No sabia si titular aquesta entrada com a "Amor per sí mateix" però suposo que quan acabeu de llegir aquest mite, ja ho entendreu.
Narcís, era un caçador, fill del déu del riu Cefís i de la nimfa Liríope. El vident cec Tirèsias va informar la seva mare, Liríope, que el seu fill tindria una llarga vida, sempre que no es reconegués mai. Advertida, la seva mare sempre va evitar miralls i altres objectes en què Narcís es pogués veure reflectit.
Era un jove molt atractiu i molts se'n van enamorar. No obstant això, només els va mostrar menyspreu. Li agradava donar llargues caminades submergit en els seus pensaments.
Un dia, mentre caçava al bosc, la nimfa Eco, que era molt xerradora, i la deessa Hera la va maleir amb només un eco, és a dir, no poder parlar per sí mateixa, sinó només repetir la última paraula que ella escoltava per una veu com a càstig per haver-la distret de la infidelitat de Zeus amb la seva xerrada interminable, el va veure i es va enamorar immediatament. Sense veu pròpia, Eco no va poder cridar a Narcís però finalment va sentir que estava vigilat i va cridar: "Qui hi ha?". Eco no va poder respondre i només podia repetir les paraules d'en Narcís.
Eco, Talbot Hughes
Finalment, però, Eco va sortir del seu amagatall i es va trobar a cara a cara amb Narcís, algú incapaç d'estimar ningú més que ell mateix, així, Eco va ser cruelment rebutjat. Hi una altra versió que ens explica que Eco va abraçar-lo. Tanmateix, ell la va empènyer i li va dir que no el molestés. Eco, desesperada va vagar pel bosc durant la resta de la seva vida i es va esvair fins que tot el que va quedar d'ella va ser un so eco.
Eco va ser només un dels nombrosos amants menyspreats, ja que també s'explica el rebuig d'Ameinias, un jove que també es va enamorar de Narcís però també va ser donat l'esquena però va prendre el rebuig tan malament que es va arribar a suïcidar-se a la porta de casa de Narcís amb una espassa que l'havia donat el Narcís.
Una representació de l'Ameinias
Nèmesi, la deessa de retribució i venjança, va saber què havia passat i va decidir castigar Narcís pel seu comportament. Va aprofitar un dels dies que el jove anava a passejar pel bosc per despertar-hi una poderosa set. Ella el va conduir en un llac; allà va veure el seu reflex a l'aigua i se'n va enamorar. No va podia obtenir l'objecte del qual s'havia enamorat, com a molts dels seus pretendents.
Tal com havia predit Tirèsias, la seva pròpia imatge va causar la seva mort ja que va quedar tan admirat que allà mateix es va suïcidar llençant-se dins de l'aigua.
Narcís mira el seu reflex, mentre el seu pretendent rebutjat, Eco la mira - John William Waterhouse 1903
Segons el mite, es va convertir en la flor que porta el seu nom, el Narcís.
Narcís
Aquí us deixo un vídeo on explica el mite amb dibuixos animats.
Creieu que el comportament d'en Narcís era correcte cap a Eco?
Bona entrada! Sense cap mena de dubte crec que és un dels mites que sense adonar-nos és més influent en el nostre vocabulari, fent un de la paraula "narcisista" que guarda relació amb els fets del mite.
M'ha semblat una entrada molt ben treballada ja que s'ha entés molt bé, però si que m'ha semblat bastant cruel fer que s'enamori de la seva pròpia bellesa, i que es suicidi, però s'ha mort ja que no s'imaginava que ell fós així fisicament, o perquè?
Entrada molt interessant, mai havia escoltat aquest mite i m'ha sorprès ja que és interessant i es poden arribar a treure moltes conclusions d'aquest. Una de les coses que més m'ha agradat és l'estructura de l'entrada, trobo que l'inici que es planteja és molt interessant i t'incita a llegir l'entrada.
Una entrada molt interesant. Ja s'havia una mica de cosa sobre aquest mite però he pogut aprendre més coses. El que m'ha interessat més ha sigut quan va veure el seu reflex a l'aigua i es va enamorar i és interesant el tema de la flor.
Mai havia escoltat sobre aquest mite i trobo que està molt ben explicat encara que hi ha moments en els quals no tinc clar si Eco és mascle o femella. Tot i això, és una molt bona entrada i m'ha ajudat a descobrir qui era Eco i el seu mite.
Quina entrada mes interessant! No hi havia sentit parlar mai, i m'ha agradat bastant el seu mite, sobretot que Narcís tingués un castig pel seu comportament. Molt bon treball.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris