NERÓ (37 - 68 d.C.)

Escrita per -
Neró Claudi Cèsar August Germànic fou l'emperador de Roma entre els anys 54 i 68, és a dir, fins la seva mort. Va ser l'últim de la dinastia Júlio-Clàudia.

Neró va néixer, amb el nom de Luci Domiti Ahenobarbo, el 15 de desembre de l'any 37 a Antium (Itàlia). Era fill del cònsol Gneu Domici Ahenobardo i d'Agripina la Menor, besnéta de l'emperador August. L'any 49 Agripina es casà amb el seu oncle, l'emperador Claudi I, qui més tard va adoptar a Neró.  Més tard, l'any 53, Neró es va casar amb la filla de Claudi, Octàvia, i per tant va ser anomenat successor del tro, evitant al seu fill biològic, Britànic. Després de l'assassinat de Claudi, un any després, Neró va ser declarat emperador amb disset anys.

Els cinc primers anys de Neró com a emperador foren marcats per la moderació i la clemència, tot i tenir presoner al seu rival Britànic, a qui va assassinar el 55. Quatre anys més tard va manar assassinar a la seva mare per criticar a la seva amant, Popea Sabina. L'any 62 es va divorciar d'Octàvia (a qui va matar posteriorment) i es casà amb Popea. El mateix any va morir Afrani Burro, dirigent de la Guàrdia Pretoriana i assessor de Neró. 

El juliol del 64, gran part de Roma fou incendiada mentre Neró estava a Antium, tot i que es creia que ell va ser el responsable. Hi ha fonts que afirmen que Neró va culpar als cristians i es va convertir en el primer emperador que els perseguí. La ciutat es va reconstruir de manera que no tornés a passar.

Durant els seus anys de manat, Neró va establir Armènia com una defensiva contra Partia, però només després d'una guerra sense èxit. Van sorgir aixecaments a Britània (60-61) i a Judea (66-70). Posteriorment Popea morí degut a la violència de l'emperador i ell es casà un altre cop amb Messalina (l'any 66) després d'executar al seu marit. L'any 68, les legions de la Gàl·lia i Hispània juntament amb la Guàrdia Pretoriana es van rebel·lar contra Neró i es va veure obligat a exiliar-se de Roma. El senat el va declarar enemic públic i, el 6 de junt del 68, es va suïcidar.
Bust de Neró al Mont Palatí de Roma
Bruna Villegas 
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Segons afirmen algunes fonts, Neró va ser un personatge molt temut pels ciutadans cristians, ja que hi ha historiadors que diuen que quan queia la nit l'emperador agafava a gent de religió cristiana i els penjava en una creu, a la qual posteriorment li prendria foc per il·luminar la ciutat.
1 d’abril del 2019, a les 10:49
Gabi Núñez Gómez ha dit…
Molts ciutadans, com ha dit la Judith temien a Neró per com actuava, però també era recolzat per una gran part de la població.

Molt interessant!
1 d’abril del 2019, a les 11:16
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació