DÉUS GRECS II

Hermes: El seu nom en llatí és Mercuri. Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres. És caracteritzat en l'art com un jove amb una capa i un barret o un casc alt metàl·lic i el calçat sempre duia sandàlies. A la mà porta el caduceu (simbolitza el comerç). En la següent imatge es mostra el caduceu a la mà d'Hermes.

                                                     Mercuri, Giambologna, 1564, Museu del Bargello, Florència

Hera: reina dels déus, filla de Cronos i Rea, germana i dona del déu Zeus. Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Dona gelosa, perseguia a totes les amants i els fills de Zeus. Mai no va oblidar una injúria i se la coneixia per la seva naturalesa venjativa. Irritada amb el príncep troià Paris per haver preferit Afrodita, deessa de l'amor, abans que a ella, Hera va ajudar els grecs a la guerra de Troia i no es va quedar tranqui-la fins que Troia va quedar destruïda. El seu nom en llatí es Juno.

                               La Hera Campana.  segle II

Hefest: és el déu del foc i dels ferrers. Hefest va castigar a Hera penjant-la del cel, amb una enclusa lligada a cada peu, per haver volgut perjudicar Hèracles, Hefest  va buscar auxiliar-la. Furiós, Zeus el va precipitar daltabaix de l'Olimp. Després d'estar caient durant un dia sencer, es va estimbar a l'illa de Lemnos i de la patacada va quedar coix. A més de coix, el barbut Hefest és molt lleig i sempre va brut per culpa del seu treball de ferrer, tot i que es va casar amb la bella Afrodita deessa de la bellesa. Hefest en llatí el seu nom es Vulcà.

                                     Hefest a la forja, Guillaume Coustou, Louvre.

Hades: déu de l'inframon i dels morts, el seu nom en llatí és Plutó, la seva dona era Persèfone, a més d'esposa també era la seva pròpia germana. A la Ilíada d'Homer, narra quan Hèracles va intentar entrar a l'inframon. Hades va intentar impedir que entri, mentre l'esperava Hèracles li va tirar una fletxa a l'espatlla. El van portar cap a Peà (déu de la cura, medicina...) on van curar-lo aplicant un bàlsam meravellós, que li va curar ràpidament la ferida.

                    Bust d'Hades, còpia romana després d'un original grec del segle v aC

Atena: El seu nom en llatí és Minerva. Deessa de la guerra, la saviesa, i l'artesania... Reina d'Atena. Ella va néixer del cap de Zeus completament formada. Filla de Metis i Zeus. És caracteritzada per portar un vestit, casc metàl·lic, i armada amb un escut i una espasa. Un mite famós d'Atena i Aracne.

Aracne va fer una obra Maestre que tothom admirava era un tapís, Atena va veure que tothom estava admirant a Aracne i es va posar gelosa. Atena va decidir anar a destruir el tapís. Quan se n'assabenta Aracne és suïcida penjada d'un arbre. Atena quan veu això decideix convertir-la en aranya, així teixirà durant tota la seva vida, però mai més ningú tornarà a admirar-la.

                                                                   Bust of Athena

Demèter: Deessa de l'agricultura, la collita, cereals, el creixement, la nutrició... És filla de Cronos i Rea. Germana de Zeus i alhora esposa, van tenir una filla anomenada Persèfone. El seu nom en llatí és Ceres. En un mite ens explica com Demèter intenta retornar la seva filla perquè Hades la va raptar a Persèfone a l'inframon. El paper que fa Demèter és de bona mare per no deixar anar la seva filla. Demèter va anar cap a Zeus i li va demanar ajuda sobre la situació que estava passant, Zeus la va ajudar i el que va fer és que la seva filla estigués un període amb ella, i un altre període amb Hades el seu home.

                                                             Còpia  romana d'estàtua de Demèter ,segle III

Dionís: Déu del vi, les festes, la bogeria... Ell es va encarregar d'ensenyar als mortals a com conrear la vinya i com fer la producció de vi de la millor manera. D'acord amb la tradició dels Grecs Dionís moria  a l'hivern i renaixia a la primavera. Els grecs feien rituals en honor del déu Dionís per la seva resurrecció.

Cada cop van avançar i revolucionar les festes i rituals. Una festa de les més importants és anomenada Les Grans Dionisies. Se celebrava a Atenes durant cinc dies de cada  primavera. 

Gràcies a això Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies.

                                     Estàtua de Dionís al Museu de Louvre

Iman Barmou

1r batx

EL FÈNIX

L'au Fènix era una criatura de foc capaç de ressorgir de les seves cendres, acció que  va agafar un simbolisme molt profund que explicarem a continuació.

El mite d'aquesta au és, sobretot, una reflexió sobre la mort i la memòria; el Fènix, en sentir la mort, es prepara per ella amb total serenitat, ja que és llei de vida, però el fill el recull en la seva memòria a partir de les seves cendres, regenerant-se en un cicle sense fi.

A la vegada, el mite d'aquesta au celestial ens presenta la idea d'una mort simbòlica, on les persones ens afrontem a una sèrie de situacions amb gran intensitat que repercuteix en nosaltres i ens obliguen a canviar per adaptar-nos al nou escenari. Aquestes circumstàncies, doncs, presenten una conseqüència posttraumàtica que es denomina "morir una mica", però que ens fa una mica més forts. Això es relaciona, també, amb un concepte modern anomenat "resiliència".

La Unió i el Fènix espanyol

(1927-1932)

Eusebi Bona i Puig

Finalment, es diu que el Fènix al·ludeix a "l'ànima en el seu viatge del renaixement, és la restitució duradora de les coses, és la renovació", com quan el sol posa fi a la nit, dia rere dia.

Ara que hem explicat què simbolitza, ara indagarem una mica en els seus origens. Aquesta majestuosa bèstia és present en moltes cultures diferents. En els mites es deia que tenia unes llàgrimes curatives resistència i control del foc i una saviesa infinita. Alguns Fènix de les diverses cultures eren els següents:

El Bennu Egipci: Els seu origen se situa en Líbia i Etiòpia. L'anomenaven Bennu (que significa 'brillar') i deien que se la passava en busca de branques de canyella per Egipte pel seu niu. Explicaven que quan arribava la seva hora esperava a que les flames el consumissin fins convertir-lo en cendra i, tres dies després, ressorgia encara més fort i savi.

El Fènix cristià (a la Bíblia): Els cristians el var incorporar com a símbol de la immortalitat, i el compararen amb Crist.

S'ha de dir que aquest animal fantàstic és bastant conegut i té el seu paper en diverses representacions cinematogràfiques o literàries. Per exemple, apareix en la famosa saga de pel·lícules de Harry Potter, de JK Rowling.

El Fènix a Harry Potter

Nour el Karrouchi

1r Batx

DÉUS GRECS I

Els déus grecs eren molts semblants als humans, però tenien deferències. Les diferències més bàsiques són que els déus són immortals, és a dir, mai moriran, també tenen poders especials de tota mena, tenen el poder de viatjar ràpidament sense cap ajuda, ells no treballen menys quan es posen a prova i finalment no estan sotmesos a la llei. Cada déu és responsable, amo i senyor de cada parcel·la de la vida o del món.

El que acostumen a menjar els déus grecs són l'ambrosia que és una substància associada als déus que es considera generalment el menjar dels grecs i també hi ha el "nèctar" que és la beguda. Són aliments que només ells podien menjar i beure. Aquets aliments els garanteixen la immortalitat, és a dir, mai seran mortals. També aquests aliments els provoca un canvi de color en la sang anomenat "icor", en la qual els permetia curar-se les ferides d'una manera molt ràpida.

Els déus grecs normalment vivien en una muntanya, la més alta de Grècia, anomenada l'Olimp. El cim de l'Olimp sempre estava nevat o amb molta boira i per això els antics grecs es pensaven que eren inaccessibles.

El càstig diví dels déus grecs s'anomena "nèmesis", pot ser molt dur el període i llarg. Els déus són molt rabiosos quan es produeix "hybris", és a dir, un problema provocat per humans.

Laocoont i els seus fills d'Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodas. s.I dc

Afrodita: Deessa de l'amor, la bellesa, el desig, el plaer. Casada amb Hefest, tot i que va tenir més d'una amant com Ares, Adonis, Anquises. Era l'única deessa que apareix semi nua o nua. Els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar després de néixer i la poma que simbolitza l'antiguitat i el colom.

  Afrodita de Capua -  Període Adrianeu (117-138 d.C)

Zeus: És el déu, rei i pare dels déus grecs. És qui governa l'Olimp, déu dels cels, del temps, trons, els llamps, la llei, l'ordre i finalment la justícia. Fill de Cronos i Rea. La seva primera dona es deia Hera. Quan Zeus li era infidel a la seva dona, Hera s'encarregava de castigar a totes les dones que estaven amb en Zeus.

Tot i que Zeus va tenir nou parelles i amb cada parella va tenir diferents fills.

                                                      Jupiter de Smyrne, Pierre Granier (1635-1715)    

El naixement de Zeus: Cronos el pare de Zeus sempre que neix un fill ell se'l menjava, ja que, si els deixa vius amb ell més tard algun dels fills el destronaria i ell perdrà el poder que té. Tot això li van aconsellar Gea i Urani. Un dia Zeus va anar cap a Gea i li va demanar que l'ajudi. Ella va fer un pla en contra de Cronos per ajudar a Zeus. Gea li va dir a Cronos que millor que neixin els nens a l'illa de Creta, després quan li tocava a Cronos menjar se els fills Gea va deixar que ho faci i més tard li va donar una pedra tapada amb una tela perquè així la pedra faci que Cronos vomiti i els fills tornessin a la vida. Cronos so va creure i així va passar ell va vomitar els fills que havia menjat. Zeus i els seus cinc germans van guanyar els titans, Cronos va començar la guerra de el furiós que estava.

Apol·lo: déu de la música, l'art, el coneixement, la pesta, la cura, la poesia, el tir amb arc i el sol. Fill de Zeus i Leto, i té una germana bessona anomenada Àrtemis.

Apol·lo de belvedere de Giovanni Angelo Montorsoli 

Ares: déu de la guerra, la sang, la violència. Es fill de Zeus i Hera. Era l'amant d'Afrodita. Aquest déu se'l caracteritza pel mal humor i molt poc confiable, i també recorda el caos de la guerra.

 Scultura raffigurante Ares conservata nella Villa Adriana, a Tivoli

Àrtemis: deessa verge de la cacera, els animals, el desert, les noies joves, el parts, i la lluna. S'associa amb l'arc i les fletxes. Filla de Zeus i Leto i la germana bessona d'Apol·lo. Uns dels animals sagrats per ella són els ossos, Cérvols i els porcs senglars. 

                                 Àrtemis pintada al segles XIX per Francesco Hayez

Posidó: déu del mar, els rius, les inundacions, les sequeres i els terratrèmols. Fill de Crono i Rea. És germà de Zeus Governa en un dels tres regnes de l'univers com a rei del mar i de les aigües. Els seus animals sagrats eren el cavall i el dofí. Estava casat amb Amfítrite. El seu equivalent romà era Neptú.

                        Posidó, déu dels mars, rius i oceans (Copenhague)

Hèstia: era la deessa de la llar en la mitologia grega, i en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Filla de Cronos i Rea. És caracteritzada en l'art com la dona que porta el vel. El seu símbol és el foc de la llar. En la mitologia no acostuma a sortir molt, té un segon paper.

 

                                                 Hèstia, Giustiniani

Iman Barmou

1r batx

LA DIVINA COMÈDIA I LA MITOLOGIA

La divina comèdia és unes de les obres o poesies més importants i rellevants de la literatura italiana i universal. Va ser escrita per Dante Alighieri, uns dels poetes més reconeguts en literatura universal, en els anys 1308 i 1320. Aquesta obra és una poesia medieval on descriu l'estructura de l'altre món segons la seva època. Té tres etapes: l'infern, el purgatori i el paradís. També, l'obra està dividit amb 33 cants. 

Encara que aquesta obra sigui de la religió cristiana, les figures mitològiques són molt rellevants a l'obra, de fet la majoria de personatges es fan veure en aquesta, com per exemple Minos o Caront. També aquesta obra presenten figures crucials com Aristòtil i altres referencia a la geografia grega. Amb aquestes referències ens dona conèixer que Dante volia ampliar els seus coneixements a traves d'aquesta obra. 

Dante i la Divina Comèdia, Domenico di Michelino, 1465  

A continuació, mostraré algunes figures que es mostren a l'obra: 

CARONT 

El segon cant, una de les primeres figures infernals que es mostren al llibre es el barquer d'hades, Caront, qui s'encarrega de portar les animes sobre el riu d'Aqueront. 

Caront era fill d'Èreb i Nix. Aquell esser es representa com un home ancià, prim i malhumorat. Segons la mitologia , ell cobrava les animes amb un òbol. Si no portaves aquell òbol, estaves condemnat a vagar cent anys en l'inframon vagant entre les ombres. 

Caront, Gustave Doré, 1861

CÈRBER 

El gos infernal d'Hades també es presenta al cinquè cant de l'obra. És un gos de tres caps (segons Hesíode cinquanta) aquest ésser també posseïa una serp en lloc de cua. 

Aquest ésser mitològic té d'encàrrec de vigilar la porta d'Hades; s'assegurava que els morts no sortissin i els vius no puguessin entrar. Per això la majoria dels personatges ho havien que dormir per aconseguir entrar.    

Cèrber, William Blake, 1824

LES ERÍNIES 

En el novè cant apareixen les Erínies o també conegudes com les Fúries són personatges mitològics, deesses infernals del càstig i la venjança divina. Els seus noms són Mègera, Aletó i Trisifone. Tenen com encàrrec perseguir els  culpables.  

Les Erínies, Gustave Doré, 1860

Altres també com Hèrcules, Ulisses, les Flègies, El Minotaure i Gerió, apareixen en aquesta obra repetits en els cants de l'obra.  

Aquí sota us deixo un vídeo on explica mes detalladament sobre l'obra de la Divina Comèdia:

Lucas Torres 

4tA

QUÈ ENS POT ENSENYAR LA MITOLOGIA GREGA?

La mitologia és un grup d'històries èpiques sobre déus, deesses, herois, criatures i rituals de l'antiga Grècia. La majoria d'aquestes històries, les van explicar els grecs antics a la seves famílies i amics durant moltes generacions. Penso que la mitologia és bastant important ja que ofereix valuoses lliçons de vida. Inclouen temes importants com ara el coratge, la gelosia, l'amor, etc. Aquests mites ens poden ajudar a entendre millor el nostre comportament i més important afrontar els reptes de la nostra vida.

En aquesta entrada, us explicaré uns mites i les coses que ens expliquen de la vida i com ens poden ajudar i ensenyar.

EL MITE D'ÈDIP

La història gira al voltant de l'intent d'Èdip d'utilitzar la seva pròpia voluntat en per escapar de la profecia que li va donar l'Oracle de Delfos. L'oracle va profetitzar que el destí d'Èdip seria casar-se amb la seva mare i matar el seu pare. 

La història d'Èdip destaca en el seu intent de fugir del seu destí, però es va condemnar en complir el destí. Una cosa que podem aprendre d'aquest mite és que no podem controlar el nostra destí. Hi ha una lluita contra la llibertat i el destí en aquesta història. També ens ensenya com cada personatge fa decisions que tenen conseqüències.

Èdip es separa de Jocasta, la seva mare. 
Alexandre Cabanel (1823-1889)

Sigmund Freud va fer una aportació sobre aquest mite i amb aquesta aportació, va introduir un concepte que deriva d'aquest mite, "El Complex d'Èdip": quan un nen desenvolupa un enamorament inconscient cap a la seva mare, i té un sentiment hostil cap al pare, competeix amb ell fins i tot desitjant la seva desaparició.

Sigmund Freud

EL MITE DE SÍSIF

Sísif és una figura de la mitologia grega que va ser conegut pel seu engany en general i per haver enganyat la mort dues vegades. Finalment, Zeus li va imposar el càstig a l'inframón: l'obliga a rodar una roca dalt d'un turó per a l'eternitat, però, cada vegada que s'acosta el cim del turó, la roca torna a baixar.

Amb aquest mite, he fet una interpretació diferent del càstig. En comptes de veure simplement el "càstig" de fer rodar la roda, ho podríem veure d'una manera diferent: la necessitat d'aguantar davant d'una tasca difícil, impossible, insuportable, etc. Quan ens passar una cosa de la vida, s'ha d'afrontar per difícil que sigui i no rendir-se. 

Sísif, oli sobra tela, Ticià, 1548-49 al  Museu del Prado

EL MITE D'AQUIL·LES

La història ens diu que quan Aquil·les era un nen, la seva mare el va submergir a les aigües del riu Estígia que degut a això va ser invulnerable. Es va convertir en un guerrer, sent un dels grans lluitadors de Troia. Però el seu taló no era invulnerable ja que la seva mare el subjectava d'allà quan era un nadó. Va ser assassinat per una fletxa que li va disparar al taló.

Aquest mite ens serveix com a recordatori que tots tenim les nostres debilitats. Hem de reconèixer els nostres punts forts i les nostres debilitats, i treballar per protegir-nos si volem sobreviure. 

Aquil·les sent submergit al riu Estígia, Antoine Borel

El MITE D'HÈRACLES

Tothom coneix el mite d'Hèracles, un heroi, guerrer imbatible gràcies el seu coratge. Tot i que és honrat en la mitologia, també cal saber que era violent, tenia problemes per controlar la seva ràbia i que Hera, el manipulava fàcilment. Hera va fer que Hèracles en un estat de ràbia intensa assassinés la seva família. I com a càstig va haver de fer 12 tasques gairebé impossibles. 

Ens ensenya com no ens hem de deixar influenciar pels altres i controlar les nostres emocions, ira ja que ens passarem la resta de la nostra vida  pagant-ho, igual que el personatge. Tan de bo do arribem a sentir la ira d'Hèracles, però, tots hem tingut moments de frustració i és important aprofita, utilitzar o fins i tot manipular aquests moments negatius perquè puguem prendre decisions fins i tot de cara alguna ira greu. 

Hèrcules i la Hidra, Antonio Pollaiuolo

Justie Anaman

4t ESO

HÈRACLES

NAIXEMENT I INFANTESA

Hèracles, més conegut com a Hèrcules, va néixer de la relació de Zeus amb la dona de l'Amfitrió, Alcmena. La bellesa d'Alcmena va captivar a Zeus, així doncs, Zeus va aprofitar que Amfitrió va emprendre una expedició militar contra el poble dels telebeus per aproximar-se a Alcmena sota la forma del mateix Amfitrió.

Enganyada per aquella aparença, Alcmena va passar tota la nit amb Zeus, una nit que no va ser qualsevol. Quan Amfitrió va tornar de la guerra, va passar la nit amb la seva dona i va descobrir que Alcmena havia estat amb un altre. Igualment que Alcmena estava segura de la seva fidelitat, Amfitrió va voler castigar-la. Però Zeus hi va impedir i va revelar tota la veritat i la innocència d'Alcmena. Tot i així, va advertir a Amfitrió que Alcmena tindria dos fills però de diferents pares. Un dels fills era d'Amfitrió i l'altre de Zeus, que donaria una gran glòria a la seva nissaga.

Alcmena va donar a llum a dos infants, Íficles, fill d'Amfitrió i Alcides, que més endavant li van posar de nom Hèracles, fill de Zeus.

Estàtua d'Hèracles, Gilles-Lambert Godecharle. Museu reial de belles arts de Bèlgica.

ELS 12 TREBALLS D'HÈRACLES

l. El lleó de Nemea

Hèracles va enganyar amb les seus braços el terrible lleó de Nemea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar en endavant damunt les espatlles coma abric. El lleó es va convertir en la constel·lació de Lleó.

Antoni Tempesta: Hèracles dona la mort al lleó de Nemea

ll. La Hidra de Lerna

Era un horrorós monstre en forma de serp de múltiples caps. Hèracles va reeixir a matar-la i tallar-li tots els caps.

Antoni Tempesta: Hèracles de la mort a la hidra de Lerna

lll. Els Senglar d'Erimant 

Després d'encalçar-lo durant unes hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder quan Hèracles va entrar al seu palau amb el senglar sobre l'espatlla.

Antoni Tempesta: Hèracles captura al porc senglar d'Erimanto.

lV. La cerva de Cerínia 

Euristeu va ordenar a Hèracles portar-li viva aquesta cerva, que tenia peünyes de bronze i banyes d'or. Després d'encalçar-la durant dies, la va capturar.

Antoni Tempesta: Hèracles captura a la cerva de la muntanya Cerínia

V. Les aus del llac Estímfal

Euristeu va ordenar Hèracles expulsar del llac Estímfal unes aus del bec, urpes i plomes de bronze que atacaven homes i bestiar. Fent sonar uns címbals de bronze els va fer aixecar el vol i tot seguit els va caçar amb arc.

Hèracles i les aus del llac Estínfal. Patrimoni Ncional, Madrid.

Vl. El estables d'Augias

Tots els dominis d'Augias, rei d'Èlida, estaven cobert dels excrements  dels seus immensos ramats de vaques. Hèracles ho va netejar tot desviant dos rius perquè les seves aigües s'ho emportessin tot.

Francisco de Zurbarán: Hèracles desvia el curs del riu Alfeu, 1634. Museu del Prado.

Vll. El toro de Creta 

El toro del rei Minos que Posidó  va fer embogir i del qual va néixer el Minotaure corria per arreu de l'illa de Creta, devastant-ho. fins Hèracles al  dur viu a Micenes i els va consagrar a Hera.

Antoni Tempesta: Hèracles captura el toro de Creta 

Vll. Les eugues de Diomedes 

El rei traci Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèracles les va tornar manses fent que devoressin el seu propi amo. A continuació va portar a Micenes i les va consagrar a Hera.

Antoni Tempesta: Hèracles roba les eugues de Diomedes.

lX. El cinturó d'Hipòlita 

Per regalar-lo a la seva filla, Euristeu va demanar a Hèracles el cinturó de l'Hipòlita, reina de les amazones. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes de mar Negre. Hèracles va matar a Hipòlita i li va prendre el cinturó.

Hèracles lluita contra les amazones. 530a.C-520a.C. Museu del Louvre, París.

X. Els bous de Gerió

Hèrcales es va dirigir a l'extrem occident a robar els bous de Geríon, monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l'Hades. Hèracles va travessar l'Oceà i després de matar Gerió i passar l'estret de Gibraltar, on va aixecà les anomenades Columnes d'Hèracles, va conduir els ramats per les costes del Mediterrani fins dur-los a Euristeu.

Antoni Tempesta: Hèracles roba els bous de Geríon

Xl. El ca Cèrber

Euristeu demana a Hèracles Cèrber, el terribles gos amb tres caps que guarda la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arriba al món dels morts, on regna Hades. Aquest li dóna permís per endur-se'n el guardià de l'entrada i Hèracles aconsegueix lligar el gos i portar-lo davant Euristeu. Tot seguit el va tornar als inferns.

Antoni Tempesta: Hèracles obté al can Cèrber

Xll. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides

Hèracles tenia que robar totes les pomes d'or del jardí de les Hespèrides, que el vigila un drac de cent caps. Hèracles va enganyar a Atlas per recuperar algunes pomes d'or, oferint-se a aguantar la volta del cel mentre anava a buscar-les.

Antoni Tempesta: Hèracles mata el drac del Jardí de les Hespèrides

Kawtar El Mouden 

4t ESO 

PEGÀS, EL CAVALL INDOMABLE

Pegàs és un ésser de la mitologia grega que es representa com un cavall amb unes ales grans, blanc o negre, que va néixer de la sang del cap de Medusa  quan Perseu  li va tallar. Per saber més sobre la història de Medusa i com va acabar amb un final tant tràgic ús recomano que llegiu aquesta entrada que vaig escriure fa uns mesos per obtenir més informació. El significat del seu nom és totalment desconegut, tot i que Hesíode el relaciona amb la paraula font , ja que quan els pegasos colpejaven el terra naixia una font.

LLEGENDA MÉS CONEGUDA: 

La llegenda més coneguda on apareix aquest ésser mitològic són les llegendes relacionades amb Bel·lerofont. Mentre Pegàs estava bevent a la font de Pirene , Bel·lerofont amb l'ajuda d'una brida màgica que li havia donat Atena va aconseguir muntar sobre el Pegàs i junts van anar a lluitar contra el el gran monstre: Quimera.  

Gràcies a Pegàs Bel·lerofont va aconseguir triomfar en totes les aventures i reptes en què va participar. Això va fer que Bel·lerofont se li pugés molt l'ego i va arribar malgrat que seria capaç d'arribar fins l'Olimp, el gran Déu de l'Olimp Zeus no va permetre tanta supèrbia i va enviar un tàvec  que va picar a Pegàs, això va causar que aquest tirés al terra el seu gerent, Pegàs va arrencar el seu vol i va anar fins l'Olimp, allà Zeus el va acceptar i el va fer servir per portar el llamp. 

Finalment Pegàs es va convertir en una constel·lació.

                                            AlltheSky.com - Till Credner

PEGÀS A L'ACTUALITAT:

Actualment el Pegàs és un ésser mitològic molt conegut, ja que, a més de la llarga tradició literària, surt en diverses cançons ( Pegasus és diu el primer disc en solitari de Joan Miquel Oliver ), pel·lícules sobretot de fantasia i ficció, en llibres, representat com a símbol...

Representacions de Pegàs a l'actualitat: 

  

Aquest és un exemple de representació de Pegàs dins del cinema, en aquest cas en una pel·lícula Disney, aquest ésser mitològic és el regal que Zeus li fa el  seu fill Hèrcules el dia del seu naixement, aquest animal acompanyarà Hèrcules durant tota la seva vida i durant les seves les seves aventures.

Una altra representació de pegàs a l'actualitat que és molt present és en diferents logotips de marques o empreses, un exemple és l'empresa d'aerolineas pegasus que a part que els seu logotip sigui aquest ésser mitològic, el nom també en fa referència.

Per finalitzar amb la representació de pegàs a l'actualitat faré menció als premis Ondas. Aquest premis tenen també tan el logo com a figura del premi aquest ésser mitològic. 

Per si voleu saber més sobre la història d'aquest ésser mitològic 

Laura Font

4t ESO