Entrades

EL MITE DEL MINOTAURE

Imatge
Aquest mite grec en té els inicis en la civilització minoica, va ser una cultura prehel·lenística que va existir fins a l'edat del bronze, quan la majoria dels pobles van tenir una gran crisi econòmica, social i cultural que va fer tornar als inicis de la prehistòria, i oblidar com llegir i escriure. Per això, aquest mite va sorgir pels antics grecs que interpretaven a les societats hel·lèniques, que no van arribar a conèixer, només a través de les llegendes.  El mite ens explica que el rei Minos de Creta va ser ofè s greument pel déu Posidó, qui com a venjança va fer que la seva dona, pagués les conseqüències. Posidó va fer que la dona del rei, Pasífae , donés a llum a una criatura monstruosa i agressiva, un Minotaure, meitat home i meitat toro, que s'alimentava per humans. Escultura del Minotaure, en el Museu Arqueològic  Nacional d'Atenes. Per amagar la seva vergonya i protegir el poble, el rei Minos va ordenar a l'inventor Dèdal a construir un laberint de la qual la...

EL MITE DE SÍSIF

Imatge
El mite de Sísif és una història de la mitologia grega que ha estat interpretada de diverses maneres al llarg del temps. Sísif era l'astut rei de Corint, conegut pel seu enginy i la seva capacitat per enganyar déus i homes. La seva història és una de les més característiques dins de la tradició grega, ja que representa la lluita contra el destí i el càstig diví. Sísif va desafiar els déus diverses vegades. Uns dels seus principals delictes va ser enganyar Hades, el déu de l'inframón. Quan va venir a buscar-lo per portar-lo al regne dels morts, Sísif el va encadenar i va evitar que les ànimes mortes arribessin a l'inframón. Com a conseqüència, l'equilibri natural entre la vida i la mort es va veure alterat, cosa que va enfurismar els déus.  Finalment, Sísif va ser obligat a alliberar Hades i acceptar el seu destí. Tot i això, la seva astúcia no va acabar aquí. Abans de morir, va ordenar a la seva dona que no fes els ritus funeraris adequats, cosa que li va permetre enga...

MENJARS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Els menjars de Grècia eren senzills però nutritius, i estaven profundament influenciats per la geografia i les tradicions agrícoles de la regió.  A l’antiga Grècia, l’alimentació estava basada en una dieta mediterrània senzilla però nutritiva. Els grecs consumien principalment pa, llegums, fruites, verdures, formatge i oli d’oliva. El peix era un aliment comú a les zones costaneres, mentre que la carn era menys freqüent i es reservava per a ocasions especials i sacrificis religiosos. Els àpats es dividien en tres moments del dia: l’ esmorzar  ( ἀκρατισμός, akratismós ), que consistia en pa amb vi o olives; el dinar ( ἄριστον, áriston ), lleuger i senzill; i el sopar ( δεῖπνον, deipnon ), que era l’àpat principal. També solien gaudir de banquets, anomenats símpois , on combinaven menjar, vi i converses filosòfiques. On és servien? Els menjars es servien d'una manera molt diferent , sobretot segons la classe social i el moment del dia. El lloc més característic on es feien el...

L'ART GREC

Imatge
L'art grec és un art racional i realitzat a la mesura humana, però cercant alhora la representació d'una bellesa ideal que es concebia com un ordre entre les coses. També, es una de les influencies més importants en la cultura occidental. Es va desenvolupar entre el segle VIII aC i el segle I aC i es caracteritza per la seva recerca d e l a bellesa, l'harmonia i la perfecció. Les obres produïdes pels grecs, especialment les arquitectòniques i les escultòriques, de les quals se'n conserven més exemples, van exercir una influència extraordinària a la cultura occidental fins el present. Certes formes, fins i tot es van expandir fins Orient a partir de les conquestes d'Alexandre el Gran , i més tard de l'expansió romana, donant lloc al desenvolupament de nous estils artístics, com l'estil greco-búdic o Gandhara a Índia. Arquitectura Es basava en l'equilibri i la simetria. Els edificis més famosos eren els temples dedicats als deus, construïts amb columnes i ...

UN DIA A LA VIDA D'UN ESCLAU ROMÀ

Imatge
Els esclaus eren persones que eren utilitzades per fer feines a casa dels seus amos. Les persones es convertien en esclaus al ser presoners de guerra (més comú), nens nascuts d'esclaus, o gent condemnada per deutes o crims. A Roma no tothom tenia drets i vivia en les mateixes condicions de vida. Milers de persones vivien en situacions molt difícils, que tenien una rutina diària molt dura. Aquestes persones eren els esclaus. El dia començava quan es despertava aviat, dormia en una habitació buida amb un llit de palla. Després preparava, netejava i preparava l'esmorzar.    Esclaus romans netejant Durant el dia feien altres tasques: - Domèstiques: netejar, cuinar, cuidar als nens...  - Rurals: treballar al camp amb condicions molt dures i sense descans.  - Públics: servien a temples o banys públics o altres feines.    Esclaus romans treballant al camp Els esclaus no tenien drets: no podien casar-se, no tenien ni propietats ni territoris. També els podien vendr...

COM TORTURAVEN ELS ANIMALS A ROMA

Imatge
A l’antiga Roma, els animals no eren només considerats com a éssers vius, sinó que també eren utilitzats com a eines d’entreteniment, poder i domini. La crueltat que es feia als animals en aquests espectacles no tenia límits, ja que eren sotmesos a tortures i maltractaments per complir amb les expectatives de la societat romana. Un dels aspectes més inquietants era el paper que els animals jugaven en les  venationes , espectacles en què lluitaven contra gladiadors o altres animals enfrontant-se a una mort segura. Però aquesta tortura no només es limitava als espectacles, sinó que també formava part de rituals religiosos i de l'ús de les bèsties en la guerra. Els animals no eren vistos com a éssers amb drets o respecte per la seva vida, sinó com a eines per satisfer els desitjos dels humans. Un dels usos més cruels era la  damnatio ad bestias , on els condemnats a mort eren llançats a la sorra per ser devorats per lleons, ossos, lleopards o altres animals salvatges. Aquesta prà...

SETMANA SANTA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
La Setmana Santa, al com la coneixem avui, és una celebració cristiana que rememora la passió, mort i resurrecció de Jesús. Moltes de les tradicions associades a aquesta festa tenen arrels molt més antigues, de fet, algunes d'elles venen directament de les festes religioses de l'antiga Roma.            imatge setmana santa actual FESTES RELIGIOSES A ROMA Tot i que la setmana santa és una festa cristiana, moltes de las tradicions que celebrem avui tenen el seu origen a l'antiga Roma. En aquella època els romans també celebraven festes religioses dedicades a déus fent processons o rituals per agrair si havien tingut collites, per la protecció i per la prosperitat de la ciutat.  Aquests rituals eren molt importants i servien per mantenir l'harmonia entre els déus i els homes. Si pensem en les processons de Setmana Santa, amb les imatges religioses i la gent caminant pels carrers, veiem una gran similitud amb aquelles celebracions romanes.     ...