CLÀSSICS, SOCIETAT GREGA I SALUT MENTAL

La salut mental és, tristament, un tabú encara avui a la societat. Es conserva la imatge de bogeria, i encara avui es conserven paraules com "boig" o "malalt mental" de forma despectiva. Però, les coses eren així a l'antiga Grècia? Apareix la salut mental representada en la mitologia grega?

Els pensaments relacionats amb la salut mental a l'època no diferien massa dels de l'edat mitjana. És creia que els trastorns mentals eren causats per esperits malignes que posseïen a l'individu, i s'intentaven remeiar amb rituals similars al que coneixem com a exorcisme. No hi ha massa informació sobre aquests rituals ja que normalment no s'escrivien documents referint-se a l'existència d'aquests, i els pocs que es creu que es van escriure no han sigut descoberts encara.

Encara que no hi hagi massa informació dels trastorns mentals a la societat grega, sí que els podem trobar apareixent en mites de l'època, ja que, encara que són una descoberta bastant recent, porten existint des de fa molts anys. I això fa que aquests es puguin veure reflectits en els mites de l'època.

Déus del Olimp, Guillermo Romano


Persèfone i la síndrome d'Estocolm:

Persèfone, al mite de Persèfone experimenta el que es coneix com a Síndrome d'Estocolm, un trastorn mental que es desenvolupa principalment en situacions de segrest o captivitat, on la víctima s'enamora del seu segrestador, a mode de recurs per sobreviure a la situació. Persèfone es segrestada per Hades un cop aquest és disparat amb una fletxa de Cupido, caient enamorat bojament de la jove i, al final, segrestant-la. Al final, com que Persèfone menja fruita de l'inframón, queda condemnada a passar la meitat de l'any allà, i acaba cassant-se amb Hades, ja que n'està enamorada. Per aquests motius, considero que Persèfone és un clar exemple de síndrome d'Estocolm.

El Rapte de Persèfone, Gian Lorenzo Berini


Èdip Rei i el complex d'Èdip:

El complex d'Èdip es un element descobert per Sigmund Freud, que diu que de molt joves, entre els 2 i els 5 anys aproximadament, els homes s'enamoren de les seves mares. Aquest complex es, normalment, superat al créixer, però en alguns casos segueix present. En el cas d'Èdip, tot i donar nom al complex, no el pateix. Laios, el pare d'Èdip va desobeir a Apol·lo quan aquest li va dir que no tingues fills, i com a càstig, Apol·lo va maleir a la família. Laios va abandonar el seu fill als camps, però, anys després, es van trobar altre cop i Èdip, sense saber que era el seu pare, el va matar. En arribar a Tebes, Èdip va ser coronat rei, i es va cassar amb Iocasta, sense saber que aquesta era la seva mare. Un cop ho va descobrir, va quedar amb tal desesperació que es va arrencar els ulls. I del fet que es casses amb la seva mare, Freud en va treure el nom per aquest complex psicològic.


La salut mental es un ítem molt important a les nostres vides, i és molt important seguir cuidant d'ella. Si t'ha interessat el tema i vols fer saber-ne més, aquí adjunto un vídeo sobre el narcisisme, trastorn també relacionat amb els mites grecs.



Arnau Giner
1r Batx

Comentaris

Laura Font ha dit…
Em sembla un entrada que tracta un tema molt interessant i actual, com és el de la salut menta, un tema que cada cop és menys tabú però encara ens costa normalitzar-lo i parlar dell amb total normalitat. Crec que la relació que has fet amb cada un del mites amb les malalties mentals està molt ben justificat i explicat.
Edurne Ruiz ha dit…
Em sembla una entrada molt interessant, mai havia pensat que els trastorns mentals es poguessin trobar en mites. Segurament si analitzem altres mites en trobarem més. En tot cas, la teva entrada m'ha ajudat a entendre la síndrome d'Estocolm, doncs jo em pensava que era al revés.
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada. No s'havia que els mites també es podien relacionar amb trastorns mentals. Esta ben explicat ja que també ho relaciones amb l'actualitat. He pogut aprendre que és el síndrome d'Estocolm ja que no s'havia que era.
Sara Torres Pedret ha dit…
Una entrada molt interessant! És increïble com es veu reflectida la salut mental en els mites i aquests com ho expressen, ja que com avui en dia la salut mental està molt present i no s'hauria de veure com una cosa negativa i doncs en els mites representen com de tabú era.
kawtar el mouden ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada. És molt interessant, mai he arribat a pensar que la salut mental tindria alguna cosa a veure amb la societat grega. M'ha agradat molt que ho hagis relacionat amb la nostre societat de avui en dia.
Molt ben feta la entrada!!!
MANAL BOUKILOU ha dit…
Jo personalment crec que el tema dels trastorns mentals, actualment és menys tabú perquè se'n comença a parlar més del tema i a estar molt més present i conegut per la gent, però si que és veritat que encara hi ha persones que t'insulten per tenir un problema mental. Mai he escoltat res sobre els trastorns mentals a l'antiga Grècia, però al començar a llegir ja m'he imaginat que ells ho relacionarien amb alguna cosa espiritual o amb els deus.
M'agrada que ho hagis relacionat amb el complex d'Èdip ja que és un tema molt interessant i en aquells temps estava molt present la relació entre els familiars, però per mala sort, Èdip es va casar i va mantenir relacions amb la seva mare sense ell saber-ho. En fi, m'ha semblat una entrada molt interessant i que sobretot està molt ben redactada i fàcil d'entendre.
Yvonne.A.Frimpong ha dit…
Està molt bé això de relacionar la mitologia amb la filosofia.

M'agradaria aportar que he sentit que el narcisisme, em sembla que venia d'un deu que no parava de contemplar el seu reflex sobre els rius, ja que admira la seva pròpia bellesa.

Zeus, en veure això s'enfada i el castiga fent que s'enamori d'ell mateix, portant-lo a la seva mort en caure d'un riu intentant contemplar des de més a prop la seva bellesa.

Espero que s'hagi entès.
Justie Anaman ha dit…
Trobo que aquesta entrada és molt interessant que tracta d'un tema molt important en l'actualitat. La salut mental és tan essencial com la salut física. Penso que normalitzar la conversa sobre aquest tema permet a la gent parlar, obtenir l'ajuda que necessiten i sobretot trencar estereotips. El vídeo que has adjuntat que tracta del Narcisisme, ho podem relacionar perfectament amb el mite d'en Narcís, un jove que té una imatge d'ell mateix superior a la que té dels altres. D'aquí surt la paraula ja que Narcís es va enamorar d'ell mateix en veure el seu reflex.

Molt original l'entrada!!!
Angie Soto ha dit…
Una entrada molt encertada, la salut mental es un tema que s'hauria de normalitzar i cuidar més, i penso que es molt important el fet de que alguns trastorns mentals estiguin presents a la mitologia, perque ens adonem que es una cosa que porta passant molt temps. Molt bona entrada i super interessant.
Arnau Espina ha dit…
Ostres Arnau, et felicito perquè crec que has aconseguit fer una entrada fora de lo convencional, i suspito que també hi has hagut de destinar més temps. Trobo molt interessant la primera part o ens expliques la visió que tenien tant els grecs com els medievals sobre la salut mental (ho desconeixia), però també trobo molt interessant la connexió que fas entre mites i transtorns de salut mental. A part trobo que la manera d'explicar-ho és molt concisa.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES