ORFEU I EURÍDICE

Orfeu era el fill d'Apol·lo, déu de les arts, i Callíope, musa de la poesia èpica. Orfeó va desenvolupar un talent innat de la música, era tan bo que fins i tot el seu pare se'n va sorprendre. Orfeu va anar a l'expedició dels argonautes on faria ús del seu talent per encantar ell a les sirenes i no pas al revés, com seria el normal. Així doncs, gràcies a ell, van poder fer la travessia sense l'encant de les sirenes. 

Un cop va tornar del viatge, va decidir quedar-se a Tràcia (Grècia), allà coneix a Eurídice, una nimfa, de la qual s'enamora i s'acaba casant. 

Un dia, però, durant un passeig usual pel bosc, Eurídice es va trobar amb un pastor que estava caçant a un cèrvol; aquest li va demanar que cap a on havia anat la bèstia però ella es negà a contestar-li, aleshores, el pastor va resultar ser el déu Aristeu, el déu dels caçadors. Per calmar la seva ira, li va demanar a Eurídice un petó però aquesta es va negar i va començar a córrer per escapar-se'n. Mentre corria, una serp la va mossegar de mort. Quan Orfeu se'n va assabentar, no va parar de cantar i tocar melodies tristes, i feia que tothom estigués trist. Com que el veien tan malament, els déus li van recomanar que anés a veure a Hades, déu de l'inframón, a veure si podia tornar-li la seva esposa estimada. 

Quan arriba al riu que separa el món dels vius i el món dels morts, l'espera Caront, qui l'hauria de conduir fins a l'inframón. Al principi s'hi nega, però després de que Apol·lo li toqués unes melodies, es va emocionar i el va convèncer perquè el portés a la terra dels morts. Allà es va trobar amb Persèfone, esposa d'Hades i reina de l'infern, aquesta, va acceptar que s'emportés a Eurídice al món dels vius amb una condició: no es podria girar per veure-la fins que arribessin a la seva terra. 

Orfeu seguit per Eurídice, Jean-Baptiste-Camille Corot

Orfeu va acceptar. Va estar tot el camí de tornada sense girar-se, tot i ser temptat per la desconfiança. Finalment, quan ell ja ha trepitjat a la terra, es gira per comprovar que la deessa no l'havia enganyat, però quan es gira, a Eurídice encara li falta una passa per arribar i per tant, la veu esvair-se. Així doncs, Orfeu va viure esperant el dia de la seva mort, quan va arribar el dia, es va passar tota l'eternitat amb Eurídice.

Aquest mite ha servit d'inspiració per molts artistes, un d'ells va ser Christoph Willibald von Gluck, un compositor alemany del classicisme (segle XVIII). Gluck va compondre una òpera anomenada Orfeo ed Euridice basant-se en aquest mite. A continuació podreu escoltar un fragment de l'obra en què Eurídice s'ha mort i Orfeu no sap què fer sense ella: 


Paula García Balbín
1r Batx

Comentaris

Laia Bardolet ha dit…
Molt interessant! Es curiós com per pura desconfiança en uns instants perds tot allò que desitjaves tan, en aquest cas a Eurídice, el seu gran amor, tot i que després quan Orfeu mor, queden junts per sempre.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES