LA POMA DE LA DISCÒRDIA
Segons la mitologia, a l'Antiguitat era normal que els déus es barregessin amb els mortals. I així va passar al casament de Peleu, pare d'Aquil·les, que s'anava a casar amb la deessa del mar, Tetis. A aquest esdeveniment, Zeus va decidir que no convidaria la deessa de la discòrdia, Èride o Eris, com l'anomenaven els grecs.
 |
| Èride o Eris, la deessa de la discòrdia (pintura atenesa 525-575 a.C) |
 |
| La poma de la discòrdia, Jacob Jordaens |
Com que no van poder posar-se d'acord per qui hauria d'anar aquesta poma, Zeus va decidir que aquesta difícil elecció la faria un jove mortal anomenat Paris, o també Alexandre, fill del rei de Troia, Príam. Com era d'esperar les tres deesses van intentar subornar l'improvisat jutge, Paris.
 |
| El judici de Paris, Pedro Pablo Rubens |
La deessa Hera, esposa de Zeus, li va oferir tot el poder que pogués desitjar i el títol d'Emperador d'Àsia.
Atena, deessa de la intel·ligència i de la guerra, li va oferir la saviesa i la possibilitat de vèncer totes les batalles a què es presentés.
I Afrodita, li va oferir l'amor de la mortal més bella de Grècia.
El mortal Paris, que era un príncep molt terrenal, va decidir acceptar l'oferta d'Afrodita i així ella esdevingué la deessa de la bellesa. La decisió que Paris va fer, va portar greus conseqüències pel seu poble, ja que la mortal més bella de Grècia, era Helena, l'esposa del rei d'Esparta, Menelau, el rapte del qual va desencadenar a la famosa guerra de Troia.
 |
| L'amor d'Helena i Paris, de Jacques-Louis David |
 |
| La guerra de Troia, de Johann Georg Trautmann |
S'explica en la mitologia que òbviament, com les deesses Hera i Atena, estaven ofeses, van prendre el bàndol dels grecs i no van parar fins que Paris i Troia fossin destruïts. La guerra va durar gairebé deu anys, com bé narra Homer a la seva Ilíada.
O sigui que podem dir que aquesta batalla, una de les més èpiques i cinematogràfiques de la història, té origen per culpa d'una poma, la poma de la discòrdia. I és que al final, la decisió de Paris, no és més que un plet entre la vanitat de tres deesses i la impossibilitat de fer decisions jurídiques que afectin i agradin igual a tothom.
Podem dir que aquest mite representa l'origen de la divisió i la confrontació. També ens ensenya com una cosa petita i insignificant pot arribar a provocar una guerra terrible.
L'altra banda del mite, diu que Zeus va crear aquesta discòrdia, per poder reduir la població humana a través de la guerra de Troia, ja que havia crescut massa.
Maria Vasileva
4t ESO
Comentaris