CLÀSSICS A LA ROMANA

A l’antiga Grècia, la música i la dansa eren molt més que una forma d’entreteniment: eren una part fonamental de la cultura, la religió i l’educació. Per als grecs, aquestes dues formes d’expressió tenien un valor gairebé sagrat i es consideraven essencials per a una vida equilibrada i harmoniosa. LA MÚSICA Els grecs pensaven que la música tenia un origen diví. De fet, la paraula “música” ve de les Muses, deesses inspiradores de les arts, especialment la música i la poesia. Es deia que Apol·lo, déu de la música, tocava la lira amb tanta bellesa que podia calmar les bèsties ferotges i fins i tot moure els arbres. La música estava present en molts àmbits de la vida: En les cerimònies religioses, es tocava música per honorar els déus. En els jos olímpics, hi havia concursos musicals. En els banquets, es combinava la música amb poesia i dansa. En el teatre, especialment a les tragèdies i comèdies, el cor cantava parts del text. Fins i tot es feia música en els contextos militars, per marca...

La música a Roma era una part molt important a la vida quotidiana de la gent. A part de ser un entreteniment, la música tenia una funció simbòlica i educativa i també servia en molts àmbits, com per temes religiosos, militars, socials i polítics: - Religió: s'utilitzava en rituals, sacrificis i processons. - Exèrcit: s'utilitzaven instruments com la tuba o el cornu, que aquests marcaven els ritmes i els senyals de batalla. - Socials: la música es feia a llocs i espectacles públics, com als circs, amfiteatres o teatres. La música acompanyava als combats, obres i danses. - Política: la música l'utilitzaven les famílies riques als seus domicilis gràcies als esclaus, que tocaven durant els àpats o altres moments.   Músics a Roma Instruments principals Aquests eren els principals instruments romans, hi havia de vent, de corda, teclat i de percussió: - Tíbia: aquest instrument era de vent, avui en dia seria com una flauta. Una tíbia: antic instrument romà - Cornu : era de vent, h...

A l'Antiga Grècia, la música i la dansa eren molt importants en la vida quotidiana. S'utilitzaven en festes, cerimònies religioses, espectacles i fins i tot en l'educació. Els grecs pensaven que la musica tenia un gran poder i ajudava a millorar la ment i l'anima ELS INSTRUMENTS MUSICALS GRECS Els grecs tocaven diversos instruments, els mes populars: La lira: era un instrument de corda semblant a una petita arpa. Es tocava amb les mons i sovint acompanyava els poetes quan recitaven versos. La lira era molt valorada i s'ensenyava a les escoles. Imatge d'una Lira L'aulos: Era  un instrument de vent fet de canya o os. Tenia dos tubs i es bufava per fer sons forts. L'aulos s'utilitzava en festivals i en rituals religiosos Foto de l'aulos la cítara: Semblant a la lira, però mes gran i amb un so més poderós. Es tocava en grans esdeveniments i també en competicions musicals Imatge de la cítara Els tambors i les panderetes: Acompanyaven la dansa i la ...

La música, igual que la dansa, eren molt importants en la vida antiga de Grècia i Roma.   A Grècia, la gent pensava que la música era un eina per poder educar bé i per aprendre coses noves. La música és feia tant en llocs públics com privats. Per fer música, utilitzaven tota mena d'instruments i objectes. Feien servir la lira, la flauta, tambors, etc. La dansa també formava part per poder aprendre coses noves i per poder educar. La feien en cerimònies religioses, en festes i en el teatre. Un dels estils de dansa més coneguts era la "dansa de la tragèdia", que s'utilitzava en les representacions teatrals per expressar emocions intenses com la tristesa o el dolor. Apol·lo tocant la lira en una cíclica  S.  v aC . Anònim  A Roma, la música i la dansa també eren molt importants. Els romans van heretar molts dels instruments musicals que feien servir els grecs, però també van desenvolupar els seus propis, com ara les trompetes, el tambor, etc. La dansa, a Roma, tenia...

Estimats lectors del bloc, mirant els vostres comentaris a les meves entrades vaig veure que una en concret tenia nou comentaris! On s’hi torbaven reflexions interessantíssimes, així que no vaig dubtar a fer una segona part, i aquí us la porto. Quants estils de música hi ha en el món? Quants cantants també l’habiten? O quants l’havien habitat? Milers i milers, des dels trobadors catalans, fins les flautes travesseres, passant per la música dels 60, 70 o 80, que escoltaven o inclús encara escolten els nostres pares. Us posaré en diverses situacions, dient-vos de què va la cançó, i vull que imagineu que vosaltres en sou els protagonistes, vull que us fixeu bé en la lletra, perquè encara que sigui difícil, hi ha una relació entre l’antiga Grècia i Roma.  ULYSSES- FRANZ FERDINAND Aquesta cançó no està específicament inspirada en Grècia o Roma, sinó en la figura d’Ulisses, l’heroi grec de l’epopeia homèrica l’Odissea.  La cançó parla sobre la cerca d’aventures i el desig d’escapar ...

El títol d'aquesta entrada correspon al nom d'una cançó de Hozier, un artista irlandès que a través del mite d'Ícar crea una metàfora sobre enamorar-se.  El mite el coneix tothom, el noi que tot i els advertiments del seu pare va volar massa a prop del sol, i per això es va precipitar al mar mentre la cera de les seves ales es desfeia. A partir d'aquesta història el cantant va crear una cançó anomenada I, Carrion (Icarian). La caiguda d'Ícar de Jacob Peeter Gowy La lletra comença amb Ícar volant i descrivint el sentiment de lleugeresa que l'envaeix:  "I feel lighter than I have in so much time I've crossed the border line of weightless One deep breath out from the sky I've reached a rarer height now that I can confirm All our weight is just a burden offered to us by the world" El narrador de la cançó, utilitza el sentiment de volar com a metàfora d'entrar en una nova relació, on tot sembla molt senzill. A més, de la mateixa manera que Ícar ...

"Now you hang from my lips like the Gardens of Babylon". Aquesta és un tros de la lletra d'una cançó de Taylor Swift. En català es traduiria com "ara penges dels meus llavis com si fossis els Jardins de Babilònia". Segur que et preguntes per què Taylor Swift va escollir utilitzar aquests jardins com a metàfora del seu amor? Doncs els Jardins Penjats de Babilònia són considerats una de les 7 meravelles del món antic . Es diu que el rei Nabucodonosor II va demanar construir uns jardins que poguessin alegrar a la seva dona, qui feia temps que estava deprimida i trobava a faltar la seva terra natal la qual estava oberta de muntanyes i terrenys plens de verd.  Es van començar a construir a la ciutat de Babilònia , just al costat del riu Eufrates, a Mesopotàmia (que correspon a l'actual Iraq). En antics textos es descrivien els jardins com una sèrie de terrasses de diferents nivells, cada una coberta d'una infinitat d'espècies d'arbres i flors. Cada t...

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, només se sentia a parlar d'aquest programa, podíem veure com convivien els concursants, com es preparaven les actuacions i finalment les gales, on les representaven.  Per la gent que no sàpiga la dinàmica d'OT ara us en faré cinc cèntims, però primer cal aclarir que és un concurs de cant, o n a través d'un càsting escullen a 16 concursants per participar-hi. Després els setze se'n van dins de l'acadèmia, on viuran durant tres mesos. Cada setmana fan una distribució dels diferents temes i tenen tota la setmana per practicar la cançó i la posada en escena per posteriorment dilluns mostrar-la a la gala. Quan ja han fet totes les actuacions de la gala d'aquella setmana un dels concursants queda eliminat i immediatament després, deixa el programa i abandona l'acadèmia.  Tots els concursants d'aquesta edició Dit això, a contin...

Ítaca, en grec Itháka i Ithaca en llatí ,  és una ciutat de Grècia.  Està situada al mar Jònic.                                       Mapa d'Í taca En temps immemorials, l'illa d'Ítaca era el regne d' Odisseu , un heroi grec. Odisseu va embarcar-se en una llarga i perillosa odissea després de la Guerra de Troia , i durant la seva absència, Ítaca va veure com el seu poble esperava amb esperança el retorn del seu amic i rei. Penèlope, la reina d'Ítaca, va teixir i desfer un teixit cada dia, esperant el retorn d'Odisseu. Mentre els anys passaven, la llegenda de la seva fidelitat es va estendre per tota la Mediterrània. Malgrat les temptacions i els pretendents que buscaven la mà de Penèlope, ella mai va deixar d'esperar. Finalment, després d'una llarga i perillosa jornada, Odisseu va tornar a Ítaca. Va haver d'enfrontar-se a proves i temptacions, incloent-hi la fam...

Els déus i les deesses gregues tenen uns atributs identitaris molt marcats que ens ajuden a conèixer la seva personalitat i els seus gustos. Però, què passaria si haguéssim d'atribuir un gènere musical a cada un d'ells basant-nos en com són i què representen? Clarament, cadascú pot percebre-ho d'una manera o un altre, però ara us presento la meva versió. Demèter  i Artemisa : la deessa de l'agricultura i la de la cacera no podrien ser cap altre que el gènere  indie/folk . No hi ha cap altre mena de melodies que et facin sentir que estàs en mig d'un bosc envoltat de natura com les cançons tranquil·les i rurals d'aquest.   Zeus : el déu dels déus no pot ser cap altre que el rei dels gèneres musicals i el més famós: el pop .  Apol·lo : Sent ell el déu de la música i amb el seu instrument característic sent la lira crec que es mereix representar el gènere més instrumental de tots, la música clàssica. Estàtua d'Apol·lo a Atenes amb la seva lira Afrodita : Els rit...

György Orbán és  un compositor Hongarès nascut l'any 1947 a romania. Després d'estudiar va ser professor d'acadèmia de música de Cluj-Napoca fins que l'any 1979 va haver d'emigrar de Romania a Hongria, on allà va acabar sent professor de composició a l'Acadèmia de música Liszt de Budapest, el 1982.  György Orbán La seva música coral és una barreja de renaixement litúrgic tradicional i barroc. Una de les peces més conegudes que  va compondre es "Lauda Sion", escrita en llatí i la seva lletra diu: Lauda, Sion, Salvatorem Aclama, sió, salvador Lauda dulcem et pastorem aclama el líder i el pastor In hymnis et canticis En himnes i cançons Quantum poses, tantum aude: Per molt que t'atreveixis: Quia major omni laude Perquè és més gran que tots els elogis Nec laudare sufficis Tampoc n'hi ha prou amb aclamar Hi ha molts cors arreu del món que canten aquesta cançó, però el més proper que tenim en el Vallès Oriental és el Cor Infantil Amics de la Unió, si...

Per entendre l'origen dels Déus olímpics hem de situar-nos primerament al mite de Cronos. Cronos era un tità, fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra), quan va créixer es va cassar amb la seva germana Rea. Un dia Cronos va sentir la profecia de què un dels seus descendents li trauria el tron. Va ser a partir d'aquell moment que cada vegada que un dels seus fills naixia ell se'l menjava. En total va devorar a cinc fills, fins que, la seva dona ja farta de la situació va decidir que quan naixés el seu sisè fill l'amagaria. En comptes va embolicar una pedra que simulés que era el nen i li va entregar a Cronos el qual no va sospitar res i llavors el va devorar. Zeus a causa d'això va créixer en secret a l'illa de Creta, criat per nimfes i educat per la cabra Amaltea.                              Cabra Amaltea, Gian Lorenzo Bernini                           ...