25 de novembre de 2021

APOL·LO I DAFNE

Apol·lo era el déu de la música, la bellesa masculina, el Sol, la medecina i la poesia. Era el fill de Leto i Zeus. Els seus atributs principals són l'arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altra banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.

Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s'amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d'una vegada per totes van acabar amb la vida de la criatura i van fer que Apol·lo s'apropiés del prestigiós Oracle.

Ple d'orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l'arc i les fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infal·libles , ja que havia aconseguit derrotar a aquella bèstia, i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es  tractaven de l'amor. Eros, que era Cupido, tenia dues fletxes; una era de l'amor, amb la punta daurada, i l'altra era la del refús, amb la punta de plom. 

Davant l'ofensa d'Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d'or, fent que aquest s'enamorés perdudament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l'amor i especialment el d'Apol·lo.

Així doncs, Apol·lo perseguia constantment a Dafne, i ella fugia d'ell. Apol·lo li donava el seu amor però ella s'amagava a les profunditats del bosc per evitar ser trobada pel seu pretendent. Però precisament la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven Apol·lo a que la pogués atrapar. Ella en veure que no tenia cap sortida per la qual escapar-se, va convocar al seu pare Peneu perquè la convertís en qualsevol criatura i pogués continuar amb la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d'arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van transformar en un, ja no es podia moure, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en un arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l'esperit de la nimfa, en arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, va prometre que l'estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.

Per acabar, Apol·lo va fer que l'arbre del llorer sempre lluís de verd i bonic gràcies als seus poders de l'eterna joventut i immortalitat. 

DUES PINTURES:


Apol·lo i Dafne de Francesco Albani (1620)



Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini (1621-1624)


DUES ESCULTURES:


Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini (1622-1625)



Apol·lo i Dafne de Arno Breker 


Aquí us deixo un vídeo on explica més detalladament el mite.


Helena Rovira
4t ESO

PENÈLOPE

Penèlope era filla del rei Ícar d' Esparta i de la nimfa Periboa. Penèlope era un personatge de l 'Odissea i concretament la dona ...