L'ASSASSINAT DE JULI CÈSAR

''Idus de març'' (en llatí Idus Martii o Idus Martiae) és el nom que rep el dia 15 de març del 44 a.C. va ser un dia que l'Antiga Roma no oblidarà mai. El Senat havia de reunir-se per discutir la campanya que projectava Cèsar contra els parts d'Orient. Però les cotes de poder excepcional que havia acumulat després de les guerres civils de l'any anterior, augmentaven la por de tota la classe política. Si Cèsar tornava a triomfar a una altre campanya més seria impossible parar-lo. Així que un grup de senadors va aprofitar l'ocasió per assassinar-lo i acabar amb qui per ells era una amenaça per la república. I s'equivocaven. Cèsar va morir, però va començar una guerra civil de la que naixeria un nou règim, l'Imperi Romà, i un nou home, August (que era l'hereu de Cèsar), primer emperador de Roma. 

Estàtua de Juli Cèsar.

Estàtua d'August, hereu de Cèsar.

El dia previ a l'assassinat, l'esposa de Cèsar, Calpúrnia Pisònis, havia tingut un mal son on s'advertia l'assassinat del seu marit. Com que Calpúrnia no era una dida de supersticions, es diu que el dictador va cedir quedar-se a casa i va enviar un missatge al Senat per informar-los de la malaltia que impedia que pogués assistir a cap reunió pública. Tot i així, Dècim Brut (un dels conspiradors) va aconseguir que Cèsar acudís a la reunió, ja que en pocs dies havia de marxar del país i havia de deixar els cables de la política ben lligats. També s'ha considerat, segons la tradició, que el professor grec Artemidor va entregar un manuscrit a Cèsar a la porta del Senat avisant-lo de conspiracions contra ell, però aquest no va ser a temps d'obrir-lo i llegir-lo.

Estàtua de Calpúrnia Pisònis.

Fins a principis del 44 a.C. Cèsar havia tingut la protecció d'una escolta d'auxiliars hispànics, però els havia llicenciat com a demostració de normalitat política  després de que el Senat aprovés un jurament de lleialtat. El 15 de març d'aquell mateix any va acudir al Senat sense més protecció que aquella, i quan ja va estar fins de l'edifici públic, els conspiradors es van encarregar d'emportar-se a Marc Antoni a un lloc apartat. Els assassins, a més, eren conscients que aquest personatge era fidel a Cèsar, un home corpulent i amb atacs d'ira. 

Estàtua de Marc Antoni.

Abans de que comencés la reunió del Senat els conspiradors es van anar acostant al dictador fent veure que li demanaven diferents favors. Per exemple, Lucip Tilip Címber, que era fidel a les ordres de Cèsar, li va reclamar que perdonés al seu germà que es trobava a l'exili. 

Mentre que el dictador intentava calmar a aquests, Címber va estirar-li la toga de manera que la seva espatlla es veiés. Aquesta era la senyal que van acordar , i de cop Casca va treure una daga i el va apunyalar, tot i que només va ser capaç de rascar-li el coll. 

Segons altres versions, Cèsar va agafar els braços de Casca i va intentar desviar la daga.

El general romà no només es va intentar defensar dels atacs, sinó que també va ser capaç de treure un punxó i va ferir a uns quants homes, almenys dos. Després de l'atac els altres atacants es van unir contra Cèsar amb nombrosos talls. Només dos senadors que estaven allà van intentar ajudar al dictador, però va ser un intent fallat.

Encara que no hi han proves i a causa d'això s'han fet diferents versions, es diu que Marcus Brutus va ser un dels últims en ferir a Cèsar, amb una ferida a l'engonal, i que va pronunciar el famós ''tu, també, fill meu'', que en llatí és "Tu quoque, fili mi?". Amb 23 punyalades al seu cos, Juli Cèsar es va cobrir el cap amb la seva túnica púrpura a l'últim esforç per mantenir la dignitat i caure desplomat amb el pedestal de la estàtua de Pompeia, el seu altre màxim rival.

Estàtua de Marcus Brutus.

Aquest assassinat també ha servit per fer documentals intentant desxifrar la veritat, per aquells que encara no estan convençuts de que aquesta sigui la verdadera història.

Alba  Riera
1r Batx