LA CUINA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els grecs donaven una gran importància als arts de la cuina, fins el punt que en l'educació dels joves s'incloïa aprenentatges sobre la cuina apart de la filosofia, la geometria, la medicina... A les quals se'ls hi donava la mateixa importància. 

Els mestres havien d'ensenyar als alumnes les tècniques bàsiques de tractament i atenció a les vinyes per poder elaborar bons vins a partir d'aquestes. Al suc del raïm barrejat amb aigua, se li afegia sovint mel, pinyons, herbes aromàtiques... Avui en dia es coneix aquesta composició gràcies a les restes d'ampolles descobertes en tombes. 

La base de la cuina eren els cereals, com a la majoria de civilitzacions antigues. Es creava el pa que per la condició "mediterrània" se l'hi afegia oli d'oliva, vegetals...

Com és d'esperar, la cuina grega va barrejar-se amb les d'altres civilitzacions i es va introduir el porc. A partir d'aquí van començar a afegir-se els embotits. 

Els grecs eren molt aficionats a afegir tot tipus d'espècies en diferents plats com en la sopa de peix. 

La cuina grega també es va veure molt influenciada per la cultura àrab i turca i van adquirir plats, com el guisat de xai, i postres que avui en dia se segueixen consumint.  

El porc com a aliment a l'antiga Grècia

La classe social a la qual pertanyien també influenciava molt en l'alimentació, els pobres s'havien de basar en els cereals, fruita, cebes, vegetals... Mentre que els més rics podien afegir a la seva dieta carns. Es feien molts purés de verdura i era molt habitual l'all i el formatge, sobretot en l'exèrcit. 
En el cas del peix, era un aliment freqüent el qual els rics consumien del riu i els pobres del mar gràcies a aquells pobres mariners, ja que per alguna raó apreciaven més el peix de riu que el de mar. Les principals espècies que es consumien eren sardines, tonyines, molls, rèmols i daurades.
Pel que fa a la carn, els grecs eren grans caçadors d'animals salvatges com els cérvols o el porc senglar. 

Plat de les figures vermelles 250-325 aC

Els primers cuiners grecs ja feien el què coneixem actualment com a galetes però sense llevat, i el pa, com he dit abans, ja era tal i com el coneixem avui en dia. Al mercat d'Atenes podien trobar, a més el pa de sègol, el de salvat egipci, el de blat negre, el d'avena i totes les varietats de blat. També podien arribar a trobar alhora d'anar a comprar croissants, ja que amb qüestió de temps i pràctica els forners podien arribar a ser pastissers també, fent els típics pastissos de l'antiga Grècia, pastís amb mel. Gràcies al gastrònom Crisip de Tiana que va ser qui va fer per primera vegada en la història un pastís, el qual venia tractat de l'elaboració del pa on descriu el plakon (el què avui anomenem pastís) com una barreja de farina de sègol amb formatge i mel.  

Figura de Crisipo de Tiana 

Actualment els grecs conserven plats tradicionals amb orígens de l'època clàssica, com la tiròpita, que és una empanada de pasta de full i formatge, la tarama, que és una amanida d'ous de peix o el pastítsio que és un plat de forn clàssic amb macarrons, carn picada i beixamel, ja elaborada a l'antiga Grècia. 

Júlia SAbat 

1r Batx