LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC II

En aquesta entrada us explicaré les sis últimes constel·lacions relacionades amb el zodíac. 

7. BALANÇA:

El  mite més comú relacionat a aquest signe és el del rapte de Persèfone. Aquesta era filla de la deessa Demèter i el déu Zeus i el seu oncle Hades la va raptar i se la va emportar a l'inframón. La seva mare va decidir baixar al món dels morts a buscar-la, sense saber que la jove havia menjat un gra de magrana i com que era menjar de l'inframón ja no podia marxar. La seva mare desesperada va demanar ajuda als déus i van arribar a l'acord que Persèfone estaria sis mesos a la Terra amb la seva mare i sis a l'inframón amb Hades. Es relacionen els sis mesos amb les estacions; hivern i tardor seria quan Persèfone és amb el seu oncle ja que els camps no es cultiven i això significaria que Demèter està trista, en canvi quan Persèfone és a la Terra, la seva mare està contenta i els camps produeixen molt. La balança es va relacionar amb l'equilibri entre el dia i la nit durant l'equinocci ja que aquesta constel·lació marca l'inici de la tardor i està relacionada amb la cerca de l'aliment. Es relaciona a hades amb la constel·lació d'escorpí i a Demèter amb la de Verge ja que estan les tres unides. 

Rapte de Proserpina, Niccolo dell Abate

8. ESCORPIÓ O ESCORPÍ:

El mite del gegant Orió és el més utilitzat per explicar aquesta constel·lació. Segons el mite, Orió era un gegant ple de luxúria i riqueses que vivia en un castell on violava a totes les donzelles que passaven per davant. Un dia va veure passar a Artemis, la deessa de la caça i va intentar violar-la. Aquesta va demanar ajuda a un escorpí i va fer que piqués el peu del gegant. Aquest va demanar ajuda a Zeus que va decidir immortalitzar-lo i enviar-lo al cel. Artemisa per donar les gràcies a l'escorpí també el va pujar al cel convertint-lo en la famosa constel·lació, però el va col·locar lluny d'Orió, fent així que la primera es vegi a l'estiu, en canvi la segona s'aprecia a l'hivern. 

Diana sobre el cos d'Orió, Daniel Seiter

9. SAGITARI:

Quiró era un centaure, mig cavall, mig home, que havia estat mestre de molts herois com Hèrcules. La majoria de centaures eren dolents, Quiró era l'excepció. L'heroi estava lluitant contra uns centaures, que corrien cap a la cova de Quiró. Hèrcules va disparar una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra de Lerna, amb tanta mala sort que va anar directe al seu mestre. Tot i ser immortal, Quiró sentia el dolor del verí que portava la fletxa i va decidir donar la seva immortalitat a Prometeu per deixar de patir. Zeus va considerar que la seva figura no havia de ser oblidada així que va crear la constel·lació de sagitari sempre armat amb el seu arc i les seves fletxes.

L'educació d'Aquil·les, Delacroix

10. CAPRICORN: 

Correspon al mite del déu Pan, semidéu dels pastors que era un sàtir, mig home, mig cabra. El mite ens diu que Rea va enviar el monstre Tifó a matar tots els déus de l'Olimp inclòs Zeus. El semidéu Pan, no volia morir i es va llançar al mar convertint-se en meitat peix meitat home i va haver de tornar viure a la terra. Pan es va trobar al monstre Tifó desmembrant Zeus així que va decidir cridar per distreure el monstre i Hermes va poder tornar a ajuntar a Zeus. En agraïment, el déu dels déus, va convertir al semidéu Pan en una constel·lació mig peix mig cabra.

Ceres i Pan, Rubens

11. AQUARI:

Aquesta és la història de Ganímedes i Zeus. Ganímedes era el príncep de Troia i era conegut per la seva bellesa. Un dia estava en una muntanya vigilant un dels ramats del seu pare i Zeus va tornar a convertir-se en animal, aquesta vegada en àliga, per raptar el jove. Zeus però va donar al pare de Ganímedes uns quants cavalls divins immortals per compensar el fet d'haver-se convertit en au per raptar el príncep. Després d'aquesta compensació al rei de Troia, Zeus es va emportar el jove a l'Olimp perquè servís les copes als déus sempre sota la vigilància d'un Zeus molt enamorat.

Ganímedes i l'àliga, Thorvaldsen

12. PISCES O PEIXOS: 

La protagonista d'aquest mite és Dercet, filla d'Afrodita, que era mig dona mig sirena. Segons la llegenda, Dercet anava passejant per la vora d'una llacuna una nit quan va caure dins de l'aigua. Tot i ser mig sirena, li va ser impossible nedar i sortir però un peix que nedava a prop seu va ajudar-la. La unió dels seus dos cossos dóna lloc a la constel·lació.

Silvia Kanuteh Rubio

1r batx