4 de maig de 2022

PERSEU

Acrisi, el rei d'Argos, tenia una filla molt famosa anomenada Dànae. Però un oracle el va avisar que el fill de la seva filla li causaria la mort. Així és que Acrisi va tancar a Dànae en un soterrani protegir per portes de bronze. Només Zeus va poder-hi entrar, després de convertir-se en una pluja d'or, en una de les seves habituals transformacions amb les quals seduïa les seves amants. Zeus i Dànae es van unir i Dànae va concebre Perseu. Llavors Acrisi va abandonar mare i fill en una barca a la deriva sense menjar ni aigua perquè morissin. Tanmateix, van arribar a l'illa de Sèrifos, on els va recollir Dictis, un pescador germà del rei Polidectes.

Amb el temps Perseu va fer-se un home i el rei va començar a molestar a Dànae amb insistents proposicions de matrimoni. Dànae amb el suport del seu fill, s'hi negava. Per desfer-se d'aquell noi, sense pensar-s'ho gaire, va acceptar el repte. La Medusa era una de les tres Gorgones, monstres amb ales i unes urpes i uns ullals terrorífics i amb una cabellera de serps verinoses. Però la seva arma més terrible era la seva mirada, que convertia els homes en pedra. Zeus, sabent que tot sol el seu fill no se'n sortiria, va demanar a altres déus que l'ajudessin. Hades li va donar un casc amb el poder de tornar-se invisible, Hermes unes sandàlies alades i una falç, i Atena un escut tan brunyit que reflectia com un mirall, amb l'advertiment que mirés sempre la Medusa a través de l'escut i no directament.

Perseu va arribar el mont Atles, on vivien les Graies, germanes de les Gorgones, que tenien només un ull i una dent per totes tres. Perseu els hi va exigir que li indiquessin el camí cap a Medusa.                                                              

Quan li van dir, Perseu es va dirigir a la Terra dels Hiperboris, a l'extrem nord del món, on vivien les Gorgores en una cova entres les figures petrificades de les seves víctimes. Perseu les va trobar dormint i es va anar costant a la Medusa a poc a poc, d'esquena mirant enrere a través de l'escut. Quan va tenir Medusa al seu abast, el noi, sense girar-se, li va tallar el cap. Del contacte de les gotes de la sang de Medusa amb la terra, va néixer Pegàs, el cavall alat. Perseu va córrer a guardar, amb l'escut encara, el cap de Medusa dins un sarró de roba gruixuda, ja que, morta hi tot, la seva mirada no havia perdut el seu poder petrificador. Després, amb les sandàlies alades i el casc d'Hades, se'n va poder anar a gran velocitat i sense que el veiessin les altres Gorgones.

Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini

Perseu tornava volant sobre el nord d'Àfrica quan, de cop, va veure a Tità Atles sostenint el món, càstig que Zeus li havia imposat per sempre quan va encapçalar la revolta dels titans contra els deús olímpics. Perseu va tenir pietat del seu sofriment i el va tornar pedra amb el cap de Medusa, convertint-lo així en cadena muntanyosa encara avui anomenada Atles. Més endavant, a un penya-segat, va trobar a una jove que estava encadenada i nua i que era bellíssima. Perseu la va alliberar i li va oferir la capa per cobrir-se. La noia es va presentar i va dir que es deia Andròmeda, filla de Cefeu, el rei d'Etiòpia. La seva mare, Cassiopea, havia dit sovint que tan ella com la seva filla eren més formoses que les Nereides, nimfes del mar.  

Aquestes, enutjades, s'havien queixat el seu senyor, Posidó, el qual havia enviat un monstre a desolar Etiòpia. Només hi havia una manera d'aplacar la ira de Posidó, segons un oracle consultat: que el rei sacrifiqués la seva filla al monstre. Quan la noia va acabar d'explicar la seva història a Perseu, el monstre va sortir del mar. Perseu gràcies als dons dels déus, va aconseguir matar-lo i va demanar casar-se amb ella. Però s'havia d'enfrontar amb Fineu, un oncle d'Andròmeda, que la pretenia i que Perseu va transformar en pedra tan sols ensenyant-li el cap de la Medusa. Finalment, el rei, en agraïment, li va donar la mà de la seva filla. 


Les Nereides, Gaston Bussière

Tot seguit, Perseu va tornar a buscar la seva mare a Sèrifos i va arribar just el dia que el rei volia obligar-la a casar-se amb ell. Va anar al palau de Polidectes, on aquest estava reunit amb els seus amics, i traient el cap de la Medusa davant seu, van quedar tots convertits en pedra.

En acabar Perseu va retornar tots els presents als déus. El cap de Medusa el va donar també a Atena, que el va fixar per sempre a l'ègida. Un dia Perseu va anar a uns jocs que es celebraven a Argos per provar la seva habilitat en el llançament del disc. Acrisi, encara el rei, presidia els jocs sense saber que un dels participants era el seu nét. En llançar el disc, Perseu va relliscar i el disc es va desviar cap a la tribuna amb tanta mala sort que va encertar el cap d'Acrisi i es va morir instantàniament. Finalment, l'oracle s'havia complert. Perseu succeí el seu avi en el regne d'Argos, on va viure feliç al costat d'Andròmeda. 

Quan el cap d'un temps van morir els dos, els déus els van convertir en sengles constel·lacions.

A continuació us deixaré un vídeo sobre el mite.


Helena Rovira
4t ESO

FILÒSOFS PLURALISTES

Els filòsofs pluralistes són els filòsofs presocràtics, entre ells Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit els quals seguidament explicarem. Els p...