Entrades

NARCÍS I ECO

Imatge
Eco era una nimfa del bosc, que vivia juntament amb altres nimfes. Però aquesta nimfa tenia un gran defecte: parlava i parlava i sempre volia tenir la última paraula de tot.

Zeus, anava constantment al bosc de les nimfes per poder estar amb les seves amants i quan Hera l'anava a buscar es quedava hores i hores conversant amb Eco, i aquesta cobria les infidelitats de Zeus distraient a Hera. 
Però un dia Hera es va adonar del que la nimfa li estava fent, i es va enfadar tant, fins el punt que va castigar a Eco sense poder parlar, tan sols podia repetir les últimes paraules del que l'altra gent deia. Eco estava molt avergonyida d'aquest càstig, i va anar a amagar-se perpètuament dins una cova.
Narcís era un jove tant atractiu i ben plantat que totes les donzelles s'enamoraven d'ell, però malauradament ell les rebutjava a totes.  De petit, la seva mare es preocupava constantment pel benestar del seu fill, així que un dia, va anar a visitar un oracle que pogués avisar els …

EL MITE DE DÀNAE

Imatge
Els pares de Dànae són el rei Acrisi i Eurídice. Acrisi un dia va anar a consultar l'oracle, com era costum en l'època, i aquest li anuncià que el fill que donés a llum la seva filla, el mataria.  Per tal d'evitar que la profecia es complís, Acrisi va decidir que el més apropiat era tancar la seva filla en una cambra subterrània de bronze juntament amb un guàrdia constant a la porta d'aquesta.  Tot i així, la profecia s'havia de complir i Dànae va quedar-se embarassada. Hi ha versions que afirmen que Zeus va arribar a la cambra en forma de pluja d'or i seduí  la jove. Altres versions indiquen que va ser l'oncle de la jove qui la va deixar prenyada, Preto. 
Quan Acrisi es va assabentar del que havia passat, es va negar a creure la història d'origen diví, per la qual cosa va decidir tancar a Dànae amb el bebè dins un cofre i llança-los al mar. Però Zeus els va protegir i varen arribar vius i sans a la illa de Sèfiros.  Dictis, el germà del tirà Polidectes, el…

HERA

Imatge
Hera va ser una deïtat grega que es considerava la Reina dels déus. Era la filla de Rea i Cronos. Va ser engolida, en néixer, per Cronos, el seu pare, a causa que ell creia que els seus fills el destronarien. Zeus, un dels fills de Cronos, va desafiar el seu pare, el va derrotar i li va fer vomitar tots els fills que s'havia menjat, entre ells Hera. Era l'esposa i alhora la germana gran de Zeus. El nom del mes de juny prové del seu nom en llatí: Juno.

Hera al museu del Louvre


Hera és la deessa representant del matrimoni, i una de les deïtats femenines més temudes i poderoses. Va ser coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa. Hera persegueix les amants i als fills de Zeus, Heracles n'és un exemple, obligant-lo a obeir els 12 treballs que el rei de Micenes (Euristeu) li va encomanar. 
Els atributs d'Hera són el ceptre i la diadema. 
Els seus fills són: Ares (déu de la guerra), Ilítia (deessa dels parts), Hebe (deessa de la joventut), Hefest (déu guerrer, del foc i la …

NEPTÚ

Imatge
Posidó, Neptú en llatí. És fill de Cronos i Rea. I també germà de Júpiter i  Plutó. És el déu del mar, dels oceans i dels llacs, que consistia en protegir els navegants, tot i que com que també era el déu dels terratrèmols, se'l coneixia com el "sacsejador de la terra". Una cosa a destacar de Neptú és que l'estat del mar sempre  depenia del seu estat d'ànim, i a causa d'això alguna vegada provocava  naufragis o tempestes bastant fortes i no protegia els navegants, cosa que  era el seu deure. Una altre curiositat sobre ell, és que porta el nom del planeta blau Neptú.
Antigament Neptú era el déu del cel. A Posidó se'l sol representar com un home forçut, barbut i amb una eina anomenada trident. Els seus atributs més importants són el trident i el cavall aquàtic.La roba amb la qual vestia no cridava molt l'atenció, però la seva personalitat i el ser conegut com "el sacsejador de la terra " ja ens diu que és un déu molt poderós. Quan es volia desplaça…

EL MITE DE LES EDATS

Imatge
El mite de les edats es troba recollit en el llibre d'Ovidi anomenat Les Metamorfosis però l'original és escrit per Hesíod, mite que va ser transmès pel seu oncle i ell el va redactar. Aquest mite ens mostra un dels punts de vista de l'origen de l'home actual segons la religió grega. Ens dona a conèixer com al llarg de la història l'home ha anat passant per una degradació constant fins a arribar a l'ésser humà en l'actualitat d'aquells temps. Una societat que promou el mal constant i amb poca moralitat.
Es diu que a la primera etapa habitaven els homes d'or. Aquests eren perfectes, ja que vivien d'una forma molt semblant a la dels déus, vivien en una etapa de justícia, pau i plaer constant. No existien les estacions, vivien en una eterna primavera, cosa que afavoria al creixement dels fruits i les plantes brotaven en abundància. Tampoc talaven arbres i eren bondadosos amb la natura. Vivien en l'eterna joventut i la mort la concebien com un so…

EL BOU DE FALARIS

Imatge
El bou de Falaris és un instrument de tortura inventant al voltant del 570 a.C per un romà anomenat, Peril·los d'Atenes. Consistia en una estructura de bronze en forma de bou on hi cabien més d'una persona. Utilitzaven una porta per entrar dins el bou, la qual des de dins no podia obrir-se. Era impossible sortir-ne. També contava amb orificis nasals i orelles per deixar sortir el fum. El bou es col·locava sobre una foguera fent que el bronze comencés a escalfar-se, i per tant, la víctima es comencés a cremar degut a la calor. Els crits que deixava anar la víctima sortien per la boca del bou simulant el animal mugint. A mesura que la temperatura anava augmentat, la pell de la víctima començava a irritar-se i tot de butllofes apareixien al llarg del cos. En menys d'una hora, la temperatura calcinava  la víctima no sense abans deshidratar-la i sufocar-la per el fum que produïa.
Bou de Falaris
Hi ha diferents versions respecte al rei Falaris, qui va demanar la construcció del bou…

LA REPÚBLICA (509 aC. - 27 aC.)

Imatge
Quan els romans van expulsar l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, es va iniciar una nova forma de govern, la República, que va des del 509 a.C. fins el 27 a.C. Aquesta nova forma política es caracteritzava pel següent: Els ciutadans escollien als seus governants. Els càrrecs d'aquests van deixar de ser hereditaris. El poder de l'estat es repartia entre:Les assemblees populars formades per tots els ciutadans que decidien i votaven les lleis. Els magistrats que desenvolupaven càrrecs polítics en diferents àrees (administració, justícia, censors, exèrcit, etc.) eren escollits anualment.El senat, que era una assemblea formada per antics magistrats (senadors). La seva funció era consultiva però a la pràctica dirigien la República. S'ocupaven de la política exterior, els assumptes militars, religiosos, legislatius i judicials.Durant aquest període Roma es convertí en una gran potència, per lo qual es va enfrontar amb Cartago pel control del Mediterrani (Guerres Púniques). …