CLÀSSICS A LA ROMANA

Laocoont  és l'escultura més significativa del període hel·lenístic, es una obra de Agesandros,Polidoros i Atenadors. Aquesta escultura va ser trobada a Roma el 1506 per l'arquitecte Giuliano da Sangallo. Segons alguns autors, aquest grup escultòric, esculpit a mitjants del segle I a.C, diuen que podria ser una adaptació de marbre blanc d'un original bronze. L'objectiu de l'autor va ser plasmar l'expressivitat per davant dels temes tractats sobre els déus, i representa el patiment de la lluita contra les serps.  CONTEXT HISTÒRIC Tot comença amb la mort de l'Alexandre el Gran, l'imperi es queda dividit en diferents regnes. Amb l'art passa el mateix , i és creen diferents escoles. Aquesta escultura es de l'escola de Rodes. A l'època hel·lenística es canvia l'idealisme clàssic pel realisme i les escultures més turmentades. DESCRIPCIÓ La còpia romana est à realitzada de marbre, però es creu que la original era de bronze mitjançant la tè

ÀPATS Els romans menjaven pocs aliments i no massa variats. Poc més tard a causa de la riquesa generada per les conquestes, les taules es van anar omplint amb més plats, i més variats.  Constaven de tres àpats: El ientaculum eren els petits esmorzars amb pa, llet, ous i formatge El prandium àpat que es feia al mig dia, era a base d'aliments freds, fruita, formatge, carn... El sopar   àpat principal del dia, durava des de les 17:00 hores fins a la nit, consta de tres parts: Gustiato per estimular la gana. Plat compost de carn, ous i peixos Fruites fresques, fruits secs o dolços.  LA VESTIMENTA I PENTINATS L'home vestien amb una túnica curta. La dona també vestia amb una túnica i a sobre un vestit llarg amb cinturó. Els nens vestien amb una túnica fins als genolls i si feia fred amb una capa. Les nenes vestien amb una túnica amb un cinturó de llana lligada al voltant de la cintura. El calçat era el mateix tan per dones com per homes, espardenyes, s

Com tots bé sabeu, la nostra llengua prové del llatí, com moltes altres. Però en el que potser no us havíeu fixat, és en que el llatí "original", és força present en el nostre vocabulari d'avui dia. A continuació, us ensenyaré algunes expressions llatines que de ben segur havíeu sentit i potser no us havíeu plantejat que podien ser d'aquest origen. A PRIORI Vol dir amb anterioritat, és a dir, abans d'alguna cosa. Per exemple: A priori pensava que no era una persona de confiança, però després vaig veure que podia explicar-li qualsevol cosa. ALIAS (escrit en català, àlies) Significa 'dit d'una altra manera'. Dwayne Johnson, àlies 'La Roca', és un actor molt conegut pel seu debut en les pel·lícules Fast & Furious. CURRICULUM VITAE Literalment es traduïria 'cursa de vida'. És el document on s'agrupen els estudis i experiències professionals d'una persona, per tal d'obtenir una feina. 

DESPRÉS D'AUGUST Els temps d'August, que s'acaben amb la mort d'August, successor de Cèsar, deixen pas tot un corrent d'autors molt diversos. La època vinent s'anomenarà més tard "post"agustal, de la qual se'n conserven molts noms d'autors i pocs textos. Això es podria associar a que en aquestes èpoques es dona la crema de la biblioteca d'Alexandria, el moviment cristianitzador i la invasió bàrbar.   Aquest "tercer període" es caracteritza per les seves abundants guerres i l'inici del moviment cristià per tota Europa. Arriben moltes innovacions de l'imperi occidental, de les províncies d'interior, i moviments classicistes, que aniran des de l'època de Tiberi, successor d'August, fins al següent, Neró. I serà promogut per molts autors, poetes com Germànic, Manili, Fedre, Calpurni Sícul, Col·lumela..., prosadors com Cels, Pomponi Mela, Q. Curci Ruf.., Petroni, com a novel·lista més destacat, el filòsof

 Aqueront va ser un fill d'Helios i Gea que va ser precipitat al Tàrtar per haver donat aigua als titans o als gegants durant la guerra dels déus contra els titans. És el riu que les ànimes han de travessar per a arribar a l'Hades, l'inframón i es diu que té unes aigües tèrboles i estancades amb les ribes fangoses. Aquest riu era considerat el riu de les tregedies tot i que en grec significa temut. El riu Cocit, també conegut com el riu de les lamentacions, és un afluent de l'Aqueront que circula paral·lel al riu Estix.   Riu Cocit amb la barca de Creont Riu Aqueront a Grècia    EL RIU COCIT I LES SEVES PROPIETATS Aquest riu està format per totes les llàgrimes, penes i lamentacions dels condemnats després d'haver tingut una mala vida. Es deia que aquest riu que corria amb molta força era d'un color blau fosc profund i que si hi estaves molt a prop, totes les lamentacions de la teva vida se't acumul

La mitologia romana està plena de grans déus i personatges que al llarg dels segles han estat referència d'una de les civilitzacions més antigues. Aquests déus de la mitologia romana, se'ls invocaven amb grans rituals i oferien sacrificis per obtenir les virtuts que ells atorgaven d'acord als seus poders. A continuació, us presentaré algunes d'aquestes divinitats que des de llavors han format part de la història. Rafael Sanzio, O consílio dos deuses, 1517-18 Júpiter : És equivalent al déu grec Zeus, el més poderós de l'Olimp. Aquest déu romà, fill de Saturn, era considerat el pare de tots els déus, qui va exaltar al tron després d'abatre al seu pare en represàlia per haver devorat als seus germans, sort de la qual es va salvar gràcies al fet que la seva mare, la deessa  Ops, el va amagar al costat dels seus germans, Neptú i Plutó. Entre els seus atributs es troben: l'àguila, el poder i el llamp. Júpiter de Esmirna (Museu del Louvre)  Saturn

És un riu que passa per l'inframón i que té unes propietats màgiques molt especifiques, el seu nom significa "oblit". El riu Leteu i les seves propietats El riu Leteu es caracteritza per poder fer oblidar absolutament tot a qualsevol ànima, per això es deia que qualsevol ànima que volgués tornar a néixer, és a dir reencarnar-se, havia de beure d'aquest riu per oblidar tota la vida anterior i el que havia vist a l'inframón. Hipnos És el déu de la son i els somnis i es diu que el seu palau estava situat a prop d'on vivia Tanatos i que era un palau on mai arribava el sol. Altres diuen però, que Hipnos vivia en una cova fosa al mig d'una illa la qual es va envoltada pel riu Leto. És fill de Nix la deessa de la nit, però es deia que no tenia pare o era Erebos, el deu de la mort. paissatge del leteu a l'inframón Mnemósine Algunes altres religions deien que hi havia un altre riu anomenat Mnemósine i que actuava com a oposat del riu Le

En l'escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes històriques de la civilització grega. Arcaica  (S. VII - 499 aC): és l'època on hi ha la formació de les polis i la fundació de les colònies. Es fixen els estils arquitectònics i s'inicia l'evolució de l'escultura grega. Escultures de l'època arcaica Clàssica (499 - 323 aC): És l'època on Alexandre es mor. Moment de màxima esplendor artística grega. Dorífor Hel·lenística (323 - 146 aC): És l'època on Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d'Alexandre. Laocoont i els seus fills CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA ESCULTURA GREGA Materials: marbre, bronze, pedra, calcària, fusta, or i ivori. La majoria d'escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals. Dues tipologies: el relleu i l'escultura exempta. Les escultures gregues representen figures humanes. Les esc

Apol·lo era el déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol. Era jove, bell i sense barba, sempre se'l veia amb una lira o arc i carcaix, corona de llorer i un corb. Presideix el cor de les nou Muses, que segons mites eren les 9 filles de Zeus , que es van engendrar en 9 nits consecutives i sempre van ser verges i pures, eren les divinitats de les arts. Les fletxes que Apol·lo tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador. Eren oracles molts santuaris dedicats a Apol·lo, el més important dels quals era el de Delfos. Si bé els seus nombrosos amors són molts cops dissortats. La seva aparença és la d'un jove molt bell imberbe i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquerra un carcaix.El animal amb què se'l representava era sempre el corb. Apol·lo sempre va ser molt "famós" tant amb els Grecs com amb els Romans, se

LA JORNADA DEL CIUTADÀ ROMÀ Les activitats que duia a terme un romà els dies feiners duraven, generalment, de sol a sol.  S'aixecava abans que es fes de dia, cap a dos quarts de cinc a l'estiu i a dos quarts de vuit a l'hivern. Es rentava la cara, els braços i les cames, i anava a la cuina a esmorzar. S ortia de casa per anar al seu lloc de treball. Si era ric, rebia a molt d'hora els clients que saludaven el senyor. Després es dedicava als afers personals (visites, votacions als comicis, negocis, etc.) o públics (en el cas que fos magistrat). A mig dia plegava de la feina fins l'endemà, i llavors prenia el prandium , un dinar lleuger, tan senzill que ni tan sols es parava la taula. Després , cap a les dues de la tarda, feia la migdiada ( meridiatio ). Després de la migdiada, cada nou dies a l'època republicana, prenia un bany de cos sencer: els ciutadans rics ho feien generalment a casa seva, i la resta de ciutadans anaven als banys públics

La poma de la discòrdia, de Jordaens Explica la llegenda que quan Peleu , el pare d'Aquil·les , i Tetis, la deessa del mar, es van casar, van enviar invitacions de la festa per tots els déus, però com que no volien cap mena de conflicte en un dia tan especial, van decidir que el millor seria no convidar a Eris , la deessa de la Discòrdia. Eris es va enfadar tant que va aparèixer en el banquet de boda de totes maneres. Furiosa es va dirigir a la taula on hi havia totes les deesses més belles: Hera , Atena i Afrodita i hi va tirar una poma immensa amb una inscripció que deia: "Per a la més bella". El judici de Paris, de P.P. Rubens Hera va dir que devia ser per ella, però, al moment, Atena i Afrodita també van reclamar la poma i van posar a Zeus com a àrbitre. Zeus, no volia decantar-se per cap de les deesses ja que sabia que almenys dues d'elles acabarien fent reclamacions per la seva intervenció o el que és pitjor, enemistades envers ell. Així doncs,

A la cultura grega Hades era el guardià dels inferns. Consideraven que només hi havia un déu superior a ell, que era Zeus, del qual eren germans. A ells i la seva resta de germans se'ls-hi diu Déus de l'Olimp. Els pares de Hades eren Cronos y Rea . La historia narra com Cronos devora als seus fills, menys a Zeus, gràcies a Rea, que el salva intercanviant-l'ho per una pedra. Cronos no vol que cap fill el destroni com va fer ell amb el seu pare. Zeus acaba derrotant al seu pare i allibera a tots els seus germans. Després, Zeus i Hades lluiten contra els titans per ser-se amb el control del món (Titanomàquia). El seu poder també es diferencia per posseir el casc de la invisibilitat, que el va ajudar a guanyar batalles contra als seus enemics. Zeus va decidir compartir l'univers amb dos dels seus germans. Ell va triar ser senyor dels cels, Posidó el senyor dels mars, i Hades el senyor del món subterrani, de l'inframón. HADES I PERSÈFONE La historia dona la