LA FUNDACIÓ DE TEBES

Escrita per -
Quan va abandonar la recerca d'Europa, Cadme i la seva mare Telefaassa van escollir viure a la ciutat de Tràcia. Un cop morta Telefaassa, Cadme anà a consultar l'oracle de Delfos, que li va aconsellar fundar una ciutat. 

Per escollir el lloc li caldria seguir una vaca fins on caigués extenuada. A la mateixa regió de la Flòcida trobà un ramat de vaques i les seguí fins que en un lloc de Beòcia, es va ajeure, però un dragó que allà protegia la font d'Ares matà alguns dels homes de Cadme. Cadme va matar el dragó i tot seguit sembra les dents segons el consell donat per Atena.

Llavors brotaren de la terra uns violents guerrers, que van rebre el nom de sembrats. A Cadme se li acudí llençar pedres entremig d'ells i, acusant-se mútuament es barallaren entre sí. Només en sobrevisqueren cinc, que fundaren amb Cadme Tebes i esdevindrien els avantpassats de les famílies més il·lustres d'aquesta ciutat.

 Passat el temps en què Cadme hagué d'expiar la mort del dragó servint Ares, assolí el tron de Tebes i celebrà amb harmonia, filla d'Ares i Afrodita, unes fastuoses noces a les quals assistiren tots els déus.

 La dinastia tebana fou continuada pel seu fill Polidor i després pel fill d'aquest, Làbdac.
Cadme matant al dragó

 Marco Peña
4t ESO

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
Una història molt interessant i, en certa manera, semblant a la llegenda de sant Jordi. Com he pogut anar observant, en la mitologia és molt típic que hi hagi alguna mena d'ésser que amenaci a una ciutat i un heroi que acaba amb aquest. Bona feina!
28 de març del 2019, a les 23:06
Unknown ha dit…
Aquesta entrada m'ha recordat l'obra d' "Èdip, rei", tot i que aquesta transcorri posteriorment, la llegenda de la fundació de Tebes és important perquè serà on transcorre tota l'obra i d'on procedeix la família d'Èdip.
1 d’abril del 2019, a les 11:02
Judith Rodríguez ha dit…
Tal i com diu la Jana, és propi dels mites grecs el fet de que aparegui un ésser sobrenatural sembrant el pànic en una ciutat. Per altra banda, llavors apareix una figura heroica que acaba amb l'ésser i per tan salva la ciutat, i és recompensat pel poble.
Molt bona feina!
1 d’abril del 2019, a les 11:06
Karina Szabo ha dit…
Mai havia sentit a parlar d'aquest història. Estic veient que l'oracle de Delfos és un personatge molt important en la mitologia, ja que surt en molts escenaris, sempre donant prediccions encertades. Una manera molt peculiar de formar una ciutat! També s'ha de dir que és molt típic el fet que hi hagi un monstre que lluita contra un personatge, que acaba sent l'heroi. Molt bona entrada!
3 d’abril del 2019, a les 13:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació