26 d’abril de 2022

DEL LLATÍ AL CATALÀ

El català com altres llengües romàniques deriva d'un llatí vulgar o una varietat col·loquial. Aquestes llengües es van anar formant de manera esgraonada, és a dir, d'un dia a l'altre no es van començar a fer servir sinó que poc a poc a poc la gent les va posar en ús a les terres que van ser propietat de l'Imperi Romà després del seu enfonsament, fins que finalment es va començar a tenir consciencia d'aquestes noves llengües fins que es van començar a fer servir en l'àmbit cultural i per tant documents i escriptures. 

Les llengües romàniques son part d'un grup molt extens de llengües indoeuropees: irlandès, grec, rus, lituà, albanès , suec, anglès... etc. Aquestes llengües van ser posteriorment extenses per parts d'Àsia i gairebé tota Amèrica. Dintre del grup de les romàniques hi trobem el català.

Al segle VII a.C van existir contactes en el món grec/català ( a Empúries), però encara amb això en català ens queden pocs hel·lenismes (només en topònims).Els fenicis va estar a les illes Balears, concretament a Eivissa, però no van deixar rastres en la nostre llengua. Fins que el 476 d.C va caure l'Imperi Romà i els pobles germànics ocupen els seus territoris i es va accelerar la dialectalització del llatí a les llengües romàniques.

Les aportacions lingüístiques dels pobles germànics van fer que les llengües romàniques comencessin a ser unes encara més diferents que les altres. A la península Ibèrica Catalunya vam ser dels és influïts per es pobles germànics ( especialment per els francs) que van incorporar a la llengua antònims, topònims i mots comuns. Menters que la resta de la península es va veure més influenciada per l'àrab. Però això no treu que el català no tingui rastre aràbic,  la Catalunya Nova ( Lleida, Tarragona i Tortosa), València i les illes Balears van formar part del Al-Àndalus.

Coneixem amb el nom de mossàrab els romanç derivats de llatí que es parlaven en les territoris ocupats pels àrabs. Al País Valencià i les illes Balears el mossàrab va viure una situació de diglòssia respecte l'àrab que era vist com una llengua més culta. A la Catalunya Vella l'àrab va tenir poc contacte amb el català, per això el català actual es va desenvolupar en aquest territori.

Fins el dia d'avui que a base de l'evolució d'aquest dialecte del llatí hem acabat parlant la preciosa llengua catalana que per desgràcia cada dia és més morta. Tots plegats hem de fer un esforç per conservar la llengua i la cultura!

Aquí podeu veure la primera part d'un seguit de vídeos que expliquen l'evolució del llatí al català, també recomanar els vídeos d'aquesta filòloga catalana si esteu interesants en parlar bé el català i saber curiositats sobre la llengua.

Gina Rodrigo 

4t ESO

1 comentari:

Laia Bardolet ha dit...

Molt bona entrada! És curiós com poc a poc les poblacions tenen la capacitat d'anar adoptant els canvis de una llengua fins formar una llengua nova, ,'ha agradat el que has dit del català, que hem de fer un esforça per conservar-lo, completament d'acord.

FILÒSOFS PLURALISTES

Els filòsofs pluralistes són els filòsofs presocràtics, entre ells Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit els quals seguidament explicarem. Els p...