DEMÈTER

Demèter era una de les deïtats (és un ésser sobrenatural és venerat i té el paper en les religions cultes i animistes) més antigues del panteó grec ella garantia la fertilitat de la terra i protegia els cultius així com la vegetació. La  connexió que tenia amb la terra és herència de la seva mare Rea.

MITE: FADES I PERSEFONA

Demèter únicament va tenir una filla, Persèfone, segons la major part dels autors antics, amb el seu germà Zeus. La jove Persèfone, bella i despreocupada, es trobava passejant i recollint flors pels camps de Nisa, a Sicília, quan el déu Hades la va observar des del seu tron ​​al regne dels morts. A l'instant, el déu va quedar enamorat de la bellesa de la jove i va decidir convertir-la en la seva dona. Hades va muntar al seu carro i es va esperonar als seus cavalls per dirigir-se cap als camps de Sicília a tota velocitat. La jove Persèfone va sentir com la terra tremolava sota els peus. Davant seu, es va obrir una enorme esquerda per la qual va sorgir Hades muntat al seu carro tirat per cavalls infernals. Abans que Persèfone pogués reaccionar, el déu la va carregar al vehicle i va tornar amb ella al seu palau subterrani.
En passar els dies i comprovar que la seva filla no tornava a casa seva, la deessa Demèter va iniciar un llarg pelegrinatge pel món a buscar-lo. Tot i que consulto tots els déus i homes que es va creuar en el seu camí, cap no va poder donar-li cap notícia del parador de la jove Persèfone. La deessa, enfurida per la desaparició de la seva filla, va retirar els seus favors a la terra i la va condemnar així a un hivern etern. Els camps van deixar de produir fruits i els humans van començar a morir de gana.
Només la intervenció de Zeus, que va descobrir la presència de Persèfone a l'inframón, va solucionar el conflicte. Per mitjà del seu missatger, el déu Hermes, Zeus va demanar a Hades que permetés que la jove tornés amb la seva mare. L'astut déu dels morts, temorós d'una possible represàlia per part de Zeus, va accedir, però va enginyar una estratagema per aconseguir que Persèfone seguís amb ell. Sabent que qualsevol, déu o mortal, que prengués algun aliment a l'infern hauria de romandre-hi, Hades li va oferir a Persèfone abans de la seva partida un gra de magrana. La jove, confiada, es va menjar el fruit dolç i va intentar tornar amb la seva mare. Tot i això, les lleis de l'infern eren molt clares per a tots aquells que haguessin provat algun aliment al regne dels morts. 

Persèfone estava lligada al regne subterrani per a tota l'eternitat. Per evitar la còlera de Demèter, Zeus va aconseguir que Hades i ella arribessin a un compromís. Persèfone passaria a l'infern al costat del seu marit un terç de l'any, i tornaria a la terra la resta del temps. Hades i Demèter van acceptar la decisió de Zeus. D'aquesta manera els antics grecs explicaven la successió de les estacions. Mentre Persèfone és al costat de Hades, Demèter, entristida per l'absència de la seva filla, nega els seus fruits a la terra, produint-se l'hivern. Tot i això, quan Persèfone torna amb la seva mare, aquesta s'omple d'alegria i beneeix els mortals amb l'abundància de la primavera.