EL BRAU DE CRETA

Escrita per -
El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega. Un dia Minos, rei de Creta, va demanar a Posidó, el déu del mar, que li donés un brau. Aquest fa aparèixer un brau que emergeix de les aigües i li dóna pensant que el sacrificarà per oferir-lo als déus, però Minos, en veure en l'animal tal bellesa decideix sacrificar-ne un altre. 
Brau emergint de l'aigua

Al veure tal acte, els déus es van enfadar amb Minos i van fer que la seva esposa, Pasífae, sentís una forta atracció sexual cap al brau i volgués aparellar-s'hi. Això va ser possible gràcies a Dèdal, que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint aparellar-se amb el brau.

D'aquest aparellament en va néixer el Minotaure, tractava d'un monstre meitat home meitat brau. Minos, horroritzat, va ordenar tancar al Minotaure en el famós laberint construït per Dèdal, el qual se'n parla al mite del vol d'Ícar.
El Minotaure

Euristeu, rei de Tirint i Micenes, al sentir la història del Minotaure va obligar Hèracles a portar-li la bèstia viva. Així que aquest va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però ell s'hi va negar rotundament. Li va dir que tant sols li permetia capturar-lo si era capaç de fer-ho tot sol. Després de varis intents, Hèracles va poder agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell. Un cop allà va presentar la bèstia a Euristeu, el qual la va voler dedicar a Hera, però la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles. Així que Hera va alliberar a l'animal, aquest es va posar a córrer i no va parar fins que va arribar a l'Àfrica on finalment va ser mort per Teseu amb la seva espasa de Marató.
Laberint de Dèdal

Jana Casacuberta
1r batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Els déus, una vegada més, demostren no tenir pietat davant de la situació d'algú que es negava a fer allò que ells ordenaven. És una venjança freda fer que la seva dona es volgués aparellar amb el brau.
Bona feina!
17 de maig del 2019, a les 14:09
Berta Dong Reixach ha dit…
Mai havia sentit aquesta història del brau. L'he trobat molt interessant perquè podem observar que Minos apreciava els animals. Per altre banda podem veure que els altres deus eren molt cruels quan volien, ja que acabant aconseguint el que ells volen, maten el Minotaure.
Molt interessant.
18 de maig del 2019, a les 10:22
Gabi Núñez Gómez ha dit…
Un cop més podem observar la crueltat d'alguns deus. En aquest cas, cap als animals.Podem veure aquesta necessitat de tenir poder per manar i ser escoltat, i quan no es feia així, es feia tot lo possible per què es fes lo manat.

Molt interessant!
20 de maig del 2019, a les 11:01
Judith Rodríguez ha dit…
No em sorprèn observar com els déus, altre cop, mostren un caràcter violent i cruel davant de les diferents espècies. En aquest cas es tracta de maltractament cap al Minotaure, ja que és tancat en un laberint pel simple fet de ser meitat home meitat brau; per tant es podria dir que és maltractat per la seva aparença.
Bona feina!
20 de maig del 2019, a les 11:15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació