EL JUDICI DE PARÍS

Escrita per Anònim -
El judici de París és una obra pintada per Peter Paul Rubens l'any 1638. A la mitologia grega aquest mite va ser el que va desencadenar la Guerra de Troia. Ha set un tema recurrent a les arts per la seva rellevància poètica  i els efectes futurs que va provocar.

Tot va començar amb el casament de dues divinitats, Tetis i Peleu. En aquesta  celebració estaven convidats déus i mortals, excepte Eris, deessa de la discòrdia, i per venjar-se va decidir sembrar la discòrdia entre tots els convidats. 

Es va presentar a la festa amb una poma d'or, amb la inscripció: "Per a la més bonica", i la va llençar al mig de la taula dels convidats. La poma va caure entre tres divinitats, Hera, Atena i Afrodita i va provocar una discussió fins que hi va intervenir Zeus. Va cridar a un jove mortal anomenat París, que era el fill del rei de Troia, que tenia fama pel seu bon judici.
El judici de París, Peter Paul Rubens, 1638 (Museu del Prado, Madrid)

Les tres divinitats el van intentar convèncer oferint-li importants recompenses. Hera li va oferir tot el poder que desitgés i el títol d'Emperador d'Àsia; Atena li va oferir la seva saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i Afrodita li va prometre l'amor de la dona més maca del món. París va declarar guanyadora a Afrodita, però aquesta li va entregar l'amor d'Helena d'Esparta. 

París es va emportar a Helena amb ell cap a Troia, però el seu antic marit (Menelau) va nomenar al seu germà Agamèmnon comandant, per rescatar a Helena. Això va desembocar en la Guerra de Troia.


 David Raurell
4t ESO

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
M'agrada molt que tots els mites estiguin lligats i tinguin relació. En aquest cas, podem veure com els guionistes de l'actualitat han agafat la idea d'aquest mite per a crear diverses rondalles o contes per a nens. Cal també destacar, que al cap i a la fi, la guerra de Troia va estallar per l'amor d'una dona, Helena. Per tant, no s'hauria de subestimar l'amor de les dones ja que aquest és molt poderós.
Bona feina!
15 de maig del 2019, a les 22:10
Alba Le Riera ha dit…
L'ambició de les deesses per obtenir la poma d'or va causar tot aquest conflicte, a vegades els sentiments amb forta potència són perillosos, sobretot perquè poden arribar a causa grans desastres.
Bona feina!
17 de maig del 2019, a les 13:55
Berta Dong Reixach ha dit…
Aquestes deesses estaven molt obsessionades amb el seu físic i l'opinió de les altres sobre elles. No s'havia que la guerra de Troia va començar per la disputa en aconseguir una dona, en aquest cas Helena d'Esparta. Podem observar que el sentiment de l'amor és molt fort.
Bona feina!
18 de maig del 2019, a les 10:28
Anònim ha dit…
Gran entrada!! Per quin motiu Paris va decidir quedar-se amb la idea d'Afrodita?
25 de març del 2021, a les 18:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació