A l'antiga Roma hi havia quatre tipus d'habitatges segons l'economia de qui les ocupava i, segons si es trobaven a la ciutat o al camp:
La casa típica romana era la Domus. Tot i així, aquests habitatges tan sols els podien tenir les famílies benestants, és a dir, només un nombre limitat de persones.
Aquestes cases només tenien un pis, amb la planta rectangular i tancada de l'exterior per parets uniformes i amb poques finestres.
Als inicis tenia les parts següents:
L'entrada principal constava d'un uestibulum, un espai petit abans de la porta (fores), que donava a un passadís anomenat fauces.
La primera cambra que es trobava era l'anomenada atrium, la qual era el centre de la casa. Estava coberta per un sostre excepte per una gran obertura, el compluuium, que donava claror i aire i, a més, deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa que recollia l'aigua i passava a una cisterna subterrània.
Originàriament hi havia la llar (focus) on es cuinava i menjava, però a les últimes cases que s'han trobat ja no se n'hi troben. El que sí que es troba és una taula de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l'arca dels cavalls. A cada cantó de l'atrium hi havia dues ales (alae) per ampliar l'espai.
El tablinum estava situat al darrera de l'atrium, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
Els dormitoris s'anomenaven cubiculas, situades al costat de l'atrium. Les habitacions que rodejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior, com a habitació, o donar a l'exterior. De l'última manera, el propietari podia llogar-les com a botigues, les anomenades tabernae.
Moltes tenien un jardí, l'hortus.
La domus dels Vetis, Pompeia
Aquí podreu veure una simulació de com seria una Domus
Al segle II aC, les domus van patir alguns canvis. La influència de la civilització hel·lenística converteix les cases senyorials, abans austeres, en mansions majestuoses:
La part de davant es queda igual, però la de darrera es desenvolupa una mica més. Anteriorment, la part central de la casa era l'atrium, després d'aquests canvis, però, passa a ser-ho el tablinum i el peristylum. A més, aparèixen espais especialitzats com el triclinium i la culina.
El triclinium, era el menjador. Es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un.
Ni la culina (cuina) ni la latrina (lavabo) tenien un lloc fix. A vegades la latrina estava al costat de la culina i a vegades a dins.
El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen unes quantes cubiculae.
Aquí tenim la planta de la domus
A les grans ciutats, no tothom es podia permetre les Domus així que la gent amb pocs recursos vivia amuntegada en pisos, més ben dit, en illes de pisos, en llatí insulae:
A diferència de les Domus, les insulae podien arribar a quatre pisos. A més, per construir-les, feien servir els materials més barats, de manera que hi havia molts riscos d'incendi o esfondrament.
Es feien al voltant d'un pati que permetia la ventilació i la claror als habitatges, ja que molts no donaven al carrer.
Com que tenien moltes finestres i balcons, res no impedia que entrés el soroll.
Les cambres eren poques i no estaven destinades a un ús fix: s'utilitzaven en funció de les necessitats de cada família. Els lloguers eren cars i molts llogaters sots-arrendaven alguna cambra, amb la qual cosa encara hi vivien més estrets.
Per si no fos ja prou miserable amb aquestes condicions, normalment no tenien conduccions d'aigua i per tant, havien d'anar a buscar l'aigua a la font pública més propera. A més, moltes insulae no tenien lavabos a tots els pisos i per tant, la gent havia d'anar a les comunes públiques.
Casa dels aurigues, Òstia
La Villa Rustica era el mas, l'edifici principal d'una explotació agrària. Primitivament, l'edifici era tan sols una cabana d'habitatge individual i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Més endavant, es van incorporar noves dependències al voltant del pati com el menjador, dependències per a carros... Normalment, l'amo tenia una part de la uilla destinada a residència de camp.
Els amos més rics, es feien construir la "uilla urbana" enmig de bells paisatges. Aquestes tenien totes les comoditats que es podien imaginar. Les habitacions estaven separades en diferents edificis i es comunicaven per mitjà d'uns passadíssos (criptopòrtics). Tot i així, si el propietari no era prou ric, es quedava en les millors habitacions de la uilla rustica.
Maqueta d'una uilla rustica, Museu d'història de la ciutat de Girona
Molt bona entrada! Deixa'm afegir que com bé has dit les domus només se les podien permetre gent benestant i es per això que a vegades inclús disposaven de termes pròpies i privades a dins de les cases
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris