DEMÒSTENES

Escrita per -
Va néixer el 384 aC a Atenes, i va morir a Calauria, actual Grècia al 322 aC. Va ésser un polític orador atenenc considerat el millor orador de l'Antiga Grècia. Provinent d'una família d'empresària rica, va perdre el seu pare als set anys i els seus tutors Áfobo, Demofonte i Terípides van abusar del seu patrimoni, pel qual, al apropar-se a la majoria d'edat, va haver d'emprendre llargs processos judicials per conservar alguna cosa de la seva fortuna.

La seva admiració e interès per l'oratòria va despertar quan el seu pedagog el va introduir clandestinament a l'Assemblea, on va ser testimoni d'una brillantíssima autodefensa de l'estadista Calístrato. Deixeble de Iseo, va llegir les obres d'Isòcrates, i va exercir en la seva joventut la professió de logògraf. Va superar amb esforç les dificultats per l'oratòria mitjançant exercicis de declamació.

A partir de l'any 354 aC va intervenir en assumptes polítics i es va fer famós pels seus discursos. Entre els primers destaca "Para los megalopolitanos", que va atraure l'atenció dels atenencs sobre el perill que representava el poder d'Esparta. És a Filipines on s'inicia la major oratòria de Demòstenes. Mentre que en els seus començaments es podia apreciar la influència d'Isòcrates, el seu estil mostra ara una major riquesa de variacions davant la regularitat del període isocràtic. 

En el 340 aC va deixar l'oposició i va passar a ser cap del partit dirigent. Al llarg de la dècada següent va intentar ser coronat pels seus mèrits cívics, però Esquines es va oposar a la seva proposta i Demòstenes va acabar sent exiliat. L'hostilitat entre els dos oradors va culminar el 330 aC en un gran procés polític. Demòstenes va respondre triomfalment amb el seu discurs "Por la corona".

Demòstenes va tornar a la seva pàtria i va ser acollit triomfalment, però la derrota naval a Amorgos i la terrestre a Cranón van destruir els somnis dels revoltats. Demòstenes va haver de fugir a la illa de Calauria, on es va suïcidar per no caure en mans dels agents d'Antípatro.

Bust de Demòstenes, imitació de marbre de
l'original de bronze-autor desconegut

Judith Rodríguez Bares
1r Batx





















Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
Destacar com a orador i polític grec a l'antiga Grècia no era fàcil, però Demòstenes ho va aconseguir. Tot i això, va necessitar molt esforç, i és que ell era tartamut i, òbviament, li va suposar un gran obstacle. Per perdre la tartamudesa practicava oratòria dia i nit, cridava per enfortir els seus pulmons i, el més sorprenent és que fins i tot s'omplia la boca de pedres i es col·locava un ganivet entre les dents. Així s'obligava a parlar sense tartamudejar. Finalment Demòstenes aconseguí parlar amb normalitat. Bona feina!
6 de maig del 2019, a les 10:42
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació