CONSTANTÍ I EL GRAN

Escrita per -
Constantí I el Gran va néixer a Naissus, Dàcia el 27 de febrer de 272, i va morir a Ancycrona, Pont, el 22 de maig del 337. Va ser el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí va rebre el títol d'august per les seves tropes el 25 de juliol del 306 i va governar l'Imperi Romà, el qual es trobava en constant creixement, fins la seva mort. També refundà la ciutat de Bizanci, la qual més tard va anomenar Constantinopolis que significa "ciutat de Constantí", després la declarà la Nova Roma.

Era fill d'un oficial grec, Constanci Clor, que l'any 305 va ésser anomenat August. Un any després mor Constantí i és proclamat emperador per les tropes locals, enmig d'una situació política complicada, agreujada per les tensions amb l'antic emperador Maximià, i el seu fill Majenci. Constantí derrota a Maximià el 310 i al seu fill a la batalla de Ponte Millivio, el 28 d'octubre del 312.
Una tradició afirma que Constantí va tenir una visió abans d'aquesta batalla; mirant al sol, al qual com a pagà donava culte, va veure una creu i va ordenar als seus soldats que posessin en els seus escuts el monograma de Crist, és a dir les dues primeres lletres del nom grec superposades.
Tot i que després va seguir practicant ritus pagans, des d'aquesta victòria es va mostrar favorable als cristians. 
Conjuntament amo Licini, emperador a l'Orient, va promulgar l'anomenat "edite de Milà", afavorint la llibertat de culte. Més tard els dos emperadors es varen enfrontar i l'any 324 Constantí va derrotar Linici i es va convertir en l'únic August de l'imperi.

Constantí va portar a terme nombroses reformes administratives, militars, econòmiques, però sobretot varen destacar les políticoreligioses i en primer lloc les que anaven encaminades a la cristianització de l'Imperi. Va promoure estructures adequades per a conservar la unitat de l'església. Al costat de disposicions administratives eclesiàstiques, va prendre mides contra heretgies i cismes. Va lluitar contra varis cismes per defensar la unitat de l'Esglesia. 
El 330 va canviar la capital de l'Imperi Romà a Bizanci, que va anomenar Constantinoble. 
Bust de l'estàtua colossal de Constantí a la Basílica
Nova de Roma, autor desconegut
Judith Rodríguez Bares
1r Batx


















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació