EL NAIXEMENT DE DIONÍS

Escrita per -
Dionís és el déu que va portar el vi a Grècia també és patró de la agricultura i del teatre. És fill de Zeus i Sèmele i forma part de la segona generació dels déus olímpics. A Romà se'l coneix com a Bacus.

Escultura de Dionís, Michelangelo Bounarroti

MITE DEL SEU NAIXEMENT
El naixement de Dionís va ser peculiar i únic. Existeixen dues versions. En la primera es fill de Sèmele, una dona mortal, i de Zeus. Hera,l'esposa gelosa del rei dels déus va visitar a Sèmele amb la fi de fer-la dubtar sobre el verdader pare de criatura que esperava, ja que Zeus sempre es presentava quan era fosc.

Així doncs Sèmele va anar a buscar Zeus per demanar-li explicacions i que es revelés tal i com era a l'Olimp. Això va provocar que ella quedés cremada. Però Zeus va aconseguir salvar el fetus i guardar-se-la a la cuixa fins que arribés el dia del naixement de Dionís. 


L'altre versió ens explica que la seva mare és Persèfone, reina de l'inframón. Hera, una vegada més descobreix la infidelitat de Zeus i decideix acabar amb Dionís, enviant Titans. Zeus, aconsegueix acabar amb aquest, però per desgràcia ja s'havia menjat tot el nen menys el cor, que va ser recollit per Atena i Rea. Zeus va donar de menjar el cor a Sèmele per tal que quedés embarassada de Dionís i aquest tornés a néixer.
Dionís de petit, John Reinhard Weguielin
Sevia Opoku 
4t ESO

Comentaris

Berta Dong Reixach ha dit…
En els dos mites sobre el naixement de Dinoís podem veure que les dones no tenen confiança amb Zeus, ja que saben que en qualsevol moment els hi pot posar les banyes. També una altre semblança amb els dos mites és que Zeus vol salvar el seu fill de qualsevol manera, no vol que mori.
Molt bona feina.
31 de maig del 2019, a les 19:39
Ingrid Tornamira ha dit…
No em sorpren que en els dos mites, Hera, descoberixi les indifelitats de Zeus, ja que en cometia moltes. Però si em sorpren que Zeus salvi a Dionís ens les dues versions significant que realment sentia apreci per el petit Dionís. No sabia res del naixement d'aquest déu, molt bona entrada!
10 d’octubre del 2019, a les 13:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació