Gai Juli César és un dels personatges més famosos de la historia romana. Va ser un militar i polític de la última etapa de la República de Roma. Nascut al 100 a.C, a Roma, més concretament a Subura, un antic barri romà.
Bust de Juli César
La seva família era de classe alta, la família tenia el nom de gens iulia, presumiende descendir de Iulius, el net de la deessa Venus. A l'antiga Roma només els homes amb una bona educació i una família poderosa podien accedir a la política. En els primers anys de vida va ser educat per mestres grecs, li van ensenyar la literatura grega i romana.
La família de Cèsar va unir-se a la política a través del matrimoni entre la tieta (Júlia) de Cèsar i C. Mari, un polític i militar.
C.Mari
Quan el jove tenia quinze anys es va casar amb Cornèlia, la filla d'un dels polítics més importants de Roma. Després d'aquesta unió matrimonial, Cèsar va endinsar-se en el nucli de la política romana.
En el mateix any dels seu matrimoni el seu pare va morir, i va ser nombrat sacerdot del déu Júpiter. En el 84 a.C va tornar a Roma el general Sila, líder del partit polític contrari al de César. Va assassinar a la majoria dels polítics i va amenaçar de mort a Juli César. Aquest, va decidir exiliar-se a Àsia i no va ser fins al 78 a.C que va tornar a Roma després que morís Sila.
Després que tornès a Roma va començar la seva carrera política i militar. Va exercir d'advocat fins al 71 a.C. Després de començar el seu cursus honorum el senat el va nombrar tribú militar, després es va convertir en pontífex. En el 65 a.C el van nombrar edil, dos anys després es va tornar pontífex maximus. En el 62 a.C es va convertir en pretor i després procònsol de la Hispània (Espanya).
En el 60 a.C es va unir a dos homes molt poderosos de roma: Marc Licini Cras, un general militar i polític, i Cneu Pompeu Magnus, un estadista i militar. D'aquesta unió neix el triumvirat (govern format per tres persones).
En el 59 a.C van escollir a César com a cònsol, això significava que el triumvirat prendria les decisions polítiques a Roma.
En els primers anys del triumvirat, César es va casar amb un altre persona, Pompeia, filla de Pompeu. El triumvirat es va enfortir amb aquesta unió matrimonial. Però, anys més tard, César la va deixar perquè ell creia que li era infidel, d'aquí neix la frase "la dona del César no només ha de ser fidel, sinó ho ha de semblar".
Gravat de Pompeia
Juli César admirava molt al macedoni Alexandre Magne, un rei militar de l'antiga Grècia que va conquerir la major part d'orient mitjà i la Índia. César volia fer lo que va fer Alexandre Magne, conquerir tot el món. Va començar per sotmetre les Gàl·lies (Europa occidental) la nomenada "guerra de les Gàl·lies" es va dur a terme entre el 58 a.C. i el 51 a.C. Les Gàl·lies conformaven França, Bèlgica, Holanda, Suiza i el sud d'Alemanya. En el 53 a.C va començar una guerra civil, perquè el triumvirat es va debilitar, això va passar ja que el general Cras va morir en una batalla contra l'imperi Parta, a Harrán, Turquia. Pompeu estava governant sol a Roma mentre que César estava conquerint les Gàl·lies. Pompeu s'havia unit el bàndol senatorial, que és convençut de eliminar a César i quedar-se ell amb el poder.
Escultura de Cèsar
Les Gàl·lies van ser conquerides i a Cèsar li va arribar la amarga notícia de la traïció de Pompeu. Si el general tornava a Roma començaria una guerra civil entre els dos generals. La frontera entre l'actual Itàlia i la Gàl·lia francesa (el riu Rubicó). era el que separava als gals dels romans, si César i les seves legions creuaven, començaria la guerra civil entre el mateix triumvirat. Ell, va prendre una decisió que canviaria el futur de Roma, va creuar el riu, i va dir una frase molt famosa: "La sort està tirada". Van arribar les legions a Roma i van massacrar les tropes de Pompeu i el Senat. Cèsar, decebut per la vil traïció, i temorós compartir el poder, es va declarar rei de Roma.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris