ELS SÀTIRS

Escrita per -
Els sàtirs eren unes criatures mitològiques gregues pròpies de les muntanyes que habitaven en els boscos.
Es caracteritzaven pel seu aspecte, eren meitat humans i meitat animals. Físicament tenien potes i cua de cabra, i també unes banyes i unes orelles ben punxagudes. Cal remarcar que tenien molt de pèl en el seu cos.
                                  
                                                sàtir

Els sàtirs normalment perseguien a les nimfes per tal de poder satisfer les seves pròpies necessitats sexuals. També els hi encantava la música i la dansa, però la seva activitat preferida, a part de perseguir nimfes, eren les festes. I eren uns amants del vi.
              
                         Diana i les seves nimfes sorpreses pels sàtirs, Pedro Pablo Rubén

LES LLEGENDES DELS SÀTIRS

Els sàtirs encarnaven la força de la naturalesa, la fertilitat i el creixement dels dons de Ceres i Dinoís, és a dir formaven part del seguici de Dinoís i a vegades també de Pan.
Aquest va voler donar a conèixer la beguda que havia descobert, el vi, per tots pobles. Òbviament ho va fer acompanyat dels seus sàtirs, centaures i algunes nimfes que havien estat seduïdes pel vi i la musica.

Els sàtirs més coneguts foren: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.


Berta Dong Reixach
4t ESO

Comentaris

Karina Szabo ha dit…
No havia sentit mai a parlar d'aquestes criatures mitològiques... tot i que les trobo molt peculiars i estranyes. El descobriment del vi és un fet molt important, ja que el vi actualment és un element clau en una festa! L'única cosa que no trobo correcte és la seva necessitat d'anar amb les nimfes per satisfer el desig sexual... molt groller. Molt interessant i molt bona feina!
3 d’abril del 2019, a les 13:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació