LES ÀNIMES A L'ANTIGA GRÈCIA
En l'actualitat la psicologia defensa l'ànima ("anima" en llatí) com una cosa vital per entendre el pensament. Però això ja ve dels antics filòsofs que definien l'ànima com un concepte emergent i dispers, fins i tot creien que era el principi de la immortalitat. Ho concebien com un principi de vida, una cosa indiscutible, moria el nostre ser material però mai moria l'ànima, aquella mena de cosa inexplicable que perdura encara que físicament ja no hi siguem.
LA CONCPECIÓ DE L'ÀNIMA A L'ANTIGA GRÈCIA
Antigament les ànimes es concebien de maneres diferents, concretament tres maneres diferents:
1. Com un alè, un sospir, vinculat a la respiració, quan falta alè l'individu realment mor.
2. Un foc, quan aquesta calor produïda per el foc s'apaga, l'individu realment mor.
3. Una ombra, que fins i tot pot aparèixer en somnis.
Les dues primers concepcions de l'ànima, la veuen com un principi de vida, la percepció més comuna era la 1. La tercera no passa a ser res més que una ombra, aquesta percepció no era gaire comú, ja que no la vinculaven a la religió i la espiritualitat en canvi les dues primers si que hi estaven vinculades.
Quan un individu moria es creia fermament que aquella ànima es desprenia del cos, sortien a través de la boca o de les ferides causants de la mort i anaven a l'Hades, creient que queda com el record immaterial de un individu que va existir, ja que l'ànima no influïa mai sobre la vida física, només ho feia quan aquesta estava unida amb el cos.
L'ànima és el principi de vida comú entre tots els éssers vius. A l'antiga Gràcia ho concebien com una cosa immortal, per ells era un principi de racionalitat, hi els feia molt de respecte, per tan gairebé gran parts de les seves accions a la vida es basaven en conservar la seva ànima purament, els grans deus deien que un cop morta una persona, no tenia ni amics ni enemics, sols se'ls havia de tractar amb respecte i perquè això passés cada persona feia el possible perquè quan morís, descanses en pau i la seva ànima perdures d'una manera tranquil·la i feliç.
Actualment poca gent té en consideració l'ànima, però la gent que realment hi creu, duen a terme purificacions i neteja provinents de l'antiga Gràcia, ningú assegura que funcioni però el que si asseguren es que fer-ho no comporta cap conseqüència negativa.
A continuació deixo la portada d'un llibre on aprofundeixen més sobre aquest tema.
 |
| El concepto del alma en la antigua Grecia, de Jan N. Bremmer |
Finalment deixo un vídeo explicatiu sobre les ànimes:
Comentaris
A l'antiga Grècia, algunes escoles de pensament, com els pitagòrics, consideraven l'ànima com una entitat que podia passar per diversos cicles de reencarnació. Segons aquesta perspectiva, les ànimes podrien renéixer en diferents éssers vius després de la mort. Aquesta creença en la reencarnació destacava la continuïtat de l'ànima i la seva connexió amb cicles eterns de vida i mort.
Espero que t'hagi servit, gràcies.