RODOPIS

Escrita per Anònim -
Ròdope va ser una esclava grega que va ser segrestada per uns pirates i la van vendre a la família de Safo de Lesbos. Part del seu captiveri va compartir-lo amb Isop. Quan la família de Safo va comprar Rodopis el germà de Safo va enamorar-se de l'esclava i va decidir alliberar-la. Un cop lliure, va ser l'amant d'alguns dels homes més poderosos de la província d'Helena i s'especula que van ser aquests homes qui van finançar la piràmide on descansa Rodopis, la piràmide de Micenes.

Piràmide de Miscenes

Rodopis es situa històricament entre el 620 a.C i el 24 d.C perquè es troba en algunes obres de Safo (620 a.C-580 a.C) i del geògraf Estrabó (64 a.C-24 d.C) per tant Rodopis va existir de veritat. El que ens ha arribat avui en dia d'aquest dona és que va passar de ser esclava a reina d'Egipte.
La història diu que Rodopis va ser segrestada per uns pirates que la van vendre com esclava, les altres esclaves no van tardar a veure-la com una amenaça per elles per la seva bellesa i intel·ligència i li feien fer les feines més dures a més d'enriure's de la seva pell envermellida pel sol, d'aquí el nom de "galtes vermelles". A tal punt va arribar l'odi dels altres esclaus i esclaves que Rodopis es va quedar sola i els únics éssers amb qui podia parlar era amb els animals. Un dia s'estava banyant al riu Nil i el deu Orus convertir en un falcó li robés una sandàlia i marxes. El falcó va portar la sandàlia fins a Memfis on hi havia el faraó Psmètic qui en veure la finor de la sandàlia, va manar buscar de qui era. Un cop va trobar Rodopis, va casar-se amb ella. 

Laura Rovira
1rBatx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació