Entrades

LA MEDICINA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La medicina a l’antiga Grècia no només va ser un dels pilars de la seva civilització, sinó també una contribució fonamental per al desenvolupament de la ciència mèdica moderna. Els grecs van transformar la manera d’entendre la salut i la malaltia, passant d’una visió màgica i religiosa a un enfocament més racional i científic. Aquesta evolució va establir la base de moltes pràctiques mèdiques que continuen sent rellevants avui dia. Els Orígens de la Medicina Grega Al començament, els grecs creien que les malalties eren causades pels déus com a càstig o per la influència d’esperits malignes. Per això, la curació solia buscar-se en els temples dedicats a Asclepi , el déu de la medicina. Aquests temples, coneguts com asclepeions, eren centres de sanació on els malalts seguien rituals, dormien en habitacions especials (anomenades "incubacions") i esperaven que Asclepi els visités en somnis per indicar-los el tractament. En aquests llocs també s’utilitzaven banys, herbes medicinal...

LA GASTRONOMIA EN L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La gastronomia de l'antiga Grècia era molt variada i reflectia la manera de viure, els valors i les creences de la societat grega. La cuina no només tenia un propòsit nutricional, sinó que també tenia un profund significat cultural i religiós. Els grecs creien que la comanda de la natura a través de la gastronomia era una forma d'honrar els déus, i els banquets eren ocasions importants per socialitzar, celebrar i debatre. Descobrim alguns dels ingredients, plats i costums que formaven part de la dieta grega. INGREDIENTS BÀSICS DE LA CUINA GREGA Els ingredients més comuns en la cuina grega eren senzills, però molt nutritius, adaptats a les condicions climàtiques del Mediterrani. Entre els més destacats es trobaven: Cereals i pa : El blat i l'ordi eren fonamentals en la dieta dels grecs. El pa era un aliment bàsic en totes les classes socials i es feia en diverses formes i mides. El pa d'ordi, que era més dur, era més comú entre les classes més baixes, mentre que el pa de...

LES GUERRES MÈDIQUES

Imatge
Les guerres Mèdiques van ser una sèrie de batalles entre l'Imperi Persa i algunes ciutats de l'antiga Grècia. Van ser molt importants perquè van frenar l'expansió dels perses cap al Mediterrani, van fer que la cultura grega continués amb el seu desenvolupament. Els grecs i els perses eren diferents en tot, l'Imperi Persa era gegant i estava governat per un rei amb molt de poder, en canvi, algunes ciutats de Grècia, com: Αθήνα και Σπάρτιη (Atenes i Esparta), eren ciutats petites amb la seva pròpia independència, ja que tenien govern propi, com a democràcia a Atenes (és un sistema on tothom pot donar la seva pròpia opinió, i votar lliurement, i decidir entre tots com serà l'organització del govern o la presa de decisions importants) o l'oligarquia a Esparta (és el govern d'uns pocs amb poder, sense tenir en compte la majoria del poble). Els grecs compartien una cultura.                                   ...

L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial per al desenvolupament econòmic o social del món grec a l'antiguitat, i va estar present al llarg de tota la seva història. Els grecs consideraven l'esclavitud no només com una realitat indispensable, sinó també com un fet natural; fins i tot els estoics, en general, i els primers cristians no la van qüestionar.  La majora d'escriptors antics entenien que l'esclavitud no era només un fenomen natural, sinó també necessari. Malgrat això, també van sorgir alguns debats que van posar en dubte aquesta visió, com es pot observar en els diàlegs socràtics o en certs estoics, que van expressar la primera condemna de l'esclavitud registrada històricament.   Els arguments judicials del segle IV aC es refereixen als esclaus només com a fonts d'ingressos. La comèdia descriu esclaus dins del gènere còmic, mentre que la tragèdia esmenta esclaus dins de contextos tràgics.   Actualment, l'esclavitud grega é...

EL MITE DE NARCÍS

Imatge
Un dels temes que la societat, avui dia, és el fet d'estimar-se a si mateix per poder superar les adversitats o aquells comentaris, en algunes ocasions, negatius per part de les persones que ens envolten i que ens poden afectar negativament. Ara bé, el que el pot girar contra nosaltres és si, al final, ens creiem massa que som els millors del món, els perfectes, els més atractius i bells del món, ja que podem quedar-nos completament sols si ens movem per una actitud massa creguda i egoista. Des del món grec, el poder de la seducció, l'amor i la bellesa s'ha transmès a través de déus i deesses com: Eros , Afrodita i Apol·lo , que tenien atributs físics i un do especial per despertar l'amor, que han estat uns referents que han inspirat com hem de ser i actuar.  A vegades, però, les coses no surten bé i la realitat resulta ben diferent de com ens pensàvem que seria. El mite de Narcís, està relacionat amb el que he dit, ja que explica com aquest jove va ser condemnat a ena...

L'ENEIDA I EL VIATGE D'ENEES

Imatge
Virgili (70 - 19 aC) era un poeta llatí que va convertir-se en un dels més importants de la literatura llatina antiga al publicar la seva gran obra anomenada Eneida . La que havia d'explicar les virtuts del poble romà i crear una mitologia pròpia per a la nova nació. Per això, va escollir la famosa figura de l'heroi troià Enees i va explicar el seu viatge des que fuig de Troia fins que arriba al Laci.  Durant 12 anys va treballar en la composició d'aquesta obra, la que acabaria sent un poema èpic format per 12 cants/llibres que es poden dividir en tres parts.  Bust de Virgili d'autor anònim  (segona meitat del segle l aC o còpia d'aquest període basada en una original del 150 aC) Primera part (llibres I - IV) Enees, príncep troià fill de Venus i d'Anquises, amb un grup de supervivents de la destrucció de Troia, es dirigeix a Itàlia per fundar una nova ciutat. Però quan estan a punt d'arribar a Sicília, el seu estol de vaixells es desvia cap a les costes d...

LA CAIGUDA D'ÍCAR

Imatge
Avui us explicaré un dels mites que ens adverteixen del risc de desobeir les ordres dels nostres superiors, com els pares, o el que la saviesa dicta i actuar  despreocupadament, sense tenir en compte les possibles conseqüències dels nostres actes. Fins i tot, les repe rcussions de desitjar alguna cosa que ens fa voler aconseguir-ho, tot i que impliqui obtenir més del que podem i passar els nostres límits. Aquest és el mite d'Ícar. Segons el mite grec, Dèdal era artesà, ferrer i sobretot era un constructor admirable. El seu fill Ícar també va aprendre i es va dedicar al mateix ofici que el seu pare, on l'ajudava sempre que podia. Un dia, el rei Minos de Creta els van contractar els dos per un projecte, la construcció d'un laberint. A comanda del rei, Dèdal i el seu fill van construir el laberint on Minos ocu ltaria a Minotaure -meitat home i meitat bou  amb el Toro blanc de Creta-. A continuació,  el rei es va assabentar que Dèdal va ser còmplice de la traïció de la seva ...