1 de desembre de 2022

AFRODITA A L'ACTUALITAT


Afrodita és la deessa del amor, la luxúria, l'atracció física i el sexe. Segons el mite, Afrodita va néixer quan Cronos va tallar els testicles a Urà i els va tirar al mar mediterrani, de l'espuma va florir Afrodita i des de aleshores va es va convertir en la deessa més desitjada. Aquesta deessa protagonista de grans mites i infinites representacions té més influencia en la cultura occidental a la actualitat de la que pensem.

Per començar podem parlar de coses que porten el seu nom com a referència, com per exemple el fruits que estimulen a nivell sexual reben el nom de fruits afrodisíacs. La paraula "hermafrodita" per anomenar a les persones intersexuals, és la fusió entre Hermes i Afrodita, la representació del sexe masculí i el sexe femení en una mateixa paraula.  També és una figura que s'ha agafat com a signe de apoderament femení i de llibertat sexual i imatge del feminisme. Continua sent molt influent  en els es estàndards de bellesa occidentals, tenim tendència a identificar un cos "bonic" amb Afrodita. I sobretot és una de les grans representacions en el Renaixement que tot i no ser a l'actualitat nosaltres som els hereus dels canvis que va implicar aquest moviment cultural, arquitectònic, artístic... 

  El naixement de Venus, Sandro Botticelli (1484-1485)

De fet, actualment encara es commemora una festa característica de l'antiga Grècia en honor a Afrodita i altres regions properes. La festa durava un mes, des de la tercera setmana de juny fins la tercera de juliol, tot i que no es conserven gaires proves de en que consistia aquesta celebració. Es creu que la festa començava amb el sacrifici d'un colom i amb la seva sang es purificava el temple de la deessa, després anaven a l'aigua i feien ofrenades com sal, pa en forma fàl·lica, flors, encens... A l'actualitat aquesta festa no és igual que a l'antiga Grècia sinó que normalment per aquelles èpoques del any es fan exposicions o recitals en commemoració. 

És evident que la influència del món clàssic te molt de pes en la cultura occidental i que la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat és més present al nostre dia a dia del que aparentment podríem pensar. 

Gina Rodrigo
1r BAT 

30 de novembre de 2022

AUSA ROMANA

Ausa és l'antic nom de la ciutat de Vic, aquest nom li va posar Ptolomeu i així ho esmenta en la seva Geographia del segle II d.C, juntament amb altres ciutats que ell denomina com ausetanes: Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). Molt dels autors clàssics com poden ser Aviè, Estrabo, Tit Livi, expressen la gran importància de la ciutat romana d'Ausa en el conjunt del poblament romà de Catalunya. Les fonts històriques antigues ens diuen que en aquesta plana vivia un poble preromà dels ausetans, diverosos habitants que pertanyien a la tribu Galèria.

El model de ciutat que presentava Ausa romana és el d'un municipium; això significa que ja existia com a població indígena (Ausetani) abans de l'arribada, després es va incorporar a l'administració de Roma. 

PERQUÈ VA SER TANT IMPORTANT? 

Ausa va ser molt important perquè hi confluïen els eixos de comunicacions prepirinencs amb la Via Augusta, això servia per transportar tropes i controlar militarment tot l'espai geogràfic que estava el seu abast.                                      De fet la ciutat romana d'Ausa ocupava el centre d'un gran territori romanitzat; es tracta d'un petit nucli instal·lat al petit turó on avui està situat el temple romà i l'església de la pietat, molt a prop don s'ajuntevan dos rius, que eren el Mèder i el Gurri.



EL TEMPLE ROMÀ:  

El temple era un element bàsic de qualsevol ciutat romana, és l'exemple més complert de temple romà que s'ha torbat a Catalunya. Actualment el temple romà està situat el carrer Pare Xifré al costat de la plaça de la pietat. Va ser construït entre l'última dècada del segle I i els inicials del segle II i va ser inspirat per els temples grecs, però amb característiques pròpies que el fan diferent, durant l'imperi tot i que la idea de construir-lo va ser durant la república, no se sap amb seguretat a quina divinitat va ser dedicada però moltes investigacions apunten que anava dedicat Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). El temple anteriorment tenia una altre funció, el segle XVI va ser el graner i presó dels comptes d'Osona els Moncada. L'any 1882 van demolir una part d'aquesta edificació i s'hi va descobrir les restes del Temple Romà. Les restes més importants del temple romà no es troben a la part alta de la ciutat sinó el voltants del nucli antic on hi van haver-hi les primeres uillae.

Actualment el Temple Romà de Vic és la seu del Patronat d'Estudis Osonencs i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat; també s'usa com a galeria d'exposicions i és un espai per actes culturals diversos. Visitar el Temple Romà és una introducció excel·lent a l'urbanisme d'una ciutat romana, el monument va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 

 

     El Temple Romà de Vic                                           Detall d'un capitell

Si voleu tenir més informació sobre el Temple Romà ús deixo un vídeo on podeu obtenir informació extra:                                                                                              



Laura Font 
4t ESO 

29 de novembre de 2022

ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRACLES

Hèracles, fill del déu Júpiter (Zeus) i de la mortal Alcmena, va ser víctima d'un malefici d'Hera que el va portar a matar als seus fills (que tenia amb Mègara, filla del rei de Tebes, Creont) en un atac de bogeria. Degut a això Hèracles va ser castigat pel deu de Micenes, Euristeu qui li va encomanar fer unes certes tasques, que eren considerades impossibles de realitzar. Tanmateix, Hèracles les havia de complir tant sí com no, pel fet que si no ho feia acabaria anant a l'infern, i, per tant, morint. Durant dotze anys Hèracles va haver de obeir les seves ordres, el rei tenia esperança de que Hèracles moris mentre realitzava tots els dotze reptes que li va assignar.

dd
Lansdowne Herkules, Autor desconegut.

Els dotze treballs:

1. El lleó de Nemea:

Prop de Nemea, hi restava un lleó que terroritzava la població. Es deia que aquest ésser treia foc per la boca, que era immensament gran i que la seva pell era tan rígida i dura que era impossible de perforar-la amb una arma tot i que estigues afilada a la perfecció. Aquest animal, mai havia set caçat però Hèracles ho va aconseguir, va matar-lo amb les seves pròpies mans. Li va rodejar el coll amb el braç, va apretar amb una força inhumana fins que va aconseguir asfixiar-lo. Després va arrencar la pell del gran lleó i la va utilitzar d'armadura. Gràcies a aquest fet es va crear la constel·lació de Lleó.

Hercules lucha contra el león de Nema, Francisco Zurbarán.

2. La Hidra de Lerna:

L'Hidra era un monstre de diversos caps que vivia a Lerna. Aquest tipus de serp tenia diferents caps, una dada molt important és que si es tallava un cap d'Hidra, en creixerien dos més, per tant, si es tallaven dos caps n'apareixerien quatre o si se'n tallessin deu n'apareixerien vint, degut això, aniquilar a Hidra era una tasca pràcticament impossible. Hèracles va seguir el mètode de tallar caps però va entendre que la serp era cada cop més poderosa. Hèracles va desenvolupar una idea, si les ferides es cicatritzaven no podrien sortir més caps, va ordenar a Iolau, el seu company de viatge, que mentre ell tallava els cap de la serp ell acostes una torxa per tancar les ferides. La serp va morir i Hèracles va sucar les seves fletxes a la sang verinosa de l'Hidra.

Hercules and the Hydra, Francisco Zurbarán.

3. La Cérvola de Cerinea:

La cérvola tenia les potes fetes de bronze i les banyes d'or i era més ràpid que un llamp. Hèracles havia d'atrapar-la i portar-la viva fins a Micenes. El va perseguir durant un any fins que el va ferir-li la pota mentre bevia aigua, disparant-li al tendó. Seguidament la va capturar amb la intenció de entregar-la al rei.

Herakles Kerberos

4. El Senglar d'Erimant:

El senglar d'Erimant era una gran bèstia que es dedicava a atemorir a la població, ja que arrasava camps fent aterrir a tota la gent dels pobles propers a les muntanyes on vivia. Per capturar a aquest animal Hèracles va ser aconsellat pel centaure Quiró qui li va dir que devia capturar al senglar quan aquest estigués caminant per la neu. I així ho va fer Hèracles, en tenir-lo neutralitzat el va portar al rei Euristeu, qui es va espantar moltíssim, tant que es va acabar amagant dins d'una àmfora de l'esgarrif.

Herakles brings Eurytheus the Erymanthian boar

5. Els estables del rei Augies:

El rei d'Èlide, Augies, era qui posseïa els ramats més fèrtils i grans mai vists abans. Ara bé, aquests terrenys de ramaderia mai havien arribat a ser netejats, la pudor que feien provocada pels fems era totalment inaguantable per qualsevol. La tasca d'Hèracles va ser netejar els estables d'Augies en un sol dia. L'enginyós Hèracles va decidir aterrar una paret de l'estable per així desviar el curs dels rius Peneu i Alfeu cosa que va provocar que aquests entressin dins l'estable i escombressin tota la brutícia acumulada dins la zona. 

Hercules diverting the Course of the River Alpheus, Francisco de Zubarán.

6. Les aus del llac Estimfal:

Les aus del llac Estimfal eren un temibles ocells els quals tenien becs extremadament punxeguts, llargues urpes i ales de bronze. Aquests atacaven a la gent violentament fins a matar-los per després menjar-se'ls. Per aniquilar aquestes bèsties Hèracles havia de separar les aus, perquè en grup era completament impossible atacar-les. Per fer-ho Atenea li va entregar dos platets de bronze amb els que Hèracles, fent que els dos plats xoquessin entre si, va produir un so que va provocar que les aus es dividissin. En veure que ja no estaven en manada, Hèracles va anar disparant fletxes enverinades fins a acabar amb totes les aus de l'Estimfal.

Hercules kills the Symphalic Bird, Albrecht Dürer


7. El bou de Creta:

Zeus va enviar aquest gran bou a la terra com a càstig cap al rei de Creta, Minos, per no haver complert una promesa. Zeus va fer que l'esposa de Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'hi aparellés, fent néixer al famós Minotaure de Creta. El pare del Minotaure corria per les terres de Creta amb total llibertat, fent arribar els seu descontrol fins a les ciutats on llevava la vida a tot qui estigués prop seu durant els seus moments d'extrema i incontrolable disbauxa. El setè treball de l'heroi va consistir en capturar el bou amb el propòsit que aquest formés part d'un sacrifici. Finalment, el bou va ser capturat i seguidament aniquilat a Micenes on també es va donar lloc al seu sacrifici. 

Hercules and the Cretan Bull, Francisco Zubarán.

8. Les euges de Diomedes:

Euristeu va demanar a Hèracles que aquest li portés les egües del rei Diomedes. Es veu que aquestes feres s'alimentaven a partir d'humans que normalment es tractaven dels hostes de Diomedes, ell mateix escollia qui anava a ser devorat. Hèracles va utilitzar un mètode fascinant per fer que es tornessin manses i que no l'ataquessin: va capturar l'exèrcit de Diomedes i al rei mateix, llançà tot aquest grup de persones cap a les egües, que, com ja era d'esperar, els van matar i seguidament degustar. En finalitzar, Hèracles va lligar les egües al seu carro i van fer que el portessin a Micenes on allà les va entregar.

Diomedes, verschlungen von seinen Pferden, Gustave Maureau.

9. El cinyell d'Hipòlita:

Les amazones eren una tribu de dones lluitadores que vivien a partir de la caça, aquestes dones tenien una reina, aquesta es deia Hipòlita i posseïa un cinturó d'or que era envejat per una gran quantitat de persones. Aquest mateix cinyell el volia la filla del rei Euristeu, Admete, per tant, la novena tasca d'Hèracles consistia en robar aquest cinturó i entregar-li a Admete. En arribar a la terra de les amazones, Hèracles va seduir a Hipòlita a partir de mostrar-li la seva gran força i enginy. En enamorar-la, Hipòlita li va donar com a regal el seu cinyell d'or, en aquest moment és quan Hèracles s'escapà. Les amazones van ser avisades per Hera sobre el que havia fet l'heroi, però ja era massa tard, Hèracles ja no podia ser capturat. 
Hercules Obtaining the Girdle of Hyppolita, Nicolaes Knüpfer.

10. El ramat del gegant Gerió

La desena tasca consistia a trobar i robar el ramat de bous del gegant Gerió de l'illa Eritea, que era un gran monstre de tors bifurcat en tres trossos, per tant, era un gegant amb tres cossos que s'adjuntaven a partir de la cintura. Per arribar al destí. Hèracles havia de creuar tot el desert, es trobava molt desorientat, perdut, així que va tirar una fletxa al sol despertant als Déus que li van donar un artefacte; una copa, que l'ajudà a viatjar d'est a oest. En arribar a la zona dels ramats es va trobar amb Euritó qui vetllava per la seguretat dels bous, Hèracles l'aniquilà, també va matar el gos que protegia al ramat: Otre, que era el germà del famós Cèrber. Seguidament, es va trobar amb Gerió i el va matar dividint les parts del seu cos, és a dir, separant el seu tors en tres trossos de carn. Va portar els bous a Micenes on van ser sacrificats en honor a Hera.

Hercules vence a Gerión, Francisco Zubarán.

11. Les pomes d'or de les Hespèrides:

El penúltim treball de l'heroi era robar les pomes del jardí de les Hespèrides, aquestes tienen una qualitat certament peculiar: eren d'or, a més a més, el terreny on aquestes havien crescut estava vigilat per un drac de cent caps i unes nimfes que eren filles del Tità Atles. El drac va acabar sent assassinat per Hèracles. Hèracles encara no tenia les pomes, per tant, va demanar ajuda a Atles, Hèracles li va proposar que ell podia aguantar el cel que Atles portava carregat a l'esquena a canvi que aquest li donés algunes de les pomes del jardí de les seves filles. La versió més popular afirma que Atles mateix va portar les pomes a Euristeu, però hi ha una altra que afirma que Hèracles li va retornar el cel a Atles, pel fet que sospitava que se'n volia desentendre, i, seguidament, va anar a entregar les pomes d'or al rei. 
Hercules in the Garden of the Hesperides, Giovanni Antonio Pellegrini. 

12. El gos Cèrber

L'última tasca d'Hèracles era la més difícil de realitzar, perquè a més d'haver de capturar una de les criatures més temudes del món mitològic; un gos ferotge de tres caps, s'havia de baixar a l'inframon cosa que era relativament impossible si no eres mort o si no tenies alguna relació amb els Déus. Per sort, Cerber, el gos que Hares havia de prendre pres, habitava en un indret liderat per un tiet seu, Hades, rei de l'Inframon qui també era germà de Zeus. Hades li va concedir l'entrada a Hèracles amb una condició, si anava a atacar o intentar capturar a Cerber, no ho podia fer amb armes. Va arribar a l'inframon travessant el riu Estix amb una barquet. En trobar al gos el va encerclar amb els seus forts braços i se'l va emportar fina a Micenes.

Hercules y el cancerbero, Francisco Zubarán.


Quan Hèracles va arribar a Micenes i va mostrar la seva última presa a Euristeu, el rei va acceptar la seva gran força i el seu sorprenent enginy, i va acabar deslliurant el càstig que li havia imposat, amb el qual Hèracles havia estat capaç d'abatre tot repte que se li mostrés davant del seu dificultós camí.

Maria Pey del Vado
1r Batx

28 de novembre de 2022

LES AMAZONES

La tribu de què avui parlarem és una barreja entre mite i realitat. El cert és que s'han trobat poques proves que demostrin la seva existència però el seu llegat en la literatura i art al llarg de la història és transcendental.

Les Amazones figura que eren una tribu de guerreres filles del déu Ares i la nimfa Harmonia. Van lluitar en nombroses batalles com la que mostra el gerro en la imatge. Entre elles, la famosa guerra de Troia en la que van combatre conte Aquil·les.

Gerro grec amb representacions de les Amazones 

Habitaven la zona de l'Àsia menor, a la costa del mar negre i la seva població estava formada íntegrament per dones. S'explica que, per tal de mantenir aquest ordre, tenien relacions sexuals una vegada a l'any amb homes de poblats propers. Els fills mascles els sacrificaven o els donaven. A les filles, en canvi, les instruïen en disciplines com l'equitació o el tir amb arc. S'especula que fins i tot moltes guerreres es tallaven o cremaven una part del pit per facilitar l'ús de l'arc.

Aquestes teories poden ser certes o falses però el que està clar és que proposen una estructura social gairebé oposada a la nostra. En altres paraules, és l'antítesi del partiarcat. Com ja he comentat, aquesta llegenda ha servit d'inspiració a una pila d'artistes de temps més moderns. D'entre ells, m'agradaria destacar-ne una de ben singular: María Antònia de Baviera. Aquesta cortesana alemanya va ser escriptora, compositora, pintora i mecenes de molts artistes del seu cercle. Va compondre una òpera anomenada: Talestri, regina delle Amazzoni de la qual, a part d'inventar-se'n la música, també en va escriure el llibret. Podeu llegir-ne l'original en aquest enllaç. La imatge que trobareu a continuació és un dibuix que mostra l'escenografia de l'òpera.

balna
Gravat de l'escenari de l'obra, Francesco Galli Bibiena

L'obra explica les aventures de la tribu i les batalles que tenen amb pobles veins. En una d'aquestes, mentre porten presoners els homes contrincants, Talestri (la cap de la tribu) s'enamora d'un d'ells i els deixa a tots en llibertat. Us convido a escoltar- ne l'obertura de la mà de l'Academy of ancient Music.

A continuació deixo un vídeo que he trobat que resumeix bastant bé les Amazones i tot el que se'n sap a dia d'avui.



Aisha Sow
1r batx

EL MITE DE NARCÍS

No sabia si titular aquesta entrada com a "Amor per sí mateix" però suposo que quan acabeu de llegir aquest mite, ja ho entendreu.

Narcís, era un caçador, fill del déu del riu Cefís i de la nimfa Liríope. El vident cec Tirèsias va informar la seva mare, Liríope, que el seu fill tindria una llarga vida, sempre que no es reconegués mai. Advertida, la seva mare sempre va evitar miralls i altres objectes en què Narcís es pogués veure reflectit.

Carpioni, Giulio - Liriope portant Narcís davant Tirèsies

Era un jove molt atractiu i molts se'n van enamorar. No obstant això, només els va mostrar menyspreu. Li agradava donar llargues caminades submergit en els seus pensaments. 

Un dia, mentre caçava al bosc, la nimfa Eco, que era molt xerradora, i la deessa Hera la va maleir amb només un eco, és a dir, no poder parlar per sí mateixa, sinó només repetir la última paraula que ella escoltava per una veu com a càstig per haver-la distret de la infidelitat de Zeus amb la seva xerrada interminable, el va veure i es va enamorar immediatament. Sense veu pròpia, Eco no va poder cridar a Narcís però finalment va sentir que estava vigilat i va cridar: "Qui hi ha?". Eco no va poder respondre i només podia repetir les paraules d'en Narcís.

Eco, Talbot Hughes

Finalment, però, Eco va sortir del seu amagatall i es va trobar a cara a cara amb Narcís, algú incapaç d'estimar ningú més que ell mateix, així, Eco va ser cruelment rebutjat. Hi una altra versió que ens explica que Eco va abraçar-lo. Tanmateix, ell la va empènyer i li va dir que no el molestés. Eco, desesperada va vagar pel bosc durant la resta de la seva vida i es va esvair fins que tot el que va quedar d'ella va ser un so eco.

Eco va ser només un dels nombrosos amants menyspreats, ja que també s'explica el rebuig d'Ameinias, un jove que també es va enamorar de Narcís però també va ser donat l'esquena però va prendre el rebuig tan malament que es va arribar a suïcidar-se a la porta de casa de Narcís amb una espassa que l'havia donat el Narcís.

Una representació de l'Ameinias


Nèmesi, la deessa de retribució i venjança, va saber què havia passat i va  decidir castigar Narcís pel seu comportament. Va aprofitar un dels dies que el jove anava a passejar pel bosc per despertar-hi una poderosa set. Ella el va conduir en un llac; allà va veure el seu reflex a l'aigua i se'n va enamorar. No va podia obtenir l'objecte del qual s'havia enamorat, com a molts dels seus pretendents. 

Tal com havia predit Tirèsias, la seva pròpia imatge va causar la seva mort ja que va quedar tan admirat que allà mateix es va suïcidar llençant-se dins de l'aigua.


Narcís mira el seu reflex, mentre el seu pretendent rebutjat, Eco la mira - John William Waterhouse 1903

Segons el mite, es va convertir en la flor que porta el seu nom, el Narcís. 


Narcís

Aquí us deixo un vídeo on explica el mite amb dibuixos animats.


Creieu que el comportament d'en Narcís era correcte cap a Eco?

Justie Anaman
4t ESO

25 de novembre de 2022

EL MITE D'ÈDIP

Èdip era el fill del rei de Tebes, encara que la llegenda anunciava que matarien al seu propi pare per agafar el tron. Laios va ordenar de seguida que el portin cap a una muntanya i el lliguessin i el deixessin morir sol. El servent no ho va poder fer i  va regalar el bebè a uns pastors.

Al créixer Èdip es va informar, per la qual cosa va anar va anar a l'oracle de Delfos, i el que li va explicar era que primer mataria el seu pare i la segona es casaria amb la seva mare. Èdip no volia que les coses fossin de tal manera, camí a Tebes es troba amb el seu pare i a causa de una discussió el mata. Ell no sabia que era el seu pare.

En arribar a Tebes, diuen que s'ha de endevinar una endevinalla el que guany tindrà la gran oportunitat de viure la vida de l'antic rei Laios que ja era mort, casar-se amb la dona que es la seva mare  i tenir el tron. Èdip guanya el tron.

I al cap de poc temps, a causa de la mort del rei una plaga va caure sobre la ciutat Tebes. Èdip comença a buscar qui es l'assassí, mes tard es va donar conta que ell es qui va matar el seu propi pare, per la qual cosa esta casat amb la seva pròpia mare.

Quan la mare es va informar de el que va succeir es va suïcidar, i Èdip veu a la seva mare morta i el que fa es arrancar-se els ulls , sen va anar del país molt lluny i va quedar condemnat a vagar pel mon.

                    Sófocles: Èdip en colono, Óleo de Jean-Antoine- Théodore Giroust en el Museo de Artes de Dallas


                                Nikiforos Lytras : Antígona frente a Polineces muerto.1865 

Amb aquest mite ho podem relacionar també amb el Complex d'Èdip, teoria que va ser creada per Sigmund Freud. I el que deia es que els nens de petits podien sentir emocions, sentiments cap als seus propis progenitors. I això és el que li va passar a Èdip en aquest mite. Per veureu-ho més clar, quest vídeo complex d'Èdip ho ensenya clarament.


                                        Sigmund Freud

                                                                         
Iman Barmou
1r batx                                                                                                

24 de novembre de 2022

ATENA

ATENA I L'ACRÒPOLIS D'ATENA 

Filla de Metis i Zeus, va néixer del cap del seu pare ja amb l'armadura, el casc, l'escut i la llança. D'altres atributs seus són l'ègida, l'olivera i la serp.

L'ègida és interpretada com una capa i altres com un escut. En qualsevol cas està feta de de pell de cabra i la porten Zeus i Atena.

En la mitologia grega, Atena és la deessa de la guerra, de la civilització, de la saviesa, de l'estratègia militar, de les arts, de la justícia i de l'habilitat manual. Per els romans es Minerva. Va sempre armada amb casc, llança, escut i ègida amb el cap de Medusa en el pit, el seu animal es l'òliba i el seu arbre l'olivera. Mai es va casar ni va tenir amants. Era imbatible a la guerra, coneguda com a protectora d'Atenes, de herois i altres figures mítiques. També va ser la patrona de diverses ciutats. Una deessa intel·ligent i guerrera, més representades en l'art grec i la seva simbologia va exercir una profunda influència en els conceptes relatius a la justícia, la saviesa i la funció social de la cultura i les arts.



ATENA I L'ACRÒPOLIS D'ATENA 

Atena que conserva sempre la seva virginitat tot i que cria un fill. En efecte, Atena va anar a encarregar-li unes armes a la farga d'Hefest i intenta violar-la sense assolir-ho. Però Hefest forçadament ejacula sobre la cuixa d'Atena, la quals s'eixuga amb un floc de llana i el llença a terra. Atena va recollir l'infant i el posa dins d'una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el primer rei d'Atena, prohibint-li que la destapés perquè tenia la intenció de criar-lo en secret com si fos el seu fill. Però les germanes de Pàndrosos no van poder reprimir la curiositat i van obrir la cistella, on van descobrir la criatura amb una serp, que les ataca i els provoca la mort. Erictoni fou educat al temple de les deesses, a l'Acròplis, i va esdevenir el rei d'Atenes.

Gustav Klimt, Pallas Ahena, Viena 1898.

Atena i Posidó van presentar es van dirigir a l'Acròpoli, on Posidó va colpejar el penya-segat amb el seu poderós trident. No bastant això, la primavera era aigua salada, que no era gaire útil per ningú.

Atena va presentar a les persones una simple olivera, per molt que no era tant impressionant com una primavera, va ser mes útil, perquè va presentar les persones amb oli, menjar i fins i tot fusta. I en gràcies van anomenar la ciutat Atena.

Atena és retratada amb la seva companya, Nike, la deessa de la victòria. A causa de la seva successió amb la saviesa, Atena se sol mostrar amb un mussol proper.

Atena sovint apareix a la llegenda grega per assistir a diversos herois: Hèracles, Odisseu i Jason van rebre una mà d'Atena. Atena mai va tenir cap amant i va ser freqüentment adorada com Atena la Verge.

Kawtar El Mouden

4t ESO

AFRODITA A L'ACTUALITAT

Afrodita és la deessa del amor, la luxúria, l'atracció física i el sexe. Segons el mite, Afrodita va néixer quan Cronos va tallar els t...