CONCURSOS TEATRALS


El teatre es basa en tres modalitats diferents: la Tragèdia, la Comèdia i el Drama satíric. A l'antiga Grècia va desenvolupar un paper molt important entre els ciutadans, especialment la Tragèdia. Els personatges que s'encarregaven de la seva organització i desenvolupament eren l'arcont epònim i l'arcont rei, els quals designaven al "Corega" i escollien als tres poetes tràgics i als tres còmics d'entre els que s'havien presentat al concurs. Els guanyadors d'aquest rebien una senzilla corona d'heura. Dos dies després de les representacions, el poble, que es trobava reunit al teatre, valorava la gestió que havia estat realitzada pels citats arconts. 

A Atenes, l'entrada a les representacions, que es duien a terme de la sortida a la posta del sol, en un principi era gratuïta, però després es va començar a cobrar dos òbols , els quals a partir d'una etapa determinada, pagà l'Estat als ciutadans menys afavorits. Les dones, que es trobaven marginades en el pla polític i social, podien assistir al teatre (les de classe alta només hi assistien quan es tracta de tragèdies), però no podien participar-hi com a actrius en l'obra, per aquest motius els papers de dones els representaven homes disfressats d'elles. Tot i semblar que el teatre en l'antiga Grècia era accessible a tothom, els esclaus no eren benvinguts.  

Ja que els papers principals en la Tragèdia i Drama satíric eren representats per un nombre molt reduït d'actors, i que les dones no podien participar com actrius, els grecs varen haver de recórrer a l'ús de les màscares, perruques i vestits, amb els quals els espectadors aconseguien identificar fàcilment als personatges representats. En les màscares de la Comèdia, es solien exagerar les expressions burlesques i els trets còmics dels mateixos. Per altra banda, en la Tragèdia es mostraven gests serens i grandiosos, especialment si l'actor representava a un heroi o un déu. Les màscares servien per amplificar i projectar millor la veu dels actors cap als espectadors que estaven asseguts a la càvea. Respecte als vestits, dins la Comèdia existia una gran llibertat a l'hora d'escollir la roba, predominant en ella els colors vius i alegres, mentre que en la Tragèdia el vestuari era més convencional. 
Els personatges que representaven a déus i herois vestien l'himató, mentre
que els actors secundaris acostumaven a vestir el quitó

La qualitat dels textos, per altra banda, i la excel·lent posada en escena dels mateixos actors, en la que s'incloïa música i dansa que aconseguia apassionar al públic que acudia a veure-ho. 
Actor grec sostenint la seva màscara tràgica. Detall d'un vas grec, segle IV a.C.

Per a més informació us deixo a continuació un petit video:




Judith Rodríguez Bares
1r Batx

Comentaris

Trobo molt bé que l'Estat pagués l'entrada dels més pobres a partir d'un determinat moment però el fet que les dones no poguessin participar en l'obra és molt masclista. Possiblement si les haguessin deixat actuar, haurien estalviat el fet de posar-se màscares i d'altres eines per diferenciar els personatges femenins dels masculins. Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
El teatre sempre ha estat una manera de distracció i aprenentatge per la població, per això el consideraven un esdeveniment important per a la societat.
Avui en dia encara conservem diferents obres teatrals escrites per personatges destacats, com podria ser Èdip, rei de Sòfocles, una tragèdia grega.
Bona feina!
Es molt interessant veure els inicis del teatre i com ha evolucionat.
Es podia entrar menjar en els teatres?
Berta Dong Reixach ha dit…
M'ha agradat molt que l'entrada a el teatre la pagués l'estat. Avui en dia anar el teatre no és una de les coses més barates que existeixen, però si que és una art molt bonic de contemplar, i que molta gent li agradaria poder-ho disfrutar. Per el que he entès les dones no podien participar-hi, això ho trobo molt masclista.
Molt bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CIUTATS ROMANES

LES CASES ROMANES