PÍNDAR

Píndar va néixer cap el 518 aC a Beòcia i va morir cap el 438 aC a Argos. Va ser un dels màxims representants de la poesia lírica grega concretament de la poesia lírica coral.

Píndar va pertànyer a una família aristocràtica, per aquest motiu es va poder permetre els seus estudis i els seus viatges. Es va criar a les ciutats de Tebes i Atenes, on va ser deixeble d'Agatocles. Encara sent molt jove va participar en un concurs literari de poesia, en el que no va guanyar. 

A l'edat de vint anys va començar a ser reconegut com a poeta i des de llavors va andar recorrent les diverses corts gregues recitant la seva poesia. 

L'obra del poeta líric consisteix en Epinicis o odes triomfals dedicades als guanyadors dels jocs esportius panhel·lènics: Olímpiques, Pítiques, Ístmiques i Nèmees.

Píndar tenia un esperit religiós i era profundament devot a les tradicions aristòcrates. Va impregnar la seva obra de la concepció religiosa i moral de la vida que li va permetre igualar-se a l'heroi celebrat, fins i tot quan es tractava d'un poderós monarca: el significat que això tenia era que posant en relleu i immortalitzant la gesta de l'heroi, el poeta educava les noves generacions tot perpetuant els antieks valors.

Píndar també va utilitzar el peà, els partenis, els himnes i cants dedicats al vi i cants fúnebres. La seva poesia tenia un nivell lingüístic molt elevat, ja que combinava diferents dialectes grecs i hi predominaven figures retòriques.

Artistes posteriors consideren que Píndar és el símbol de la llibertat del geni creador.

Bust de Píndar-Còpia romana de la grega
original del segle 5 aC

Judith Rodríguez Bares

1r Batx