Entrades

EL PAS DEL MITE AL LOGOS

Imatges
Com coneixem avui en dia, la filosofia va sorgir en el moment que vam deixar de respondre les preguntes de la humanitat i les vam començar a respondre a partir de la raó.  La filosofia va néixer el s.VI a.C en el moment que es va plantejar el primer problema filosòfic, expressat en la pregunta de l’arkhé. Una pregunta que va implicar una nova manera de donar resposta basda en la raó, i Tales de Milet és considerat el primer filòsof.  Escultura de Tales de Milet, anònim I l’univers deixa de ser un caos i passa a convertir-se en un cosmos ordenat i estructurat segons les lleis de la naturalesa. I com bé indica el nom, el pas del mite al logos consisteix en aquest canvi de manera de respondre les diferents preguntes que es fa la humanitat. Primer de tot, explicaré en que consisteix el pensament mitològic i les seves característiques, i després explicaré el pensament racional. PENSAMENT MITOLÒGIC: El pensament mitològic és anterior al pas del mite al logos i la filosofia Mite : Narració

PERSÈFONE

Imatges
En gran part dels nostres coneixements grecs, hi apareixen grans herois, homes, que representen una part fonamental de la mitologia grega i que han sigut fonamentals en la societat de l'època. Però cal destacar que també hi han heroïnes, dones, que també formen part, de manera important, de la mitologia grega.  Un dels exemples és Persèfone:  Persèfone, una de les dones més representatives de l'antiga Grècia, filla de Zeus, i de Demèter, la dona grega de l'agricultura.  Ella és considerada la reina de l'infern, on amb el mite de Persèfone, s'explica la raó per la qual se la reconeix de tal manera.  Va créixer en un bosc, sobre la responsabilitat de la seva mare, i on jugant, rient i cantant amb nimfes, la seva vida va canviar a causa d'un fet inesperat.  Persephone, Dante Gabriel Rossetti Jugant, rient i ballant, se li va aparèixer Hades, el deu de l'infern, que va quedar captivat per la bellesa de Persèfone. El gran desig d'Hades, era casar-se amb    el

PAS DEL MITE AL LOGOS

Imatges
Ens situarem al segle VI a.C a Grècia, on van succeir un munt d’esdeveniments històrics que van fer que els pensaments dels pensadors de l'època canviessis d’una manera brutal. Abans de continuar amb l’entrada us vull explicar breument que era creure en el mite. Mite: El mite era el pensament de l'època de abans del segle VI a.C.  Un mite era una història, narració sagrada d’esdeveniments ocorreguts en temps llunyans. En aquella època creien en els déus, els déus de la mitologia grega. En aquests estaven presents Zeus, Posidó, Ares... Les persones creien que els déus eren els que escrivien les normes, els que es van inventar les estacions del any, etc. Recordem que tot això estava donat per històries i narracions que van passar de generació en generació. Algunes de les característiques del mite són les següents: Intenta respondre les grans preguntes de la humanitat. Hi havia de sortir un déu o un heroi. Expliquen una part del món, en aquest cas de Grècia. El món està dominat pe

CRIATURES MITOLÒGIQUES POC CONEGUDES (II)

Imatges
En una de les meves últimes entrades vaig parlar sobre alguns éssers mitològics poc coneguts. En aquesta entrada explicaré la història i les característiques d'unes altres bèsties també força oblidades. Myrmekes Els myrmekes eren unes estranyes criatures de la mitologia grega. El seu nom vol dir literalment "formiga" o "formiga índia". El seu nom ve de que, tal i com explica la traducció, tenien una aparença igual a la de les formigues que coneixem actualment. Però amb la gran diferència de que aquestes criatures tenien la mida normalment d'un gos (tot i que a vegades se les ha descrit com a animals encara més grans).  Els myrmekes són descrits en el llibre  Històries,  de Heròdot (un historiador grec). En aquest llibre s'explica com, en les regions desèrtiques de l'Imperi Persa hi habitaven unes formigues gegants que mostraven molt interès per l'or. De fet en el text s'explica que els myrmekes es dedicaven a fer forats en la sorra per trobar

DE RE COQUINARIA

Imatges
L'autor Mosaic de Marcus Gavius Apicius Marcus Gavius Apicius , nascut al s.I a.C, és considerat el primer gastrònom. Apicius va néixer en una família benestant, i és aquesta tranquil·litat econòmica la que permet que ell pugui desenvolupar la seva passió culinària i escriure més d'un receptari, entre d'ells De re coquinaria . L'autor va rodejar-se de cuiners, bodeguers, artesans i agricultors amb la finalitat de poder crear receptes que mai ningú no hagués tastat, i aprofitant això va relatar el seu llegat, aquest cèlebre receptari el qual encara meravella a hom qui el llegeixi. El llibre De re coquinaria (la cuina), està dividit entre 11 capítols anomenats com: El Mar, El Jardí, De Les Aus etc, que divideixen el receptari entre els principals aliments que s'emparen a cada recepta. Però el que ha sorprès més a  gourmets  actuals no és aquesta divisió sino el domini de les espècies orientals obtingudes a través del comerç amb Grècia i Àsia, fent que aquest llibre t

CALIPSO

Imatges
Calipso (en grec  Καλυψώ, la que oculta)  er a una nimfa, filla d' Atlas   i Pléyone .  Vivia a l'illa Ogígia, situada al mediterrani occidental, a la península de Ceuta. Calipso , George Hitchcock, 1913 Quan es va trobar Odisseu , rei d'Ít aca, després d'haver patit un nàufrag, el va rebre hospitalàriament. L'hi va proporcionar tota mena d'ajuda: menjar, veure, el seu propi llit, i el va deixar quedar tant temps com ell necessités.   Calipso rescata Ulisses , Cornelius van Poelenburgh, 1630 Calipso estava molt contenta de tenir companyia, ja que normalment l'illa era molt solitària, i es va acabar enamorant tan profundament d'Odisseu que,  fins i tot quan l'heroi es va haver recuperat, no el volia deixar marxar.  El va retenir contra la seva voluntat durant anys, fent-lo creure que només havien passat uns quants dies. En aquest temps va donar llum quatre fills.  Ulisses a l'illa de Calipso , Ditlev Blunck, 1830 Tot i així, Odisseu va començar a

LA DEESSA MINERVA

Imatges
Minerva també anomenada Pal·las , és la patrona d'Atenes, deessa de la saviesa, ciència i de la guerra. Era la protectora de la ciutat de Roma. Fou filla de Metis i Zeus, però Júpiter, es va menjar a Metis, que era una nimfa. Júpiter va patir molt mal de cap. Va demanar-li ajuda a Vulcà i li va obrir el cap amb una destral, d'allà va sortir-ne Minerva ja armada amb l'armadura, el casc, la llança i l'escut. Un atribut que destacava en Minerva era l'òliba, l'ègida i la serp. Després de que Perseu derrotes a Medusa,  Minerva va rebre el seu cap, que es pot veure representat en l'escut que porta. Era una deessa que dominava moltíssimes qualitats, així que Ovidi la va anomenar "la deessa de les mil obres". Va també participar en la Guerra de Troia on protegia els grecs. Minerva volia morir verge, però va tenir una filla anomenada Erictònia en afecte de que Hefest, li va encarregar unes arme i va intentar violar-la.   Minerva , Johan Sylvius Va lluitar