Prometeu era un tità, i segons la mitologia era un deu salvador de la humanitat, ja que sempre treballava a favor dels homes. Ell era fill de Jàpet i Clímene, i els seus germans eren Epimeteu, Meneci i Atles.
El mite de Prometeu consta de dos enganys cap a Zeus. En el primer engany, Prometeu mata a un bou, i en fa dos munts; un serà per els homes i un per els déus. En el primer munt només hi posa pell i ossos, però l'hi dona un aspecte més atractiu que a l'altre, on hi haurà tota la carn. Quan Zeus ha de triar el munt per els déus, cau en la trampa de Prometeu i tria el que només té pell i ossos, i això farà que a partir d'aquell moment, tots els sacrificis cap als deus siguin ossos i pells, i pels humans quedaran les carns. Zeus s'enfada molt, i tira la seva ira contra els homes, i els priva del foc, condemnant-los a patir fred i fam.
En el segon engany, ja que a Prometeu no l'hi sembla bé la injustícia de Zeus cap als homes, roba el foc a Hefest per tornar-lo als homes. Zeus es va enfadar amb molta més ira que abans, havia estat enganyat per segona vegada. Va atorgar dos càstigs: un per els homes, i un per Prometeu.
Prometeu portant el foc, Jan Cossiers
El càstig de Prometeu va consistir en que se'l va lligar a una columna amb unes cadenes. I cada dia Zeus enviava una àguila que se li menjava el fetge, i cada nit l'hi tornava a créixer perquè així l'àguila se li pogués tornar a menjar al dia següent. Va estar sofrint el càstig fins que Heracles el va rescatar.
Prometeu encadenat, Rubens y Snyders
Pel que fa al càstig dels homes, Zeus ordenà a Hefest que construís a una bella figura femenina. Tot seguit va manar a altres déus i deesses que l'hi atorguessin uns dons; Afrodita li va atorgar l'efecte; Atena els coneixements dels arts de la casa i Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost de mots grecs pan "tot" dorón "regal", fa referencia a que ella va ser un regal dels deus i que va rebre de tots els deus.
Zeus la va oferir com a regal a Epimeteu (germà de Prometeu), que la va acceptar, captivat per la seva bellesa, i sense fer cas a l'avís del seu germà, que el va alertar de que es malfies dels regals de Zeus. A casa d'Epimeteu, Pandora va trobar una caixa, i incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir. Immediatament en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va intentar tornar a tancar-la, a dins només quedava l'esperança. Des d'aleshores, tots els mals i preocupacions dels quals els homes havien estat lliures fins llavors, persegueixen la humanitat sense repòs, i l'únic consol que queda, és l'esperança.
Psyche Opening the Golden Box, John William Waterhouse
La història dels homes no acaba aquí: el fill de Prometeu, Deucalió, i la filla de Pandora i Epimeteu, Pirra, es casaren. Quan Zeus va decidir acabar amb la humanitat amb un diluvi com a càstig per als seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que crees una arca per ell i la seva esposa i que l'omplissin de provisions, per així escapar.
L'arca va navegar nou dies per damunt la terra inundada, fins que arribà a Parnàs, una terra que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop parà de ploure, els enamorats van desembarcar i van consultar a l'oracle com trobar a les altres persones. L'oracle els va respondre que "llancessin els ossos de la seva mare". Al principi Deucalió i Pirra van quedar molt desconcertats, però al final van arribar a la conclusió que "mare" volia dir la Mare Terra, i els seus ossos eren les pedres. Així doncs, Deucalió i Pirra començaren a tirar pedres i, efectivament, de les pedres llençades per Deucalió van esdevenir-se homes, i les pedres tirades per Pirra van esdevenir-se dones. Així va ser com la humanitat, va tornar a sorgir després del diluvi.
Deucalió i Pirra, Rubens, Perdro Pablo
Amàlia García Pous
4t ESO
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Qui és Heràcles?
Anònim ha dit…
el mite en que hi ha el diluvi i Deucalió i Pirra es salven del diluvi, és un referent o semblança a l'Arca de Noé?
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris