Entrades

LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT

Imatge
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va ser un procés gradual en què l'Imperi va perdre la seva capacitat de governar i controlar els seus grans territoris, que es van fragmentar en diverses entitats polítiques independents. Un esdeveniment clau d'aquest procés va ser el 4 de setembre de l'any 476, quan el líder germànic Odoacre va destronar l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul Augustul, un jove sense poder real ni militar. Tot i que aquesta data sovint s'ha considerat el final de l'Imperi Romà d'Occident, la realitat és més complexa. Els pobles germànics ja s'havien anat integrant progressivament dins l'estructura imperial, no com a simples invasors, sinó com a soldats, generals i fins i tot administradors. El mateix Ròmul Augustul havia estat posat al tron pel seu pare Orestes, un ministre d'origen germànic. CAUSES  La causa principal d'aquesta caiguda va ser la pèrdua de poder de l'Estat Romà, incapaç de mantenir el c...

ELS ROMANS I EL MAQUILLATGE

Imatge
Quan pensem en l’Antiga Roma, sovint ens venen al cap imatges de gladiadors, d’emperadors poderosos i de grans edificis com el Coliseu o el Fòrum. Però darrere d’aquestes escenes de conquesta i grandesa, s’amaga una faceta menys coneguda i més sorprenent: l’obsessió dels romans per la bellesa i el maquillatge. La cura personal no era un detall superficial, sinó un element clau que reflectia el prestigi social, el poder i fins i tot la moralitat. ELS IDEALS DE BELLESA ROMANA A Roma, la bellesa es considerava un reflex de la virtut i l’estatus social. Les dones de classe alta aspiraven a tenir una pell blanca, ja que això demostrava que no havien d’exposar-se al sol per treballar. Per aconseguir-ho, utilitzaven pólvores fetes de guis, farina o plom blancs, tot i que aquest últim era tòxic i perjudicial per a la salut. Els homes, especialment joves i els membres de l'elit, també tenien cura de la seva aparença. L’absència de barba i una pell cuidada eren senyals de refinament. En aque...

ELS DÉUS DE L'OLIMP: LA MITOLOGIA GREGA I L'IMPACTE EN LA CULTURA

Imatge
La mitologia grega és una de les més fascinants de la història. Una d'aquestes creences era la dels déus de l'Olimp , un panteó de divinitats que governaven l'univers des del cim de la muntanya de l'Olimp. Cada déu tenia el seu propi domini i característiques. 1. ATENA - LA DEESSA DE LA SAVIESA I L'ESTRATÈGIA DOMINI: Saviesa, guerra estratègica, justícia i arts. SÍMBOLS: Mussol, llança i escut. Atena va néixer sortint completament armada del cap de Zeus després que ell s'empassarà la seva mare (Metis). Se la considera la protectora dels herois i la civilització, a més de ser la patrona d'Atenes. La ciutat porta el seu nom després de derrotar Posidó en una competició. 2. POSIDÓ - EL SENYOR DELS MARS DOMINI: Mar, terratrèmols i cavalls. SÍMBOLS:  Trident, cavall i dofí. Posidó és el germà de Zeus i Hades. És un déu temperamental, molt destructiu. Se li atribueix la creació dels cavalls i el domini dels mars, on governa amb el seu trident. Moltes vegades entrav...

MATERIALS D'ESCRIPTURA

Imatge
Al principi els grecs i els romans, com els fenicis, utilitzaven tauletes d'argila tova i instruments punxeguts per poder escriure. Però amb el temps van adoptar taules més elaborades com eren les de fusta encerades o blanquejades. Que s'utilitzaven per escrits quotidians de poca importància. També comptaven amb l'ajuda d'un estilet, fet amb diferents tipus de bronze, plom i ivori, que tenia un extrem esmolat, per poder escriure, i un altre pla a mode de raspador. Amb el que es raspava la cera i així s'aconseguia esborrar el text.  Tauleta d'argila  Estilet Les taules de fusta van tenir una àmplia difusió en el món grecollatí a causa de la seva facilitat de transport i utilització. A més, eren fàcils de fabricar i tenien un preu assequible per la gran majoria de la població. De manera que el seu ús va perdurar per l'escriptura diària fins que el paper es va convertir en un consum habitual a l'edat mitjana. Estaven formades per planxes de fusta, el número...

EL JUDICI DE SÒCRATES

Imatge
Per què es va donar el judici de Sòcrates i la seva execució? El judici de Sòcrates, celebrat l'any 399 aC a Atenes, és un dels esdeveniments més emblemàtics de la història de la filosofia i la democràcia atenesa. Com tots sabem la cultura grega de l'antiga Atenes era una profunda societat justa i practicant de la més alta democràcia i una societat que valorava la llibertat d'expressió. Però llavors, com va ser possible, que un filòsof com va ser Sòcrates, fos condemnat per les seves idees i creences personals? Aquest és el tema que parlarem a l'entrada d'avui. Context històric i polític Atenes, després de la seva gran derrota en la Guerra del Peloponès l'any 404 aC, va sofrir una gran sèrie de problemes polítics que van portar a la caiguda de la democràcia. Donant pas així al règim oligàrquic dels Trenta Tirans (caracteritzat per la violència i la repressió a la població). Posteriorment, es va restaurar la democràcia al 403 aC i va portar així a un acord genera...

L'ARQUITECTURA GREGA

Imatge
L'arquitectura grega és una de las més importants de la història. Els grecs van construir edificis espectaculars, com temples i teatres que encara avui impressionen per la seva bellesa i perfecció. Aquests edificis no nomes eren bonics sinó que també tenien un significat religiós i cultural pels grecs.           Temple grec ELS ESTILS I ELS MATERIALS Els grecs feien servir diferents estils que es diuen ordres arquitectònics: - Dòric --> El més senzill i robust, amb columnes sense decoració. - Jònic --> Més elegant, amb volutes que són com cargols a la part superior de les columnes. - Corinti --> El més detallat, amb decoració de fulles. A més, construïen amb materials de gran qualitat, sobretot marbre i pedra calcària, i pensaven molt en les proporcions per fer edificis harmònics i equilibrats. GRANS EDIFICIS GRECS Els temples eren els edificis més importants. El més famós és el partenó , dedicat a la deessa Atena, protectora d'Atenes. També hi havia d'...

LA HISTÒRIA DE L’ALFABET GREC

Imatge
L’alfabet grec és un dels més antics que han existit en el món i també és fonamental en la història de l’escriptura. Avui en dia és conegut gràcies a la llengua grega, les matemàtiques, les ciències… L’alfabet grec és d’origen fenici, al voltant del S XI a.C, els grecs van descobrir l’alfabet fenici, pels contactes del comerç amb la civilització del Pròxim Orient. Els fenicis tenien un sistema que solament apareixien consonants.         Imatge d’una inscripció fenícia   Imatge d’una inscripció grega antiga Els grecs van Posar-hi vocals. D’aquesta manera a l’hora d’escriure i llegir era una tasca més senzilla, volien que fos el primer alfabet que es transformen en el primer sistema d’escriptura complet. Segons diu la regió, al començament de tot hi havia diferents tipus d’alfabets grecs. Això era dependent de quina zona del país et trobessis, variava el tipus d’alfabet, en uns llocs hi havien més lletres que en altres… Però al llarg del temps, tots els tipus...