EL MITE D'EUROPA

Escrita per -
Aquest mite comença quan Zeus posà els seus ulls en la bonica Europa, una princesa Fenícia filla del príncep Agenor i de la nimfa Telefaassa. 

El mite comença quan un bon dia, Europa estava collint flors amb les seves amigues quan de sobte Zeus va passar per allà i la veié. Aquest s'enamorà profundament de la bellesa de la noia i, com el déu s'havia que existia la possibilitat de rebuig si es mostrava amb la seva forma natural, decidí convertir-se en un brau blanc.
Així dons, Zeus decidí apropar-se a la donzella, la qual al principi, estava espantada i no s'havia què fer però, poc a poc va anar agafant confiança i decidí acariciar-lo. El brau va fer que la jove pugés damunt seu i se l'emportà cap al mar, concretament a les illes de Creta.
El rapte d'Europa, Tiziano
Un cop a l'illa, Zeus rebel·la la seva identitat i la seva forma a Europa i, sota d'un arbre plataner i feren l'amor i d'aquest romanç nasqueren: Minos, Radamant i Sarpedó.

Però com que Zeus no podia quedar-se amb Europa perquè estaba casat, va obsequiar-la amb els següents regals: Taló que vigilava i cuidava Creta de les desembarcacions estrangeres, Un gos que mai fallava en temes de caça i una javelina que sempre encertava la diana, tot i que finalment Zeus va obsequiar a la jove casant-la amb Asterió.

Quan Europa morí, Zeus li concedí els honors divins i , amb la forma amb la qual s'havien estimat (la de toro), fou convertida en una constel·lació i en un signe de zodíac.

Actualment, trobem una moneda de 2€ que en la part posterior posseeix el símbol d'aquest mite.

Moneda de 2€ amb el símbol del mite


Gabriela Núñez 
1r batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Un mite molt interessant que, com tots, consta de diferents versions; segons la versió corresponent a la Ilíada, Europa era filla del fill d'Agenor: Fènix. Tot i així, la majoria de les variants estan d'acord en què Europa tenia dos germans; Cadme, el qual va portar l'alfabet al continent grec, i Cílix, el qual va donar nom a la regió de Cilícia (l'actual Armènia).
Bona feina!
20 de maig del 2019, a les 10:52
Jana Casacuberta ha dit…
Europa pot ser dels únics personatges femenins de la mitologia que Zeus tractà bé. És curiós com el gran Zeus, aquell que cometia adulteri sempre que volia i, a més a més, tractava a totes les dones d'una manera incorrecte, aquest cop sigués capaç de respectar a Europa i, en el moment de marxar, fer-ho d'una manera digna.
Bon feina!
20 de maig del 2019, a les 10:55
Bruna Villegas ha dit…
Una entrada molt interessant. Deixa'm afegir que, al principi, quan Zeus la convidà a pujar a la seva esquena i després s'endinsà ràpid al mar, Europa no volia marxar amb ell i fins i tot els seus familiars van iniciar una recerca per trobar-la. Bona feina!
20 de maig del 2019, a les 11:13
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Hi ha altres versions que diuen que Europa va tenir relacions amb Posidó i que d'aquesta unió va sortir Eufem. Altres versions asseguren que Europa era realment una oceànida filla d'Oceà i Tetis o fins i tot que era filla del riu Nil. Tot i això ja sabem que els mites tenen varies versions. Bona feina!
20 de maig del 2019, a les 11:15
Fernanda Paredes ha dit…
Deixam dir que aquest mite ens introdueix als signes del zodíac, el toro representa el signe de tauro: representa la naturalesa negativa, influeix i presenta qualitats similars a la lleialtat quan parlem sobre qualitat afectiva.
20 de maig del 2019, a les 11:17
Alba Le Riera ha dit…
Per una banda, aquest mite ens ensenya que tot i que un déu sigués, la majoria de les vegades, cruel, tothom guarda una part de bondat dins seu que la fa servir en els moments en que menys t'ho esperes.
Altres versions del mite expliquen que Zeus va forçar-la, i que per compensar el mal que havia causat va obsequiar-la amb uns regals.
Bona feina!
24 de maig del 2019, a les 14:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació