EL TÀRTAR

A la mitologia grega el Tàrtar tant podia ser una deïtat com un lloc per sota l'inframon.

El Tàrtar és la primera entitat il·limitada de qui neixen el cosmos i la llum. Segons la versió clàssica ell és fill de Gea i Èter. Va tenir dos fills amb la seva pròpia mare, anomenats Tifó i Campe. El Tàrtar, un món d'eterna foscor, era la tercera de les deïtats primordials juntament amb Caos, Gea, Eros i Nix que van sorgir de l'univers.

No obstant això, el Tàrtar, com a lloc, estava ubicat a més profunditat de l'inframon on governava Hades. El Tàrtar era un lloc tan remot que equivalia la seva distància del cel amb la terra. Hesíode, afirmava que si una enclusa de bronze caigués del cel, tardaria nou dies abans d'assolir la terra i trigaria nou dies més a caure de la Terra al Tàrtar. 

Aquest, estava envoltat per tres capes de nit i un mur de bronze, cosa que constituïa un pou fosc, desolat i tenebrós. Allà va ser on Zeus durant la Titanomàquia va tancar els Titans. Malgrat això, abans, quan Cronos va aconseguir el poder com a rei dels titans va empresonar els Ciclops i Hecatònquirs al Tàrtar i posar a Campe com a guardià. Més tard Zeus va matar a Campe i va alliberar els gegants que el van ajudar a lluitar contra els titans. Després de la victòria dels déus de l'Olimp els titans van ser empresonats al Tàrtar, encara que alguns com Atles, Cronos i Prometeu varen ser alliberats obtenint el perdó de Zeus. 

En el principi, el Tàrtar es feia servir només per confinar el que fos un perill pels déus de l'Olimp, però posteriorment es va convertir en un lloc on el càstig s'adaptava al crim. Com per exemple el mite de Sísif, el d'Ixió i el de Tànat. Tanmateix, també altres déus van ser sentenciats al Tàrtar com ara Apol·lo, encara que Zeus el va alliberar.

Així que com Hades era el guardià del món dels morts, el Tàrtar era la llar dels condemnats, el qual era guardat per gegants de desenes d'enormes caps i centenars de braços forts anomenats Hecatònquirs.

Tanmateix, el Tàrtar tenia tota l'oposició, el Camps Elisis. Era un lloc d'estada dels virtuosos heroics on gaudien d'esplanades verdes i camps florits que prometien una maleïda eternitat. No obstant això, tots tant herois com pecadors en mori eren jutjats pel tribunal d'Hades, format per Radamantis, Éaco i Minos, els quals dictaminaven el destí final de tot ésser.

                                   Jan Brueghel el Vell, Enees a l'inframón

                                  Tizià, Sísif                                                      

Per finalitzar, us deixo un petit vídeo sobre el Tàrtar.


Núria González
4t ESO 

Comentaris

Maria Vasileva ha dit…
Penso que és una entrada que està molt bé, ja que explica perfectament què és el Tàrtar i s'entén a la perfecció. Està molt bé el fet de que s'hagi explicat la història d'alguns déus amb relació al Tàrtar. També penso que la comparació que s'ha fet entre els dos significats està bé. I per últim vull comentar que el vídeo també és correcte, ja que és curt i resumit i es centra en el tema.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES