeu, però hi ha una altra que afirma que Hèracles li va retornar el cel a Atles, pel fet que sospitava que se'n volia desentendre, i, seguidament, va anar a entregar les pomes d'or al rei.
Hercules in the Garden of the Hesperides, Giovanni Antonio Pellegrini.
12. El gos Cèrber
L'última tasca d'Hèracles era la més difícil de realitzar, perquè a més d'haver de capturar una de les criatures més temudes del món mitològic; un gos ferotge de tres caps, s'havia de baixar a l'inframon cosa que era relativament impossible si no eres mort o si no tenies alguna relació amb els Déus. Per sort, Cerber, el gos que Hares havia de prendre pres, habitava en un indret liderat per un tiet seu, Hades, rei de l'Inframon qui també era germà de Zeus. Hades li va concedir l'entrada a Hèracles amb una condició, si anava a atacar o intentar capturar a Cerber, no ho podia fer amb armes. Va arribar a l'inframon travessant el riu Estix amb una barquet. En trobar al gos el va encerclar amb els seus forts braços i se'l va emportar fina a Micenes.
Hercules y el cancerbero, Francisco Zubarán.
Quan Hèracles va arribar a Micenes i va mostrar la seva última presa a Euristeu, el rei va acceptar la seva gran força i el seu sorprenent enginy, i va acabar deslliurant el càstig que li havia imposat, amb el qual Hèracles havia estat capaç d'abatre tot repte que se li mostrés davant del seu dificultós camí.
Maria Pey del Vado
1r Batx
