17 de març de 2023

QUÈ ENS POT ENSENYAR LA MITOLOGIA GREGA?

La mitologia és un grup d'històries èpiques sobre déus, deesses, herois, criatures i rituals de l'antiga Grècia. La majoria d'aquestes històries, les van explicar els grecs antics a la seves famílies i amics durant moltes generacions. Penso que la mitologia és bastant important ja que ofereix valuoses lliçons de vida. Inclouen temes importants com ara el coratge, la gelosia, l'amor, etc. Aquests mites ens poden ajudar a entendre millor el nostre comportament i més important afrontar els reptes de la nostra vida.

En aquesta entrada, us explicaré uns mites i les coses que ens expliquen de la vida i com ens poden ajudar i ensenyar.

EL MITE D'ÈDIP

La història gira al voltant de l'intent d'Èdip d'utilitzar la seva pròpia voluntat en per escapar de la profecia que li va donar l'Oracle de Delfos. L'oracle va profetitzar que el destí d'Èdip seria casar-se amb la seva mare i matar el seu pare. 

La història d'Èdip destaca en el seu intent de fugir del seu destí, però es va condemnar en complir el destí. Una cosa que podem aprendre d'aquest mite és que no podem controlar el nostra destí. Hi ha una lluita contra la llibertat i el destí en aquesta història. També ens ensenya com cada personatge fa decisions que tenen conseqüències.

Èdip es separa de Jocasta, la seva mare. 
Alexandre Cabanel (1823-1889)


Sigmund Freud va fer una aportació sobre aquest mite i amb aquesta aportació, va introduir un concepte que deriva d'aquest mite, "El Complex d'Èdip": quan un nen desenvolupa un enamorament inconscient cap a la seva mare, i té un sentiment hostil cap al pare, competeix amb ell fins i tot desitjant la seva desaparició.

Sigmund Freud

EL MITE DE SÍSIF

Sísif és una figura de la mitologia grega que va ser conegut pel seu engany en general i per haver enganyat la mort dues vegades. Finalment, Zeus li va imposar el càstig a l'inframón: l'obliga a rodar una roca dalt d'un turó per a l'eternitat, però, cada vegada que s'acosta el cim del turó, la roca torna a baixar.

Amb aquest mite, he fet una interpretació diferent del càstig. En comptes de veure simplement el "càstig" de fer rodar la roda, ho podríem veure d'una manera diferent: la necessitat d'aguantar davant d'una tasca difícil, impossible, insuportable, etc. Quan ens passar una cosa de la vida, s'ha d'afrontar per difícil que sigui i no rendir-se. 

Sísif, oli sobra tela, Ticià, 1548-49 al  Museu del Prado


EL MITE D'AQUIL·LES

La història ens diu que quan Aquil·les era un nen, la seva mare el va submergir a les aigües del riu Estígia que degut a això va ser invulnerable. Es va convertir en un guerrer, sent un dels grans lluitadors de Troia. Però el seu taló no era invulnerable ja que la seva mare el subjectava d'allà quan era un nadó. Va ser assassinat per una fletxa que li va disparar al taló.

Aquest mite ens serveix com a recordatori que tots tenim les nostres debilitats. Hem de reconèixer els nostres punts forts i les nostres debilitats, i treballar per protegir-nos si volem sobreviure. 

Aquil·les sent submergit al riu Estígia, Antoine Borel

El MITE D'HÈRACLES

Tothom coneix el mite d'Hèracles, un heroi, guerrer imbatible gràcies el seu coratge. Tot i que és honrat en la mitologia, també cal saber que era violent, tenia problemes per controlar la seva ràbia i que Hera, el manipulava fàcilment. Hera va fer que Hèracles en un estat de ràbia intensa assassinés la seva família. I com a càstig va haver de fer 12 tasques gairebé impossibles. 

Ens ensenya com no ens hem de deixar influenciar pels altres i controlar les nostres emocions, ira ja que ens passarem la resta de la nostra vida  pagant-ho, igual que el personatge. Tan de bo do arribem a sentir la ira d'Hèracles, però, tots hem tingut moments de frustració i és important aprofita, utilitzar o fins i tot manipular aquests moments negatius perquè puguem prendre decisions fins i tot de cara alguna ira greu. 

Hèrcules i la Hidra, Antonio Pollaiuolo

Justie Anaman
4t ESO

4 comentaris:

Irene Altés ha dit...

Aquesta entrada és força original, m'ha agradat com enfoques els mites en un aprenentatge sobre la vida. Trobo que alguns mites ja eren creats expressament de manera didàctica, és a dir, que ja tenien la intenció d'ensenyar o educar. Per exemple, el mite de Màrsies, l'home que va desafiar a Apol·lo a un concurs musical. Al final, el protagonista és castigat, Apol·lo li treu la pell i la utilitza per fabricar un tambor. Crec que aquest mite es feia servir per ensenyar que no es podia desafiar els déus i que valia amés fer-los cas.

Laura Font ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada, trobo que s'explica molt bé i tots els conceptes estan molt ben relacionats entre si. La mitologia grega és una gran font de coneixement que ens ensenya moltes coses útils, de fet la psicologia i la mitologia estan molt ben lligades entre si, i la mitologia ens permet entendre aspectes de la psicologia d'una manera molt clara i simple.

Maria Vasileva ha dit...

Molt bona entrada Justie. Aquesta entrada m'ha agradat molt i està molt ben explicada, a la perfecció i m'has fet reflexionar amb què has comentat de cada mite. Em sembla molt interessant el fet que tots els mites en general, darrere seu, tenen una lliçó i una cosa a ensenyar i ens poden fer reflexionar molt. D'alguna manera, crec que tots els mites, encara que alguns hagin acabat malament, serveixen per aprendre dels erros igual que a la vida en si, i treure profit de les decisions que prens. Molt bona feina.

Sara Torres Pedret ha dit...

Una entrada molt interessant! Moltes vegades en llegir un mite al final no et pares a pensar quina finalitat o bé qui missatge vol transmetre, i per tant, gràcies a aquesta entrada podem veure com cada mite té una finalitat, que és donar un missatge a aquells que ho llegeixen, escolten... I així poder donar un sentit a allò que els humans fem i el perquè. Bona entrada!

DÉUS GRECS II

Hermes: El seu nom en llatí és Mercuri. Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladre...