LA VIA LÀCTIA

Escrita per -
La Via Làctia en llatí significava  "camí de llet" és una galàxia en forma d'espiral amb agrupacions de milers d'astres. Es mou a 270Km per segon i cada 225 milions anys el sistema solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia.

 
Via Làctia

Mite sobre la seva formació :


La història de l'origen de la Via Làctia, comença amb una aventura amorosa del déu Zeus sen't infidel amb la seva esposa Hera,. Zéus volia seduir a Alcmena una mortal i va aprofitar un dia que el seu marit se n'havia anat  per acostar-se a ella, van mantenir relacions sexuals junts i van provocar que Alcmena engendrés un nadó anomenat Hèracles (també conegut com a Hèrcules ).
Hera molt enfadada perquè Zeus estimes tan a un fill que no era seu va allargar l'embaràs d'Alcmena fins els 10 mesos i quan el nadó tenia 8 mesos li va enviar dues serps perquè el matessin però Hèracles amb les seves petites mans se'n va poder lliura fàcilment escanyant-les.
Hèrcules era fill d'una dona mortal i l'única solució perquè pugués ser immortal, era que Hera l'hi dones el pit, la qual cosa que ella es negava a fer.

Dos finals:

- Un dels mites és que Hermes missatger dels déus va posar a Hèracles en el pit d'Hera, mentre ella dormia, perquè mamés la llet divina però ella en despertar-se i adonar-se'n, el va separar bruscament i es va vessar la llet, formant la Via Làctia. 
- I l'altre és que un dia, mentre Hera i Atena passejaven per un camp, van veure un nen que descansava sobre l'herba fresca. Atena va convènçer Hera perquè l'hi dones de mamar, el nen va mamar molt bruscament i va provocar dolor a Hera, la qual el va apartar i es van deixar caure gotes de llet que fluidament van formar la Via Làctia.

                         Origen de la via làctia, Peter Paul Rubens

Anna Canadell
4t ESO

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Em sembla molt interessant que els ciutadans de l'Antiga Grècia disposessin d'històries per explicar fets universals també. Havia sentit a parlar d'aquest mite però només en coneixia el segon final, és a dir en el que Atena s'involucra en el mite ajudant a Hèrcules perquè sigui immortal.
Bona feina!
1 de març del 2019, a les 13:58
Jana Casacuberta ha dit…
És molt interessant que darrere d'un fet científic s'hi amagui la mitologia. Havia sentit alguna vegada aquesta història, però sempre trobo molt sorprenent els nivells als que arriba la mitologia. A banda d'això, també podem observar com Zeus sempre està al mig de problemes de infidelitat i això moltes de les vegades és el que causa tots els conflictes entre els déus i les deesses. Bona feina!
5 de març del 2019, a les 18:50
Rebeka Picoiu ha dit…
Sincerament mai m'he plantejat res de la Via Làctia. Aquesta entrada en veritat m'ha agradat molt perquè, tot i ser un mite, m'ho puc imaginar com si hagués passat en realitat i els dos finals m'han menjat el cap. Tot i que prefereixo la primera.
6 de març del 2019, a les 13:33
Anònim ha dit…
És curiós i entranyable que hi hagin mites sobre astres, planetes o en aquest cas, la Via Làctia. Com molts altres mites, es comença amb una infidelitat que serà el tema principal de la història. Bona feina!
6 de març del 2019, a les 13:35
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt interessant que hi hagin mites sobre temes més científics. Des de avui no s'havia quin significat tenia la via làctia, ha sigut una mica estrany. Com podem observar, aquesta història succeeix a partir d'una infidelitat, com a la majoria. I tot i així, m'han agradat molt ambdós finals.
Bona feina!
9 de març del 2019, a les 9:50
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Havia sentit varies vegades aquest mite però dels dos finals només coneixia el primer. Sempre està bé conèixer les diferents versions que hi ha d'un mateix mite. Bona feina!
11 de març del 2019, a les 11:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació