L'aliment principal dels grecs era un tipus era menjar compost només de cereals. Però també menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols), verdures, fruita, hortalisses ( enciam, lletsó, carxofa, col, ceba, all, etc) i molts bolets, dessecats, crus a la brasa o bullits. L'aliment que més engreixava era el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Entre les begudes, la llet i el vi ( generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d'aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcies amb mel.
Com menjaven:
Els grecs , tan exquisits en les arts culinàries, van instaurar l'hàbit de menjar estirats com a símbol de distinció social. Quan un senyor adinerat o poderós rebia a casa seva, els convidats havien de despullar-se de les sandàlies i canviar les vestidures per altres més còmodes. Aquest costum va condicionar la decoració dels menjadors de l'època imperial i també l'organització dels banquets.
A més d'això, no utilitzaven coberts, només utilitzaven culleres o bé menjaven amb els dits.
Banquet romà. Roberto Bompiani
Àpats:
Per als grecs, el deípnon era l’àpat principal, i el terme daís expressava la idea del festí.
Tant el mot deípnon com daís s’empraven per denominar un àpat qualsevol, sense distinció entre ells. Ara bé, aquests mots han tingut també un senit més restringit. El segon designava una festa pública o religiosa; en canvi, el primer era un dels àpats del dia. Per designar els àpats successius del dia hi trobem tres noms: áriston , el desdejuni; deípnon , l’àpat més important del dia; i dórpon , l’àpat que es feia en caure el dia.
L’àpat, en un primer moment, era un acte religiós. L’home compartia amb els déus els seus aliments i ho feia amb una invocació a la divinitat, en començar l’àpat i en acabar.
En l’època clàssica, l’àpat principal del dia es feia al capvespre (deípnon), on sempre hi participaven convidats. Per als grecs, la idea de menjar sols era del tot desacostumada.
El simposi , esdevingué la segona part d’aquest àpat. Els convidats menjaven sense beure, i el vi hi feia acte de presència just en el moment d’acabar, amb la intenció de fer una respectuosa libació religiosa. Cada convidat bevia una glopada de vi pur tot declamant una fórmula habitual. Immediatament, els complaents esclaus aixecaven taules, netejaven el terra i el simposi començava. S’hi tractava temes molt diversos (filosofia, política, literatura, ciències, arts, etc…) i s’hi organitzaven jocs. Sovint la gresca durava fins a l’alba.
Bona entrada! M'agradaria afegir que com has dit tu els cereals, fruites, carn, peix i lactis formaven part de la seva dieta. No obstant això, certs productes eren més cars, com el cas de la carn, que només podien comprar els més rics. En canvi, el peix era molt més barat i formava part de la dieta diària dels ciutadans.
A més a més, els homes i les dones normalment menjaven per separat. En algunes llars de gent adinerada, les persones esclavitzades servien el menjar als homes primer, després a les dones i en acabat a ells mateixos. En el cas que la família no tingués treballadors esclavitzats, les dones de la casa servien primer els homes i quan aquests acabaven elles començaven a menjar.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris
A més a més, els homes i les dones normalment menjaven per separat. En algunes llars de gent adinerada, les persones esclavitzades servien el menjar als homes primer, després a les dones i en acabat a ells mateixos. En el cas que la família no tingués treballadors esclavitzats, les dones de la casa servien primer els homes i quan aquests acabaven elles començaven a menjar.