CLÀSSICS A LA ROMANA

Quan pensem en la mitologia grega, ens venen al cap déus com Zeus o Atena, herois com Hèracles o Aquil·les, i criatures fascinants com centaures i sirenes. Però entre totes aquestes figures, n’hi ha una que destaca per la seva força simbòlica: Medusa, la Gorgona amb serps al cap i una mirada capaç de petrificar qualsevol que l’afronti. Avui, el seu rostre no només és recordat per la mitologia antiga, sinó que ha estat reinterpretat i reivindicat com un símbol de poder femení, resistència i justícia. QUI ERA MEDUSA? Segons la mitologia grega, Medusa era una de les tres Gorgones, però l’única mortal. Inicialment, no era cap monstre, sinó una dona jove de gran bellesa, sacerdotessa del temple d’Atena, consagrada a la castedat. El gir tràgic arriba quan Posidó la viola dins el temple sagrat. En comptes de castigar el déu del mar, Atena, enrabiada pel sacrilegi al seu espai sagrat, descarrega la seva fúria contra Medusa: la transforma en una criatura monstruosa, amb serps en lloc de cabells...

  A l'antiga Roma i Grècia, la medicina encara estava molt lligada a la religió i les creences màgiques, tot i que amb el temps va anar evolucionant cap a una comprensió més racional de les malalties. Tant els grecs com els romans van fer grans avanços en l'àmbit de la medicina i la salut, però per molts avenços que fessin el problema era constant i molt greu. Causes de les malalties Inicialment, la gent es pensava que les malalties eren un càstig diví, de fet a Grècia, Hipòcrates considerat el pare de la medicina, va ser un dels primers en defensar que les malalties tenien causes naturals i no màgiques. Segons ell, el cos humà estava format per quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flegma, i que la salut consistia en l'equilibri entre aquests quatre. Els romans van adquirir molts coneixements dels grecs, també combinaven la medicina amb higiene ja que creien molt en la prevenció, i és per això que construïen termes, clavegueres i aqüeductes per mantenir la ciutat...

L'enginyeria romana va ser un dels èxits més impressionants de l'Antiga Roma. Gràcies a les seves innovacions tècniques, Roma va poder construir i mantenir un vast imperi que es va estendre per Europa, Àsia i Àfrica. Aquestes obres no només tenien fins pràctics, sinó que també demostraven el poder i l'organització de l'Estat romà. 1. AQÜEDUCTES Els romans van desenvolupar un sistema d'aqüeductes que transportaven aigua des de fonts i rius fins a les ciutats. Moltes vegades recorrent desenes de quilòmetres.  Característiques: - Funcionaven per gravetat, amb un pendent molt lleuger però constant. - Combinaven canals subterranis, ponts i arcs elevats. - Alguns estaven fets amb pedra o maó.  Exemples: - L'aqüeducte de Segovia (Espanya) - L' Aqua Appia i el Aqua Claudia a Roma. L'aqüeducte de Segovia 2. CALÇADES ROMANES Les vies romanes unien totes les regions de l'imperi i eran claus pel comerç, la comunicació i el moviment de tropes. Construcció: - Molt...

L’economia de l’antiga Grècia era força diferent de la concepció moderna d’una economia. Tot i que els grecs van contribuir molt al pensament econòmic (per exemple, amb reflexions filosòfiques sobre el treball, la riquesa o el comerç), la seva economia era basada en estructures socials i polítiques específiques. Aquí tens un resum dels aspectes més destacats: 1- Agricultura L’agricultura era l’activitat principal i essencial per a la supervivència de la majoria de la població grega. -Organització agrària : Les terres agrícoles estaven dividides entre els ciutadans lliures, tot i que les diferències de riquesa feien que alguns tinguessin grans finques i d’altres només petites parcel·les. -Cultius principals: cereals, vinyes, oliveres. - Ramaderia : Tenia un paper més secundari. Es criaven ovelles, cabres (per llet, carn i llana) i, en menor mesura, bestiar més gran. - Limitacions naturals : El relleu muntanyós i els sòls pobres dificultaven l’agricultura intensiva. Això va empènyer ...

El teatre occidental té els seus orígens a l'antiga Grècia, al segle VI aC. Allà va néixer com una forma d'expressió artística lligada a la religió, especialment en honor al déu Dionís. Aquesta tradició es va institucionalitzar i va donar lloc a formes dramàtiques que encara avui es representen.  1: ORIGEN RELIGIÓS: Dionís i els rituals El teatre grec va néixer en el context de les festes dionisíaques, celebracions religioses dedicades a Dionís, déu del vi, la fertilitat, el desordre i el trànsit entre mons. Aquestes festes es realitzaven en diverses èpoques de l'any, però les més importants eren les Grans Dionísies d'Atenes.  Dionís representava la pèrdua del control racional i la connexió amb les forces primitives i naturals. Això es traduïa en rituals col·lectius, on es ballava, es bevia, es cantava i es recitaven ditirambes, cants corals d'exaltació al déu.  1.1: El ditirambe: l'origen del drama:  El ditirambe era un cant coral interpretat per un grup d'...

El dret romà és el conjunt de reis i principis jurídics que van regir la vida del poble romà durant més de mil anys. És una de les herències més importants que Roma va deixar a la civilització occidental, ja que va influir directament a Europa i Amèrica Llatina.  1. QUÈ ÉS EL DRET ROMÀ? És el conjunt de normes jurídiques que es van aplicar a Roma des de la seva fundació (753 a.C.) fins la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C). Va evolucionar durant el temps i va ser recollit en varies col·leccions legals.  Foto que representa el Dret Romà 2. ETAPES DEL DRET ROMÀ - ÈPOCA ARCAICA (fins el 130 a.C): Basat en la Llei de les XII Taules  (451-450 a.C) que va ser el primer codi escrit romà.  -  ÈPOCA CLÀSSICA (130 a.C. - 235 d.C.):  Període de gran desenvolupament doctrinal, amb juristes importants com Caius , Ulipià i Papininà . -  ÈPOCA POSTCLÀSICA I JUSTINIANEA:  L'emperador Justinià  (s. VI d.C.) va recopilar tot el dret romà en el Corpu...

La Setmana Santa, al com la coneixem avui, és una celebració cristiana que rememora la passió, mort i resurrecció de Jesús. Moltes de les tradicions associades a aquesta festa tenen arrels molt més antigues, de fet, algunes d'elles venen directament de les festes religioses de l'antiga Roma.            imatge setmana santa actual FESTES RELIGIOSES A ROMA Tot i que la setmana santa és una festa cristiana, moltes de las tradicions que celebrem avui tenen el seu origen a l'antiga Roma. En aquella època els romans també celebraven festes religioses dedicades a déus fent processons o rituals per agrair si havien tingut collites, per la protecció i per la prosperitat de la ciutat.  Aquests rituals eren molt importants i servien per mantenir l'harmonia entre els déus i els homes. Si pensem en les processons de Setmana Santa, amb les imatges religioses i la gent caminant pels carrers, veiem una gran similitud amb aquelles celebracions romanes.     ...

Els romans eren una civilització molt supersticiosa, es creien tot tipus de senyals, presagis i malediccions que podien portar la desgràcia o la fortuna. Per protegir-se, utilitzaven amulets, rituals i fins i tot malediccions escrites en làmines de plom. Les malediccions escrites Quan un romà volia venjar-se d'algú, el que feien era escriure una maledicció en una làmina de plom que es deia  tabella defixionis . Aquestes làmines es llançaven a pous, tombes o llocs sagrats perquè els déus les complissin. Algunes malediccions trobades "recentment" diuen coses com: "Que el teu cavall caigui a la cursa i et porti a la ruïna." "Que no puguis dormir fins que em tornis els diners. " Presagis i senyals de mala sort Algunes senyals que els romans evitaven sempre que podien: - Veure un mussol era un símbol de mala sort, ja que anuncia la mort. Quan un mussol va ser vist sobre el Capitoli, es va considerar un avís de desgràcia per Roma. - Si un corb passava per so...

La filosofia grega és un dels temes més famosos al pensament occidental. Els filòsofs grecs van intentar respondre preguntes importants sobre l'existència, la moral, la política i el coneixement. Aquests 3 filòsofs, van establir moltes idees que a dies d'ara segueixen existint: 1. SÒCRATES (470-399 a.C) "El mestre de la maièutica" És considerat el pare de la filosofia moral. Encara que no va deixar escrits propis el que sabem d'ell prové de Plató i Xenofont.  PRINCIPALS IDEES: - MÈTODE SOCRÀTIC : Basat en preguntes i respostes per estimular el pensament crític ja que Sòcrates no donava respostes. - LA IGNORÀNCIA SABIA : "Només sé que no sé res" és una de les seves frases més famoses. Creia que el coneixement cert començava en reconèixer la nostra ignorància. - ÈTICA I VIRTUD : Considerava que el coneixement portava a la virtut i que ningú fa el mal voluntàriament, sinó per ignorància. Sòcrates 2. PLATÓ (427-347 a.C) "El món de les idees" Alumne...

Les representacions dramàtiques i les manifestacions escèniques sorgides en la civilització grega de l'antiguitat conformen el teatre clàssic grec. Aquest moviment artístic va tenir el seu auge entre els anys 550 a.C i 220 a.C   El teatre grec es considera una de les formes d'art més influents de l'antiguitat, deixant una empremta profunda en la nostra cultura actual. Aquest teatre grec estava estretament lligat als rituals religiosos dedicats al déu Dionís, protector del vi, la fertilitat, i especialment, del teatre. Inicialment, va evolucionar des de ser una pràctica sacra fins a convertir-se en un element de gran rellevància cultural, social i política.  teatre de l'antiga Grècia  ORIGEN I EVOLUCIÓ Els primers teatres grecs van sorgir com espais oberts de forma circular, on es duien a terme danses rituals. Aquest lloc, anomenat ''orchestra'' , comptava amb una superfície de terra plana i uniforme, adequada per a les interpretacions de cants corals. E...

L'antiga Roma és coneguda per la seva política, els seus avenços i, fins i tot, pel seu imperi. En canvi, les seves tàctiques de càstig i tortura no són tan conegudes. Aquestes pràctiques es feien servir sovint per posar ordre i castigar a qui s'ho mereixia; no obstant això, també es feien servir com a entreteniment en espectacles. Mosaic Romà representant una damnatio ad bestias , Autor desconegut, s. II o IV aC (possiblement) CRUCIFIXIÓ Era una de les tortures més humiliants i doloroses dirigides cap als esclaus i criminals perillosos, o també als rebels que anaven contra Roma. La persona era despullada i obligada a portar la seva creu fins al lloc on seria crucificat. Després, la persona era lligada o clavada de mans i peus. La tortura sovint trigava hores o, fins i tot, dies a causa de la deshidratació o per altres causes. Un exemple molt conegut és quan Jesús fou crucificat. .                               ...