EL MITE D'ÈDIP

L'oracle de Delfos li va dir a Laios, rei de Tebes, que un fill seu l'assassinaria. Poc després, la seva dona Jocasta va donar llum a un nen que, per evitar la predicció, va ser abandonat a una muntanya, on va ser recollit per un pastor. Aquest el va lliurar el rei  de Corint, Pòlib, que el va adoptar i el va criar com un fill i li va posar el nom d'Èdip, que vol dir peus inflats, perquè havia estat trobat amb els peus lligats amb una corda.

Quan Èdip va ser adult, va visitar l'oracle que va predir que assassinaria al seu pare i es casaria amb la seva mare, de manera que, per evitar que el presagi es complís, ja que creia que els reis de Corint eren els seus pares, va fugir cap a Tebes.

En un lloc on es creuaven tres camins, va discutir amb el conductor d'un carro, que va confondre amb el cap, d'una banda, de lladres i, fart de la disputa, el va matar i així, inesperadament es va complir la primera part de l'oracle.  

Va aparèixer per Tebes un monstre espantós, amb cap i tors de dona, cu i cos de lleó i grans ales: l'Esfinx, que devorava a tots els viatgers que no encertaven l'enigma que els plantejava. Els habitants de Tebes van anunciar que donarien el regne a qui el matés. 

Quan Èdip va arribar, l'Esfinx li va plantejar el següent enigma:

Quin és l'animal que el matí camina a quatre potes, el migdia dos i a la nit tres?

Èdip de seguida va respondre:

És l'home, que de nen s'arrossega per terra, de jove es sosté amb dos peus i de vell, a més de les seves dues cames, utilitza un bastó.

Èdip i l'Esfinx, Gustave Moreau

Llavors, quan va sentir que Èdip havia encertat el seu enigma, es va suïcidar. Èdip va ser anomenat rei de Tebes i es va casar amb la Jocasta, la seva mare. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que s'havien casat mare i fill.

Més tard, el país es va veure assolat per una terrible pesta i l'oracle va proclamar que era el càstig que els déus enviaven per la mort de Laios, i que el seu assassí havia de ser castigat. Un endeví llavors li va dir a Èdip que Laios, el conductor que ell mateix havia matat, era el seu pare i que havia complert la segona part de la predicció casant-se amb la seva mare.

La dona, horroritzada en conèixer l'incest, es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s'havia matat  i que es condemnava els seus fills, es va treure els ulls i va abandonar el tron. Va viure a Tebes diversos anys, però va acabar desterrat. Acompanyat per la seva filla Antígona va vagar cec durant molts anys.

Antígona guiant el seu pare Èdip, Charles Jalabert

Finalment, va arribar a Colomna, un santuari prop d'Atenes, consagrat a les poderoses Eumènides. En aquest santuari per suplicants, va morir Èdip.

L'autor d'aquest mite grec és Sòfocles i és de l'obra Antígona.
Sòfocles, Autor anònim


A continuació us deixo un vídeo on explica el mite amb dibuixos.


Helena Rovira
4ESO

Comentaris

Justie Anaman ha dit…
Salve!

Trobo que aquesta entrada està súper bé i m'ha encantat el mite! Una cosa que podem aprendre és que: "és impossible escapar del teu propi destí". Tinc una pregunta: "Què va passar amb la seva filla, Antígona?

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES