DIONÍS

Escrita per -
Dionís era fill de Zeus i la mortal Sèmele, déu del vi, l'agricultura i vegetació, però també era conegut com el déu del teatre, per l'emoció i el caos. Organitzava diferents festes i banquets.

                                                              Déu Dionis

Segons el mite, Hera molt gelosa de Sèmele va convènçer-la dient-li que Zeus l'estava enganyant, l'hi deia que ell no era Zeus sinó un mortal que es feia passar per ell i perquè li digues la veritat sobre qui era i demostrar la seva immortalitat havia de preguntar-li que l'hi mostres tot el seu poder i tota la seva esplanador. Zeus per complaure va aperèixer envoltat de llamps i trons els quals van provocar la mort immediata de Sèmele.
Llavors saben que Sèmele estava embarassada del seu futur fill, Zeus ràpidament l'hi arrencar el nadó encara viu del ventre perquè pogués completar la gestació. Amb l'ajuda d'Hermes se'l cosir a la cuixa, on sis mesos més tard va poder néixer.
Despès del naixement de Dionís, Hera molt enfadada ordenar els tirans que matessin el petit i el tallessin a trossos. Aquests van complir les ordres d'Hera, el mataren, el tallaren a trossos i el ficaren a bullir en una caldera dels tirans. 
Rea, l'àvia de Dionís va unir totes les seves restes i el va tornar a la vida.

Anna Canadell
4t ESO

Comentaris

Núria González ha dit…
Una entrada molt interessant! Afegeixo que passat el període de gestació, Zeus ha d'amagar l'infant de la seva dona. Per això, recorre a les Nimfes de la pluja i Silè que vivien a la Muntanya Nisa.

Durant la joventut, Dionís va aprendre a cultivar la vinya i va elaborar una beguda fermentada. Sense voler-ho havia inventat el vi. Sorprès per la beguda que havia descobert, va començar a perfeccionar les tècniques i es va convertir en un expert en l'agricultura i el cultiu de la vinya. Des d'aquell moment, va començar un viatge pel món intentant predicar la cultura del vi entre tots els mortals.

8 de març del 2022, a les 14:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació